Encara una altra intervenció brutal de l’FMI a l’Equador

Els equatorians han derrotat el govern de Moreno i aturat temporalment l’FMI. Tanmateix, les agents del capital no s’aturaran en l’intent d’aplicar la seva agenda de shock neoliberal.

Encara una altra intervenció brutal de l’FMI a l’Equador

Encara una altra intervenció brutal de l’FMI a l’Equador

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els equatorians han derrotat el govern de Moreno i aturat temporalment l’FMI. Tanmateix, les agents del capital no s’aturaran en l’intent d’aplicar la seva agenda de shock neoliberal.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Amb una postura tossuda que gairebé l’ha portat al suïcidi polític, el govern equatorià de Lenin Moreno utilitzà una repressió política i militar salvatge contra milers de persones indígenes, estudiants, veïns i treballadors que s’havien alçat en massa per tot el país contra el seu “paquet de mesures econòmiques” imposat l’1 d’octubre. Finalment, la força de la gent prevalgué i Moreno retirà l’infame Decret 833 després de 12 dies de manifestacions. El cost social d’aquestes protestes ha estat elevat: 8 morts, 1.340 ferits i 1.192 empresonats (vegeu aquí).

L’enfonsament del preu del petroli de 2014 i el consegüent del dòlar americà han ferit l’economia equatoriana. Per tal de finançar creixents desequilibris fiscals, el govern anterior recorregué al finançament del banc central. El deute públic s’ha duplicat els darrers cinc anys i les reserves internacionals han caigut a nivells baixíssims. Equivocadament, el govern de Moreno prohibí l’endeutament del govern amb el Banc Central i altres bancs públics i recorregué a l’emissió de bons a tipus d’interès alts. Finalment, el passat març el govern decidí demanar un préstec de 4.200 milions a l’FMI.

Font: Agencia de Noticias Andes

El paquet de mesures econòmiques de l’1 d’octubre –que és part de les condicions associades al préstec demanat a l’FMI- afecta seriosament la majoria de ciutadans, danya l’economia i no contribueix a solucionar cap dels problemes fiscals o corrents de l’Equador, arribant al punt de posar el sistema de dolarització de la nació en risc (Equador empra el dòlar americà com a moneda). Com ha afirmat David Suárez, del Centro de Derechos Económicos y Sociales (vegeu aquí), les condicions del préstec inclouen compromisos que constitueixen obligacions internacionals per a Equador, les quals, d’acord amb l’Article 2.1 de la Convenció de Viena, atorga a l’acord la categoria de tractat internacional. L’Article 84 de la Constitució de l’Equador dona peu a la conclusió que l’acord hauria d’haver estat considerat i aprovat per l’Assemblea Nacional per tal de ratificar-ne la validesa i fer-lo entrar en vigor. Malgrat això, el govern de Moreno mantingué en secret els detalls fonamentals de l’acord, cosa que ha comportat accions legals per part d’organitzacions de drets humans a l’Equador demanant l’ajornament de l’acord i que la qüestió de la seva legalitat es traslladi al Tribunal Constitucional.

No és la primera vegada que l’FMI exigeix que s’implantin mesures il·legals amb la demanda de préstec d’un país. Per als europeus, Grècia és un exemple molt recent i dolorós del comportament il·legal de l’FMI. tweet

No és la primera vegada que l’FMI exigeix que s’implantin mesures il·legals amb la demanda de préstec d’un país. Per als europeus, Grècia és un exemple molt recent i dolorós del comportament il·legal de l’FMI. En la seva intervenció a Grècia, com a membre de la Troika, l’FMI violà la Constitució Grega, així com els drets humans (vegeu aquí). No ha valgut res que la Convenció Europea sobre Drets Humans hagi sostingut repetidament que mentre que les obligacions amb la CEDH no impedeixen que els Estats cooperin en certs camps d’activitat, les obligacions de les parts contractants continuen fins i tot després que un Estat hagi transferit certes competències a organitzacions internacionals. Així, els Estats Membres de l’FMI estan obligats a complir les seves obligacions existents en drets humans fins i tot quan actuen sota els auspicis de l’FMI. A més a més, l’FMI, com a organització internacional subjecta a la llei internacional, està «vinculada per qualsevol obligació que els correspongui d’acord amb les regles generals de la llei internacional, les seves constitucions o acords internacionals dels quals són part». L’FMI està obligat a abstenir-se de fer passos que soscavin la possibilitat d’un Estat deutor de complir les obligacions nacionals i internacionals pròpies sobre els drets humans. A més, l’FMI està subjecte als principis i propòsits generals de la Carta de les NU com a agència especialitzada de l’ONU. Aquests principis i propòsits generals inclouen el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Tristament, aquest no ha estat el cas en la majoria d’intervencions de l’FMI.

