Equitat, recursos i futur: que cap estudiant no es quedi enrere

La crisi educativa que patim és la continuació d’una crisi prèvia causada pel procés de mercantilització de l’educació. Davant els debats que sorgeixen i per tal que el moviment estudiantil surti enfortit de la conjuntura cal deixar de banda el curterminisme i treballar per assentar les bases per a la lluita que ve.

Equitat, recursos i futur: que cap estudiant no es quedi enrere

Equitat, recursos i futur: que cap estudiant no es quedi enrere

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La crisi educativa que patim és la continuació d’una crisi prèvia causada pel procés de mercantilització de l’educació. Davant els debats que sorgeixen i per tal que el moviment estudiantil surti enfortit de la conjuntura cal deixar de banda el curterminisme i treballar per assentar les bases per a la lluita que ve.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Portem molts dies llegint articles d’opinió on companyes de diferents àmbits defensen que la crisi actual no ve de nou sinó que ja s’estava coent i la pandèmia mundial només l’ha disparada. I no podem estar-hi més d’acord. El coronavirus ha servit per posar en evidència un cop més les contradiccions intrínseques del capitalisme al mateix temps que desemmascarava el neoliberalisme, com a avantguarda ideològica del capitalisme des dels anys 70, com una ideologia buida un cop trencats per la força els falsos equilibris entre Estats i mercat. S’ha confirmat allò que els moviments socials ja dèiem: hem de triar entre el capital o la vida, i ho hem de fer ja. Però defugint d’un estatisme simplista que no té en compte el caràcter de classe intrínsec de l’Estat, cal que les revolucionàries d’arreu ens preparem per disputar totes les batalles que vindran, també la ideològica. La feina no està feta. 

Igual com succeeix amb l’economia, la crisi que ara patim a les aules tampoc no és nova. La COVID-19 només ha fet aflorar aquells aspectes més devastadors del procés de mercantilització de l’educació i ha actuat com a catalitzador d’una crisi prèvia: la Crisi Educativa. No és la pandèmia, sinó aquells qui han treballat perquè l’educació esdevingui una mercaderia i no un dret per a totes, els qui ens han portat a la situació actual: falta d’equitat, manca de recursos i cap perspectiva de futur per a les estudiants de classe treballadora dels Països Catalans. 

Hem de treballar perquè les nostres reivindicacions siguin assumides per la majoria i a més siguin el motor de les mobilitzacions del futur

Tanmateix, aquesta és una idea complexa que pocs estudiants coneixen o comparteixen i encara ens cal molta feina perquè sigui assumida per una majoria.  Enarborar-la com a únic camí, en un moment en què les estudiants necessiten respostes ràpides, ens faria un mal servei. Conscients d’això, el moviment estudiantil i sindicats ens vam llençar a exigir les mesures que permetrien garantir els drets de l’estudiantat durant l’excepció tot tractant de connectar-les tímidament amb el rerefons ideològic. O totes o ningú, que cap estudiant no es quedi enrere prenia força. Aquest sentit general, més enllà de mesures concretes, és allò que ens permetrà sortir de l’atzucac en què ens trobem actualment i començar a construir en la direcció correcta l’horitzó per a la lluita estudiantil. En aquest context, però, irrompia també el debat, primer a les xarxes socials i després als mitjans, entorn a una mesura concreta, una proposta de màxims: l’aprovat general.

Foto: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

En aquestes circumstàncies, seria un problema caure en tacticismes fent una mala anàlisi; ens cal discernir si ens trobem en un moment en què ens cal posar tota la carn a la graella o bé necessitem seguir acumulant forces per a quan s’obri realment la finestra d’oportunitat. Si juguem malament les nostres cartes ara, només crearem frustració i desgastarem a la militància, sobretot tenint en compte que no disposem de tots els mecanismes de pressió que solem utilitzar; siguem hàbils valorant l’escenari que tenim i les eines que disposem.

Ara mateix cal que centrem els esforços en què de la suma d’estudiants individuals frustrades per la situació en sorgeixi un subjecte col·lectiu amb iniciativa política. Treballem per garantir que el moviment estudiantil estigui fort i consolidat per poder enfrontar-se a la crisi educativa, per poder sumar un front revolucionari més contra el capitalisme i l’ofensiva autoritària i d’austeritat que vindrà. En l’escenari post confinament, la nostra capacitat d’organitzar una resposta a la crisi educativa serà la clau que podrà obrir tots els panys.

L’aprovat general presenta també alguns problemes en una situació que és certament molt complexa

Per això, hi ha altres mesures diferents de l’aprovat general que poden ser una millor opció a reivindicar: no tant perquè l’aprovat general presenti problemes d’aplicació tècnica i no s’adapti a totes les casuístiques (sabem que cap mesura ho fa), sinó perquè hem de treballar perquè les nostres reivindicacions siguin assumides per la majoria i a més siguin el motor de les mobilitzacions del futur. L’aprovat general és una reivindicació amb punt final, mentre que reivindicar altres mesures que puguin garantir l’equitat entre l’estudiantat, pot tenir continuïtat en el temps. Totes les demandes hauran d’anar, i això és compartit àmpliament pel moviment estudiantil, amb la intenció de disputar l’hegemonia neoliberal articulada al voltant de la meritocràcia i la competitivitat entre estudiants.

Està clar que les mesures preses fins ara per les autoritats educatives, siguin de l’Estat espanyol o de les CCAA, són insuficients i que no poden garantir que no es deixa a cap estudiant enrere. Però, l’aprovat general presenta també alguns problemes en una situació que és certament molt complexa. Cal tenir primer de tot en compte que no tots els nivells del sistema educatiu es poden tractar de la mateixa forma: el que és perfectament aplicable a primària o als primers cursos de secundària és potser impensable per a altres etapes. Què passa amb les estudiants de segon de batxillerat que necessiten la mitjana per a l’accés a la universitat? Què passa amb totes aquelles universitàries que necessiten una beca que depèn també de la mitjana? 

Un altre aspecte que hem de valorar és en quins centres s’aplica aquest aprovat general: només als públics? Què passa amb la concertada i la privada? La doble xarxa, part molt visible de la mercantilització de l’educació, combinada amb un aprovat general només públic pot multiplicar l’efecte segregador i actuar com a devaluador dels títols públics. Així, si l’aprovat general no aconseguís arribar a totes les estudiants sense distincions, actuaria a la vegada com un factor de desigualtat i podria generar efectes contraproduents en les generacions que l’obtinguin. 

Foto: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Com explicàvem, si la crisi educativa que patim no és més que l’ampliació d’una crisi prèvia causada pel procés de mercantilització, creiem que cal que les mesures que es prenguin tinguin també en compte la necessitat de revertir el problema d’arrel i no només la conjuntura actual. Per això, demanar flexibilitat en la càrrega de feina i no allargar el curs acadèmic, així com garantir que es pot escollir l’avaluació única, que bibliografia i programari siguin gratuïts i que s’apliqui una nova política de beques perquè ningú hagi de deixar d’estudiar, són mesures que ens serveixen directament per combatre el que es porta aplicant des de fa anys en els estudis universitaris; l’elitització i les desigualtats es presenten de forma més crua en temps de confinament, però ja existien abans. Per tant, si ara som capaces que el sentit general de les nostres demandes sigui assumit per la majoria d’estudiants, tindrem la força necessària per empènyer en aquesta direcció en el futur.

Si fem una lectura adequada del moment polític en què es troba el moviment estudiantil, podem veure que la necessitat més urgent que tenim des d’una perspectiva més àmplia és la de superar la nostra lògica tradicional: a partir del curs que ve ja no ens podem conformar amb lluitar per reduir les barreres d’entrada a la Universitat de la classe treballadora, hem de passar a confrontar de forma clara el neoliberalisme (i per tant, el capitalisme), tant en la dimensió estructural com en la dimensió subjectiva, en totes les seves manifestacions als centres educatius. 

No hi ha receptes màgiques ni fórmules perfectes per a tothom: patim les conseqüències d’un procés de mercantilització amb unes dinàmiques molt profundes i per tant, ens cal treballar a fons i amb rigor per enfrontar-lo. No estem davant d’un «ara o mai» i cal que ens preparem per una guerra de posicions, per una lluita a llarg termini en què totes haurem de saber jugar el nostre paper. Per aconseguir l’educació que volem, per aconseguir la societat que volem, caldrà mirada llarga i dotar-nos dels espais de reflexió necessaris. Instruïm-nos i organitzem-nos, cada dia i fins a la victòria.

Foto de portada: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Comentaris

Equitat, recursos i futur: que cap estudiant no es quedi enrere

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.