Eleccions a l’Equador i els reptes de l’esquerra progressista

La dreta va guanyar les eleccions presidencials d'Equador en segona volta. Què suposa aquesta victòria per un nou cicle progressista a Amèrica Llatina?

Eleccions a l’Equador i els reptes de l’esquerra progressista

Eleccions a l’Equador i els reptes de l’esquerra progressista

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La dreta va guanyar les eleccions presidencials d'Equador en segona volta. Què suposa aquesta victòria per un nou cicle progressista a Amèrica Llatina?

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat 11 d’abril es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials a l’Equador, on el candidat de la dreta Guillermo Lasso va guanyar la presidència amb el 52,36% dels vots, per sobre el candidat correista, Andrés Arauz, amb el 47,64%.

Les persones i forces d’esquerra i progressistes presents aquells dies a l’Equador teníem l’esperança que el país seguís la línia de recuperació del progressisme i d’integració llatinoamericà, com ha passat a Mèxic, Argentina i recentment a Bolívia i com esperem que passi en els propers comicis del Perú i Brasil.

La primera volta de les eleccions presidencials es van celebrar el 7 de febrer. Els resultats definitius no van ser publicats fins una setmana més tard a causa de l’ajustat resultat entre els candidats a ocupar el segon lloc i per tant passar a la segona volta (Lasso i Pérez). Això va suposar el punt àlgid en la desconfiança cap al poder electoral, representat pel Consejo Nacional Electoral (CNE) que venia molt malmès des de la convocatòria electoral.

La sorpresa a la primera volta la van protagonitzar el candidat d’Izquierda Democrática, Xavier Hervás (15,68%) i el candidat Yaku Pérez (19,39%), de Pachakutik el braç polític de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE[i]). Hervás amb una intenció de vot del 2%, va aconseguir un 16% del vot gràcies a l’ús de les xarxes, principalment TikTok. És un vot molt jove, a un candidat postmodern (un projecte personalista sense encoratges ideològics en el partit del que forma part), amb un ús acurat del tradicional llenguatge social de les esquerres i una defensa a ultrança del model econòmic liberal, fet que recorda molt a les propostes dels socialistes europeus. Hervás és un selfmademan de qui sentirem a parlar els propers anys.

Pérez representava el sector més conservador dins Pachakutik. Amb una presència molt arrelada a la zona andina però escassa a la costa. Yaku té una projecció pública molt acurada per apel·lar als indígenes i a les classes mitjanes equatorianes: fa servir TikTok, fa ioga, toca el saxo i té un discurs modern que entronca molt bé amb algunes postures i discursos postmodernistes a Europa.

Així doncs, la fragmentació del vot a l’Equador durant la primera volta ha comportat que l’Assemblea Legislativa no presenti clares majories. Dels 137 assembleistes (15 nacionals, 116 provincials i 6 de l’estranger), la força amb més representació és el correisme (Centro Democrático) amb 47 escons, seguit de Pachakutik amb 27, Izquierda Democrática 18, el Partido Socialista Cristiano 19, 13 independents i 12 escons per CREO, el partit del president Guillermo Lasso.

L’esquerra, derrotada a la segona volta

Cal remuntar-se a la victòria l’any 2006 de Rafael Correa, després de deu anys d’inestabilitat política i econòmica al país. Correa guanya les eleccions apostant per un rol actiu de l’estat en matèria econòmica (polítiques keynesianes clàssiques basades en la despesa i la inversió estatal) i amb l’oposició a la signatura del TLC amb els EUA.

Durant els deu anys (2007-2017) que governa la Revolución Ciudadana es redueix en més de 13 punts la pobresa (del 36,7% el 2007 al 23,3% el 2015) i en 8 punts la pobresa extrema (de 16,5% el 2007 al 8,5% el 2015).

