Erdoğan no derrotarà mai la lluita per la democràcia a Turquia

La diputada del Partit Democràtic del Poble (HDP) Sebahat Tuncel es troba des de fa gairebé cinc anys encarcerada a Turquia, condemnada per terrorisme amb proves falses. Des de la presó, Tuncel escriu sobre com el president Erdoğan fa servir els tribunals per silenciar dissidents i per què les forces kurdes i democràtiques mai claudicaran al seu règim.

Erdoğan no derrotarà mai la lluita per la democràcia a Turquia

La diputada del Partit Democràtic del Poble (HDP) Sebahat Tuncel es troba des de fa gairebé cinc anys encarcerada a Turquia, condemnada per terrorisme amb proves falses. Des de la presó, Tuncel escriu sobre com el president Erdoğan fa servir els tribunals per silenciar dissidents i per què les forces kurdes i democràtiques mai claudicaran al seu règim.

A Turquia, el règim del president Recep Tayyip Erdoğan ha incrementat la seva repressió contra el Partit Democràtic del Poble (HDP). En el seu darrer intent per designar-lo com a organització terrorista, el Tribunal Constitucional va acceptar una acusació per dissoldre el partit. Ja al mes d’abril més d’un centenar dels seus membres van ser jutjats en l’anomenat cas Kobanê pel seu paper a l’organització de protestes en solidaritat amb la resistència d’aquesta ciutat kurda contra els atacs de l’Estat Islàmic el 2014.

Aquestes manifestacions van ser violentament atacades tant per les forces de seguretat de l’estat com per les milícies islamistes, i la violència contra els kurds i les forces de l’oposició d’esquerres continua fins al dia d’avui. La setmana passada la militant del HDP Deniz Poyrazva ser assassinada en un atac contra una oficina del partit a la província d’Izmir.

Encara que la repressió a l’esquerra pro-kurda és clau en el projecte nacionalista turc d’Erdoğan, és lluny de ser nova. L’antic co-president del HDP Selahattin Demirtaș està empresonat des del 2016 tot i que una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) demana el seu alliberament. Al març, un fiscal de l’Estat va posar en marxa un procés judicial per dissoldre el partit i inhabilitar als seus 687 dirigents per apartar-los de tota activitat política.

Un dels objectius d’aquest procés és la diputada del HDP Sebahat Tuncel, que porta cinc anys a la presó per una falsa acusació de terrorisme. Des de la presó Tuncel ha escrit aquest text sobre la lluita per la llibertat i la democràcia i l’ús del règim d’Erdoğan dels tribunals turcs per reprimir dissidents.


És la justícia justa? Qui fa les lleis? Tot el que és legal és realment just?

Podem anar formulant-nos preguntes com aquestes. A qui protegeix la llei? Les lleis del sistema capitalista patriarcal exclouen a les dones de la vida social i pública i imposen un sistema d’esclavitud. La llei ha estat creada per protegir al capital, al patriarcat i a l’Estat. Denega la llibertat als treballadors pobres, a les dones, als creients i a aquells més necessitats de drets i llibertats.

Per descomptat, al llarg de la història els treballadors pobres, les dones i els grups religiosos han combatut aquestes lleis. La lluita ha ajudat a garantir drets individuals i col·lectius i convencions internacionals. No obstant, encara no s’ha establert un sistema legal lliure, igualitari i democràtic. Els Estats nacionals freqüentment contradiuen les seves pròpies lleis en la persecució dels seus interessos, com es palesa en les polítiques d’opressió, persecució i violència contra el poble kurd a Turquia.

Els kurds que viuen a Turquia van tenir un paper significant en la creació de la República turca. La constitució del 1921 va ser redactada en aquest context. Però la naturalesa plural, multicultural, multi-identitària i democràtica d’aquesta constitució fou ignorada i en el seu lloc es van establir polítiques de negació, destrucció i assimilació. El poble kurd sempre s’ha rebel·lat contra aquestes polítiques.

Erdogan
Manifestación kurda en Berlin.

Els kurds, un dels pobles més antics de l’Orient Mitjà, va veure el seu territori dividit en dos pel Tractat Qasr-i Xirin entre els otomans i els perses el 1639, i en quatre parts pel Tractat de Lausana després de la Primera Guerra Mundial. Els kurds, el poble sense Estat més gran del món, han estat objectiu de polítiques repressives i cruels a mans de l’Iraq, l’Iran, Síria i Turquia. El destí dels kurds, que han estat subjectes a la violència en els darrers dos segles, ha tingut també un profund impacte en el futur dels altres pobles que viuen a l’Orient Mitjà.

Com a resultat, els guanys obtinguts pels kurds a la seva lluita per la igualtat, la llibertat i la pau tindran un efecte positiu en altres pobles en la lluita per la llibertat. Com demostra la revolució de Rojava, tot guany fet pels kurds ha galvanitzat la cerca de llibertat d’altres pobles oprimits. Un cop més, la lluita incansable dels kurds —contra l’organització terrorista inhumana Estat Islàmic— ha estat una inspiració per a tots.

El meu propòsit a l’hora d’escriure aquest text no és, per descomptat, explicar totes aquestes històries en detall. El que vull dir aquí és que la lluita dels kurds per la llibertat té una dimensió nacional i internacional.

No és cap coincidència que el món, especialment els Estats Units i la Unió Europea, sigui indiferent a aquesta persecució del poble kurd: és una política a llarg termini. Ara bé, podem fer front a aquestes polítiques organitzant-nos, com ho va fer l’enorme moviment de solidaritat internacional que va sorgir quan Kobanê va ser atacada el 2014. Potser recordeu que aquesta resistència va ser el principi de la derrota d’Estat Islàmic.

Malgrat tot, la derrota d’Estat Islàmic no és quelcom que Turquia, que dóna suport als gihadistes, desitgés. Encara que Turquia ha intentat transmetre la imatge que està en contra de l’Estat Islàmic, sempre li ha donat suport: la mort del líder de l’Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, al costat mateix de les fronteres amb Turquia, i el salari proporcionat a les forces paramilitars de gihadistes, haurien de tenir-se en compte en aquest context. En darrera instància, el suport de Turquia a organitzacions com l’Estat Islàmic i els seus derivats continua com abans.

Seria un error no considerar la repressió dels polítics del Partit Democràtic del Poble (HDP) per la seva crida a solidaritzar-se contra els atacs de l’Estat Islàmic contra Kobanê el 2014. L’Estat turc ha perseguit a aquests polítics com a terroristes, un altre exemple del suport de Turquia a l’Estat Islàmic.

A territori turc, llar de més de vint milions de kurds, era una necessitat per als dirigents polítics realitzar una crida a solidaritzar-se amb els seus germans i germanes a l’altra banda de la frontera contra una organització bàrbara com l’Estat Islàmic. Era també una responsabilitat humanitària que el HDP no romangués indiferent a aquesta situació. Tots els partits haurien d’oposar-se als atacs de l’Estat Islàmic. Intentar perseguir a aquells que ho fan demostra la brutalitat de l’Estat turc en resposta a la lluita dels kurds pels seus drets i reconeixement.

Full Gallery: http://www.montecruzfoto.org/12-10-2014-Berlin-ist-Kobane-demo

El procés de diàleg entre Abdullah Öcalan, dirigent del moviment per la llibertat dels kurds, i representants de l’Estat turc va ser finalitzat per Recep Tayyip Erdoğan el 2015. Després d’aquesta decisió Öcalan va ser sotmès a un aïllament absolut.

Durant aquest període, s’establí un règim de repressió que excedí als anteriors de la història de la República turca: la voluntat del poble kurd va ser segrestada quan alcaldes, diputats i desenes de milers de polítics kurds van ser detinguts i arrestats, van ser clausurades les institucions kurdes i es va nomenar a administradors per governar els municipis. El règim repressor i la llei colonial al Kurdistan han portat a l’eliminació, detenció i arrest d’aquells que s’oposen al poder a la part occidental de Turquia.

Usant com a excusa l’intent de cop d’Estat del 15 de juliol del 2016, el govern d’Erdoğan transformà aquest en un cop contra la societat i va portar-la a la construcció d’un règim religiós monoteista, burgès i sexista sota l’aparença d’un sistema presidencial.

No seria cap error descriure aquesta situació com una ‘Segona república’, que és, de fet, com tot sovint, i sense cap mena d’ironia, o de dubte, l’anomenen els simpatitzants del govern. El propi Erdoğan ha dit: «Farem una nova constitució». Amb això vol dir que la Segona república completarà la construcció de la República turca sota un sostre opressor.

Per a l’Estat turc, l’únic obstacle a l’establiment d’aquest règim repressiu és el moviment polític kurd i el HDP, les forces unificades de la llibertat i la democràcia a Turquia. En aquest context, des del 2015, la pressió als kurds i al HDP ha estat constant, ja que han estat un impediment per al cobejat règim tirànic. En conseqüència, la maquinaria judicial ha caigut sota el jou del poder, i s’han trepitjat les convencions i la legislació internacional.

En tot allò que incumbeix als kurds i els seus amics, la llei, a Turquia, s’interpreta de manera arbitrària. Després de tot, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fallar a favor de l’antic co-president del HDP, ara empresonat, Selahattin Demirtas. El seu encarcerament es considerà repressió del pluralisme polític. Malgrat això, roman a presó i l’Estat turc no ha fet més que augmentar la persecució dels polítics de l’oposició.

Les afirmacions del president Erdoğan —«no reconeixem la decisió del TEDH»— van ser acceptades pels tribunals turcs com una ordre. El Tribunal Penal 22 d’Ankara declarà que no faria efectiva la decisió del TEDH abans de començar els procediments. Això mostra la influència del govern sobre el sistema judicial.

El judici sobre el suport dels polítics del HDP a Kobanê, que va començar a Ankara el 26 d’abril, es va portar a terme a l’ombra d’instruccions anteriors proporcionades pel govern al sistema judicial. No es va autoritzar l’entrada als nostres advocats, que ens van dir que es va tancar la porta. El president del tribunal sembla haver estat implicat en aquest cas per tal de fer avançar la seva carrera política en el futur.

S’ha revelat que el cas de Kobanê era un de revenja, un intent per expulsar al HDP de la política democràtica que res tenia a veure amb descobrir la veritat i fer justícia. Era evident que el sistema judicial ha estat manipulat per l’Estat turc, amb instruccions polítiques donades pel govern i funcionaris i jutges de part nombrats per polítics.

Bé doncs, què farem a partir d’ara?

Resistirem, com hem resistit durant un centenar d’anys. Continuarem defensant la lluita per la democràcia, l’ecologia, la llibertat de les dones, els drets humans, la justícia democràtica, la igualtat i la pau.

Al mateix temps, continuarem resistint i lluitant per establir el principi fundacional del HDP: una vida lliure. Mentre lluitem, convidem als nostres amics, als qui estan a favor de la igualtat, la llibertat, la democràcia i la pau, a mostrar la seva solidaritat.

Article publicat originalment a Jacobin
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Francesco Bonsaver
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Diputada de l'HDP, actualment empresonada injustament

Comentaris

Erdoğan no derrotarà mai la lluita per la democràcia a Turquia

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.