La democràcia partidista i el trencament amb les lògiques de poder

Els partits polítics s’han convertit en la pedra angular de la política contemporània. La seva incidència és tal que, juntament amb la professionalització de la política, són un dels principals factors que expliquen la crisi de representació existent en la majoria dels estats europeus, però també a Catalunya.

La democràcia partidista i el trencament amb les lògiques de poder

Els partits polítics s’han convertit en la pedra angular de la política contemporània. La seva incidència és tal que, juntament amb la professionalització de la política, són un dels principals factors que expliquen la crisi de representació existent en la majoria dels estats europeus, però també a Catalunya.

Des de ja fa una colla d’anys a la política espanyola, però també a la política catalana s’ha constatat una crisi de representació política i una necessitat de renovació de les lògiques polítiques. Aquesta crisi culmina l’any 2011, quan el partit socialista accepta la implementació de determinades  polítiques neoliberals per a combatre la crisi econòmica. En aquell moment, la gran volatilitat electoral i una gran onada de protestes cristal·litza en un seguit de nous espais polítics, que com no, donen lloc a nous partits polítics. I així, va obrir-se un procés en el que noves modalitats de partits i noves formes de fer política semblava que podrien entrar en el panorama polític català.

Semblava doncs que gràcies a l’existència i la lluita de grans moviments d’anti-austeritat, noves formes i idees de fer política podien entrar en el panorama polític. Uns anys més tard, i després d’haver patit l’onada repressiva de l’estat espanyol degut al procés, una crisi sanitària, i una més que evident crisi econòmica i social creixent, a la política catalana i espanyola han canviat algunes de les cares i els noms de les personalitats i partits polítics, però han canviat realment les formes i idees de fer política? O la lògica segueix sent la mateixa?

Acampada Plaça Catalunya 15M/Font: La Directa: Robert Bonet

Anys més tard, la crisi de representació segueix intacta, de fet, tal i com mostren les dades tant del CIS com del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els ciutadans no només segueixen veient la classe política com a un problema en si mateix, sinó que segueixen sense veure’s representats. De fet, tal i com destaca el baròmetre de febrer del 2022 del CIS, la població espanyola determina que el mal comportament de la classe política és un dels principals problemes de l’estat espanyol, només superat per la crisi econòmica i els nivells d’atur o bé la salut i la COVID-19. A més a més, tant el baròmetre del CIS, com l’enquesta sobre el context polític del 2021 del CEO, confirmen la distància existent entre la classe política i la ciutadania. A nivell estatal, es percep aquesta falta de representativitat en com un 42,9 % dels enquestats no sent cap simpatia per cap dels partits del panorama polític espanyol. En canvi, si ens centrem en els resultats dirigits pel Centre d’estudis d’opinió (CEO), veiem com un 23,4% dels enquestat descriuen la nul·la confiança que tenen pels polítics catalans, i com un 32.5% destaquen aquesta mateixa tendència amb els polítics espanyols. De fet, és encara més greu quan es constata que, en ambdós casos, més de la meitat dels enquestats suspenen a nivell de confiança als polítics catalans i espanyols. Concretament, un 60.9% dels enquestats valoren amb menys d’un 5 la confiança que tenen amb els polítics catalans. Mentre que aquesta dada s’eleva fins al 73.4% en el cas dels polítics espanyols.

I bé, com es pot explicar aquesta gran desafecció política? Doncs, en gran part, aquesta respon al manteniment d’una de les particularitats del sistema polític de les democràcies contemporànies: el monopoli dels partits polítics en la selecció dels candidats a les posicions de poder- ja sigui en l’àmbit nacional o local-. En altres paraules, la lògica de partit impera en la política institucional. I amb això, la renovació i democratització de l’elit política, tot i l’entrada de nous partits a l’esfera política, es redueix al que Katz i Mair denominava com una simple modificació de repartiment del pastís. Per tant, una simple renovació de noms de l’elit, sense l’existència d’un trencament amb les lògiques de poders establertes.

Font: Wikimedia Commons

De fet, aquesta situació no és en cap cas producte de l’atzar sinó resposta a una de les característiques de la política contemporània: la professionalització de la política. En aquest sentit, una de les explicacions que la ciència política dona per justificar l’existent falta de regeneració política i les seves idees és degut a l’interès explícit per part dels polítics professionals per controlar la política institucional. El fet que els polítics hagin esdevingut professionals de la política, i per tant, rebin el seu ingrés principal de la política, genera una situació en la que l’ambició del polític esdevé estar al màxim temps possible en posicions de poder i no perdre el seu “ofici”. En aquest cas però, aquest no és l’únic motiu que explica aquesta situació, sinó que  el paper dels partits en aquest entramat és una altre variable tant o més important per entendre aquesta falta de trencament amb les lògiques i els poders imperants.  

Després de la implementació del sufragi universal i la democràcia representativa, els partits polítics esdevenen l’actor de representació clau en les democràcies contemporànies. De fet, aquestes organitzacions monopolitzen la representació política dels estats-nació i esdevenen el vincle entre la societat i les institucions. En altres paraules, es converteixen en l’única via d’accés per a formar part de les institucions públiques. Així doncs, el fet que, principalment a Europa, els partits polítics hagin monopolitzat i controlat l’accés a les posicions de poder, genera una dependència de les persones candidates a aquest rol representatiu cap aquestes organitzacions polítiques. Per tant, vulguin o no tenir una carrera política, els polítics amb vocació representativa necessiten del lligam amb un partit per a poder accedir a les institucions. Així, i com a conseqüència lògica d’aquesta dependència, els polítics contemporanis no només han  de rendir comptes davant d’aquelles persones que els han votat, sinó que a més, han de fer-ho també a l’organització que els ha escollit per representar la seva llista.

Font: Flickr: Fernando Arconada

En aquest sentit, els partits polítics els interessa controlar la selecció de candidats per poder tenir la capacitat de posar a prova la lleialtat dels seus potencials candidats. Intentant evitar que una persona candidata pugui divergir de la unitat d’acció del partit, les direccions de partit basen la seva selecció de candidats en un criteri de socialització en la cultura política del partit. És a dir, determinen els anys treballats en el partit com a criteri que els permeti assegurar-se que aquella persona té clares les directrius d’acció política de la organització i que no es desviarà d’aquestes. Per tant, tot i la oportunitat per a la transformació política que va aparèixer davant de la crisi de representació del 2012, aquesta no va aconseguir trencar la deriva partidista del sistema polític actual. Així doncs,  i degut al monopoli de selecció dels partits, les noves cares del panorama polític segueixen estant determinades per la socialització partidista. En altres paraules, les potencials idees de regeneració democràtica, un cop deixen els moviments socials o la ciutadania i entren a les institucions, passen pel sedàs dels partits polítics, i per tant, dilueixen la capacitat i/o voluntat de trencament amb l’estatus.

Els partits, com definia el politòleg italià Angelo Panebianco, un cop institucionalitzats, tenen l’ambició i l’objectiu del seu manteniment, i per fer-ho, necessiten del poder per a tenir opcions a subsistir. D’aquesta manera, la relació d’interessos entre polítics i partits estableix unes lògiques que expliquen la dificultat de l’existència de discursos revolucionaris o disruptius amb l’estatus quo dins les institucions. En primer lloc,  la persona candidata necessita dels partits per a poder tenir opcions a accedir a una institucions. Per altra banda, aquests partits polítics necessiten del poder per a poder mantenir-se. D’aquests interessos se’n deriva que els partits intentaran seleccionar aquells candidats que hagin provat la seva lleialtat al partit, i així treballar en el seu objectiu: les posicions polítiques. I vet aquí l’últim pas, per a poder accedir a les posicions de poder, es necessita un gran volum de votants, i per això, no només és necessari una bona persona candidata, sinó un gran nombre de votants. I per tant, necessites moderar el discurs ideològic per tal d’arribar al votant mitjà. En altres paraules, la capacitat de canvi real en les institucions esdevé francament difícil.

D’aquesta manera doncs, es fa evident, que o bé el canvi comença al carrer, mitjançant el canvi social, o el canvi en les lògiques polítiques es farà molt difícil. Cal que l’agenda política s’instauri des del carrer, cal que els moviments polítics no institucionals treballin per a poder esdevenir factor de canvi, perquè només així, les institucions i els partits polítics es veuran obligats a introduir aquestes demandes en el seu ideari. Sabem dels seus interessos, sabem de la nostra força i el nostre paper, així doncs, canviem des de fora per obligar a canviar dins les institucions.

Foto de portada: Flickr: Fito Senabre

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg i professor associat a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de Polititza't, plataforma educativa per apropar la política als joves.

Comentaris

La democràcia partidista i el trencament amb les lògiques de poder

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.