Jordi Martí-Rueda: «Aquells brigadistes van fer un advertiment: si no aturem el feixisme a temps, hi haurà una catàstrofe»

Entrevistem a Jordi Martí, autor de "Brigadistes. Vides per la llibertat" (Tigre de Paper, 2020). Parlem sobre l'actualitat del feixisme i l'estela de les Brigades Internacionals

Jordi Martí-Rueda: «Aquells brigadistes van fer un advertiment: si no aturem el feixisme a temps, hi haurà una catàstrofe»

Jordi Martí-Rueda: «Aquells brigadistes van fer un advertiment: si no aturem el feixisme a temps, hi haurà una catàstrofe»

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Entrevistem a Jordi Martí, autor de "Brigadistes. Vides per la llibertat" (Tigre de Paper, 2020). Parlem sobre l'actualitat del feixisme i l'estela de les Brigades Internacionals
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Jordi Martí-Rueda és l’autor de ‘Brigadistes. Vides per la llibertat’, una de les novetats de Tigre de Paper d’aquesta primavera. Martí-Rueda és historiador especialista en Guerra Civil i Brigades Internacionals. El seu primer llibre, Tocats pel vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil (Pagès Editors) va rebre el premi Liberisliber de no-ficció 2015.

Hi ha molts llibres sobre les brigades internacionals. Què té el teu de nou i diferent que el fa atractiu?

De les Brigades Internacionals hi ha molts llibres d’història. Però aquest és un llibre d’històries. És un conjunt de relats, amb la particularitat que totes les històries són certes. De les Brigades se n’ha parlat molt en gran, però quan augmentes el zoom i baixes al nivell dels protagonistes la perspectiva canvia. Quan llegeixo biografies o autobiografies de brigadistes tinc la sensació que passo de veure una pel·lícula en blanc i negre a veure-la en colors. Ja no tens davant la història en majúscules sinó les persones que la van protagonitzar. Amb tots els seus matisos i diferències. Qui llegeixi el llibre hi trobarà molt poca teoria. Hi trobarà persones en acció, en una perspectiva molt propera, de vegades fins i tot íntima. I així i tot, penso que al final del llibre et pots fer una idea del fenomen global.

Ja no tens davant la història en majúscules sinó les persones que la van protagonitzar. Amb tots els seus matisos i diferències.

Crida l’atenció l’elevat nombre de dones que hi surten, ja que la imatge a què estem acostumats de les brigades internacionals és molt masculina.

Sí, hi ha força històries protagonitzades per dones. La majoria, infermeres, però no només. Normalment la imatge de les Brigades Internacionals s’associa als soldats. És lògic, perquè eren la majoria. Però a les Brigades Internacionals hi ha infermeres amb unes històries espectaculars.

Foto: Jordi Martí

Què et va motivar a fer aquest llibre? Tu ja havies escrit un llibre sobre les brigades internacionals.

La culpa la té un brigadista mexicà que es deia Juan Miguel de Mora. El vaig entrevistar fa anys. Li vaig preguntar què trobava a faltar en els milers de pàgines que s’havien escrit sobre les Brigades Internacionals. Saps què em va contestar? «Tendresa.» Es referia al fet que s’havia escrit molt des de la història i també des de l’èpica, però que s’havia tingut poc en compte l’amor, el fet que eren persones. Aquesta resposta em va impactar molt i em va empènyer a escriure el primer llibre. Aquest segon llibre, però, té una novetat important en el format; són seixanta relats breus, d’una sola pàgina cadascun, acompanyats d’una foto. El format de càpsules curtes permet explicar històries molt potents de moltes persones i compondre una paleta de colors molt àmplia. Crec que a mi m’hauria agradat llegir història d’aquesta manera (a més de l’assaig, que també és necessari). I com a autor és tot un repte, perquè t’obliga a concentrar l’energia narrativa en un espai reduït i a ser selectiu en el que expliques, per no trair el nucli del relat.

Els herois no són estàtues de pedra. Tenen por, riuen, dubten. La vulnerabilitat és l’element bàsic de l’heroisme.

Com has fet la recerca per arribar a elaborar els relats de 60 persones?

En alguns casos hi ha hagut recerca en fonts d’arxiu, però en molts casos hi ha hagut un treball de documentació a partir de llibres i textos, alguns escrits pels mateixos protagonistes i d’altres escrits per altres autors.

Hi ha elements que poden sorprendre als lectors?

