Search
Close this search box.

«Hi ha estats que en un mes tenen cinc assassinats, això nosaltres ho tenim en una hora»

Resenyem ‘Blood on our side’ guanyador del premi a millor curt documental al Festival d’Austin i que ha estat nominat als Oscar.

«Hi ha estats que en un mes tenen cinc assassinats, això nosaltres ho tenim en una hora»

Resenyem ‘Blood on our side’ guanyador del premi a millor curt documental al Festival d’Austin i que ha estat nominat als Oscar.

Es molt difícil no fer cap spoiler parlant d’un curtmetratge que no arriba als 30 minuts de durada, esperem que amb el que explicarem vingui més de gust veure’l. També es molt difícil ser objectius quan escrivim sobre la feina d’amics amb els que hem viscut diverses experiències de lluites compartides i que veiem que després d’anys es veuen compensats tots els esforços fets. Parlem de la producció mexicano-greco-espanyola Blood on our side dirigida per Rodrigo Hernández i Elpida Nikou de Muzungu producciones i Aljazzera. Un documental que ens parla de Ciudad Juárez, ciutat fronterera entre Mèxic i els EUA on hi ha més de 1.000 assassinats a l’any (més de 100 són dones) majoritàriament fruit dels enfrontaments entre grups rivals de narcotraficants. El documental ha saltat al panorama internacional després de guanyar el premi a millor curt documental al Festival d’Austin i amb això ser classificada per a la carrera dels Oscar.

El curt acompanya a Ana, una metge forense de l’equip forense de la ciutat, qui ens narra amb una realització excel·lent i uns plànols de càmera pràcticament cinematogràfics uns pocs dies de feina en l’aixecament continuat de cadàvers a diversos indrets de la ciutat. Tot això succeeix mentre l’equip és auditat des dels EUA per avaluar si estan capacitats per dur a terme la seva feina. De l’auditoria alhora penja el pressupost que els Estats Units atorguen a la unitat per continuar la seva feina.

Blood on our side (sang a la nostra banda) ens parla de moltes coses en la mitja hora que ens té en suspens. Narra des de la gestió dels cadàvers, com diu la protagonista: «Hi ha estats que en un mes tenen cinc assassinats, això nosaltres ho tenim en una hora» fins a elements molt més subtils com la presència contínua d’armes en el documental. Un dels elements centrals que ens ha sorprès és el caràcter humà i el dolor soterrat que es veia en l’actuar cansat del cadàver rere cadàver. Com deia Nietzsche, quan mires durant molt de temps a l’abisme, l’abisme et torna la mirada.  Es poden veure en diferents moments del breu documental aspectes com la psicosomatització del dolor, el dol continu, les absències continuades.

Mèxic avui dia es dels països que sense estar en un conflicte armat té més morts violentes, pateix una situació de guerra de baixa intensitat totalment impregnada en la societat civil i que en Blood on our side es reflexa amb la naturalitat en que la mort conviu amb la vida quotidiana. Des dels comentaris dels nens fins als veïns que parlen amb una naturalitat que ens gela la sang. En el temps que dura podem veure més de 10 cadàvers i el mateix nombre de taüts.

Foto: Wikipedia

Plana en breus imatges la qüestió de la sobirania, veiem el mur que els EUA ha construït per frenar la immigració llatinoamericana i com ens indica un dels protagonistes «La majoria de l’armament procedeix dels EUA. Compren substàncies i ens venen armes». Perquè hi hagi violència a una banda de la frontera a l’altra hi ha un negoci que beneficia a alguns. També veiem com per continuar la seva tasca pública com a metges forenses estan subjectes a una auditoria d’un altre país del que depèn el pressupost de les seves feines.

Hem volgut parlar amb Rodrigo Hernández de la productora Muzungu sobre els perquès d’aquest documental, el primer dubte que teníem era sobre el per què de la tria del tema: «Ciutat Juárez és el símbol de la relació fronterera entre Mèxic i els Estats Units. Durant anys va ser la ciutat més violenta del món, mentre de l’altre costat, la ciutat de El Paso va ser la més segura del territori estatunidenc. Mentre a Mèxic creixen els assassinats entre càrtels per a veure qui aconsegueix passar més droga, a pocs kilòmetres la imatge és molt diferent: enormes gratacels propietat de bancs dels Estats Units que generen enormes beneficis gràcies al blanqueig de diners del narcotràfic. D’un costat es queden els guanys, de l’altre els morts.»

Demanem també sobre la tria de l’enfoc des d’un grup de forenses mexicans:

«Portàvem anys fent treballs sobre les conseqüències del crim organitzat a Mèxic. Familiars de desapareguts, comunitats abandonades per la violència, joves de zones empobrides amb l’única alternativa de ingressar a la delinqüència organitzada.

Aquesta vegada volíem entendre què succeeix en els cossos de seguretat. A què es deu la corrupció ? I ens trobem amb un grup de treballadors totalment superats per la violència. Amb pocs recursos i sense manera de respondre a l’enorme impunitat.

Vam decidir seguir la història d’una dona perit forense a la ciutat amb més feminicidis del país.

La realitat és encara més trista de la que imaginàvem. Hi ha treballadors que volen intentar realitzar la seva tasca de manera honrada. Però quan assumeixen que els interessos superen les capacitats de tots aquests cossos de seguretat, descobrim la frustració d’aquesta situació. Més del 90 per cent dels crims no es resolen. Però encara que aconseguissin millorar aquesta xifra, poc canviaria. Quan tens al màxim consumidor de drogues a l’altre costat de la frontera, quan grans entitats financeres del món es beneficien d’aquest joc i quan el narcotràfic controla l’economia i política d’un país, poc poden fer un grup de perits en una ciutat violenta.»

Ens trobem un curt que amb subtilesa i pocs recursos ens transmet molt més del que podríem esperar. Així ho ha considerat el jurat del Festival d’Austin i esperem que així ho considerin els Oscar, el gran festival del cinema internacional, encara que la sang segueixi caient de la mateixa banda.   

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Editor de Tigre de Paper, soci de Gramsci.cat i membre del Comitè de redacció de Catarsi Magazín

Comentaris

«Hi ha estats que en un mes tenen cinc assassinats, això nosaltres ho tenim en una hora»

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau