La COVID canviarà com treballem: és hora que l’esquerra digui la seva

Des de la pujada de l’atur fins al teletreball passant per la reducció de la jornada laboral, la pandèmia de la COVID-19 està transformant el món del treball. L’esquerra necessita oferir la seva alternativa de futur abans no sigui massa tard.

La COVID canviarà com treballem: és hora que l’esquerra digui la seva

La COVID canviarà com treballem: és hora que l’esquerra digui la seva

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Des de la pujada de l’atur fins al teletreball passant per la reducció de la jornada laboral, la pandèmia de la COVID-19 està transformant el món del treball. L’esquerra necessita oferir la seva alternativa de futur abans no sigui massa tard.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La COVID-19 ha canviat la manera com treballem: des dels mestres fins als conductors d’autobusos i els operaris de les línies de producció de les fàbriques. A mesura que la pandèmia ha obligat els treballadors i empresaris a reimaginar rutines des de feia temps establertes, hem vist produir-se una revolució silenciosa als llocs de treball d’arreu del país. A l’hora d’imaginar-nos un món més enllà de la COVID-19 i les turbulències que causarà, les possibilitats que s’obriran en els propers mesos haurien de servir-nos per modificar els nostres plantejaments pel que fa a la jornada laboral. Entre tot aquest daltabaix hi ha una oportunitat per facilitar el camí cap a un futur amb una major flexibilitat i control sobre com, quan i on treballem, i amb quins termes.

De moment, el debat sobre què pot arribar a significar la pandèmia per al futur del treball s’han centrat més aviat en el futur de l’oficina. Però per a milions de treballadors d’arreu del Regne Unit que han d’estar físicament al seu lloc de treball per fer la seva feina, la crisi de la COVID-19 ha reescrit les normes sobre com treballem. Per a l’esquerra, el debat sobre la jornada laboral se centra des de fa temps en la promesa de la jornada laboral de quatre dies. Però les propostes acostumen massa a sovint a limitar-se a l’oficina i descansen en una anàlisi simplificada de com podria ser la innovació de la jornada laboral a l’economia i les vides dels treballadors.

Una proposta convincent per a la jornada laboral ha d’anar més enllà de la hiperflexibilitat de l’oficinista i ocupar-se també dels treballadors de coll blau. Ha d’anar més enllà del llustre dels sectors millor remunerats i d’elevada productivitat per desenvolupar i posar a prova solucions que funcionin per a les indústries tradicionals. La nostra darrera investigació a IPPR ha estudiat com a les indústries d’alt contacte en els sectors de la manufactura i l’enginyeria, com al sector aeroespacial i a les drassanes, s’ha respost a aquesta crisi i què significa això per a la vella ambició de reduir la jornada laboral. Aquí, a peu de fàbrica i en les empreses d’enginyers, els models laborals de jornada completa i les llargues jornades laborals són la norma. Mentre altres sectors han vist un augment del treball temporal a les darreres dècades, aquests sectors segueixen estant dominats per models fixes de treball i amb una flexibilitat limitada.

Hi ha, no obstant, signes clars de progrés també en aquestes indústries: abans de la crisi, els sindicats estaven aconseguint reduccions de la setmana laboral a aquells llocs de treball on els empresaris van acabar per reconèixer que la reducció de la jornada laboral pot impulsar la productivitat, i no perjudicar-la. La nostra investigació trobà que un de cada cinc treballadors industrials recorria a alguna forma de treball flexible abans de la pandèmia. Una enquesta de membres del sindicat Prospect en defensa del sector durant el confinament va revelar que un de cada tres dels enquestats treballava amb un horari flexibles.

Foto: pxhere.com

Vam descobrir que la gestió dels problemes causats per la COVID-19 ha reforçat les relacions entre empresaris i sindicats, ja que les innovacions dels treballadors han estat claus per mantenir els llocs de treball funcionant. Les noves formes de treballar –a través de rotació de torns, horaris d’entrada i sortida més flexibles i una major autonomia dels treballadors per decidir com i quan treballen– han demostrat que és possible augmentar la productivitat al mateix temps que es redueix la jornada laboral. Quan els treballadors han gaudit de més control, aquesta flexibilitat s’ha traduït en una major confiança, ja que els caps han acabat per adonar-se que els seus treballadors no deixaran de fer la seva feina tan bon punt com fitxin i abandonin l’edifici.

Com deia un dels entrevistats: «Pots creure que hi ha gent amb dos fills a casa i que l’empresari està content amb que facin teletreball?… Tothom ho veu. La gent s’assegura que els seus empleats estiguin bé. I també va en direcció contrària, amb alguns càrrecs intermedis dient als seus superiors que s’agafin unes hores lliures… Penso que ha apropat a la gent… És com si ara tothom fos humà.»

