Dues demandes ben clares i senzilles: readmissió dels 9 treballadors acomiadats i prou retallades i externalitzacions. Aquestes són les peticions actuals de la plantilla de betevé que ja fa anys que fa campanya sota l’etiqueta #Salvembetevé en defensa d’un mitjà de comunicació públic, de qualitat i de proximitat.

El tema central que ocupa el mitjà de comunicació públic de la ciutat de Barcelona és la falta de diners per poder sostenir la quotidianitat actual i contractar alhora nova producció externa. Per fer-ho, el Consell d’Administració de betevé, és a dir, persones triades i votades pel ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona, van demanar al director de la cadena, Sergi Vicente, que acomiadés a 9 treballadors. Això va passar durant el mes de juliol, però més enllà d’aquests acomiadaments que des de la plantilla qüestionen, ara demanen retallar fins a dos milions d’euros per poder disposar d’aquests diners per fer «sostenible» el mitjà.

Els conflictes al voltant de betevé fa anys que ressonen. Si bé la demanda de prou retallades i externalitzacions ha existit sempre i ara s’hi ha sumat la readmissió dels treballadors acomiadat durant el mes de juliol, fa uns anys les demandes giraven al voltant de la internalització de tot el personal. Primer va caldre portar a la justícia individual i col·lectivament tots els casos de cessió il·legal de treballadors. La internalització es va guanyar per via judicial, però paral·lelament l’Ajuntament de Barcelona va aplicar l’1 de maig del 2018 aquesta demanda històrica. Així, l’aplicació va servir per deixar d’oferir a concurs aquesta gestió, però no per internalitzar treballadors, atès que aquest pas ja s’havia fet per requeriment judicial. De fet, betevé acumula més de 200 demandes interposades perdudes per tenir treballadors en frau de llei.

Els darrers anys també betevé ha hagut de començar a pagar l’obligatorietat de l’IVA donat que és una societat dual i això ha fet incrementar despeses. Però a més, aquest 2021 han estat internalitzats els darrers treballadors i amb tota aquesta suma de contractes i també després que la plantilla demanés i guanyés judicialment una equiparació als periodistes de l’Ajuntament de Barcelona – abans funcionaven amb el conveni d’oficines – ara el consistori situa els problemes econòmics del mitjà en l’augment de massa salarial. Roger Matamoros, president del Comitè d’empresa de betevé, opina que “és cert que hi ha hagut un augment de sous”, però ressalta que “la gent de Districtes cobrava tan sols 1200 euros al mes que per ser periodistes són uns sous lamentables”. A més, des de l’assemblea de treballadors defensen que l’Ajuntament no és deficitari, ja que ha incrementat el 0,9% als seus treballadors i que, per tant, tot es tracta de voluntat política. “És cert que hi ha hagut uns increments considerables en els sous de la plantilla de betevé, però també és cert que l’Ajuntament no ha fet una projecció de futur de saber cap a on va la tele i què implicarà això en un futur a nivell de pressupost”, diu Matamoros que també afegeix que “no hi ha hagut una previsió només han anat liquidant massa salarial”.

Un altre element important per afegir als últims fets cronològics entorn de betevé, abans televisió i ara ja mitjà de comunicació, és que va aconseguir desprendre’s de les empreses que via concurs gestionaven el personal de la casa i ha passat a estar controlada únicament per l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB). Tot i seguir tenint alguns programes de producció totalment externa, la majoria de treballadors de programes o també treballadors de districtes van aconseguir entrar dins la plantilla. Així va baixar el volum de producció externa que ara l’empresa vol tornar a tenir. L’única manera, diuen, és aconseguint alliberar dos milions d’euros del pressupost assignat. Pressupost que es destina en un 74% als sous dels treballadors. En la lògica d’aquest pla de xoc, el 23 de juliol van acomiadar a 9 persones que ara han interposat demandes judicials. Per donar resposta a aquests acomiadaments la plantilla va fer vaga el 23, 24, 25 i 29 de setembre aprofitant que coincidia amb les festes de la Mercè. A banda, la plantilla també va treure un manifest on posava en qüestió de nou, com ja havien fet anys anteriors, el model de mitjà de comunicació públic que busca la ciutat de Barcelona.

Aquest manifest ha aconseguit durant aquests dies l’adhesió de més de 2.400 entitats i personalitats de diferents àmbits de la cultura i la societat que donen suport a la campanya #Salvembetevé.

El què el text trasllada és que davant dels acomiadaments i les amenaces de més retallades econòmiques i de personal que estan vivint per part de la direcció de l’ens i l’Ajuntament, volen reivindicar la seva feina i la importància de disposar de la gent i els mitjans necessaris per fer-la. I és que apunten que la plantilla de 238 professionals és necessària «per crear tots els continguts d’interès, des de l’última hora informativa fins als formats culturals i d’anàlisi pausada». Ser totes les hores, dies i mesos de l’any en una ciutat que entenent que és gran, diversa, complexa i polièdrica requereix de gent «preparada, independent i compromesa per ser-ne els ulls i la veu». Així, cal tota la gent que hi treballa, però també cal aquest mitjà públic, diuen, per «ser un exemple de bones pràctiques, enfront altres models regits per la mercantilització, fet que provoca situacions de precarització i explotació laboral i salarial».

Ara, gràcies a lluites prèvies, l’empresa pagava tot el sou de la baixa des del primer dia i això es perdria com a forma de retallar diners.

Però en aquest sentit, i retornant a les peticions del Consell d’Administració cap al Comitè d’empresa, com explica Roger Matamoros, president del comitè d’empresa de betevé, si bé és cert que la massa salarial ha pujat, ja que l’any 2015 era d’un 57% i ara és d’un 74%, això també ha passat perquè els pressupostos s’han congelat. A més, acusar els treballadors de no poder fer producció externa per falta de diners, per Matamoros no té sentit, ja que podrien buscar maneres d’aconseguir aquests 2 milions des de l’Ajuntament: «si la subvenció de 17.600.000 euros que es dona a betevé fos de 20 milions d’euros estaria tot solucionat; primer baixaria el percentatge de la massa salarial perquè el pressupost seria més alt i hi hauria diners per fer producció externa sense repercussió per als treballadors». També ressalten que no es té en compte que els diners que abans es destinaven a Lavínia per exemple, l’empresa qui gestionava informatius o programes com Connexió Barcelona, s’han recuperat com a diners públics en no fer-se servir per a un mediador. Amb tot i no obstant això, Matamoros creu que volen que tot repercuteixi sobre els treballadors com a venjança per les demandes de cessió il·legal guanyades en primera instància al TSJC i sense possibilitat de recurs. La sospita ve perquè el comitè d’empresa i el Consell d’Administració feia un any i mig que negociaven fent propostes i contrapropostes. Que tot hagi anat tan de pressa i sigui tan inamovible només pot tenir aquest significat, opinen.

A més, la relació amb els partits polítics és inexistent. Matamoros explica que si bé alguns han manifestat donar suport, els qui ho han fet no tenen representació suficient per poder fer-hi res i altres, com la CUP que havien impulsat preguntes al ple durant els judicis i havien aconseguit la readmissió d’uns treballadors, ja no hi són.

Així, la plantilla es troba en una situació d’urgència: l’empresa diu necessitar 2 milions d’euros i reclama que aquests han de sortir de la massa salarial, tal com ha comunicat al comitè d’empresa en expressa’ls-hi que betevé ha deixat de ser sostenible. La proposta, a més, és que sigui la plantilla qui elabori una proposta. «L’empresa ens ha comunicat que volen reduir la massa salarial en 2 Milions d’Euros, i que tenim un mes per trobar la manera de com es fa aquesta reducció perquè sigui el menys traumàtica», expliquen. I aquí és on s’obren dues vies: la de retallar salari o la de retallar drets, com també els hi han proposat.

Si es treu tot de sous la rebaixa seria de 8.000 euros anuals menys per treballador, partint d’una plantilla de 238 treballadors. L’alternativa per no imputar el 100% a sous és eliminar drets laborals, com ara el complement quan estàs de baixa menys de 10 dies. Ara, gràcies a lluites prèvies, l’empresa pagava tot el sou de la baixa des del primer dia i això es perdria com a forma de retallar diners. «Ens van dir que a betevé tenim un absentisme del 4% i que en el sector la mitjana estava en el 2%. Amb això ens estan dient que ens agafem massa baixes, però al final ens estan retallant drets… Tu no agafes una baixa perquè sí, te l’adjudica algú», afirma Matamoros per qui tot plegat és una mica «pervers».

Un altre element que es plantegen és l’eliminació de les reduccions de jornada sense reducció de sou proporcional per maternitat o paternitat. Aquest complement el va establir fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona per tots els seus treballadors i el què marca és que encara que tu demanis reducció de jornada per maternitat o paternitat, l’empresa et pagarà el sou sencer del primer any de reducció. Aquest complement ja va ser eliminat del conveni de l’Ajuntament i ara la pretensió del Consell d’Administració de betevé és que també desaparegui per als seus treballadors.

També els hi han plantejat com a element a canviar la jornada irregular. A l’estatut dels treballadors es parla d’un 10% d’irregularitat i ara aquest percentatge el voldrien pujar fins a un 15%. A banda també suggereixen poder modificar la jornada en 48 h d’antelació. Matamoros defensa que el fet que puguin canviar-te de matins a tardes amb tan poc marge deslliga totalment la conciliació laboral: «acabes estant a disposició del què digui i vulgui l’empresa».

Ara toca que el Comitè d’empresa accepti la proposta per retallar despeses que ha traslladat l’empresa a la plantilla o faci una contraproposta que agradi a ICB. Si en un mes no arriben a un acord, la plantilla de betevé es veurà amenaçada per un ERO.

La plantilla seguirà defensant el mitjà com a model que necessàriament ha de seguir sent públic, de qualitat i de proximitat i seguirà entenent que per garantir això cal que es garanteixin els seus drets laborals adquirits. Veuen, però, que l’empresa «no té intenció de negociar», que volen «imposar la seva proposta» i que, per tant, és més necessari que mai el suport de tota la població de Barcelona.

Foto de portada: