Els activistes que defensaren l’ambaixada de Veneçuela van guanyar

Fa just una setmana, Washington ordenava desallotjar les activistes que van ocupar l'ambaixada veneçolana com a resposta al cop d'Estat.

Els activistes que defensaren l’ambaixada de Veneçuela van guanyar

Els activistes que defensaren l’ambaixada de Veneçuela van guanyar

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Fa just una setmana, Washington ordenava desallotjar les activistes que van ocupar l'ambaixada veneçolana com a resposta al cop d'Estat.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Quan aquest dimecres el reverend Jesse Jackson, icona de la lluita pels drets civils als Estats Units, lliurà menjar a quatre activistes a l’ambaixada de Veneçuela, un calfred deu haver recorregut l’esquena del Secretari d’Estat, Mike Pompeo.

Així, els Estats Units van fer servir de paper higiènic la Convenció de Viena, després d’assetjar l’ambaixada durant més d’un mes amb els antichavistes d’escuders. tweet

Cada vegada que els activistes necessitessin menjar o aigua, una figura pública podria estar a fora per donar-los-el, i seria molt més difícil per al Servei Secret i els antichavistes de detenir-los. I si ho fessin a cops, la foto recorreria tot el món com de fet ja succeïa amb molts dels enfrontaments que van enregistrar-se fora de l’ambaixada.

La reacció fou immediata: un dia més tard, Mike Pompeo ordenà que el Departament d’Estat envaís l’ambaixada de Veneçuela a Washington, violant els articles 32 i 45 de la Convenció de Viena, que afirma que l’Estat receptor està encarregat de resguardar la seu diplomàtica d’un altre país i que, en cas d’una ruptura de relacions, la seva custòdia ha de ser atorgada a un tercer Estat acceptat per ambdues parts.

Així, els Estats Units van fer servir de paper higiènic la Convenció de Viena, després d’assetjar l’ambaixada durant més d’un mes amb els antichavistes d’escuders.

El secretari d’Estat Mike Pompeo – Font: Flickr – Gage Skidmore

El torcebraç per l’ambaixada com a simulació del que té lloc a Veneçuela

El somni humit de Juan Guaidó acabà complint-se: els Estats Units, finalment, va envair Veneçuela, sense que pallassos com el seu representat als EUA, Carlos Vecchio, poguessin haver evitat, amb la seva gent, el mal tràngol de veure les fotos d’oficials del Servei Secret a l’ambaixada.

El primer que cal recordar és que segons la supèrbia de Vecchio, la presa de l’ambaixada era poc més que un tràmit, en el qual havia d’anar a signar un paper i entrar per la porta gran, escortat pel Servei Secret. El tràmit, tanmateix, es complicà amb el temps, tant que hagué de posar-se a la cua a esperar l’ordre d’invasió del Departament d’Estat.

(…) el torcebraç per l’ambaixada es convertí en una espècie de simulació en HD (o 3D) de la guerra dels Estats Units contra Veneçuela. tweet

El seu enrenou en una setmana ho registra sobradament: el passat dijous celebrava eufòric com es donava una “quota de socialisme fallit” als 50 activistes amb el tall de l’electricitat a l’ambaixada, i aquest dimecres demanà per favor que el reverent Jesse Jackson s’adonés que “donava suport a una brutal dictadura”.

Completament descol·locat, Vecchio va encaixar el cop d’opinió pública que el Col·lectiu de Protecció de l’Ambaixada va propinar-li en treure’l del còmode terreny de joc en el qual dirigents antichavistes fan un discurs prefabricat de “lluita contra la dictadura i defensa dels drets humans”. El que havia de ser un tràmit amb una quota de falsa èpica (restauradora de la democràcia) esdevingué una comèdia d’embolics, en la qual els seus seguidors quedaren retratats pegant ciutadans estatunidencs.

En lloc d’això, el torcebraç per l’ambaixada es convertí en una espècie de simulació en HD (o 3D) de la guerra dels Estats Units contra Veneçuela. En directe, el públic estatunidenc observà com la seva pròpia gent era tractada de la mateixa manera que en aquest moment es tracten els veneçolans, més enllà de la seva posició política.

En aquest sentit, la clivella que descol·locà completament Vecchio fou que la discussió començà a versar sobre la divisió entre qui estava a favor i en contra d’una guerra a Veneçuela.

MINOLTA DIGITAL CAMERA

Per què guanyà el Col·lectiu de Protecció de l’Ambaixada

A la Primera Guerra Mundial, una de les tasques fonamentals de la Comissió d’Informació Pública dels Estats Units fou de vendre als estatunidencs que l’entrada a la contesa era necessària per a defensar els seus interessos. “Acceptar una cosa no desitjada inicialment que seguís una agenda determinada”, va escriure Walter Lipptman, un dels integrants de la dita comissió.

Edward Bernays, autor de The Engineering of Consent (L’enginyeria del consentiment), establí que “la millor forma de fer-ho era crear notícies que apel·lessin a les emocions del públic perquè arribessin millor les idees a transmetre”. El pare de les notícies falses determinava així que d’aquesta manera es podria elaborar un consens a favor de la guerra.

La simulació del setge a Veneçuela, a més de ser un acte exemplar de solidaritat, interpel·là un sentiment que existeix a les profunditats de la societat estatunidenca. tweet

Fins a un cert punt, el que va generar el Col·lectiu de Protecció de l’Ambaixada va ser una empatia amb la seva causa en col·locar-se com les víctimes del despropòsit del Servei Secret i la turba antichavista. Al capdavall, són estatunidencs que protesten contra una guerra a Veneçuela que no solucionaria cap problema als Estats Units, igual com les altres tampoc ho han fet.

Un dels èxits més importants en aquesta direcció és haver trencat el setge imposat en l’opinió pública perquè el que té lloc a Veneçuela, de veritat, es discuteixi en profunditat, com va passar a l’època del Vietnam (quan la guerra es convertí en un maldecap per a diversos presidents americans).

La simulació del setge a Veneçuela, a més de ser un acte exemplar de solidaritat, interpel·là un sentiment que existeix a les profunditats de la societat estatunidenca. Per altra banda, Vecchio i companyia feren tot el possible per a dilapidar el poc prestigi que havien obtingut en l’opinió pública a favor de la seva innoble causa de setge i asfíxia contra Veneçuela.

I ara, què?

Pot sonar optimista, però el que succeí a l’ambaixada de Veneçuela obrí una escletxa que difícilment podrà tancar-se: la causa veneçolana ha permès al moviment antibel·licista dels Estats Units de posar a prova en calent l’abast que tenen aquest tipus d’accions en l’opinió pública. Fa temps que ho fan a les xarxes socials, als mitjans alternatius. Però això representa un salt bastant important en una societat estatunidenca que està en plena ebullició social a causa de les condicions socials que travessa.

És un fet que la campanya presidencial de 2020 tractarà, en gran part, sobre no fer més guerres, amb la qual cosa l’ascens de veus dissidents antiestablishment, possiblement, influeixi en el seu desenvolupament. Qui defensà l’ambaixada de Veneçuela i hi va posar el cos té un número en aquesta llista. En un moment en què, a més, pot passar que accions com aquesta es repeteixin i perfeccionin de manera que sigui molt més difícil de contrarestar-les, com va passar per la via dels fets.

Un altre gran interrogant que sura, en aquest context de defensa d’ambaixades i anuncis de diàlegs a Noruega, és si Donald Trump, a la seva campanya, voldrà quedar com: el president que entrà en una guerra estúpida a Veneçuela (o Iran) arrossegat per veritables dements com John Bolton?, o aquell que trobà una sortida a l’empantanegament veneçolà mitjançant una negociació?

Traducció d’Oriol Valls

Foto de portada: Wikimedia Commons

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i membre de Misión Verdad

Comentaris

Els activistes que defensaren l’ambaixada de Veneçuela van guanyar

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa