Els darrers anys, i sobretot a partir de la pandèmia, l’extensió del coneixement i els debats al voltant de la Renda Bàsica Universal (RBU) han pres més rellevància. Des de debats al voltant de la seva viabilitat als que aborden la idoneïtat i justícia d’aquesta política. 

En aquest article no parlarem de com pagar-la sinó de per què és una proposta que pot ser útil i eficaç en la batalla de les persones que creiem que el capitalisme s’ha de combatre. També és necessari explicar que no farem una anàlisi exhaustiva de la situació social i econòmica i en conseqüència de l’evolució del capitalisme i de les conseqüències del pas d’un capitalisme fordista a un capitalisme financeritzat.

Marx, a Crítica del Programa de Gotha, va escriure que “L’home que no posseeix altra propietat que la seva pròpia força de treball, en qualssevol situacions socials i culturals, ha de ser esclau dels altres homes, dels que s’han apoderat de la propietat de les condicions objectives del treball. Només pot treballar amb el permís d’aquests, és a dir, només pot viure amb el seu permís.” Aquesta afirmació no dista tant de la definició que, a Política, feia Aristòtil del treball assalariat com a “esclavitud a temps parcial” o “esclavitud limitada”. Això ens porta a discutir quines són les propostes que ens permeten avançar en la llibertat de les persones, partint de la premissa que el que limita aquesta llibertat és la manca de condicions materials d’existència a què la forma de produir capitalista aboca a la gran majoria de la població no rica.

Més enllà de definir la Renda Bàsica Universal com una assignació individual, de manera que és la ciutadania el subjecte d’igualtat; universal, és a dir, la rep tothom de la zona geogràfica on s’implanti; incondicional, on no hi ha cap exigència de condicions més enllà de la residència; i finalment, una quantia a percebre igual, però amb un sistema de finançament republicà-socialista on els rics són els que hi perden; tenim clar que la RBU no és per si sola una finalitat o una alternativa, sinó que és una eina pel procés de canvi.

Sense voluntat d’exhaustivitat, detallem tres dels eixos pels quals estem convençudes que la RBU pot contribuir a la superació del capitalisme, com una de les polítiques que batallin per la reversió de les tendències econòmiques.

1. Una eina de lluita anticapitalista

Superant els discursos ètics al voltant de la RBU, tot i que és cert el que algunes crítiques expressen que, assumint els arguments liberals, la RBU podria ser una eina legitimadora del sistema -de la mateixa manera que actuen moltes de les reivindicacions reformistes actuals-, la renda bàsica pot ser una eina emancipatòria perquè problematitza un element central del sistema com és l’obligatorietat de passar pel mercat laboral per tenir accés a rendes o al benestar. De fet, quan en l’actualitat es parla del dret al treball digne el que es fa és edulcorar el fet imprescindible de vendre la nostra força del treball. Ja era Marx que es referia sense miraments al caràcter estrany del treball assalariat perquè quan no existeix una coacció física o de qualsevol altre tipus es fuig del treball com de la pesta. De manera que genuïnament la RBU transformaria aquesta obligació en un dret i, per tant, no en una via per suavitzar el capitalisme. És a dir, el mer fet d’eludir l’obligatorietat de vendre la força del treball per obtenir les mercaderies bàsiques per sobreviure ja és una base d’erosió i disputa de la base d’explotació de la classe dominant. Per tant, pot ser una eina de desmercantilització de la força del treball i alhora una eina per enfortir el poder de negociació obrer davant del capital.

