Houria Bouteldja: «Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar que el racisme és transversal»

Houria Bouteldja: «Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar que el racisme és transversal»

Houria Bouteldja: «Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar que el racisme és transversal»

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Houria Bouteldja és militant antiracista francoargelina i membre del Partit dels Indígenes de la República. Una formació que malda pel reconeixement i organització de les persones racialitzades a l’Estat francès. Parlem amb ella sobre el moviment antiracista i la seva relació amb les organitzacions d’esquerres.

Què és exactament el racisme i per què cal teoritzar-lo des de l’esquerra?

El racisme és un sistema nascut al mateix moment que l’expansió capitalista a les Amèriques el 1492. És el sistema que permet l’acumulació del capital perquè el treball dels esclaus era gratuït i el benefici, total. És un sistema que jerarquitza la humanitat en funció d’una suposada pertinença racial  i que permet, en un món global, sotmetre els pobles colonitzats a una explotació i un pillatge organitzat, primer pels Estats-nació sorgits dels imperis colonials, més tard pels Estats imperialistes, que funcionen en col·laboració estreta amb els grans interessos nacionals i capitalistes. Aquí és important distingir entre el món de l’obrer blanc nascut d’aquesta primera globalització perquè aquest, si bé va ser explotat molt durament en el marc de l’explotació de classe, no hauria pogut existir si la humanitat no blanca no hagués estat deshumanitzada i ferotgement explotada.

Hi ha postures antiracistes que puguin anar en detriment de la classe treballadora?

Això depèn de si reflexionem a curt o a llarg termini. En un primer moment, és de l’interès de les capes proletàries blanques defensar els seus interessos de raça. És el que passa des de la revolució industrial. Hi ha, doncs, un conflicte d’interessos a l’interior del moviment obrer: els obrers blancs contra els obrers no-blancs. I efectivament, els proletaris blancs són privilegiats a tots els nivells davant de la competència dels treballadors no-blancs. Per altra banda, els partits comunistes occidentals, globalment, han defensat sempre en primer lloc els interessos de les classes obreres blanques. És el motiu pel qual, per exemple, el PC francès no va defensar la independència d’Algèria. El comunisme real a Occident és un comunisme xovinista. Amb tot, avui, a l’era del neoliberalisme desfermat, veiem que els Estats occidentals es tornen cada vegada més autoritaris i es giren fins i tot contra aquells que formen les seves bases socials: les classes populars blanques. És el que es va viure a Espanya amb els Indignats o a França, amb els Armilles Grogues. Els blancs són tractats cada vegada més com indígenes. Des d’aquest punt de vista, diria que és de l’interès de les classes populars blanques lluitar contra el racisme. Però cal ser realistes, una bona part d’aquestes classes populars giren cap als partits feixistes, que els prometen la continuació de la dominació blanca. Aquí hi ha una lluita a portar a terme: convèncer els blancs que les burgesies sempre defensaran primer els seus interessos i que al final acabaran sent sacrificats a l’altar del neoliberalisme.

Si les condicions d’una vida digna al sud no es reuneixen a causa de les relacions asimètriques entre el nord i el sud, aleshores hem de tenir una política d’acollida digna d’aquest nom

Des de la perspectiva francesa, per què creus que el moviment antiracista s’ha organitzat autònomament?

Hi havia una necessitat d’organitzar-se de manera autònoma perquè les organitzacions d’esquerra o d’extrema esquerra no entenen espontàniament la importància del racisme en l’explotació. A més, continuen sent eurocèntriques i molt islamòfobes.

Això és una mancança? És a dir, en una situació ideal l’esquerra podria incloure les demandes i interessos de les minories descendents de colonitzats?

Pot ser que ho sigui, però sabem que són les correlacions de força el que serà més eficaç per la transformació de l’esquerra, i d’aquí la importància de la lluita antiracista i decolonial autònoma.

Alguns discursos provinents de l’esquerra assenyalen que cal enfocar d’alguna manera la qüestió dels fluxos migratoris. Això està renyit amb la defensa dels drets dels i les persones migrades? Pot tenir repercussions pel conjunt de la classe treballadora?

