El «conservadorisme radical» i les seves estratègies

Michael Bittner ressenya per al diari alemany ‘junge Welt’ Radikalisierter Konservatismus (Suhrkamp), de la politòloga austríaca Natascha Strobl.

El «conservadorisme radical» i les seves estratègies

Michael Bittner ressenya per al diari alemany ‘junge Welt’ Radikalisierter Konservatismus (Suhrkamp), de la politòloga austríaca Natascha Strobl.

Per pertànyer als enemics preferits de la nova dreta cal guanyar-s’ho a pols. Això ben bé també val per a la politòloga i periodista vienesa Natascha Strobl. Les nombroses intimidacions i amenaces que ha patit no han aconseguit fer callar les seves crítiques a les tendències feixistes a Europa. Strobl és co-autora d’un llibre de referència sobre el ‘Moviment identitari’ i compta amb un enorme seguiment a Twitter, on amb el ‘hashtag’ #NatsAnalyse explica la retòrica i l’estratègia de les noves dretes.

L’editorial Suhrkamp acaba de publicar un assaig polític seu dedicat a un fenomen que l’autora anomena «conservadorisme radicalitzat». Amb aquest terme al·ludeix als conservadors burgesos tradicionals que, en la seva lluita per mantenir el poder, imiten als populistes de dreta i als feixistes. Strobl tracta sobre tot dos exemples: Donald Trump i Sebastian Kurz (els recents girs a la política austríaca, per motius obvis, no van poder ser inclosos al llibre de Strobl).

La presa de poder dels conservadors radicalitzats s’esdevé en dues fases: a la primera, es fan amb la direcció d’un partit de dretes establert, i, aleshores, el porten al poder. Per fer-ho fan servir una estratègia que Strobl desgrana, convincentment, en sis elements. Mitjançant una «ruptura conscient de les normes» i «transgressions», aquesta mena de polítics es presenten com a outsiders tot i que en realitat pertanyen a l’establishment.

Malgrat tot, no tarden en guanyar-se els cors de tots aquells que menyspreen la política establerta. L’esquerra té, aquí, mala peça al teler: aparentment obligada a defensar les normes tradicionals per frenar l’avanç de les dretes, es veu, de sobte, envellida: «Mitjançant un trencament de les normes s’envolten de l’aura del revolucionari, mentre que als crítics, que insisteixen en el manteniment de les regles i el decòrum, només els resta el paper del filisteu.»

Per agrupar rere seu a la meitat dreta de la societat, i fer-ho de manera duradora, calen altres mitjans. Entre ells, la «polarització» radical: «Es presenten incessantment imatges d’enemics amenaçadors, des dels musulmans fins als aturats ‘peresosos’ passant pels activistes antifeixistes. Seguint una lògica de guerra cultural, s’estableix una lògica racista de ‘nosaltres’ contra aquests ‘altres’. La lleialtat dels partidaris obeeix també al culte a la personalitat: així com Donald Trump va convertir el Partit Republicà, al principi escèptic amb ell, en gairebé un apèndix seu, Sebastian Kurz aconseguí que el Partit Popular Austríac (ÖVP) se sotmetés a ell per complet. Els partits polítics esdevenen, així, sectes que segueixen incondicionalment a un gurú. Strobl ha tingut en aquest aspecte el coratge de senyalar de manera clarament crítica que també al bàndol del contrincant polític es formen, com en el reflex d’un mirall, fenòmens similars de personalització i tribalització.

Un cop en poder de l’executiu, aquests conservadors radicalitzats ataquen a totes les institucions que limiten el seu poder: fan que el Parlament sigui una cosa a menysprear i intenten controlar l’aparell judicial.

Encara més important per a ells és la «lluita contra el sistema dels mitjans de comunicació establerts». Strobl cita a l’ex-assessor de Trump Stephen Bannon, qui públicament va admetre fer servir la tàctica «d’inundar l’espai de merda»: un bombardeig constant de provocacions, mentides i insults fa per al gran públic que els límits entre veritat i mentida, entre allò raonable i allò que no ho és, esdevinguin invisibles. Finalment, el conservadorisme radical aconsegueix crear una «realitat paral·lela» per als seus partidaris que –com a l’assalt al Capitoli a Washington– només pot acabar xocant d’una manera violenta amb la realitat.

Per als qui segueixen de prop les noves dretes, moltes de les tesis del llibre de Natascha Strobl no els vindran de nou. La fortalesa de l’autora, però, recau en fer entenedora la politologia crítica a un gran públic. Strobl també sap que el «conservadorisme radicalitzat» no és un fenomen nou. Es pot retrocedir, com fa l’autora, fins a l’època de la República de Weimar. Però també es pot senzillament mirar al món contemporani. En temps de crisi, quan el domini de les elits tradicionals sembla amenaçat de debò, el feixisme és, des de la seva existència, una opció de la burgesia per al manteniment del seu poder. Un simple retorn als suposats bons vells temps de la democràcia liberal, en conseqüència, no el pregona l’autora: «L’Estat del benestar de postguerra, amb la seva co-participació social i les grans coalicions, amb el seu culte al bipartidisme i els mateixos homes grisos de les mateixes factories de quadres, no és cap ideal pel que mereixi la pena lluitar incondicionalment.» En comptes d’això, Strobl aspira a un «món postcapitalista». D’on ha de venir és quelcom que l’autora prefereix no dir. Però qui és, en realitat, capaç de dir-ho?

Article publicat originalment a Junge Welt, el 8 de desembre del 2021
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Wikimedia Commons
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

El «conservadorisme radical» i les seves estratègies

Deixeu un comentari

[bookmark]
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.