El vaixell encallat al Canal de Suez va estroncar el comerç global i els treballadors també poden fer-ho

La història del vaixell encallat al Canal de Suez ha donat peu a una munió de mems i dominat els titulars durant dies. També qüestiona la realitat de les cadenes de subministrament globals, rere les quals hi ha maquinària i treballadors reals i, amb molta freqüència, explotació.

El vaixell encallat al Canal de Suez va estroncar el comerç global i els treballadors també poden fer-ho

La història del vaixell encallat al Canal de Suez ha donat peu a una munió de mems i dominat els titulars durant dies. També qüestiona la realitat de les cadenes de subministrament globals, rere les quals hi ha maquinària i treballadors reals i, amb molta freqüència, explotació.

Entre moltes altres coses, la història del vaixell ha estat divertida. L’economia global se’ns presenta tot sovint com un tema d’una complexitat inaccessible: les seves operacions se’ns apareixen com a opaques malgrat l’enorme influència a les nostres vides. Però vet aquí un problema econòmic amb una causa incongruentment senzilla: un gran vaixell va encallar i el 12% del comerç mundial va haver d’aturar-se. Fins i tot amb el vaixell ja navegant, es continuaran acumulant milers de milions en costos, algunes embarcacions han vist com es disparaven les despeses de combustible a l’haver de desviar la ruta circumval·lant el sud d’Àfrica mentre els vaixells que s’esperaven per creuar el canal podrien causar embossos quan arribin a port un rere l’altre.

Una de les raons de l’èxit de les bromes i mems és que l’Ever Given il·lustra la distància entre la retòrica i la realitat dels mercats neoliberals. Se’ns ofereix una corrua d’elogis a la màgia dels mercats eficients i a la vertiginosa velocitat i escala de les cadenes de subministrament globals. Experts com Thomas Friedman comparen les cadenes de subministrament eficients amb simfonies i als gestors d’aquestes cadenes amb genials directors d’orquestra. Milton Friedman fins i tot anà més enllà, parlant del neoliberalisme com «una nova fe» i atribuint la fabricació d’un llapis no a la mà d’obra ni tampoc a persones reals, sinó a «la màgia del sistema de preus». Pot arribar a ser una experiència vertaderament inquietant parar atenció al teu iPhone i pensar que ha estat acoblat amb components de 43 països de tots els continents tret de l’Antàrtida. Les marques que coordinen aquestes cadenes de subministrament globals poden aparèixer-nos com a bruixots que conjuren materials d’arreu del món per crear una sola mercaderia ubiqua i sense marques de fabricació.

Però el cas de l’Ever Given fa esvair-se aquestes mistificacions. Posa de relleu la realitat material mundana de les cadenes de producció globals, que tenen més a veure amb l’explotació i pèssimes condicions laborals que no pas amb la màgia i simfonies. Les mateixes fàbriques que «màgicament» acoblen tots aquests components per fabricar dispositius electrònics per a Apple són, al mateix temps, llocs terribles per a treballar. Els seus empleats, com es notori, arribaren a llançar-se des dels terrats abans que continuar amb el ritme d’explotació, i la direcció de l’empresa va respondre no augmentant els salaris i millorant les condicions laborals, sinó instal·lant xarxes als laterals de l’edifici. Mentre els experts lloen l’economia mundial neoliberal com un espai d’innovació, les condicions als tallers de fabricació són per a molts treballadors les mateixes que fa un segle: és més probable que les peces de roba per a l’exportació hagin estat cosides per dones a les seves pròpies llars pagades a tant la peça que no pas fetes per robots.

Les cadenes de subministrament globals donen beneficis perquè redueixen despietadament les despeses i operen amb inventaris tan ajustats com els és possible. Aquesta fabricació just-in-time exigeix impressionants proeses de manipulació d’algoritmes per a reunir les parts en el moment exacte, però també força als treballadors a acceptar hores de penós treball extra i jornades laborals molt imprevisibles. Les jornades laborals poden arribar a variar fins a un 80% de setmana a setmana, ja que els minoristes intenten estar al dia amb els canvis de modes.

vaixell
Foto: pxhere.com

Més enllà de la manufactura, cada etapa del procés logístic ofereix oportunitats addicionals per a l’explotació. Els treballadors de vaixells de contenidors com l’Ever Given poden estar en alta mar durant mesos sense cap oportunitat de presentar queixes si tenen un capità explotador, i amb freqüència se’ls deneguen els salaris al final del viatge. Quan aquestes embarcacions arriben als ports dels Estats Units, les mercaderies són generalment transportades a centres minoristes de distribució propers per conductors de camions contractats amb un règim d’autònoms, que treballen vint hores al dia i, malgrat això, guanyen menys d’un dòlar a la setmana perquè han de pagar préstecs extorsionadors per cobrir els costos d’haver de treballar amb els seus propis vehicles.

La major part del temps sembla impossible escapar d’aquest sistema: les cadenes de subministrament transnacionals són ja el 80% del comerç mundial. Però aleshores encalla un vaixell de grans dimensions i la fragilitat del sistema queda al descobert per a tothom. No funciona amb fe o màgia: són treballadors reals en el món real el que el fan funcionar, enfrontant-se a límits físics i mediambientals. Cap algoritme pot desencallar un vaixell.

En cert sentit sempre ho hem sabut, és clar. Però no sembla que fos un coneixement pràctic, a partir del qual podem fer alguna cosa. Treballadors de tot el món estan connectats per aquestes cadenes de subministrament —ja sigui contribuint a la producció, el transport o el consum de les seves mercaderies— però és molt poc habitual que estiguin organitzats de manera que sigui possible una resposta col·lectiva.

En comptes d’això, les corporacions multinacionals i els administradors de les seves cadenes de subministrament dirigeixen les nostres connexions per al seu propi benefici. L’estranyesa de la mercaderia de la pròpia cadena de subministrament —la força que sembla lligar-nos a tots quan no podem trobar-nos directament— es deixa sentir normalment de manera més directa que el nostre coneixement de l’explotació d’altres treballadors, amb els quals mai ens hem trobat. Part del gaudi de la història del vaixell era veure’l fer una cosa que en molts pocs casos hem estat nosaltres capaços de fer: fer que tot es parés. Potser les eines de l’amo no serviran per desmantellar la casa de l’amo, però ha estat bastant divertit veure com aquest vaixell se’ls girava en contra durant uns dies.

Les grans corporacions i els administradors de les seves cadenes de subministrament són conscients d’aquesta fragilitat i estan intentant fer que les cadenes de subministrament global siguin més resilients al menor cost possible. L’escassedat d’equips de protecció personal (EPI) durant els primers dies de pandèmia va ser un altre recordatori, aquest menys divertit, que les cadenes de subministrament descansen en la precisió dels subministres i que l’entrega pot veure’s dramàticament trastocada per fets inesperats. Però per als administradors de les cadenes de subministrament, la resiliència pot assolir-se aprofundint la precarietat neoliberal i fent que el capital sigui encara més mòbil, de manera que les baules de les cadenes que trontollin —ja sigui per la pandèmia o per una vaga de treballadors— puguin ser reemplaçades més fàcilment.

Com va dir Karl Marx, la mercaderia té un estrany poder sobre nosaltres fins i tot quan sabem que no és res més que el producte del treball humà

Amb tot, l’immens impacte mundial de l’Ever Given suggereix que els treballadors poden escanyar punts de congestió com el Canal de Suez intencionadament com a mètode per guanyar disputes laborals. Fins i tot si l’Associació per a la Gestió de les Cadenes de Subministrament ja està aconsellant als seus membres «solucionar» els seus punts de congestió, aquests sempre seran vulnerables, en la mesura que han de recolzar-se en treballadors explotats per fer que les seves cadenes de subministrament funcionin.

Per acumular forces, els treballadors també necessiten trobar les maneres d’organitzar-se amb altres treballadors al llarg de la cadena, i això significa també els treballadors i consumidors dels Estats Units. Els consumidors dels EUA poden sentir-se connectats a les cadenes de subministrament globals en el moment que compren una samarreta barata a Target o Walmart, però les marques i minoristes vigilen també constantment el comportament dels consumidors, tant online com a les tendes: la fabricació just-in-time descansa en aquesta mateixa informació no només per preveure la demanda, sinó per «reeducar» els clients i convertir-los en consumidors fidels que es troben còmodes compartint les seves dades personals. Les cadenes de subministrament globals intenten, així, dirigir les accions dels consumidors estatunidencs fins i tot quan aquestes determinen les seves perspectives com a treballadors, previsiblement pressionant els salaris a la baixa en una carrera a l’abisme.

vaixell
Foto: pxhere.com

Els treballadors no necessiten veure’s els uns als altres com a competidors: comparteixen un interès comú a l’hora de posar fi al control corporatiu de les cadenes de subministrament que beneficia desproporcionadament a una minoria. Però com que els vincles entre els treballadors de les cadenes de subministrament estan dictats sobretot per les pròpies corporacions, aquestes connexions ens semblen menys reals que el telèfon mòbil que tenim a les nostres mans. Com va dir Karl Marx, la mercaderia té un estrany poder sobre nosaltres fins i tot quan sabem que no és res més que el producte del treball humà, perquè no podem «esquinçar el seu vel místic fins veure-la com un producte d’homes lliurement associats».

Ara mateix no som lliures. Si volem continuar allà on va començar el vaixell, aleshores no hi ha res més important que solidaritzar-nos amb els treballadors d’Amazon que estan organitzant un sindicat a Bessemer, Alabama, i amb altres treballadors com ells al llarg de les cadenes de subministrament globals. L’Ever Given va perforar el vel que cobreix l’economia global, però només construint vincles socials de veritat entre treballadors i consumidors a les cadenes de producció podem dissipar la boirina mística que envolta els mercats eficients i els fa semblar fora de l’abast del nostre poder.

Les cadenes de subministrament que són suficientment vulnerables com per ser detingudes per un vaixell també són suficientment vulnerables com per ser remodelades per la solidaritat.

Article publicat originalment a Jacobin
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: pxhere.com
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Benjamin L. McKean és professor associat de ciències polítiques a la Universitat Estatal d’Ohio i autor de Disorienting Neoliberalism: Global Justice and the Outer Limit of Freedom.

Comentaris

El vaixell encallat al Canal de Suez va estroncar el comerç global i els treballadors també poden fer-ho

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.