És hora d’escurçar la setmana laboral

Enfrontats amb una profunda crisi econòmica i ecològica, ens cal construir un moviment per a retallar la jornada laboral sense reduir el sou.

És hora d’escurçar la setmana laboral

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Enfrontats amb una profunda crisi econòmica i ecològica, ens cal construir un moviment per a retallar la jornada laboral sense reduir el sou.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Després de molts anys en què les reduccions de la jornada laboral han estat fora de l’agenda política, la setmana laboral més curta ha acabat emergint a la política convencional. Una enquesta recent revela que els britànics són els més entusiastes d’Europa amb la proposta, el 71% dels quals creuen que els farà més feliços. Amb l’estrès laboral i l’ansietat representant el 57% de tots els dies de baixa, i amb dos terços dels treballadors preocupats pel fet que les màquines els prenguin la feina, el rellotge no s’atura per al model de jornada fracturat i obsolet del Regne Unit.

No hi ha cap llei natural que determini la quantitat de temps que passem treballant. Les «típiques» jornades laborals són, de fet, qüestió de preses de decisió col·lectives, i han canviat al llarg de la història. Fa un segle es fundà l’Organització Internacional del Treball (OIT) per tal d’establir estàndards laborals que impedissin l’explotació dels treballadors i promoure la justícia social. La Constitució de l’OIT incloïa una convenció per a «limitar les hores de treball a l’empresa industrial a vuit per dia i quaranta-vuit per setmana» . Abans d’això, la mitjana de la jornada laboral era del voltant de seixanta hores setmanals. Una combinació d’increment de sous i productivitat, forta negociació col·lectiva i regulació del mercat de treball suposà que la mitjana de la setmana a temps complet al Regne Unit baixés paulatinament fins a les quaranta hores el 1979.

Cap al final de la dècada de 1980, la Confederation of Shipbuilding and Engineering Unions (Confederació de Sindicats de Drassanes i Enginyeria, CSEU) va engegar la campanya «Avanç cap a les 35» per a reduir la jornada de treball a menys de 39 hores setmanals. Incorporant tàctiques exitoses utilitzades pel sindicat alemany IG Metall, la CSEU va guanyar una setmana de 37 hores després d’adoptar una estratègia de fer campanyes massives, seguides d’accions selectives de vaga indefinida.

Els reptes bessons de l’automatització i el canvi climàtic dominaran els debats polítics els propers anys. tweet

Amb tot, i a diferència de campanyes anteriors, la reducció de la jornada laboral de la CSEU no va obrir-se pas a la resta de l’economia, i la tendència a setmanes laborals cada cop més curtes decaigué dels anys 80 en endavant. Després de la desregulació del mercat laboral, la disminució de la negociació col·lectiva, i un creixement més alentit dels sous dels treballadors de baixos ingressos, la setmana mitjana a temps complet havia baixat només 2,5 hores, fins a una mitjana de 37,5 hores, el 2016. Un model recent de New Economics Fundation (NEF) ha demostrat que si la mitjana d’hores hagués continuat baixant als nivells de postguerra després de 1980, aleshores el Regne Unit estaria ben encaminat per a assolir una setmana laboral de 30 hores el 2040.

Font: Flickr – Pom’

Els reptes bessons de l’automatització i el canvi climàtic dominaran els debats polítics els propers anys. És hora d’anar més enllà de veure’ls només com a crisis imminents i començar a considerar-les com a oportunitats per a repensar fonamentalment el món del treball. Aquesta conversa hauria de començar amb una solució audaç: la setmana de quatre dies.

Automatització i canvi climàtic

El 1984 va obrir un parc temàtic cobert anomenat AutoWorld a Flint, Michigan. S’esperava que ajudaria a contenir l’impacte de l’automatització i la desindustrialització, les quals s’havien obert pas en un dels nuclis industrials més significatius dels EUA. Una exposició del parc temàtic –patrocinat per General Motors- era un ninot d’un treballador de l’automoció que cantava una cançó d’amor anomenada ‘Me and my Buddy’ al robot que el substituïa a la cadena de muntatge. Com era previsible, AutoWorld fou un fracàs absolut i va tancar les portes sis mesos més tard.

Flint va continuar el seu declivi irreversible, i finalment es convertí en la gran ciutat més pobra dels EUA, amb actualment gairebé la meitat de la població vivint per sota del llindar de la pobresa. Entretant, General Motors continua essent una de les companyies més riques del món. És una història clàssica de la nostra època: els propietaris i accionistes assumiren els beneficis de les noves tecnologies, mentre que els treballadors patiren rebaixes salarials i pobresa generalitzada. Tot i ser un Estat sòlidament demòcrata des de 1992, el 2016 Michigan va convertir dècades de ràbia en acció política votant Donald Trump.