Ara l’esquerra ha d’adoptar la demanda d’adoptar a la ‘nova normalitat’de manera permanent formes de treball més flexibles. Ens esperen enormes desafiaments econòmics. La crisi de la COVID-19 ha deixat al descobert les esquerdes als ciments del mercat laboral britànic, en el qual les xifres d’ocupació record emmascaraven l’augment d’un tipus de feina que ofereix molt poca seguretat i garanteix salaris baixos. En aquells sectors més colpejats, l’impacte de la pandèmia s’ha afegit a l’automatització accelerada, una progressiva inseguretat i la urgència de respondre a les emergències climàtiques i naturals. En qüestió de mesos esclatarà una crisi social per l’elevada xifra d’aturats, amb una desigualtat en augment i turbulències cada cop més freqüents al mercat laboral en el rerefons.

A IPPR defensem transformar els permisos de flexibilitat del govern britànic en un programa de treball a curt termini. Compartint tota la plantilla la feina sobre la base d’una reducció de la jornada laboral a mesura que els sectors es recuperen econòmicament, podem mantenir a molta més gent vinculada als seus llocs de treball i fora de l’atur allà on sigui viable. Això ens portaria a veure com les plantilles de les empreses comparteixen hores mentre la demanda segueix deprimida, amb un esquema que completa salaris allà on es perden hores. I això podria, al seu torn, facilitar la via per a reduir la jornada laboral en el futur.

Ara més que mai, el debat sobre la jornada laboral a l’esquerra hauria d’ajustar-se a la realitat de les vides dels treballadors. Molts treballadors del Regne Unit segueixen sense poder fer totes les hores que necessiten per arribar a finals de mes. Les tendències a llarg termini sobre com fem servir el nostre temps mostren que s’obren noves divisions entre els treballadors de les categories salarials inferiors i superiors: els obrers amb salaris inferiors treballen menys hores de mitjana avui que als setanta, mentre que a les llars amb ingressos més elevats cada cop es treballen més hores.

La crisi és un moment per reimaginar com treballem, però necessitem un projecte de major abast sobre com hem de viure i treballar en el futur

Això també significa reconèixer les diferències de gènere a les realitats de les hores treballades. Les dones i homes treballen les mateixes hores en general, però les dones fan el gruix de les feines no remunerades, mentre que els homes fan la majoria de feina remunerada. Són moltes les dones que es troben presoneres de treballs pobrament remunerats i sense perspectives d’ascendir, així que han de fer malabarismes entre la feina assalariada i el treball de cures que, desproporcionadament, encara han de portar a terme, i amb el qual han de carregar. Potser no sigui cap sorpresa, doncs, que les dones amb baixos ingressos a les llars del mateix sexe estiguin fent el 57% de tota la feina. Mentre el treball no remunerat continuï sense compartir-se de manera igualitària a les nostres llars i l’economia, la d’una major flexibilitat és una demanda urgent.

Hem de ser clars sobre per a què són les reduccions de la jornada laboral, i a qui beneficia el seu disseny. La promesa d’un futur en el qual els guanys de la productivitat impulsen els salaris i les condicions a l’economia i tothom pot optar a una bona feina hauria de permetre les reduccions de la jornada laboral, des de l’oficina a les fàbriques. Però una major flexibilitat pel que fa a quan, on i com treballem pot portar-nos també a un futur en el qual disposem cada cop més del nostre propi temps. Això exigeix un major esforç per imaginar com poden arribar a ser aquestes reduccions de la jornada laboral, incloent-hi noves reivindicacions, com ara el dret a unes vacances anuals, més que no pas reforçar la setmana laboral a jornada a temps complet tal i com la coneixem.

Foto: pxhere.com

Només anant més enllà dels rígids models de jornada a temps complet i demanant una major flexibilitat sobre com i quan treballem serem capaços de dissenyar tots plegats un futur que ofereixi als treballadors un major control de les seves vides. Un pla que passi per un futur amb menys treball i més temps lliure ha d’incloure a la força l’exigència de millors treballs, més flexibles, que és central per a la nostra recuperació econòmica, juntament amb mesures per reforçar la nostra xarxa d’assistència social, així com les inversions que ens calen en infraestructures socials per permetre que tothom pugui accedir a una feina remunerada.

La crisi és un moment per reimaginar com treballem, però necessitem un projecte de major abast sobre com hem de viure i treballar en el futur. La crisi laboral que està gestant-se serà profunda i estructural. Com a progressistes, hem de fixar-nos com a objectiu la reestructuració del mercat laboral britànic, i en aquest sentit hem de centrar-nos no només en com crear nous llocs de treball, i de qualitat, sinó en com podem incorporar millors pràctiques laborals a tot l’espectre de l’economia.

En aquest moment de profunda transició, necessitem estar atents a les oportunitats i desafiaments que ens esperem. Necessitem una idea sobre el futur del treball i la jornada laboral. Una major flexibilitat —i amb ella, la promesa d’un major control— serà clau a l’hora de garantir un treball millor i una vida millor per als treballadors, més enllà de la COVID-19.

Article publicat originalment a Tribune
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Pxhere.com
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Rachel Statham es investigador a l’IPPR d’Escòcia

Comentaris

La COVID canviarà com treballem: és hora que l’esquerra digui la seva

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.