Font: Agencia de Noticias Andes

A l’Equador, el fet és que l’aliança entre el govern, la cambra de comerç, l’associació de bancs privats, i altres associacions empresarials s’havien sotmès, de manera aparentment feliç, al que el Fons Monetari Internacional (FMI) dictava en els acords que havia signat amb el règim el març de 2019. El president, el vicepresident i els ministres van seguir la cançó de sempre: “no hi ha alternativa”, afirmaven. Sostenien que calia eliminar els subsidis al carburant (benzina i dièsel), per tal d’evitar posar en risc la dolarització de l’Equador. Van asseverar obsessivament que s’havia de retallar la despesa pública, fins i tot al preu de violar inconstitucionalment els drets laborals dels funcionaris públics. I van difondre la posició que era d’«interès comú» alleugerir les càrregues financeres als importadors i els sectors empresarials eliminant o abaixant tarifes i abaixant la taxa sobre la sortida de capitals (ISD).

El cost del dièsel s’hauria disparat més d’un 200%. A més a més, hi hauria hagut una alça en el preu de tots els béns i servis (en un país ja car). tweet

L’eliminació dels subsidis era un aspecte central de les polítiques imposades per l’FMI: el preu de la benzina hauria augmentat entre un 60% i un 75%, depenent de la qualitat. El cost del dièsel s’hauria disparat més d’un 200%. A més a més, hi hauria hagut una alça en el preu de tots els béns i servis (en un país ja car). Aquest és el motiu pel qual els petits camperols de la Sierra es mobilitzaren immediatament, perquè aquesta mesura incrementava els seus costos de transport i el preu de tots els seus productes (especialment aquells que es compraven en el sector urbà), fet que els empenyia més cap a la pobresa. S’hauria de remarcar que la pobresa rural augmentà d’un 38,2% el desembre de 2016 al 43,8% el juny de 2019, mentre que l’extrema pobresa passà d’un 17,6% a un 17,9% en el mateix període. També entenem la reacció dels estudiants de secundària, estudiants universitaris i veïns, especialment de Quito, atès que la pobresa a la capital augmentà des del 7,9% el juny de 2016 a l’11,9% enguany; i l’extrema pobresa de l’1,7% al 3,6%, igualment. L’alça en els preus del transport a Quito, per exemple, implica que una persona que agafa 4 busos al dia veuria com el preu del transport s’enfila d’un dòlar diari a 1,40 (42 dòlars al mes), equivalent al 10,6% del salari mínim mensual. Cal mencionar que els anteriors governs de l’Equador, que rebutjaren la intervenció de l’FMI, havien tingut èxit reduint la pobresa durant les darreres dues dècades. El tant per cent de la població vivint per sota del llindar de pobresa nacional havia caigut d’un 64,4% el 2000 al 21,5% el 2017, i el gruix de la població vivint amb menys d’1,90 dòlars per dia havia caigut del 28,2% el 2000 al 3,6% el 2016.

Font: Agencia de Noticias Andes

El govern de Moreno també anuncià que els salaris dels funcionaris públics també es reduirien, a través de mesures com reduir la remuneració en un 20% en la renovació de contractes temporals; la contribució al govern d’un dia de salari per mes, i la reducció del nombre de dies de vacances anuals a 15. Aquetes són unes mesures brutals en una nació on les feines remunerades indefinides passaren del 41,2% el desembre de 2016 al 37,9 el passat juny; i on la previsió de creixement econòmic aquest any, segons el mateix FMI, és del -0,5%. Si els preus augmenten, el creixement és negatiu i els salaris es congelen o fins i tot cauen, el resultat lògic serà una caiguda en el poder adquisitiu i un deteriorament terrible dels estàndards de vida. Aquestes mesures anaven acompanyades d’un discurs que afirmava que els servidors públics són persones gandules i improductives (i aquesta és la raó per la qual reduïen els dies de vacances a la meitat). Això és només una part del típic atac més ampli al sector públic que fa l’FMI, incloent-hi la proposta neoliberal obligatòria de privatitzar els recursos públics.

En la direcció oposada al descens de les condicions de vida d’una àmplia part de la població foren els beneficis acumulats pels sectors d’importació i negocis tweet

En la direcció oposada al descens de les condicions de vida d’una àmplia part de la població foren els beneficis acumulats pels sectors d’importació i negocis. Això hauria soscavat encara més els comptes corrents. En un país dolaritzat, en què la balança comercial sense el petroli tancà l’any passat amb un saldo negatiu de 4.958,5 milions de dòlars, el govern equatorià, sota la pressió de l’FMI, havia decidit d’eliminar o reduir les tarifes pels béns de capital (maquinària, equipament, així com matèries primeres agrícoles i industrials), telèfons mòbils, ordinadors i tauletes. La taxa sobre la sortida de capitals (ISD) també es reduiria a la meitat per a algunes importacions, i la taxa sobre els vehicles que costen menys de 32.000$. Aquestes mesures tindrien un impacte negatiu en la liquiditat, a causa de la sortida de dòlars, i comprometrien la dolarització.

Font: Flickr – Présidance de la Republique

Evidentment, fou escandalós que, en una economia en recessió des de 2017, en què els beneficis bancaris han crescut de 396 milions de dòlars aquell any a 554 milions el 2018, el «paquet de mesures econòmiques» de l’1 d’octubre anés encaminat a augmentar els beneficis dels principals sectors econòmics. Com una concessió a l’opinió pública, el govern decidí imposar un impost menor a les empreses amb ingressos per sobre de 10 milions de dòlars per any, que generarien només 100 milions de dòlars per any per al tresor (menys d’un 0,1% del PIB); així com eliminar –indiscriminadament- el pagament per avançat de l’impost sobre la renda. Aquests beneficis fiscals s’afegirien als que ja havien rebut l’any passat els empresaris amb endarreriments en el pagament d’impostos o fins i tot els evasors fiscals, quan el govern els perdonà les multes, interessos i recàrrecs en els deutes amb l’Agència Tributària d’Equador, amb l’Institut Equatorià de la Seguretat Social (IESS), i amb els municipis, que pujaven al voltant de 4.000 milions de dòlars (al voltant d’un 4% del PIB).

Els equatorians han derrotat el govern de Moreno i aturat temporalment l’FMI. Tanmateix, les agents del capital no s’aturaran en l’intent d’aplicar la seva agenda de shock neoliberal. tweet

Segons el ministre d’economia, l’endemà que fos anunciat el paquet fiscal havia generat ingressos de 2.986 milions de dòlars i el «sacrifici fiscal» -llegiu transferències directes als importadors i empresaris- serà de 713 milions. Per altra banda, la «compensació social», un increment de 15 dòlars mensuals per als «més pobres», només costarà 54 milions de dòlars, si és per als 300.000 nous pobres, o 234 milions de dòlars, i és per als 1,3 milions de ciutadans que rebrien el Bo de Desenvolupament Humà, en el millor dels casos. Això no quedà gens clar. El que era clar és que les mesures sobre tarifes i taxes no contribueixen a resoldre el dèficit fiscal de l’Equador, ni els problemes del sector exterior, ni els problemes de productivitat. Unes mesures així haurien agreujat les condicions de vida ja deteriorades de la majoria de sectors de rendes baixes i mitjanes de la societat equatoriana.

Els equatorians han derrotat el govern de Moreno i aturat temporalment l’FMI. Tanmateix, les agents del capital no s’aturaran en l’intent d’aplicar la seva agenda de shock neoliberal. Els equatorians han d’estar alerta i no deixar que el govern i l’FMI no passin per sobre de les fites que han aconseguit darrerament.

Traducció d’Oriol Valls
Foto de portada: Flickr – Présidance de la Republique
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Economista, investigador d’Ekona i membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute.

Economista equatorià que ha servit la seva nació com a Ministre d’Economia i Finances, Ministre de Polítiques Econòmiques, i President del Banc Central de l’Equador.

Comentaris

Encara una altra intervenció brutal de l’FMI a l’Equador

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.