Search
Close this search box.

Els Socialistes Democràtics d’Amèrica i l’estat de l’esquerra als EUA

D'on povenen els Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA)? Com han aconseguit reeixir i quins reptes tenen per davant?

Els Socialistes Democràtics d’Amèrica i l’estat de l’esquerra als EUA

D'on povenen els Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA)? Com han aconseguit reeixir i quins reptes tenen per davant?

Abans de la crisi del 2008, i des de la presidència de Jimmy Carter (1977-1981), la tendència del Partit Democràtic era la de desplaçar-se a la dreta i presentar-se com l’ala menys conservadora i més modernitzadora de l’ordre neoliberal. Amb el declivi pronunciat de l’esquerra als noranta, el partit va ser capaç de portar a terme polítiques gairebé obertament racistes per atreure simpatitzants reaccionaris del Partit Republicà. Aquesta tendència, no obstant, es va detenir a les eleccions del 2008 amb la crisi econòmica. La burgesia liberal va començar a estar representada per polítics que promovien una política econòmica keynesiana com l’anterior a l’etapa de Carter, centrant-se en la salut a llarg termini del capitalisme americà. Barack Obama representava el retorn d’aquest rostre «més humà» al Partit Demòcrata amb la seva victòria sobre Hillary Clinton, una representant de la reacció Demòcrata dels noranta, a les primàries del partit, primer, i contra John McCain, un aliat republicà de l’aleshores universalment condemnat George W. Bush, a les eleccions generals, després.

L’absència de millores reals amb aquestes polítiques a la qualitat de vida del proletariat i la petita burgesia proletaritzada va resultar en el desenvolupament de nous moviments a la dècada següent, incloent Occupy Wall Street i altres moviments populars semblants que van ocórrer simultàniament, com els indignados a Espanya i les protestes Gezi a Istanbul. Tot i que llavors no es va traduir en un augment de la vitalitat de qualsevol de les organitzacions d’esquerres existents als Estats Units, tampoc va donar peu a la formació d’una nova organització de l’esquerra estatunidenca que fos popular. Occupy Wall Street penetrà en l’opinió pública amb el seu focus en la desigualtat salarial, una desigualtat que s’havia estat aprofundint des de la crisi econòmica i el declivi de l’estatus la petita-burgesia. A més, va formar als futurs activistes de l’esquerra i va introduir-hi a nova gent jove.

Aquest jovent petit-burgès precari, molts dels quals havien abandonat les universitats o assumit un deute impagable per continuar la seva educació, va ser el principal impuls rere la campanya de Sanders del 2015-2016 i dels Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA). Fins a la campanya de Sanders, la DSA era la típica organització reformista formada per antics estudiants radicals dels seixanta i setanta. Aquesta influència demogràfica pot veure’s en la substancial diferència d’edat entre els votants de Sanders i Cliton a les primàries i que és encara més significativa que la seva diferència de classe o fins i tot el focus de la dreta del Partit Demòcrata en protegir a la «classe mitjana en vies de desaparició».

Bernie Sanders havia estat defensant polítiques socialdemòcrates a Vermont i al Senat més de trenta anys el 2015, però no havia aconseguit cap mena d’èxit o reconeixement a escala nacional fins al canvi de les condicions objectives que va suposar la crisi i Occupy Wall Street. L’anunci de la seva campanya a les presidencials el 2015 no va ser inicialment pres seriosament i se’l va comparar amb precedents semblants del 2000 com la candidatura de Dennis Kucinich. No obstant, a mesura que l’any avançava va començar a guanyar popularitat entre el jovent recentment radicalitzat i el to dels comentaristes canvià de la befa al temor, especialment quan començà a guanyar primàries.

Aquesta generalització radical del proletariat post-crisi pot demostrar-se comparant els qui van votar per Sanders amb els qui van votar per Clinton a les primàries del Partit Demòcrata. Clinton va guanyar entre els votants del caucus d’Iowa que guanyaven més de 100.000 dòlars a l’any, mentre que Sanders ho va fer entre aquells que guanyaven menys de 50.000 dòlars anuals.

Les DSA es trobava entre els primers que van donar suport a Sanders, i al llarg de la campanya van entrar en contacte amb aquests joves pro-Sanders que havien adoptat el nom, ara popular, de ‘socialista democràtic’ que també emprava Sanders. Després de perdre les primàries del 2016 contra Clinton, Clinton va perdre les eleccions contra Donald Trump, qui cavalcava una onada nacionalista semblant a la que es va veure al Regne Unit amb UKIP i a Alemanya amb AfD. Molts d’aquells seguidors de Sanders, però, van continuar actius a la DSA després i van fundar-se desenes de noves branques, incloent-hi les de les joventuts a instituts i universitats.

Els elements més proletaris i radicalment d’esquerres s’han vist des d’aleshores treballant amb aquesta organització d’esquerres més àmplia. Hi ha grups anarquistes a les DSA, marxistes-leninistes que estan començant a parlar amb una veu pròpia. La tensió al si de les DSA entre els socialdemòcrates i els radicals es va manifestar als inicis d’aquest període de creixement, amb la polèmica sobre l’accés d’un membre d’un sindicat de policia al Comitè Polític Nacional de les DSA. Les dues ales de l’associació han entrat en conflicte també pel control de moltes branques locals com a la d’East Bay [San Francisco].

L’ala socialdemòcrata s’ha centrat especialment en les eleccions, donant suport a candidates com Julia Salazar i Alexandria Ocasio-Cortez, i més recentment la campanya de Bernie Sanders del 2020, demanant, no sense polèmica, el suport de les DSA a Sanders abans que la convenció del 2019 pogués debatre si havia de donar-li suport i com participar en la campanya del 2020, alimentant les tensions entre els socialdemòcrates que defensen una estratègia electoralista a les DSA i els sectors contraris a les eleccions o favorables a una altra estratègia al partit, que representen al jovent radicalitzat.

L’esquerra de les DSA i els trotskistes i marxistes-leninistes fora de les DSA s’han oposat a aquest focus electoralista, i molts a l’esquerra es queixen que la dreta ha desorganitzat o soscavat la seva feina. L’ala dreta de les DSA afirma que el treball comunitari és ultraesquerranista, o almenys una distracció de l’objectiu més important d’aconseguir que candidats progressistes siguin escollits per ocupar càrrecs institucionals. Mentrestant, l’esquerra estrictament anti-electoral, com els grups maoistes agrupats a l’antic Nou Partit Comunista – Comitè d’Enllaç (NCP-LC), s’han centrat en condemnar les DSA per complet, sostenint que treballant al costat de reformistes és una forma de traïció de classe, i han actuat amb petits actes vandàlics, incloent-hi animals morts. Alguns marxistes a les DSA, incloent-hi tot el partit al nord de Geòrgia, han abandonat l’organització, insatisfets amb el control de l’ala dreta sobre el partit. Mentre candidats de les DSA com Ocasio-Cortez han estat capaços de fer avançar polítiques més sòlides fins popularitzar-les al discurs general, com ara el Green New Deal, també han estat molt menys antiimperialistes que molts esquerrans que no pertanyen a les DSA i que també han estat escollits com a membres del Partit Demòcrata.

El futur immediat de les DSA veurà amb tota seguretat tensions creixents entre la dreta dirigent, que orientarà les activitats de l’organització cada cop més cap a les campanyes a favor del Partit Demòcrata, i l’esquerra de les DSA, que mirarà de promoure una feina extraparlamentària més activista al mateix temps que participant al Partit Demòcrata, o no participant-hi en absolut, o d’una manera més crítica, com a mitjà per moure la base del Partit Demòcrata cap a l’esquerra en una direcció més activista. Qui guanyi aquesta lluita determinarà la direcció de la política socialista als EUA fins a cert punt, en la mesura que les DSA segueixen sent l’organització socialista més gran del país i el rostre de facto de l’esquerra als ulls dels mitjans de comunicació de masses.

Article publicat originalment a Abstrakt.

Traducció d’Àngel Ferrero

Foto de portada:

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Els Socialistes Democràtics d’Amèrica i l’estat de l’esquerra als EUA

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau