Des de fa anys, els temporers de Lleida ocupen portades als mitjans de comunicació. Persones sense contractes de treball fan jornades abusives i les acaben dormint als carrers de la ciutat, en cases sobrehabitades o en campaments. Any rere any la Paeria habilita una part d’un pavelló per donar un sostre a un nombre de persones que ni de bon tros arriba a cobrir les places necessàries. El projecte d’un alberg plana sobre la ciutat des de fa anys, però ni hi és, ni ara que parlen de finals de 2022, se l’espera a temps.

L’estiu del 2020, primer amb COVID, els temporers van haver-se d’enfrontar a unes condicions de treball més precàries de l’habitual per la falta de mesures de seguretat sanitària. També, des de la Marea Blanca de Lleida i des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, parlaven de falta de mesures de salut pública i de rastreig. Gerard Sala, de la Marea Blanca, deia aleshores que «és evident que hi ha elements difícils de preveure en situacions així» i fins i tot «entendre part de la improvisació», però que hi havia algunes coses per les quals sí que no s’hi podia passar. Amb aquesta sentència, Sala es referia a reforçar la prevenció que es feia des del servei comunitari de salut pública però també a la falta de previsió que hi va haver des de l’inici de la campanya de la fruita pel que feia a mesures socials. «Les administracions no estan donant resposta habitacional, que volen dir albergs, ni tampoc ajudes destinades concretament al col·lectiu de temporers», deia Sala. Per la seva banda, Gemma Casal, portaveu de la plataforma Fruita amb Justícia Social, comentava l’estiu passat que amb l’arribada de la pandèmia, es van visibilitzar tota una vulneració de drets que venien de lluny perquè «mentre tothom estava tancat a casa, hi havia gent vivint al carrer» i perquè «mentre s’exigia a les empreses mesures sanitàries per poder anar a treballar, resulta que existia un volum enorme de persones que treballaven sense tenir-les i ni el Departament de Treball ni Salut han fet la feina que s’havia de fer».

Així, partint d’aquesta situació, aquest any 2021 les coses semblava que havien de ser diferents. Bernat Soler, delegat del Govern a Lleida, deia a mitjans de juliol que «la campanya de la fruita d’enguany a Lleida s’està desenvolupant amb normalitat, malgrat el context preocupant de la nova onada pandèmica». Frase sobre la que els membres de Fruita amb Justícia Social dubten bastant. I és que opinen que la Generalitat ha posat molts esforços en tapar la imatge negativa real de l’any passat perquè aquesta va tenir un impacte al mercat. Asseguren que l’administració pública s’ha preocupat  més per la imatge del mercat que per la situació de les persones treballadores fins al punt que «han abocat més recursos per evitar aquesta imatge, que no per garantir i millorar les condicions de vida de les persones temporeres».

Menys gent als carrers per setge policial i sense allotjament garantit per la patronal

Si bé és cert que aquest any ha arribat menys gent disposada a treballar, la que sí que ho ha fet segueix sense tenir les condicions necessàries per treballar. Els factors d’aquesta baixada d’arribades, segons Casal, es deu a diversos factors. Un, que les gelades d’aquest hivern han generat menys necessitat de mà d’obra. Un altre, que l’any passat les condicions fossin terribles i, atès que això es va conèixer, molts haurien decidit saltar-se la campanya de Lleida. Un tercer factor podria ser que a l’inici de la campanya semblava que el sector turístic es podria reanimar i molta gent que va venir del sector serveis l’any passat, aquest no ho ha fet. Tot i així sí que ha arribat gent. Molta d’ella es va instal·lar a l’abril ja als carrers amb el tancament del pla Iglú que dona allotjament a aquelles persones que viuen al carrer durant els mesos de fred. Davant aquesta situació, la Fundació Arrels amb Càritas i la Creu Roja van obrir la Parròquia de Sant Ignasi per acollir els temporers que es trobessin en situació de carrer, ja que l’Ajuntament de Lleida no obriria dispositius per a temporers fins a l’1 de juny, data fixada pel consistori com a inici de la campanya.

Casal també denuncia que la patronal no assumeix la seva responsabilitat com a part contractant i denuncia que la Generalitat els hi donés un milió d’euros per contractar a través del SOC i donar allotjament i, a banda, que els hi donés 4 milions d’euros per tenir bucs i espai per aïllament en cas de contagis. Perquè això, entès d’una altra manera, per Fruita amb Justícia Social vol dir que «si no et contagies, no tens allotjament». I és que «la patronal no ha creat ni un llit en un any», denuncia Casal qui explica que qui continua allotjant a aquestes persones són entitats del tercer sector amb un gran esforç perquè no poden donar resposta a una allau de persones tan gran. A més, aquesta situació d’incertesa per a les persones treballadores que viuen als carrers, per altra banda, genera racisme extrem per part d’un sector de la població. «El discurs continua sent que la gent que hi ha al carrer és la gent que no té papers i que no està treballant i les dues coses són mentida. Hi ha gent que no té papers i està treballant i hi ha gent que té papers, està treballant, però no té contracte de feina o té contracte però no li han donat allotjament», descriu Casal, qui assegura que «continuar dient que la gent aquesta és gent sense feina és estigmatitzar-la i és donar peu a una falsa imatge alimentada per discursos d’odi i d’extrema dreta».

I en aquest sentit, i per explicar perquè hi ha molta menys gent als carrers aquest 2021 a banda que hagi baixat l’afluència de gent, és perquè durant l’abril i el maig el què va fer el Gobierno de l’estat espanyol juntament amb el govern municipal va ser fer un desplegament policial per identificar aquestes persones que dormien als carrers. «Van fer un setge als carrers brutal i els carrers es van tornar insegurs i ara el què hi ha és un nivell d’ocupació brutal», diu Casal que ho justifica dient que si la gent ha marxat dels carrers és perquè té por a la identificació i la deportació. Tot i que, per ara, sense saber-ho del cert perquè no arriben a tot arreu, des de la plataforma no tenen constància que s’hagi deportat a ningú. De totes maneres, opinen que aquest és un acte profundament racista dirigit a persones molt vulnerables que venen a treballar. I és que «amb una ordre d’expulsió mai podràs regular la teva situació a l’estat espanyol encara que estiguis treballant. Per això la gent ha marxat dels carrers i està malvivint», expliquen.

Desinformació i racisme

No disposar d’un alberg o d’un espai habilitat on quedar-se juntament amb la mala gestió de l’Ajuntament de Lleida incrementa el rebuig d’una part de la ciutadania cap a les persones temporeres. Segons el que diu el consistori, l’alberg estarà llest per l’estiu del 2022, però per ara enlloc s’han vist moviments. El què se sap de manera oficial és que a l’abril d’aquest 2021, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies en funcions, Chakir el Homrani, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, signaven el conveni de col·laboració per a la construcció de l’edifici comunitari de múltiples usos (ECMU), que s’ubicaria al barri de Pardinyes. L’objectiu d’aquest edifici era acollir a partir de la campanya de la fruita 2022 a temporers i sense sostre.

Després d’aquest anunci, uns 150 veïns de Pardinyes feien una cassolada contra l’equipament i per demanar que als terrenys previstos s’hi faci una residència per a la tercera edat. Com a resposta, un altre grup de veïns va constituir una plataforma per lluitar contra el «discurs d’odi». Annabel Ramos, portaveu de la Plataforma Pardinyes per la Dignitat, assenyalava aleshores que calia frenar rumors sobre l’equipament i etiquetava l’ambient que generaven aquests discursos de «molt preocupant». Casal també opina que no hi ha debat sobre si s’ha de fer o no, que el problema està en el fet que «hi ha gent que no vol persones treballadores i no les vol pel seu color de pell i això és terrible». També creu que l’Ajuntament ha fet molt mala gestió informativa en traslladar-ho a la ciutadania, ja que «vol tapar les misèries i va fer un anunci ràpid i probablement no del tot sensat que va generar això».

Vacunació informada, lliure i sense necessitat de tenir contracte

Bernat Soler, delegat del Govern a Lleida, en les seves declaracions també subratllava «el paper determinant que ha jugat la vacunació específica en el bon desenvolupament de la campanya agrària» i celebrava que hi hagués 9.500 treballadors i treballadores del sector vacunats. Aquesta xifra, comptant que el sector supera els 30.000 treballadors, està encara lluny d’arribar a tot el sector.

En aquest sentit, des de la plataforma Fruita amb Justícia Social no acabaven de veure amb bons ulls la manera de procedir. Casal creu que la manera del sector de demanar vacunar a tots els temporers semblava que fes referència a una granja de porcs. Des de la Plataforma van demanar aleshores que la vacunació havia de ser ben informada i això volia dir que es necessitaven mediadors i traductors per explicar-ho bé i també que havia de ser lliure. També, que es vacunés a totes les persones que treballessin al camp i no només a aquelles que tinguessin contracte de més de dos mesos com s’havia estipulat. Casal assegura que «tots els que treballen sense contracte tant si tenen papers com si no o els que tenen contractes molt curts d’una setmana o menys que van alternant, no se’ls ha vacunat». No obstant, s’estan obrint altres vies a través de serveis socials o des d’atenció a les entitats del tercer sector.

La realitat és que hi ha resistències a la vacunació per part de les persones temporeres i un dels motius és la falta d’informació: «malgrat que als carrers de Lleida no hi hagi molta gent, hi ha molta gent vivint en pisos amb 20 o 25 persones més. Allà ningú entra a preguntar si es volen vacunar». Un altre espai on conviuen molts dels temporers és en campaments i a la plataforma els hi preocupava que no anessin allà sense previsió ni havent informat com qui «va a vacunar a una granja». «Els efectes de la vacuna hi són, hi ha reaccions i molts d’ells no tenen ni targeta sanitària ni metge de capçalera. Què passaria si es comencessin a trobar malament?», planteja Casal, qui insisteix a procedir de manera informada i donant totes les garanties d’atenció.

Aquesta campanya encara no ha acabat, i més enllà de la COVID, les denúncies per identificacions racials segueixen, però com recorda Casal, un cop acabi la temporada, es tornarà a tapar tot. Denuncien que és habitual que a l’estiu l’atenció mediàtica de la secció de successos posi el seu focus a Lleida. Des de Fruita amb Justícia Social, que fa feina en aquest sentit des del 2015, expliquen que depèn de la força que tinguin les entitats, les denúncies per males praxis per part de la patronal, la situació en què es troben els seus treballadors, la no elaboració de contractes o en general les vulneracions laborals, arriben a un lloc o a un altre. Un problema és que aquests treballadors «tenen molta por a denunciar per no poder tornar a treballar» i, segons explica Casal, «els que tenen la valentia de denunciar, quan arriba el dia del judici no són a Lleida i els judicis queden en el no res».

A banda, el problema fonamental és que «ni l’administració local, ni l’autonòmica, ni fins i tot el govern de l’estat assumiran mai aquests treballadors com una responsabilitat pròpia perquè són passavolants i quan arriba el mes de setembre deixen de ser un problema del Segrià». Així, creu que «els hi és igual on vagin, les condicions amb les que vagin» i que quan tornin «ja veuran on els posen si als carrers o a granges abandonades, mentre vinguin a fer feina».