2. Una eina de lluita feminista

En un moment d’intensificació del temps i la càrrega laboral, de flexibilitat a l’empresa, i de ritmes de vida sotmesos a l’empresa, el que veiem és la impossibilitat de separar temps de vida i temps de treball. L’empresa és la institució que gestiona el temps de la vida dels seus treballadors des de la lògica de la maximització dels beneficis. Així la separació entre producció i reproducció de l’era fordista i industrial ja no existeixen, i les activitats pròpies de l’esfera reproductiva estan en mans dels nous mercats per ser explotats. La reproducció de la vida s’està duent a terme de manera molt precària, amb grans mancances i un esforç brutal de les dones a les llars. Per això, la RBU podria servir per tenir major capacitat per assolir una divisió en el terreny de la reproducció i les cures més justa. És més, i en la línia del punt anterior, permetria a la gent decidir si entrar o sortir dels mercats laborals, de la mateixa manera que permetria qüestionar i discutir l’actual divisió del treball.

3. Una eina per augmentar el poder social de la població no rica en l’economia

L’impacte de la RBU, com ja hem dit, pot alterar les relacions socials de producció, de manera que també pot facilitar l’inici de processos de producció, individuals i col·lectius, al marge del sistema actual productivista i consumista. Això amb un plantejament integral necessàriament de polítiques combinades com ara salari mínim, negociació col·lectiva, reducció de la jornada, política de sòl i habitatge, model agroalimentari, límits energètics,… De manera que així s’obri la porta a nous sistemes de relacions socials que estableixin les bases i experiències necessàries per, des de la realitat, prefigurar la societat per la qual lluitem.

4. Una eina per augmentar la capacitat de l’organització popular

Si és una eina que permet disputar l’obligatorietat de la venda de la força del treball, és una eina que permet guanyar llibertat per decidir el temps dedicat al capital. Desposseïts dels mitjans de producció, la classe treballadora pot triar entre capitalistes, però sempre ha de vendre’s a un. Nosaltres que ens oposem a la naturalesa obligatòria del mercat laboral capitalista, la renda bàsica possibilita que les persones no sols tenen el dret abstracte a la llibertat, sinó els recursos materials per exercir la llibertat. Per tant, pot ser un procés que alliberi temps per crear i impulsar àmbits d’autonomia col·lectiva que no se sotmetin a la lògica de la propietat i l’acumulació del sistema. Tenir l’existència garantida atorga la capacitat de dir “no” a les vides que no es vol viure i, per tant, atorga més capacitat per participar de la vida comunitària o d’organitzar-se al voltant del moviment popular o organitzacions que treballin per la consecució de més drets i la subversió del sistema. Necessitem un temps de mobilització general. La RBU és evident que no s’implementarà per una acció institucional autònoma. Els drets guanyats a través de la mobilització, com en el seu moment va ser la jornada de 8 h o com seria necessàriament la Renda Bàsica Universal, permeten avançar en aquesta organització. El fet que les millores directes siguin assolides a través de la lluita, legitimen l’organització, i alhora s’avança en aquesta perquè la millora porta associada un guany de temps i un principi de base autònoma d’existència.

A mode conclusió, la RBU no es pot entendre com tota la política econòmica a defensar en un marc d’organització i lluita per la superació del capitalisme, sinó que és una de les mesures de política econòmica, com expliquen Casassas, Martinez-Cava i Raventós. És una de les mesures que ha de compondre el programa polític, detallat i concret, de mesures materials per respondre a les necessitats col·lectives i polititzar el descontentament i l’esgotament col·lectiu. És una mesura necessàriament d’un programa de mínims, com ho és l’avenç per un habitatge digne o per millorar el marc de garanties per a la classe treballadora en l’àmbit laboral, que no oblida el seu programa de màxims, on més enllà de la redistribució de la riquesa s’escomet la necessitat de distribució dels mitjans de producció.

Així, entenem que la renda bàsica no es pot entendre només en una lògica de nova distribució sinó que té un component de subversió gens menyspreable: garantir l’existència material a tota la població. Això canviaria les regles del joc tal com estan avui imposades. No “superaria” per si sola el capitalisme, simplement modificaria les condicions en favor de la immensa majoria no rica. Aquesta és una de les raons que fan que la renda bàsica com la que aquí expliquem sigui defensada a la nostra nació (i també en algunes altres) per persones, moviments i organitzacions d’esquerres.