Karl Marx no és mort

Els feixistes segueixen atacant la tomba de Marx perquè segueixen tenint por del seu llegat i de la força de les seves idees.

Karl Marx no és mort

Karl Marx no és mort

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els feixistes segueixen atacant la tomba de Marx perquè segueixen tenint por del seu llegat i de la força de les seves idees.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Karl Marx és lluny d’haver estat oblidat més d’un segle després de la seva mort. Això és especialment cert per a aquells que temen i menyspreen el seu llegat polític. Durant dècades, la tomba de Marx ha estat objecte de diversos atacs: el bust ha estat enderrocat amb l’ajuda de cordes, una bomba casolana va danyar la làpida fa aproximadament quaranta anys, i, ara i adés, s’ha vist coberta de calúmnies. Però després de l’atac més recent, la seva tomba «no tornarà a ser la mateixa». Fins i tot amb una reparació experta, el memorial de Marx estarà marcat per les cicatrius d’aquest vandalisme indefinidament, d’acord amb Ian Dungavell, el president de la fundació Friends of Highgate Cemetery.

El primer dels dos incidents més recents va tenir lloc el 4 de febrer, quan el nom de Marx, que està inscrit a la placa de marbre de la seva tomba original del 1883, va ser esmicolat a cops de martell. El segon incident va ocórrer el 15 de febrer, quan van aparèixer, pintades en vermell, les expressions «arquitecte del genocidi», «doctrina d’odi» i «memorial a l’holocaust bolxevic». Les pintades cobrien la inscripció de les paraules finals de Marx a El manifest comunista, «Obrers de tots els països, uniu-vos!», i la cita més famosa de les Tesis sobre Feuerbach, «els filòsofs no han fet més que interpretar el món de diverses maneres, el que pertoca és canviar-lo». El contrast entre els missatges d’esperança de Marx i la violència de les calúmnies que les cobrien no podia ser més acusat.

Una breu història de la tomba de Marx

Marx va morir el 14 de març del 1883 de bronquitis. Va ser enterrat uns dies després juntament amb la seva dona Jenny al cementiri oriental de Highate, al nord de Londres. Com detalla Philip S. Foner al seu llibre Quan Marx va morir: comentaris en 1883, al funeral de Marx van assistir un petit grup d’amics i familiars, incloent-hi Friedrich Engels, Eleanor Marx, Paul Lafargue i Wilhelm Liebknecht. Engels s’encarregà del discurs funerari, on va retre honors al seu amic, a qui presentà com un gran científic i revolucionari:

“Així com Darwin va descobrir la llei de l’evolució de la natura, Marx descobrí la llei de l’evolució a la història humana (…) Fou un home de ciència. Però això no és ni la meitat de l’home. Per a Marx, la ciència era una força dinàmica, revolucionària (…) Marx era, abans que res, un revolucionari.”

El manifest comunista. Font: Flickr – Kevin Steinhardt

Durant anys, la tomba de Marx es limità a una petita parcel·la a Highgate. A la tomba descansaven les restes del propi Marx, la seva muller, Jenny, el seu net, Harry Longuet, i de Helene Demuth, la mestressa de casa. Però el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) desitjava erigir un memorial més adient per a Marx. Tan bon punt Marx morí, August Bebel proposà al congrés del SPD erigir un nou monument. Segons Bebel, el monument no seria massa grandiós, sinó un que representaria de manera acurada la gratitud de la classe treballadora. Engels pensava que un monument seria una cosa de mal gust i va escriure a Bebel:

“No sé què se n’ha de fer amb un memorial a Marx. La família n’està en contra. La senzilla làpida, dissenyada per a la seva dona i que ara conté el seu nom i el del seu net, quedaria dessacralitzada als seus ulls si fos reemplaçada per un monument.”

Liebknecht es féu eco d’Engels a les seves memòries afirmant que:

“Marx no volia cap ‘memorial’. Desitjar erigir qualsevol altre memorial al creador del Manifest comunista i El capital que el que aquest va construir per ell mateix hauria estat un insult al mort. En les ments i els cors de milions de treballadors que s’han unit a la seva crida no té un memorial molt més durador que el bronze, sinó el sòl vivent en el qual ensenyà i que es convertirà –en part ja s’ha convertit– en acció.”

La tomba de Marx fou lloc de processions revolucionàries per commemorar la Comuna de París i també serví de lloc de reunió per a Lenin i altres socialdemòcrates russos al tancament del seu congrés de Londres del 1903. Durant els vint anys següents, la tomba va patir l’abandonament. Els matolls i males herbes cada cop l’ocultaven més. Aquest fet motivà que el Partit Comunista Britànic a emetés una crida a «restaurar la descuidada tomba de Karl Marx» el 1922. Van haver-hi promeses de finançar el manteniment de la tomba original de Marx, però altres comunistes van pensar que es necessitava un tribut més adequat per commemorar l’impacte de Marx al moviment socialista.

The Worker, que era l’òrgan del Partit (Comunista) dels Treballadors dels EUA argumentà que Marx mereixia molt més que una simple i prosaica làpida:

“Sentíem que alguna cosa més que una petita làpida de pedra hauria de marcar el lloc on descansen les restes del filòsof més important de la classe obrera. El capitalisme es cuida a si mateix. París presumeix de la tomba de Napoleó. La tomba del general Grant es troba a l’avinguda de Riverside Drive a Nova York. Recentment, un elaborat memorial a Abraham Lincoln a Washington D.C., i en trobem d’altres de semblants a tot arreu.”

“Per què els obrers no haurien de retre homenatge als llocs on descansen aquells que van lluitar i es van sacrificar per ells? Milers de peregrins d’arreu del món visiten anualment la tomba de Marx. Aquests milers de persones haurien d’abandonar la tomba de Marx amb una impressió adient.”

Aquest desig per comptar amb un monument més destacat no es va acomplir fins el 1956, quan el Partit Comunista Britànic va trobar un nou lloc per a la tomba on les restes de la família Marx descansen ara, juntament amb les cendres d’Eleanor Marx. Un gegant bust de bronze de Marx corona un monòlit de granit. La tomba va ser dissenyada per Laurence Bradshaw, que la va crear no «com un monument a l’home només, sinó a una gran ment i un gran filòsof.» Bradshaw intentà transmetre la «força dinàmica» de la ment de Marx: en comptes de situar-se per sobre de la gent, el bust havia d’interactuar amb els visitants a nivell dels ulls.

Durant generacions, la tomba ha estat visitada per gent de tot el món, atraient milers de persones a l’any. El 1999 la tomba de Karl Marx va ser designada una estructura de nivell 1, que és «la categoria màxima, reservada per als edificis i estructures d’interès excepcional.»

El capital. Font: Flickr – David Bennett

Resistint la resurrecció

Atès el creixement del feixisme global i l’interès cada cop més gran en el socialisme a tot el món, no és cap disbarat considerar que els vàndals de la tomba de Marx eren d’una ideologia d’extrema dreta. Recentment hem vist altres notícies de profanacions de tombes a França, on s’han pintat esvàstiques sobre làpides jueves. Oimés, el 1960 la pròpia tomba de Marx va ser coberta amb esvàstiques. Segons la notícia de The New York Times del 5 de juny del 1960:

Es van trobar dues esvàstiques pintades de color groc… al monument sobre la tomba de Karl Marx, pare del comunisme, al cementiri de Highgate. S’ha escrit, en alemany, que l’autor estimava Adolf Eichmann, el líder nazi ara en custòdia a Israel.

Existeix un patró entre la ideologia feixista i la profanació de tombes? No és cap coincidència, com senyala Mark Neocleous a la seva investigació sobre les connexions entre el feixisme i la mort. Segons Neocleous, els feixistes temen que els seus enemics morts no estiguin morts del tot, sinó que siguin «no-morts». Això significa que els morts, en un sentit d’alguna mena místic, poden tornar a la vida.

La profanació de tombes, com argumenta Mark Neocleous, és integral al terrorisme feixista. Segons la llei jueva, «tractar un cadàver de manera irrespectuosa implica la creença que la mort és final i irreversible.» En altres paraules, tractar als morts de manera irrespectuosa no proporciona cap esperança en la seva resurrecció.

Els feixistes van profanar tombes jueves perquè no consideren suficient que aquells enterrats estiguin biològicament morts: la profanació de tombes significava que els feixistes no pensaven que estiguessin morts del tot. Com escriu Neocleous, «incapaç de participar realment en aquesta lluita del món dels no-morts, el feixista està obligat a la segona millor opció: atacar la tomba.»

Aquests atacs contra la tomba de Marx busquen prevenir que Marx torni a la vida. No literalment, per descomptat, sinó en una resurrecció figurada del moviment socialista. Com va escriure Walter Benjamin, fins i tot els morts no estan fora de perill del feixisme, i en aquest cas ni tan sols la tomba de Marx està fora de perill.

Per als feixistes, la tomba de Marx no representa el lloc on hi ha una persona morta, sinó quelcom amenaçador que està per ressorgir. El marxisme representa l’enemic etern de la imaginació feixista. Marx no està mort, és un no-mort. Temen que Marx, des del més enllà, estigui encara influint en la història mundial. Pitjor encara, temen que el moviment socialista estigui fent ressuscitar Marx de l’oblit del passat.

Si el capitalisme és derrocat algun dia i la humanitat passa de la seva prehistòria a la seva història real, aleshores Marx serà quelcom més que un fantasma: serà immortalitzat.


Traducció: Àngel Ferrero
Publicat originalment a Jacobin

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

professora de filosofia a Manhattan, Nova York.

Comentaris

Karl Marx no és mort

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.