És hora de retornar potser a la demanda més antiga del moviment obrer: una economia que ens permeti de treballar per a viure, més que no pas de viure per a treballar. tweet

El Regne Unit té la seva pròpia història dolorosa de desindustrialització i automatització sota el neoliberalisme, amb la devastació de ciutats industrials i mineres a Gal·les, Escòcia i el nord d’Anglaterra que encara es fan sentir molts anys després que Margaret Thatcher deixés el càrrec. Es pronostica que fins a un 30% de les feines existents al Regne Unit podrien veure’s afectades per l’automatització a principis de la dècada de 2030. Un report recent del think tank Future Advocacy va revelar que els nivells més alts d’automatització probablement tindran lloc als antics nuclis industrials del Regne Unit. Amb un país que ja és el més desigual regionalment a Europa, l’impacte d’això podria ser desastrós.

Font: Flickr – Steve Jurvetson

Però això no cal que sigui així. L’acció política podria assegurar que noves formes d’automatització no només beneficien una elit cada cop més reduïda. És hora de retornar potser a la demanda més antiga del moviment obrer: una economia que ens permeti de treballar per a viure, més que no pas de viure per a treballar. Reduir la setmana laboral té el potencial d’adreçar-se a la desigualtat estructural al centre de la nostra economia: l’escletxa creixent entre aquells que posseeixen la riquesa i els qui obtenen ingressos. Una reducció en les hores sense una reducció en el salari resulta en sou més alt per hora i un increment en la part d’ingressos destinats als treballadors en lloc dels beneficis.

Els sindicats ja fan campanya en el camp de batalla de l’automatització –i guanyen. La Communication Workers Union (CWU) ha acordat amb Royal Mail d’escurçar la setmana laboral de 39 a 35 hores per a 134.000 treballadors de correus. Aquesta concessió va guanyar-se en resposta directa a l’impacte de l’automatització. Argumenten que els seus membres haurien de beneficiar-se de la mecanització del procés d’embalatge dels paquets en forma de menys hores.

Polititzar l’automatització és una aproximació força millor que no pas rebutjar-la sistemàticament. Una setmana laboral més curta pot ser part d’un pla ambiciós per a reformar el món del treball, redistribuint el treball entre generacions i gèneres oferint oportunitats perquè les dones entrin en feines tradicionalment masculines com la producció o l’enginyeria, o bé oferint una oportunitat per a una jubilació gradual que doni més temps a la gent fora de la feina per tenir cura dels éssers estimats. Si els progressistes poden liderar aquesta conversa els anys vinents, podem construir una campanya que ofereixi respostes a molts dels nostres problemes socials.

(…) una setmana laboral més curta hauria de ser un component clau dels debats sobre les polítiques contra el canvi climàtic.  tweet

L’automatització no és l’únic gran repte que encarem. Necessitem urgentment anar vers una economia sense emissions de carboni per a evitar el col·lapse ambiental. El final de l’era dels combustibles fòssils ja està en marxa, i el canvi ve a una escala temporal més curta del que estan preparades la indústria, el govern i les comunitats. Una transició ben planejada podria veure com tots els treballadors escurcen la seva jornada laboral sense reduir-ne la qualitat de vida material.

L’energia del Green New Deal i els Sunrise Movements als EUA ha revigoritzat el debat al Regne Unit. Un Green New Deal en aquest país podria oferir una nova generació de feines verdes per tot el país. I ara tenim la sort de parlar no només sobre la quantitat, sinó també de la qualitat d’aquestes feines. Reduir la jornada laboral pot ser part d’un nou món del treball sostenible. Un report de 2012 del Political Economy Research Institute (PERI) de la Universitat de Massachussets Amherst examinava la relació entre jornada laboral i emissions de carboni en vint-i-nou països de l’OCDE. Revelava que «els països amb jornades de treball més curtes tendeixen a tenir petjades ecològiques, petjades  de carboni, i emissions de diòxid de carboni més baixes» , i argumentava que una setmana laboral més curta hauria de ser un component clau dels debats sobre les polítiques contra el canvi climàtic. 

Font: Flickr – Ediciones Rueda

Un allunyament d’una cultura accelerada i destructiva ambientalment també podria millorar el nostre benestar, obrint l’espai necessari per a participar en processos democràtics i construir relacions socials fortes a través d’activitats comunitàries. És important de no veure el temps purament com una cosa que la nostra economia «genera», sinó com un recurs que contribueix a tot el que fem. Això és especialment fonamental en la cura dels infants, el treball domèstic i en mantenir la vida comunitària i democràtica.  