Per a mi, la qüestió dels fluxos migratoris no s’ha de tractar simplement des d’un punt de vista humanista. Hi ha una pedagogia a desenvolupar davant de les classes obreres nacionals. Quina és la responsabilitat del nostre capitalisme i dels nostres Estats en la producció de les condicions materials que empenyen desenes de milers de migrants cap al Nord? Els migrants només segueixen el camí de les riqueses que el Nord els ha robat. Així, és important, i fins i tot urgent que l’esquerra revolucionària imposi una lectura de les relacions nord-sud, sobretot referent a la necessitat de defensar la sobirania dels pobles en el terreny econòmic, monetari i polític. Personalment crec, jo que tinc un pare que va migrar, que la gent estan millor a casa seva, en el seu país d’origen, amb la gent que estimen. La migració és un sofriment, és un desarrelament. L’ideal seria que ens quedéssim a la terra que ens va fer néixer, però el «sistema-món» obliga la gent a fugir. Si les condicions d’una vida digna al sud no es reuneixen a causa de les relacions asimètriques entre el nord i el sud, aleshores hem de tenir una política d’acollida digna d’aquest nom, almenys, per reparar allò de què som culpables.

En una xerrada feta a un fòrum estival del Front de Gauche el 2012, Félix Boggio i Stella Magliani comentaven que una consigna com la de «Le problème c’est le banquier, pas l’immigré!» evidenciava la confusió que hi ha per part de l’esquerra respecte la qüestió antiracista. Com és?

Aquesta consigna, que no és falsa en el fons, posa en evidència una ambigüitat, efectivament. És clar que el banquer forma part del problema, però els indígenes no només fan front als patrons i als banquers. S’enfronten a la policia, a l’administració, a l’educació nacional, als treballadors socials. El racisme és arreu. Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar una mica ràpid que el racisme és transversal i que travessa les organitzacions, així com els sindicats, on els no-blancs continuen discriminats. És una manera de desfer-se sense escarrassar-s’hi del racisme, que no és una qüestió lligada a l’extrema dreta.

Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar una mica ràpid que el racisme és transversal i que travessa les organitzacions

Com és que existeix el Partit dels Indígenes de la República i què defensa?

Per totes les raons que acabo d’evocar. Per formar un nou bloc històric contra el poder liberal, racista i imperialista, cal crear unes forces polítiques que representin els no-blancs. El nostre projecte, a terminis, és crear el que anomenem una «majoria descolonial» que aliï els indígenes, les classes populars blanques i, és clar, els sindicats.

A França, com al Regne Unit i els EUA, el passat colonial és evident. Estem parlant de lleis que regulen la segregació fins ben entrat el segle XX. A l’Estat espanyol, per altra banda, la immigració i el seu estigma (si descartem l’opressió del poble gitano i el de determinades minories nacionals —en les quals no hi entra la categoria de raça—) és un fenomen de finals del segle XX, inicis del XXI. No volem dir que l’Estat espanyol no tingui un passat colonial —de Llatinoamèrica al Marroc— però no és la mateixa situació atès que Espanya va deixar de ser una «metròpoli» a finals del segle XIX i va optar per la negació i l’oblit. Això podria implicar que cal pensar formes diferents d’articulació per part de la població migrant? Una experiència com la del Partit dels Indígenes aquí és factible?

Sí, és factible, però s’ha d’adaptar a la realitat espanyola. L’Estat espanyol, com Portugal, és a l’origen de la «descoberta d’Amèrica». Per altra banda, encara que no ocupin el primer lloc en l’imperi occidental, la integració europea és un senyal de pertinença a l’occident imperialista, però també un senyal que expressa la voluntat de reforçar l’hegemonia occidental davant de la Xina i de les potències emergents. L’Estat espanyol forma part d’aquest projecte. Per altra banda, l’Estat espanyol es comporta com tots els Estats-nació; selecciona un grup legítim, «els europeus», al seu si, i discrimina certes regions com les del sud, però també els grups com els gitanos i avui els musulmans, els negres i els immigrats que venen de l’Amèrica Llatina. Sí, hi ha lloc per a un moviment decolonial.

Davant l’ascens cada cop més acusat de l’extrema dreta, caldria pensar en una fusió del moviment antiracista i antifeixista?

SÍ, i ràpid! A condició que l’antifeixisme s’actualitzi pel que fa a l’efectivitat de la qüestió racial i de la blanquitud com a obstacle per a la unió de les classe subalternes. Tinc algunes aportacions pel que a això respecta.

Foto de portada: Wikipedia
Traducció d’Oriol Valls
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Houria Bouteldja: «Dirigir el problema només contra els banquers i els patrons és oblidar que el racisme és transversal»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.