Cicle progressista llatinoamericà: retrocés (II)

Després del cicle progressista llatinoamericà iniciat pel Comandant Chávez el 1998, en l’última dècada les forces conservadores han començat a imposar-se. Caldrà veure si entrem en una nova fase del cicle progressista llatinoamericà, o si s’aprofundeix en el moment de retrocés conservador.

Cicle progressista llatinoamericà: retrocés (II)

Cicle progressista llatinoamericà: retrocés (II)

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Després del cicle progressista llatinoamericà iniciat pel Comandant Chávez el 1998, en l’última dècada les forces conservadores han començat a imposar-se. Caldrà veure si entrem en una nova fase del cicle progressista llatinoamericà, o si s’aprofundeix en el moment de retrocés conservador.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Entre 2009 i 2016 s’esdevingueren a l’Amèrica Llatina el cop d’Estat a Hondures, el cop parlamentari contra Fernando Lugo i l’impeachment contra Dilma, els quals inauguraven un moment de retrocés a l’Amèrica Llatina i el Carib.

A aquests moments cal afegir-hi la mort del Comandant Chávez el 2013, arquitecte, juntament amb Fidel, de la integració llatinoamericana, així com una sèrie de derrotes de l’esquerra electoral que marcaven un canvi en la tendència del cicle progressista.

El 22 de novembre de 2015, Mauricio Macri guanyava la segona volta de les eleccions presidencials a l’Argentina i es convertia així, 17 anys després de la victòria de Chávez a Veneçuela, en la primera derrota d’un projecte d’esquerres a les urnes a mans de la dreta.

Uns dies després, el 6 de desembre, el chavisme perdia les eleccions legislatives a Veneçuela, a causa, sobretot, d’una abstenció de gairebé 2 milions de persones que no anaren a votar, fet que possibilità el resultat favorable a l’oposició.

I el 21 de febrer de 2016, enmig de la campanya de manipulació informativa més gran contra la figura d’Evo Morales (el principi de les fake news en l’escenari polític llatinoamericà), la reforma constitucional per a habilitar la possibilitat d’Evo de tornar-se a presentar va perdre per 136.000 vots, amb un resultat de 51-49% a favor del No. Aquest fet provocà que s’hagués de recórrer a una altra fórmula per tal que Evo pogués tornar a concórrer a les eleccions (un recurs abstracte d’inconstitucionalitat de l’article que limita a 2 els mandats consecutius, basant-se en el Pacte de San José), fet que, al seu torn, ha implicat un desgast polític del mateix Evo i el Movimiento al Socialismo (MAS) entre les classes mitjanes urbanes.

Flickr – Martín Santarelli

Aquestes 3 derrotes politico-electorals de les forces progressistes continuen essent clau aquest 2019.

Per altra banda, Veneçuela continua sent el centre de disputa geopolític continental. El país amb les reserves de petroli més grans del món, a més de grans quantitats d’or i coltan, continua sota setge, enmig d’una crisi econòmica que demana examinar-ne les causes, i enmig d’una guerra diplomàtica i mediàtica sense precedents, encara més que la que es posà en marxa contra la revolució cubana.

Veneçuela continua sent el centre de disputa geopolític continental tweet

Una vegada derrotat el pla iniciat el 23 de gener, amb el 23 de febrer com a segona data clau, i en la mesura en què l’opció de la intervenció militar promoguda pels Estats Units no troba suport en el Grup de Lima, sembla que entrem en un impàs que haurà d’acabar en algun moment amb un diàleg, que podria basar-se en el Mecanisme de Montevideo, impulsat pels governs de Mèxic i Uruguai. El sabotatge a la xarxa elèctrica veneçolana ve de la impossibilitat d’una agressió militar a gran escala, amb la qual cosa les accions contra el govern constitucional de Nicolás Maduro vindran de mà d’accions focals a la frontera o actes de sabotatge cercant minar el suport social a la revolució bolivariana i chavista.

Mentrestant, el 27 d’octubre se celebraran eleccions presidencials a l’Argentina i a Bolívia.

A l’Argentina, Macri podria convertir-se en el primer president de dreta que revalida un mandat durant el cicle progressista, o confirmar la teoria d’una dreta sense un projecte sòlid que es consolida en el temps. Al seu davant hi haurà previsiblement Cristina, que continua sent l’única que pot cohesionar l’oposició kirchnerista, peronista, i altres esquerres, al seu voltant. Mentrestant, la pobresa i la indigència augmenten al país del con sud.