Progrés

Un conjunt d’institucions importants s’estan alineant amb la setmana laboral més curta. El TUC (Trade Union Congress) ha dit que el fi del moviment obrer hauria de ser aconseguir una setmana de quatre dies aquest segle. A més a més de la CWU i la CSEU, Unite the union ha suggerit que faran campanya en favor de la reducció de la jornada laboral, i han celebrat la revisió del Partit Laborista liderada per Lord Robert Skidelsky sobre com les polítiques podrien donar suport a aquests esforços. El Partit Verd va prometre una setmana de quatre dies en el seu programa per a les eleccions generals, mentre que el SNP va fer d’aquest debat una part central del seu congrés anual. 

Els sindicats i les empreses han de ser al centre de la transició, negociant i acordant col·lectivament reduccions de jornades a nivell dels centres de treball i en alguns casos, sectors tweet

A la New Economics Foundation fa temps que argumentem que una reducció del temps de treball amb els ingressos protegits ofereix una via per a abordar tant els símptomes individuals com socials de sobrecàrrega laboral i infrapagament, oferint a la gent més temps per a recuperar-se, participar en el procés democràtic, i satisfer les responsabilitats de cura. Desenvolupem propostes basades al voltant de quatre principis per a dirigir la transició cap a una setmana laboral més curta: l’acció i negociació col·lectives; la receptivitat vers el canvi econòmic i industrial; la institucionalització a través dels drets; i una reforma més àmplia en la mateixa línia.

Els sindicats i les empreses han de ser al centre de la transició, negociant i acordant col·lectivament reduccions de jornades a nivell dels centres de treball i en alguns casos, sectors. Hauríem d’explorar una aproximació localment específica, treballant per a millorar l’equilibri entre feina i vida, i abordar els sous baixos i la inseguretat sobre les hores en una ciutat, poble o districte determinats. L’ambició del think tank London Plus (que treballa amb l’oficina de l’Alcalde de Londres) d’explorar com fer de Londres una ciutat de setmanes de quatre dies és un projecte apassionant. A NEF també treballem amb la CSEU per a construir la base empírica sobre com els treballadors industrials i el sector podrien beneficiar-se més àmpliament.

Font: Flickr – Banc d’Imatges Infermeres

Històricament, el procés de reducció de la jornada laboral s’ha fet irregularment. Avui, hi ha una oportunitat per a assegurar que els beneficis incrementats caiguin per tota l’economia. Una reducció de jornada s’hauria d’implantar gradualment i dirigir de manera efectiva. Per a alguns sectors que afrontin reptes a mitjà termini, com ara la indústria amb altes emissions de carboni en un Regne Unit que es descarbonitza, la oportunitat presentada per la setmana laboral més curta pot afegir una urgència particular. La campanya ha d’implicar canvi de polítiques: assegurar que el principi de reducció de jornada forma part integral de les regles de l’economia i que els beneficis s’institucionalitzen i comparteixen. Hem d’assegurar que els nostres drets ja existents milloren i es fan complir –incloent-hi aquells que tenen a veure amb la inseguretat en les hores, hores extraordinàries impagades i flexibilitat.

Una setmana laboral més curta ha de formar part d’una sèrie de reformes més àmplies. Caldrà abordar un seguit de temes conjuntament, incloent-hi els salaris baixos, desigualtats, els incentius dels ocupadors, i assumpcions imperants sobre què és «normal» i possible. Reduir la setmana laboral no és una solució infal·lible a les qüestions de feina i sou, i no es pot veure isoladament –en particular des de la reversió de polítiques que han contrarestat la influència dels sindicats. 

La setmana laboral més curta comporta la promesa d’una societat que converteix els beneficis de la productivitat en temps fora de la feina tweet

Aconseguir aquest canvi demanarà una campanya –motiu pel qual des de NEF estem encantats de col·laborar amb Tribune en una sèrie d’articles i esdeveniments els mesos vinents que plantejaran la qüestió d’una setmana laboral més curta. I no estem sols. Hi ha un impuls emocionant que es construeix en aquest espai amb el suport, noves iniciatives i anuncis provinents del TUC, el think tank Autonomy, Wellcome Trust, creadors de polítiques a nivell local i nacional, i una llista creixent d’empreses.

La setmana laboral més curta comporta la promesa d’una societat que converteix els beneficis de la productivitat en temps fora de la feina, i fer això contribueix a oferir solucions a les profundes crisis dels salaris estancats, un estat del benestar de genolls, i un planeta que s’esfondra. Permetria a cada individu de tenir vides més plenes –passant el temps amb els amics i la família, cuidant els seus fills i parents més vells, iniciant nous interessos, i perdent-se en la gent i coses que estimen- mentre ens ajudaria, col·lectivament, a encarar els reptes socials més urgents que tenim. Però això no vindrà per si mateix, ens cal construir el moviment que farà que arribi.

Article originalment publicat a Tribune
Traducció d’Oriol Valls
Foto de portada: Flickr – Kevin Spencer
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Membre de la New Economics Foundation

Membre de la New Economics Foundation

Membre de la New Economics Foundation

Comentaris

És hora d’escurçar la setmana laboral

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.