Falses cooperatives: un atac al cooperativisme i a les treballadores

En l'actual context de precarització laboral, el capital pot aprofitar esquerdes legals per implementar falses cooperatives i degradar les condicions de treball. El cooperativisme ha d'estar a l'aguait i combatre-ho

Falses cooperatives: un atac al cooperativisme i a les treballadores

Falses cooperatives: un atac al cooperativisme i a les treballadores

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En l'actual context de precarització laboral, el capital pot aprofitar esquerdes legals per implementar falses cooperatives i degradar les condicions de treball. El cooperativisme ha d'estar a l'aguait i combatre-ho
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Cooperatives una eina de consciència col·lectiva, una altra forma d’organitzar el treball i la producció

Les cooperatives, històricament, han estat una eina socialitzant en diferents contexts. Davant de tancaments empresarials, la proposta pot ser de nacionalització o municipalització de l’empresa, però, si després d’intentar-ho no resulta possible, l’alternativa cooperativista és una eina necessària. Mantenir la feina a través d’una cooperativa i tant que és una mesura socialitzant. De fet, fins i tot en la primera etapa, pot ser un element per augmentar el nivell de consciència: es pot treballar i produir sense patrons. També haurien d’apostar per aquesta fórmula aquells i aquelles progressistes que inicien activitats d’autoocupació (professions liberals, etc.). No es pot defensar formes democràtiques i socialitzants per a la resta del món, però no per a les nostres activitats laborals.

En aquest supòsit, les cooperatives poden servir per superar l’individualisme i una part de la competència que genera el capitalisme. També hauria de recordar que les cooperatives de consum, històricament, han estat un instrument de cultura obrera per socialitzar distribució i compra, a la vegada que generaven col·lectivitat. Per tant, hem de defensar bona part del cooperativisme com una forma d’organització dins del capitalisme, encara que no sigui un mitjà en si mateix.

Però el nom no fa la cosa. Cooperativisme més enllà que formalment consti inscrit com a tal al corresponent, és una forma de gestió democràtica en la qual les decisions fonamentals de funcionament s’han de dur a terme per la majoria de persones sòcies. Si les forma d’organitzar la feina, la determinació de l’acompte laboral i els beneficis no són determinats per la majoria de persones treballadores no estem parlant d’una cooperativa de treball associat.

El fals cooperativisme en un context de degradació de les relacions laborals

Si bé el cooperativisme té entre els seus principis fonamentals l’interès per la comunitat, i entre els seus valors la responsabilitat i l’aportació social, no hi ha cap norma que de manera generalitzada fixi per les persones sòcies l’aplicació dels convenis col·lectius laborals. Aquesta realitat, de no aplicació a les persones sòcies treballadores dels convenis col·lectius, es construeix des d’una perspectiva que l’autoorganització i l’autonomia és contrària a normes que són pensades per una realitat de persones treballadores que no són titulars de la cooperativa.

Aquesta realitat legal ha provocat que quan es volen degradar les condicions laborals i de manera general una rebaixa de costos de la mà d’obra per part de les empreses s’hagin utilitzat cooperatives pantalla tweet

Una part del sector cooperatiu entenem que en compliment dels principis que donen origen a les nostres entitats no hauríem de mantenir l’activitat si tenim unes condicions de treball inferiors a les que fixen els convenis col·lectius. Quelcom diferent és que la legalitat vigent de l’Estat espanyol no obliga que s’apliqui les condicions del conveni col·lectiu (després veurem una excepció a la legislació catalana de cooperatives). Aquesta realitat legal ha provocat que quan es volen degradar les condicions laborals i de manera general una rebaixa de costos de la mà d’obra per part de les empreses s’hagin utilitzat cooperatives pantalla, falses cooperatives.

Font: Facebook – XES

Dues de les grans pràctiques que es desenvolupen per rebaixar costos laborals són la fugida de l’aplicació del Dret del Treball i la manca d’aplicació de bona part de les normes del Règim General de la Seguretat Social. Podríem pensar que aquest és un mecanisme nou i autòcton però res més lluny de la realitat. En primer lloc perquè les falses cooperatives fa anys que existeixen (si bé en expressió minoritària) i perquè segurament ha estat al centre i sud d’Amèrica on més desenvolupament han tingut. El procés i finalitats, això sí, sempre és el mateix amb independència del lloc on es donin. El procés és subcontractar una part de l’activitat productiva a una altra empresa (la tercerització com és anomenada en altres contrades del món) i trobar en la mateixa una mà d’obra que tingui uns costos inferiors a si fossin treballadors propis. La finalitat, trobar una pantalla a través d’una formal cooperativa els treballadors de la qual no se’ls apliqui les condicions dels convenis col·lectius ni les normes del Règim General de la Seguretat Social (al ser socis amb Règim d’Autònoms). Així es redueixen els costos laborals en tots en nivells: els retributius, els de Seguretat Social i els que es podrien derivar per extingir el contracte.

(…) no estem davant d’una realitat per la qual es busquen falses cooperatives perquè la contractació amb relació laboral sigui d’un gran cost, sinó com una forma d’anar a rebaixar costos laborals de pràcticament qualsevol sector. tweet

Hem vist la significació d’aquest procés des del punt de vista de rebaixar costos, ho hem de veure des del punt de vista de la pèrdua de drets laborals. Per una banda, no hi ha aplicació del conjunt de drets que es regulen a l’Estatut dels Treballadors (hem d’entendre que alguns sí), no s’aplica el conjunt de condicions establert al conveni col·lectiu d’aplicació provocant que no hi hagi les retribucions o la distribució de la jornada que s’estableix al mateix. Això provoca unes retribucions entre el 50 i 30% inferiors, però també inestabilitat permanent en les condicions de treball (horaris, jornades, etc.) que podran desregular-se. Si bé les cooperatives poden aplicar a les persones sòcies treballadores Règim General o Règim d’Autònoms, una de les característiques de les falses cooperatives és l’aplicació d’aquest segon. Això debilita i minora potencials pensions d’invalidesa i jubilació i redueix a la mínima expressió les obligacions de prevenció de riscos de les cooperatives per les quals treballen.

Si bé fa anys que existeix el fals cooperativisme, durant la darrera etapa s’han desenvolupat més les falses cooperatives. Això es dona en un context on a aquells i aquelles que tenen reconegudes relacions laborals ja se’ls hi han degradat les mateixes. Per tant les falses cooperatives es converteixen en un aprofundiment en la degradació de condicions laborals. A l’històric frau de les cooperatives càrnies s’han sumat d’altres sectors com el del transport i fins i tot alguns àmbits del sector públic. En una de les activitats on més s’han degradat les condicions laborals, les cambreres d’hotels, també s’ha intentat introduir les falses cooperatives. Això ens demostra que no estem davant d’una realitat per la qual es busquen falses cooperatives perquè la contractació amb relació laboral sigui d’un gran cost, sinó com una forma d’anar a rebaixar costos laborals de pràcticament qualsevol sector.

La lluita contra les falses cooperatives: una lluita del sindicalisme de classe i de l’autèntic cooperativisme

La plataforma ‘Càrnies en Lluita’ i el sindicat COS han anat denunciant els darrers anys la precarietat dels treballadors de la indústria càrnia d’Osona. Els titulars d’escorxadors com Le Porc Gourmet contracten els serveis d’empreses que formalment són cooperatives, si bé els seus socis no poden fer efectius els drets d’aquest tipus de societats, no existeixen assemblees ni poden autoregular-se les condicions de treball. Són, per tant, falses cooperatives.

Font: La Jornada

En aquestes formals cooperatives els socis treballen per sota de les condicions del conveni col·lectiu del sector. Retribucions d’entre 700 i 900 euros mensuals per 12 pagues, i no pas els 1.070 euros per 14 que fixa el conveni del sector. Evidentment sense prestacions del Règim General de la Seguretat Social davant la situació d’Incapacitat Temporal ni dret a la prestació de desocupació. Els ritmes i condicions de treball eren i són més pròxims a l’esclavatge que no pas a una relació laboral. Per aquesta activitat i a la referida comarca la majoria de falsos cooperativistes són treballadors migrats d’arreu del món, realitat que els situava en una més gran vulnerabilitat. Davant d’això el sindicat COS i el col·lectiu «Càrnies en lluita» han desenvolupat els darrers anys acció sindical dins i fora d’algunes de les empreses del sector i processos de mobilització pel reconeixement de laboralitat dels falsos autònoms. Alhora ha cercat el suport dels sectors més compromesos del cooperativisme.

La primera de les grans victòries va ser revalidar majoria sindical a Esfosa, una de les principals empreses del sector. Però lluny de situar la centralitat a l’activitat interna van apostar per socialitzar la lluita través del col·lectiu «Càrnies en lluita» . Una altra gran victòria va ser la modificació de la Llei Catalana de cooperatives pel que fa a aquelles cooperatives de treball associat de més de 25 socis que tinguin per activitat principal la realització, mitjançant subcontractació mercantil d’obres, subministraments o serveis de tota o part de la mateixa activitat o de l’activitat principal d’una altra empresa o bé que duguin a terme una activitat econòmica de mercat per a un client amb una dependència d’un 75%. En aquest supòsit cal garantir per les persones sòcies treballadores les condicions de treball i règim de seguretat social de l’empresa principal per la qual treballen. Encara que això pugui semblar molt recaragolat va ser la millor alternativa davant una realitat en la qual la desqualificació de la cooperativa no s’havia aconseguit.

La resposta que han donat algunes falses cooperatives càrnies ha estat la d’extingir el contractes dels treballadors o subrogar-los fraudulentament a una altra cooperativa (amb seu i gran part d’activitat fora de Catalunya) per defensar que no han de complir la normativa catalana. En paral·lel el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya mitjançava en uns acords amb Grupo Jorge (un dels principis grups empresarials de les càrnies) per laboralitzar falsos autònoms però alhora es desregulaven bona part de les seves condicions de treball. Lluny de donar pur compliment a la legalitat i fer efectiu el canvi normatiu de la Llei de cooperatives es participa d’un acord que suposa una renúncia a drets. Tot s’ha de dir, la part empresarial negociava dient que es plantejava finalitzar cessar l’activitat.

Segurament la lluita de les càrnies d’Osona ens ensenya diferents qüestions: la possibilitat d’organitzar acció sindical fins i tot a un sector absolutament precari; que el sindicalisme de classe i el cooperativisme transformador lluitin en un mateix sentit; els resultats de la lluita col·lectiva com autèntic motor dels canvis normatius.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Advocat laboralista i professor de Dret del Treball.

Comentaris

Falses cooperatives: un atac al cooperativisme i a les treballadores

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.