Cada vegada que coneixes una persona és una sorpresa. Si això ho circumscrius en el marc de la Guerra Civil i les Brigades Internacionals, a la sorpresa s’hi suma emoció. També pot sorprendre el realisme, la cruesa de vegades, i el fet de topar amb una imatge dels brigadistes que s’escapa del tòpic, del guerrer d’una sola peça. Els herois no són estàtues de pedra. Tenen por, riuen, dubten. Són de carn i ossos i si se’ls pot qualificar d’herois és justament per això. La vulnerabilitat és l’element bàsic de l’heroisme.

I tu, t’has trobat sorpreses en el procés d’elaboració del llibre?

Sí, les mateixes que es pugui trobar algú que se’l llegeixi per primera vegada. Cada persona pot sorprendre. En la majoria de casos partia d’un episodi que coneixia de tal personatge o tal altre, i en el procés de documentació i lectura vaig anar descobrint aspectes de cada personatge que no sospitava. Si el material amb què et documentes són textos escrits per la mateixa protagonista, aleshores és gairebé com si la poguessis tocar. Per exemple, Patience Darton. Era una infermera anglesa que va treballar a la cova hospital de la Bisbal de Falset. Quan vaig llegir les cartes que ella mateixa escrivia al seu nòvio, un brigadista alemany… No hi ha cap d’aquestes cartes al llibre, però jo necessitava llegir-les per conèixer-la millor a ella. La historiadora Angela Jackson les va recuperar i les va publicar, i va ser una gran sort que ho fes.

Foto: Flickr – Ur Cameras

D’on sorgeix el teu interès per les brigades internacionals?

Imagina’t, quan esclata la Guerra Civil milers de persones d’arreu del mon deixen el que estan fent, deixen casa, feina, família, i venen aquí a lluitar contra el feixisme, lluny de casa seva, al costat dels nostres avis.Què li passa pel cap a una persona, per deixar un mon en pau i anar-se’n a una guerra llunyana? Són els impulsos, els anhels que empenyen les persones a fer això. Aquest és el motor, el que et fa buscar i llegir. I no van ser cent ni mil, van ser quaranta mil. Si ho penses bé, és molt bèstia. I saps què? Encara que sembli estrany, durant el procés de documentació vaig tenir la impressió que per a alguns d’aquests brigadistes el més complicat va ser tornar a casa, anar-se’n d’un mon en guerra i tornar a un mon en pau. Molts, quan tornaven, s’adonaven que no eren les mateixes persones que havien marxat; en canvi, el mon d’on venien no s’havia mogut, allà res no s’havia trencat. Es podien sentir desplaçats dins de casa seva.

Malgrat la barbàrie a què ens té acostumada la humanitat, els éssers humans també són capaços de fer coses extraordinàries.

Les noves generacions coneixen aquell fenomen? Aquell compromís que van adquirir milers de lluitadors d’arreu del món?

Crec que, en general, no. Si pensés que sí, possiblement no hauria escrit el llibre. I estic segur que la majoria dels qui n’han sentit parlar o n’han llegit alguna cosa en tenen una idea global, teòrica.

Què podem aprendre d’aquells milers d’homes i dones que es van enrolar per combatre el feixisme?

Podria haver-hi tantes respostes com persones van venir, i així i tot és una pregunta difícil de respondre. Però crec que hi ha una cosa clara, i és que la història comença a repetir-se. Aquells brigadistes van fer un advertiment: si no aturem el feixisme a temps, si deixem que creixi, hi haurà una catàstrofe. I serà una catàstrofe global, sense fronteres. És una de les frases més repetides pels brigadistes als anys trenta, i per desgràcia la història els va donar la raó. El feixisme va créixer i va causar la pitjor catàstrofe que ha conegut Europa. No han passat ni cent anys i aquell advertiment torna a tenir sentit. També en podem aprendre una altra cosa: les Brigades Internacionals van ser un fenomen extraordinari, però els seus protagonistes eren persones. No eren superhomes ni superdones. Tenien coratge, per descomptat, però també tenien por. I tenien tots els sentiments que ens fan humans, reconeixibles. Això conté un missatge esperançador, i és que malgrat la barbàrie a què ens té acostumada la humanitat, els éssers humans també són capaços de fer coses extraordinàries.

Podeu trobar el llibre aquí!
Foto de portada: Jordi Martí
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Jordi Martí-Rueda: «Aquells brigadistes van fer un advertiment: si no aturem el feixisme a temps, hi haurà una catàstrofe»

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.