Una altra de les fites destacades és l’augment del salari mínim i la reducció en 6 punts de l’índex de Gini. L’educació bàsica s’incrementà fins al 96% i es van augmentar les matrícules de la població més pobra en 6 punts. La inversió en educació superior va arribar al 2% del PIB, amb la multiplicació del sistema de beques i la construcció de noves universitats.

El candidat de Pachakutik, Yaku Pérez. Foto: Wikimedia Commons

En aquests deu anys, malgrat la crisi mundial i gràcies en part a la bonança per l’elevat preu en els mercats del petroli, el PIB va créixer en 3,9 punts, 1 punt per sobre de la mitjana llatinoamericana, alhora que es va aconseguir frenar l’evasió d’impostos, triplicant els ingressos de l’estat per aquesta via.

Després de deu anys al poder, a les eleccions presidencials de 2017 el que fou vicepresident de Correa, Lenin Moreno, guanya les Presidencials amb un programa continuista del projecte correista.

En els primers dos anys, però, va fer un viratge radical en les seves postures i programes, renunciant completament a l’herència de la Revolució Ciutadana i iniciant una persecució mitjançant el lawfare a alguns dels líders correistes (com és el cas del Jorge Glass, vicepresident de la República). Moreno també fa un canvi en la política internacional alineant-se amb els Estats Units en un viratge radical de la política d’aliances a la regió. Aposta per la privatització de sectors estratègics, condona el deute a les persones més riques del país, tot intentant empetitir el màxim possible l’Estat i els serveis públics, política a la qual s’hi afegeix tot un paquet de mesures neoliberals que han dut a l’Equador a una greu crisi econòmica amb el consegüent augment de l’atur i la pobresa.

Moreno ha acabat el seu mandat amb una popularitat del 2%, fruit de l’exercici que arrossegava durant tot el seu govern i per la nefasta gestió de la pandèmia sanitària.

Però possiblement, una de les conseqüències més greus de la legislatura ha estat la pèrdua de credibilitat de les institucions, fruit dels casos de corrupció i de les pràctiques clientelars d’algunes institucions estatals. Cal destacar a tall d’exemple que les poques vacunes que han arribat a l’Equador per la lluita contra la COVID, han estat repartides entre els familiars i persones properes al president Moreno.

La baixa popularitat i nefasta presidència de Moreno també han tingut conseqüències en el mal resultat d’Arauz a la província de Pichincha (Quito). Durant tota la campanya electoral els mitjans conservadors van aconseguir situar el relat en què si Correa havia posat a un successor tan dolent com Lenin, quines sorpreses oferiria Arauz com a successor del correisme?

El vot nul que en anteriors comicis no solia superar el 10% (el màxim històric es va situar a la primera volta del 2006 amb un 11%) en aquesta segona volta ha arribat al 16,33%.

L’agressiva campanya mediàtica contra el correisme ha estat farcida de fake news, la més destacada (per la repercussió electoral que ha suposat) ha estat la que afirmava que Arauz desdolaritzaria l’Equador. La premsa conservadora ha sigut capaç de traçar un relat que argumentava que Arauz buscava convertir Equador en Veneçuela. A Equador també han cristal·litzat les acusacions de dictadura i el relat de les oligarquies extractivistes cap al chavisme. 

Al clàssic clivatge esquerra dreta, l’Equador també presenta el clivatge costa-serra i la població indígena duu a terme un vot diferenciat, així que la crida al vot nul per part de Yaku Pérez (líder de Pachakutik, braç polític de la confederació indígena) ha suposat una reducció dels votants potencials de l’ esquerra, contribuint al fet que Arauz no augmentés el seu sostre de vot respecte a la primera volta i que quedés en segona posició en les províncies de la serra amb més presència indígena. A la costa, Arauz ha guanyat en totes les províncies.

El vot nul que en anteriors comicis no solia superar el 10% (el màxim històric es va situar a la primera volta del 2006 amb un 11%) en aquesta segona volta ha arribat al 16,33%.

Quin futur per l’Equador?

Cal destacar que per primera vegada cap dels dos candidats han fet acusacions de frau en perdre les eleccions, això sembla ser un pas important en la consolidació dels processos democràtics al país.

A pesar de la victòria del banquer Lasso, la governabilitat no està garantida. Els resultats fragmentats de l’Assemblea Legislativa s’allunyen de clares majories, sembla doncs que o es configura un bloc anitcorreista o s’haurà d’arribar a acords entre les diferents forces polítiques per tal de poder dur a terme la legislatura.

El candidat correista, Andrés Arauz, en campanya. Foto: Wikimedia Commons – andresarauz.ec

D’altra banda, queden pendents per resoldre moltes qüestions derivades del lawfare, com són les acusacions per rebel·lió a la prefecta de Pichincha, Paola Pabón, pels disturbis durant l’esclat social d’octubre del 2019 fruit del descontentament contra el govern de Moreno. Caldrà doncs que el nou president decideixi entre revengisme i/o governabilitat. Els assembleistes correistes han anunciat que per arribar a acords exigeixen primerament una amnistia de les acusacions de rebel·lió.

La gestió de la pandèmia serà clau per la consolidació del govern de Lasso. L’expresident Rafael Correa ja ha anunciat que estan disposats a arribar als acords que siguin necessaris per a ampliar les vacunacions, molt escasses fins al moment. D’altra banda, el banquer Lasso haurà de decidir quina sortida de la crisi econòmica potencia, si les receptes clàssiques neoliberals que van dur a una victòria de les esquerres durant més de deu anys o fórmules mixtes que permetin mantenir un petit estat del benestar amb salut i educació universals i gratuïtes.

És un moment clau per enfortir el Fòrum de São Paulo i les relacions continentals amb les forces progressistes des de els poders regionals i populars.

El bloc d’esquerres també té molts reptes per endavant. El discurs d’Arauz la nit electoral va demostrar la maduresa política del candidat correista. La crida a la unitat i a les lluites de futur dibuixen un escenari amb quatre reptes clars. El primer repte se centra en la recomposició de la força política, molt malmesa per les persecucions als seus líders i la il·legalització del partit.

El correisme té com a repte fonamental la reconnexió amb una joventut que no va percebre les millores materials de la gestió de Correa i se sent molt més connectada amb els discursos pseudo-esquerranistes i postmoderns de Xavier Hervás.

Finalment, la reconstrucció de relacions amb Patchakutik i altres minories (un clar exemple és el moviment pro avortament) són fonamentals pel desenvolupament del projecte. El suport sense titubeigs de l’estat plurinacional és necessari per a l’enfortiment del projecte progressista. Igual que els avenços en els drets socials de les dones, malgrat el conservadorisme de la societat equatoriana.

Finalment, caldrà apostar per la reconstrucció de les relacions regionals malgrat que no s’ostenti la presidència de la república. És un moment clau per enfortir el Fòrum de São Paulo i les relacions continentals amb les forces progressistes des de els poders regionals i populars.

Foto de portada: Wikimedia Commons

Notes

[i] Creada el 1986 amb l’objectiu de «consolidar  els pobles i les nacionalitats indígenes de l’ Equador, lluitar per la terra i els territoris indígenes, lluitar per una educació pròpia (intercultural bilingüe), lluitar contra l’opressió de les autoritats civils i eclesials, lluitar per la identitat cultural  dels pobles indígenes, contra el colonialisme i per la dignitat dels pobles i les nacionalitats indígenes». 

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòloga, MA en Relacions Internacionals (Universitat de l’Havana) i MA en Gestió Pública (UAB, UB, UPF). Membre de la missió d’observació internacional del Partit de l’Esquerra Europea a la primera i segona volta de les eleccions presidencials d’Equador 2021.

Comentaris

Eleccions a l’Equador i els reptes de l’esquerra progressista

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.