Detalls i explicacions sobre el cop d’Estat fallit a Veneçuela

A Veneçuela, el 30 d'abril fallà un cop d'Estat teledirigit per Washington. Passat un temps, toca fer-ne crònica i destacar-ne els detalls.

Detalls i explicacions sobre el cop d’Estat fallit a Veneçuela

Detalls i explicacions sobre el cop d’Estat fallit a Veneçuela

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

A Veneçuela, el 30 d'abril fallà un cop d'Estat teledirigit per Washington. Passat un temps, toca fer-ne crònica i destacar-ne els detalls.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat 30 d’abril tingué lloc a Veneçuela un dels esdeveniments més significatius en el full de ruta de canvi de règim planificat des dels Estats Units contra el president Nicolás Maduro. Com és sabut, va haver-hi un intent de cop d’estat liderat pel Diputat Juan Guaidó, autoproclamat “president interí” de Veneçuela mitjançant factura estatunidenca, i el seu mentor polític, el pròfug de la justícia Leopoldo López.

El significat d’aquests esdeveniments rau en les particularitats del setge que avui pesa sobre Veneçuela. Una escalada que s’ha accelerat vertiginosament enguany, iniciat el nou període presidencial del President reelecte Nicolás Maduro, i any en què el partit Voluntad Popular (VP) assumeix la presidència de l’Assemblea Nacional, el parlament veneçolà, que avui es troba en desacatament i nul·litat de funcions a causa del seu desconeixement i amotinament contra la resta de poders de l’Estat veneçolà.

Enguany, enmig d’una trama de pressions econòmiques i altres importants pressions polítiques, Washington ha procedit a informar un govern paral·lel proclamant Juan Guaidó president dels veneçolans, encara que aquest no hagi participat mai en la cursa presidencial. El gener d’aquest any, la Casa Blanca avalà l’autoproclamació de Guaidó i capitanejà uns 50 governs, principalment d’Europa i de l’Amèrica Llatina, perquè reconeguessin el seu protegit polític com a mandatari “legítim” atès que, pera a Washington, el parlament veneçolà, de majoria antichavista i presidit per Guaidó, és l’única instància “legítima” a Veneçuela.

D’aquesta manera, l’Administració Trump començà a donar forma a un protoestat veneçolà a l’estranger, al·legant la suposada “usurpació” del President Nicolás Maduro del càrrec presidencial, encara que aquest guanyés àmpliament davant de Henri Falcón, ex-cap de campanya d’Henrique Capriles Radonski, candidat opositor que concorregué a les eleccions de maig de 2018 juntament amb una fracció de partits antichavistes que li donaven suport.

Font: Wikimedia Commons

La crònica d’un cop fallit i “mediocre”

La matinada del 30 d’abril, personal de diversos cossos militars de Veneçuela i d’altres de la policia política SEBIN, uns 30 funcionaris, procedien a facilitar la fuga del dirigent antichavista Leopoldo López, el qual acompanyava més tard el Diputat Juan Guaidó a fer crides a les Forces Armades a actuar contra la institucionalitat del país i a declarar el principi del “cessament de la usurpació” a Veneçuela.

Els dirigents del partit Voluntad Popular se situen a l’enllaç viari Altamira, a l’est de Caracas, lloc emblemàtic de les concentracions antichavistes, i fan crides als militars i a la població civil per a sortir al carrer i donar inici a l’anomenada “Operació Llibertat”, la qual a efectes pràctics consisteix en el derrocament del President Maduro. Guaidó fa l’anunci fals de la presa de la Base Aèria La Carlota, adjacent a l’enllaç d’Altamira, i des d’aquest lloc atien la reacció de seguidors de l’antichavisme i els factors militars que presumptament haurien cooptat per al cop.

L’acció suposava el desenvolupament d’un efecte dòmino a les guarnicions veneçolanes, on, esperaven, hi hauria un amotinament contra les línies de comandament de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB). Una reproducció a escala superior de les mateixes intencions previstes el febrer, quan la pretesa entrada “d’ajuda humanitària” a Veneçuela des de les fronteres de Colòmbia i el Brasil havia de suposar un espai de trencament de les FANB que no succeí.

La base La Carlota no va ser presa ni per elements armats, ni per civils, ni es donaren a conèixer reports sobre escaramusses o situacions irregulars entre militars en cap guarnició del país. tweet

Aquesta vegada, Guaidó i López haurien contactat amb militars que suposadament aquell dia passarien pàgina a la institucionalitat nacional. Però aquests esdeveniments no van tenir lloc. Les hores passaven i el sol del matí queia fort sobre Guaidó i López, els quals esperaven pronunciaments i reaccions dels comandaments militars que no van succeir mai.

L’operació es desplomà militarment quan el component armat va començar a esvair-se a l’enllaç Altamira mitjançant la deserció del personal militar present, de baix rang, el qual, després de lliurar-se a les autoritats, declarà que havia estat conduït al lloc “per l’engany”. La base La Carlota no va ser presa ni per elements armats, ni per civils, ni es donaren a conèixer reports sobre escaramusses o situacions irregulars entre militars en cap guarnició del país.

Font: Wikimedia Commons

Tanmateix, alguns seguidors de l’antichavisme reaparegueren en la seva forma violenta en reductes urbans de l’est de Caracas, la zona amb la població més acomodada del país, seguidors que es concentraren i tallaren algunes vies. Es reprodueixen les guarimbas, que són piquets i turbes, emfasitzant la denominació de violència a gran escala com un element central del cop, mitjançant barricades, desordres públics, la destrucció de la propietat pública i privada. D’aquesta manera van exacerbar el desenvolupament de la violència, a fi de generar un saldo de sang que atiés o revifés el cop militar fallit. Aquella jornada va ocasionar 5 morts.

A efectes pràctics, el fracàs d’aquesta jornada va tenir lloc en la part militar, però també en la part política, simbòlica i comunicacional. tweet

Però al final de la vesprada del 30 d’abril les reaccions violentes i focalitzades de l’antichavisme no comptaren amb l’acompanyament de sectors castrenses, i minvaren amb la caiguda de la nit, reproduint moments dels anys 2014 i 2017. Un déjà vu d’una deriva violenta, sense direcció, erràtica i desgastant per al mateix antichavisme. A efectes pràctics, el fracàs d’aquesta jornada va tenir lloc en la part militar, però també en la part política, simbòlica i comunicacional.

López i Guaidó fugiren de l’indret; López anà a refugiar-se a l’ambaixada xilena. Sembla que no volgué quedar-s’hi, o almenys això afirmà el ministre Ampuero, de Xile. Llavors va a l’ambaixada espanyola, emparant-se en la seva nacionalitat d’ascendència. Guaidó, per altra banda, desaparegué de la vista pública fins el 7 de maig, quan feu una breu aparició al Parlament, sense que les autoritats veneçolanes el detinguessin. Això s’explica per la intenció del chavisme de no atiar pressions des de Washington i per tal d’accelerar el desgast del mateix Guaidó, el qual, per a diversos mitjans estatunidencs com el New York Times i el Washington Post, “ja no té poder de convocatòria a mobilitzacions” i ostenta el seu càrrec “sense exercir cap tipus de poder real dins de Veneçuela”.

El Ministre de Defensa de Veneçuela, Vladimir Padrino López, declarà l’operació el mateix 30 d’abril un acte “mediocre” i va celebrar-ne el desmantellament, que ratificava la cohesió del teixit públic i institucional militar, el qual, sense cap mena de dubte, va romandre lleial a Maduro.

La intencionalitat del cop

La intencionalitat del punt inicial del cop es basà en un esquema de guerra híbrida mitjançant poc personal, poc poder de foc i a través d’una presentació de força paral·lela irregular, però amb un caràcter simbòlic i comunicacional. Guaidó cridava als militars veneçolans i els mitjans internacionals es concentraren en ell, encara que això impliqués la promoció i propaganda d’un acte obert de sedició. La crida del “president” implicava el punt de partida d’una escaramussa militar a gran escala.

John Bolton. Font: Wikipedia

Les denúncies de les autoritats legítimes de Veneçuela han apuntat al fet que la intenció era de propiciar un trencament en les forces armades, generar una commoció i inestabilitat pronunciades, punt de partida d’un conflicte civil i una consegüent intervenció estatunidenca.

De fet, prèviament i durant el dia del cop fallit, funcionaris de Washington, concretament Marco Rubio, John Bolton, Mike Pompeo i el mateix Donald Trump fixaren posició a favor dels sollevats i cridaren, tal i com havien fet els dies previs a l’intent, les forces militars a anar contra Maduro. La cridòria de l’Administració Trump i el protagonisme que tingueren a pressionar els militars veneçolans marcaren i definiren el rol i nivell de participació dels EUA en aquests esdeveniments.

Washington va fer l’anàlisi de danys

Durant el 30 d’abril i els dies posteriors, la cridòria activa de les cares visibles de la política estatunidenca va concentrar-se a generar explicacions incongruents al que a simple vista era un fracàs monumental. Assenyalaren que Padrino López i el president del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), Maikel Moreno, haurien pactat el cop traint l’Estat veneçolà i el seu president.

També indicaren que el govern veneçolà semblava “feble” i que l’esgotament de l’esquema de cop només detonava la possibilitat “d’altres vies” contra Veneçuela, atès que “totes les opcions són sobre la taula”, en una clara al·lusió a una intervenció militar.

No obstant, Elliott Abrams admeté el nivell de compromís de la Casa Blanca amb l’operació i el seu fracàs, declarant que certs càrrecs intermedis de les FANB implicats en el cop “havien apagat els seus mòbils”.

En dies posteriors, alguns funcionaris estatunidencs van continuar amb les seves crides a la FANB a propiciar noves situacions de cop, a costa d’intensificar el marc d’inestabilitat a Veneçuela.

Font: Wikipedia

L’operació fallida en el seu interior

Algunes consideracions fetes des de diverses vies apunten que l’operació fracassà des del moment en què s’emprengué. Leopoldo López ha declarat recentment des de la seva condició de “resident” de l’ambaixada espanyola que durant tres setmanes abans dels esdeveniments s’havia reunit amb alts comandaments militars veneçolans des de casa seva –lloc on tenia el benefici de l’arrest domiciliari-, i que havia acordat amb aquests militars les accions de deposició del president Maduro.

Aquests encontres haurien estat facilitats pel servei d’intel·ligència de Veneçuela, el SEBIN, encarregat de la custòdia de López. Però la probabilitat que l’operació hagi estat intervinguda des del principi és alta.

Hagi estat una catxa del chavisme o no, el que és cert és que Guaidó i López es precipitaren i decidiren activar l’operació en situació de “posició avançada” sense tenir gaire clar amb qui comptaven. tweet

El cop fallit del 30 d’abril, segons diverses fonts periodístiques a Veneçuela, s’hauria avançat de data, atès que la nit del 29 el general González López hauria estat nomenat director del SEBIN. Això anava en detriment del general Manuel Ricardo Cristopher Figuera, el qual és assenyalat per les autoritats veneçolanes com un participant en l’intent.

Diverses fonts han indicat que abans del 30 d’abril el desmantellament de l’operació ja estava en marxa i que en qüestió d’hores Guaidó seria capturat. Els actors del cop presumien el desmantellament dels seus actius militars i la resta de cooptats del SEBIN, i suposaven que el pla ja s’havia donat a conèixer. Hagi estat una catxa del chavisme o no, el que és cert és que Guaidó i López es precipitaren i decidiren activar l’operació en situació de “posició avançada” sense tenir gaire clar amb qui comptaven. No tenien certitud sobre si els seus elements “cooptats” havien estat sempre de la seva banda. La possibilitat que hi hagués agents militars jugant el rol d’agents dobles és molt alta i ja aleshores el govern veneçolà tenia una definició àmplia sobre els factors i actors del cop.

Apostant la seva confiança en els elements ocults que tenien a les FANB, López i Guaidó precediren el cop i n’exhauriren l’esquema instantàniament, enmig d’una trama marcada per la manca de suports, la falta de direcció i l’absència total de comandaments militars. A més a més, n’ha resultat l’esgotament dels dos dirigents com a figures clau i agents polítics de la desestabilització a Veneçuela, ja que la deriva antichavista es traduí en l’aprofundiment del seu qüestionament entre els partits de l’oposició i el desencant dels seus seguidors per una “aventura” tan fracassada.

Font: Wikimedia Commons

Els esdeveniments per definir

Com a escenaris mínims al desenvolupament d’aquest cop, és evident que un naufragi així accelera les altres vies expressades per Washington en la continuïtat de la seva agenda destituent a Veneçuela. El risc bèl·lic contra la nació petrolera s’incrementa, mitjançant l’augment substancial en la retòrica del govern estatunidenc que apunta cap a aquesta direcció.

Per altra banda, Caracas ha sol·licitat a la comunitat internacional de reprendre el mecanisme de Montevideo per a obrir la possibilitat d’un diàleg polític en el país, mentre que el Grup de Contacte ha afirmat tenir una proposta “concreta per a resoldre la crisi veneçolana. Al mateix temps, Rússia crida a la conformació d’una coalició de països per a oposar-se a l’eventualitat d’una intervenció estatunidenca a Veneçuela. Tots aquests esdeveniments són denominadors d’una recerca d’espais de distensió política, des de i cap a diverses direccions, que s’expliquen pel temps guanyat pel chavisme en degradar un intent de cop en contra seu.

Aleshores, per al President Maduro, la lluita per a mantenir l’estabilitat política del país, malgrat les fortes pressions induïdes des dels EUA, suposa un moment crític. A poc més d’una setmana de l’intent, les autoritats veneçolanes no han revelat la dimensió real de l’operació i realitzen investigacions sobre el nivell de participació i compromís de funcionaris civils i militars que, presumptament, haurien format part de la conspiració, i que probablement encara continuen ocults.

Foto de portada: Wikipedia
Traducció d’Oriol Valls


Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Sociòleg i membre de Misión Verdad

Comentaris

Detalls i explicacions sobre el cop d’Estat fallit a Veneçuela

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.