Filomena, un exemple de desinformació sobre el canvi climàtic

L'exemple de la borrasca FIlomena evidencia els efectes del canvi climàtic i alhora la forma en com es comunica aquesta problemàtica

Filomena, un exemple de desinformació sobre el canvi climàtic

Filomena, un exemple de desinformació sobre el canvi climàtic

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'exemple de la borrasca FIlomena evidencia els efectes del canvi climàtic i alhora la forma en com es comunica aquesta problemàtica

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La borrasca Filomena ha estat un exemple més de com el canvi climàtic augmenta les probabilitats de patir fenòmens meteorològics extrems. Però no només això, també ha estat una nova mostra de males praxis que encara utilitzem per informar i reflexionar entorn del canvi climàtic: hem prestat més atenció a les acumulacions de neu de tres dies que a un nou informe que assenyala l’any 2020 com el més calorós de la història i tancant la que ha estat la dècada amb les temperatures més altes des que es tenen dades.

És cert que és important ser clars i explicar el temporal Glòria o la borrasca Filomena dins un context de canvi climàtic, però ho és encara més la informació diària, continuada i a llarg termini sobre les causes i les conseqüències de l’escalfament global.

Un clima cada cop més extrem

Les nevades que van cobrir zones arreu de Catalunya i el País Valencià han resultat històriques. Feia dècades que no s’acumulaven gruixos de neu de més de cinquanta centímetres en llocs com les Muntanyes de Prades o l’Alt Palància. L’excepcionalitat de la borrasca ha fet que es considerés la Filomena com un fenomen fora del normal, o dit amb d’una altra manera, extrem. La seva aparició, però, no prové de l’atzar, l’escalfament global en té bona culpa.

A inicis de gener una massa d’aire fred es va situar sobre la península Ibèrica que, de forma prèvia a la borrasca, ja havia provocat temperatures molt baixes. Va ser el moment en què es van registrar els -34,1ºC al Clot de la Llança, al Pallars Sobirà, rècord de temperatura mínima des que es tenen registres. Al cap de pocs dies, a la massa d’aire fred s’hi va sumar una borrasca, que van anomenar Filomena i que provenia del centre de l’Atlàntic nord. La borrasca anava carregada d’aire calent i, per tant, albergava una gran quantitat de vapor d’aigua. En entrar a la península i barrejar-se amb la massa d’aire fred, la humitat es va traduir en precipitacions en forma de grans nevades.

Un cop la borrasca Filomena ja havia descarregat tota la seva potència es va declarar una onada de fred. El sòl, cobert de neu, no absorbia la radiació i, conseqüentment, l’aire tampoc s’escalfava, provocant que les temperatures quedessin en registres mínims. Malgrat que de vegades sigui confús, les onades de fred no són tan comunes com ens podríem pensar en els mesos d’hivern, ja que només fan referència a temperatures excepcionals i extremes. Per declarar una onada de fred és necessari que, com a mínim, un 10% de les estacions meteorològiques escollides per l’autoritat competent –l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET)– registrin mínimes per sota del 5% de les temperatures més baixes entre els anys 1971 i 2000.

canvi climàtic
Foto: Flickr – Ignacio Ferre

La borrasca Filomena i l’onada de fred són fenòmens meteorològics extrems, però no són casos aïllats. Si analitzem l’any 2016, l’any més calorós de la història fins al 2020, tenim el paradigma de com l’escalfament global agreuja aquests fenòmens. En un estudi publicat al Bulletin of the American Meteorological Society es va determinar que dels 27 fenòmens meteorològics extrems identificats, 21 tenien una influència considerable del canvi climàtic. Entre ells destacaven la gran sequera a l’Àfrica Meridional, els incendis forestals a Nord-Amèrica o la decoloració de la Gran Barrera de corall a Austràlia. En el cas del inici del 2021, una gran nevada com la que va deixar la Filomena o l’onada de fred posterior també entren dins el catàleg de conseqüències que genera el canvi climàtic. Tot i això, a la Península Ibèrica estem més acostumats a veure traduït el canvi climàtic en onades de calor i no pas en onades de fred. Des del 1975, l’estat espanyol ha registrat 62 onades de calor, segons un informe d’AEMET, i 23 s’han produït a la dècada que acabem de deixar enrere, la més calorosa de la història. Amb el canvi climàtic tot tendeix a extremar-se, analitzem per què.

La temperatura global, descontrolada

La neu i el fred no ens poden cegar en el que és la realitat planetària: l’escalfament global. Mentre a Catalunya i al País Valencià observàvem la borrasca extrema Filomena, es va fer públic l’informe del programa Copernicus-ECMWF on s’exposava que l’any 2020 ha estat el més calorós de la història a Europa i, a escala mundial, ha empatat amb el 2016. En xifres, el 2020 ha estat 0,6ºC més calent que el període de referència que va entre 1981 i 2010. En una perspectiva històrica, la temperatura del 2020 ha estat 1,25ºC superior a la del període entre 1850 i 1900, l’era preindustrial. Estem molt a prop de l’abisme que suposaria arribar als 1,5ºC d’augment total, el límit que s’han marcat els països dins el marc de l’ONU. Malauradament, els rècords de temperatures s’han anat sobrepassant any rere any i han deixat de ser notícia. S’ha instal·lat un model comunicatiu on és més mediàtic fer una cobertura periodística intensiva sobre les nevades que sobre l’escalfament global. Però hem de capgirar el model comunicatiu, ja que explicar la situació general del planeta és explicar les causes dels fenòmens meteorològics extrems.

Si ens desplacem a les mateixes dates en què teníem el paisatge emblanquinat, a l’Àrtic es registraven temperatures 24ºC superiors a la mitjana per a l’època de l’any, segons Climate Reanalyzer. Que la temperatura de l’Àrtic estigui descontrolada provoca desequilibris climàtics arreu del planeta. Primer de tot, cal tenir en compte que l’Àrtic s’escalfa dues vegades més ràpid que la resta del planeta —en el cas del Mediterrani, un 20%—, una situació que s’anomena «amplificació àrtica». Això té com a conseqüència la pujada del nivell del mar, l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle, l’augment de les temperatures dels mars i oceans o la pèrdua d’absorció de la radiació. Però, a més, debilita altres elements del planeta, desestabilitzant els equilibris climàtics.

Una estratègia molt clara és la que reprodueix el president d’Aragó: seleccionar dades. Com ja hem vist, que faci fred no vol dir que el planeta de mitjana no s’estigui escalfant.

Parlem, per exemple, del corrent Jet Stream, situat entre 8 i 11 quilòmetres sobre la superfície de la Terra i que bufa d’oest a est. Actua durant tot l’any, separant l’aire fred dels pols de les latituds més mitjanes i regulant els diferents climes a banda i banda. Segons un estudi publicat a la revista Geophsysical Research Letters l’any 2012, per Jennifer A. Francis i Steven J. Vavrus, l’augment més ràpid de les temperatures a l’Àrtic està provocant que disminueixi la diferència de graus centígrads entre latituds. Per tant, el corrent Jet Stream es va debilitant, provocant que absorbeixi més corrents que la travessen, fent que l’aire calent pugui anar cap al nord i el fred cap al sud, generant un augment de les possibilitats de patir fenòmens meteorològics fora del que considerem normal.

L’aparició de temporals com el Glòria o la borrasca Filomena es relacionen, per tant, amb les condicions que genera l’escalfament global arreu del planeta i són conseqüència d’un clima cada cop més polaritzat i a la vegada desregulat. Que nevi de forma extrema no és un antònim del canvi climàtic, sinó una cara més d’aquest. De fet, el departament de meteorologia del Regne Unit, el Met Office, ja ha pronosticat que al 2021 les temperatures tornaran a estar per sobre d’1ºC respecte al període entre 1850 i el 1900.

Expliquen bé les Filomenes el canvi climàtic?

Els fenòmens meteorològics extrems com la borrasca Filomena o el temporal Glòria són un clar exemple de com comuniquem l’emergència climàtica a casa nostra. Els mitjans de comunicació tendeixen a parlar del canvi climàtic quan es produeixen esdeveniments concrets com una cimera, quan es publica un informe o, en aquest cas, quan succeeixen fenòmens meteorològics extrems.

L’informe de la Fundació ECODES sobre la comunicació del canvi climàtic a l’Estat Espanyol recolza aquesta afirmació. L’estudi, que analitza la cobertura de diaris, ràdios i televisions durant el 2019, demostra com els moments de màxima cobertura mediàtica de la crisi climàtica són les cimeres, com la de Nova York el setembre de 2019, o les vagues mundials pel clima organitzades per les joves de Fridays for Future.

canvi climàtic
Saragossa a 10 de gener. Foto: Wikimedia Commons – Wikiviciao

L’organització ReCambia, que analitza periòdicament les notícies climàtiques, explica com normalment les notícies relacionades amb la política són les més prominents, és a dir, cimeres, declaracions de bones intencions per part de governs… el que podríem anomenar la «diplomàcia climàtica». Però no s’indaga sobre si aquestes proclames són importants, o si les paraules al final es tradueixen en fets o no.

Segons ReCambia, durant 2019 i 2020 ha crescut el nombre de notícies que expliquen fenòmens meteorològics lligats al canvi climàtic, com seria la cobertura del temporal Glòria, dels incendis a Austràlia o els huracans als Estats Units. A la vegada, durant el 2020 també hem vist incrementar les notícies relacionades amb l’economia, segurament degut a l’efecte de la pandèmia i els plans de recuperació.

Aquesta diversificació de temes és positiva, igual que s’hauria de tendir a desestacionalitzar-los i, per tant, que no depenguessin d’una cimera, una declaració política o una nevada. Aquesta i d’altres propostes són les que ECODES recull juntament amb la Universitat Complutense de Madrid, en la seva «Declaració dels Mitjans davant el Canvi Climàtic». Explicar les causes i les solucions del canvi climàtic, i no només els impactes, presentar realitats properes o tenir un enfoc des de la ciutadania i la justícia climàtica són algunes de les propostes.

Atiant el negacionisme climàtic

Encara que la comunicació del canvi climàtic estigui millorant amb els anys, i que paradoxalment els mitjans posin més èmfasi en els impactes, veiem exemples de negacionisme que la borrasca Filomena ha fet aflorar.

Javier Lambán, president de l’Aragó, es va fer viral per un tuit on comentava que el canvi climàtic no suposaria pèrdua de neu, basant-se en els centímetres que havien caigut degut al Filomena, i defensant el turisme d’esquí i la seva importància per a l’economia de la zona. Confondre temps i clima no és nou, és una de les estratègies desenvolupades per les indústries de combustibles fòssils per a desconcertar i generar dubtes sobre la veracitat del canvi climàtic.

Cal que els mitjans tinguin decàlegs de comunicació del canvi climàtic, tant per comunicar més enllà d’esdeveniments concrets, com per no caure en els perills del negacionisme i el dubte

Del que no hi ha dubte és que, a finals dels anys 60, les grans petrolieres com Exxon ja sabien de l’existència de l’escalfament global. Investigacions que estaven duent a terme els seus científics van concloure que l’emissió de gasos de la crema de combustibles fòssils duria a l’augment de temperatura que veiem avui dia. En lloc d’explicar-ho al públic, van decidir protegir els seus interessos econòmics i començar una campanya de desinformació que dura fins avui dia. Aquestes empreses van mimetitzar les mateixes tècniques d’una altra indústria molt potent que també havia estat enganyant: la indústria del tabac.

L’estratègia més coneguda és la dels experts falsos. Van imposar la idea que el canvi climàtic era una opinió i no un fet, i durant molts anys s’han fet programes, debats, etc., on s’ha portat, per «fals equilibri» periodístic, gent que «creu» i «no creu» en el canvi climàtic. Fins fa poc, mitjans tan importants com la BBC van cometre aquest error, però al 2018 la televisió es va disculpar per la seva mala cobertura i ara té una política expressa de no portar negacionistes.

canvi climàtic
Foto: Wikimedia Commons – Yiyo Zamorano

L’altra estratègia molt clara és la que reprodueix el president d’Aragó: seleccionar dades. Com ja hem vist, que faci fred no vol dir que el planeta de mitjana no s’estigui escalfant. La mateixa estratègia la va fer servir James Inhofe, senador dels EUA i cap de medi ambient dels Republicans, que el 2015 va dir que no hi havia canvi climàtic perquè hi havia neu fora.

Després de la nevada

La borrasca Filomena ja és passat. Deixarem enrere les imatges espectaculars de neu i el fred i, probablement, d’aquí a un any es farà un recull d’imatges i programes especials per recordar-la. Però hem de seguir anant més enllà de la immediatesa i allò mediàtic.

Per sort, el consens climàtic és amplíssim i és difícil trobar casos en què veiem negacionisme als mitjans a casa nostra, però hem d’intentar no fer d’altaveus dels que sembren dubtes. El que en podem extreure de la borrasca passada és que cal que els mitjans tinguin decàlegs de comunicació del canvi climàtic, tant per comunicar més enllà d’esdeveniments concrets, com per no caure en els perills del negacionisme i el dubte. A la vegada, la informació diària sobre el canvi climàtic, i no encasellada en períodes estancs de temps, és una eina que encara falta incorporar a la majoria de mitjans generalistes. Perquè, de fet, a l’hora de comunicar de forma més quotidiana sobre l’escalfament global, aconseguim aprofundir més en les causes que el generen i presentem la crisi climàtica tal com és, és a dir, la crisi més transversal que patim i la que més efectes tindrà a curt, mitjà i llarg termini.

Foto de portada: Flickr – European Space Agency
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Ambientòloga experta en canvi climàtic i cooperació internacional. Activista en els moviments socials ambientals i divulgadora en estones lliures.

Historiador i periodista. Escric sobre moviments socials, el sud global i el canvi climàtic. Membre del col·lectiu de periodistes La Caldera de Mataró.

Comentaris

Filomena, un exemple de desinformació sobre el canvi climàtic

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.