Flickr – Secretaría de Cultura de la Nación

A Bolívia, Evo Morales podria morir d’èxit, atès que els més de 3 milions de persones (en un país d’11 milions d’habitants) que han sortit de la pobresa durant els 13 anys de govern postneoliberal podrien acabar, per manca de consciència crítica, votant els seus botxins neoliberals. Mantenir cohesionat el nucli dur alhora que se sedueixen les classes mitjanes urbanes i, sobretot, la joventut, és el gran repte del procés de canvi bolivià per al 2019.

Evo Morales podria morir d’èxit, atès que els més de 3 milions de persones que han sortit de la pobresa durant els 13 anys de govern postneoliberal podrien acabar votant els seus botxins neoliberals tweet

Tot això en una Amèrica Llatina en disputa en la qual allò nou no acaba de néixer, i allò vell no acaba de morir, com diria Antonio Gramsci.

Una Amèrica Llatina on acaba de començar un govern d’esquerra com el de López Obrador en un Mèxic destrossat pel neoliberalisme, amb nivells de pobresa i desigualtat similars als dels anys 90, que han estat possibles a través de la implementació de la doctrina del shock, amb un saldo els darrers 12 anys de més de 250.000 morts i 40.000 desapareguts, des que començà la “guerra contra el narco”.

Una Amèrica Llatina on també sorgeixen els monstres, com el de Bolsonaro al Brasil, un contrast fort entre els 2 països més grans i les principals economies de la regió. Un Brasil on han hagut de fer un cop dintre del cop, empresonant Lula sense proves per a poder permetre la victòria de Bolsonaro, que no era el candidat inicial de les elits econòmiques (ho era Alckmin, l’exgovernador de Sao Paulo, que no arribà ni al 5% dels vots a la primera volta), de la mateixa manera que Trump no era el candidat de Wall Street i el complex industrial-militar als Estats Units (ho era Hillary Clinton).

Una Amèrica Llatina on l’esquerra del FMLN ha perdut, aquest inici de 2019, el govern d’El Salvador a mans de Nayib Bukele, en una campanya antipolítica que reivindicava una “tercera via” entre l’esquerra i la dreta, fet que s’afegeix a la dinàmica continental.

Flickr – Renato Gizzi

I tot això en una Amèrica Llatina que mira amb expectativa les eleccions dels Estats Units de 2020 per tal de saber si tindrem 4 anys de l’imprevisible actual amo de la Casa Blanca, o si alguna figura demòcrata com Bernie Sanders pot tenir oportunitats enmig de la crisi política, econòmica i d’hegemonia militar que viu l’imperi del nord.

És al final d’aquest període de poc més d’un any i mig, entre els primers mesos de 2019 i finals de 2020, que tindrem prou elements per a l’anàlisi, i per a poder constatar si entrem en una nova fase del cicle progressista llatinoamericà, o si el moment de retrocés s’aprofundeix.

És al final d’aquest període de poc més d’un any i mig que tindrem prou elements per a l’anàlisi per a poder constatar si entrem en una nova fase del cicle progressista llatinoamericà, o si el moment de retrocés s’aprofundeix. tweet

Una vegada hagi transcorregut un temps prudent de govern al Mèxic de López Obrador i al Brasil de Bolsonaro, i una vegada sapiguem si Evo Morales revalida el seu mandat a Bolívia i Cristina torna a l’Argentina, afegit a qui ocupi la presidència dels Estats Units, és quan podrem fer un balanç del cicle començat el 1998 pel Comandant Chávez, i saber si s’aprofundeix l’escenari postneoliberal a l’Amèrica Llatina, o bé si la restauració conservadora s’imposa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg basc afincat a Amèrica Llatina. Ha estat assessor als procesos bolivià i veneçolà, actualment assessora en estratègia al govern de López-Obrador a Mèxic. Ha coordinat les publicacions Transiciones hacia el Vivir bien, Un Estado muchos pueblos, la construcción de la plurinacionalidad en Bolivia y Ecuador i escrit el llibre Desde abajo, desde arriba. Escenarios y horizontes del cambio de época en América Latina. És membre de la Red de Intelectuales en Defensa de la Humanidad

Comentaris

Cicle progressista llatinoamericà: retrocés (II)

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa