Portada per Riki Blanco
Número 7 | Tardor – Hivern 2022

#7 La casa o la vida

Com explicar-nos que al 2022 seguim en plena crisi de l’habitatge? Com explicar-nos que sigui impossible viure a una ciutat catalana sense, en el millor dels casos, deixar-se tres quartes parts del sou o compartir amb trenta persones el forat de sota l’escala? Com entendre que mentre això passa, es segueixi especulant sense pietat amb un bé de primera necessitat? Com s’entén, doncs, que hi hagi gent sense casa i cases sense gent?

Quasi quinze anys després que la major sacsejada al capitalisme contemporani s’originés justament al sector de l’habitatge, el moviment es troba davant un atzucac no tan diferent al que s’enfrontaven als primers 00s els diferents sectors del moviment okupa o organitzacions com V de vivienda. Les similituds hi on: Una crisi imminent (o, a foc lent, ja present), una creixent bombolla immobiliària, un mercat de lloguer entregat a una espiral sense fre i uns nivells de precarietat sense precedents des dels anys 80. Però les diferències també: Una menor centralitat del deute hipotecari, una major presència de capital financer internacional sense arrelament físic al territori, un mercat laboral més estable -que no millor- i menys dependent de la construcció i un sosteniment polític de l’estat en la forma d’una classe rendista nostrada, producte dels processos d’acumulació per despossessió de l’anterior cicle de crisi. Però, sobretot, la major diferència és l’existència d’un moviment en defensa de l’habitatge ja existent, ja organitzat i ja operatiu.

És davant d’aquesta situació que, des de Catarsi, ens plantegem la necessitat de contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a la reflexió històrica, l’anàlisi teòric i el debat pràctic al voltant de la qüestió de l’habitatge

continguts del sisè número

Melissa García Lamarca i Lorenzo Vidal

D'una societat de propietaris a la desmercantilizació de l'habitatge? Retrospectiva i perspectives de les lluites per l'habitatge a Catalunya

Gairebé quinze anys després de la gran crisi financera de 2008 i de més d’una dècada de la reformulació de les lluites per l’habitatge que la van seguir, és hora de fer la vista enrere per poder mirar endavant. Repassem des de les formes organitzatives fins a la tensió institucional, passant per l’anàlisi de classe en tota la seva diversitat per acabar dibuixant un possible horitzó d’aliances.

pàg 21

Marta Ill Raga

Vulnerabilitat o explotació? Les relacions de renda, l’ofec de les llars i la lluita pel dret a l’habitatge

A través d’una crítica al marc de la vulnerabilitat, aquest article exposa el moll de l’os de la qüestió de l’habitatge: la renda del sòl com a relació social d’explotació. Posar el focus en les relacions de renda ens permetrà entendre com l’exclusió residencial no és símptoma sinó més aviat causa de la precarietat i la pobresa.

pàg 30

Cristina García i Arnau Sallent

L’ofici d’estudiar o les virtuts d’aprendre a fer servir una cullera

El sistema d’educació pública es troba, a la vegada, greument degradat i en constant canvi. Davant d’aquesta situació, és adequat renunciar a tot el bagatge pedagògic de les generacions passades?

pàg 73

Jonathan Martínez

Entrecárceles

Del Cervantes presoner a una Sevilla del segle XVI que, pocs anys després veuria el poble revoltat obrir les seves presons, fins a la lluita de la COPEL durant la transició, retratada pel cinema a través de Modelo 77. Analitzem el paper de les organitzacions de presos en assenyalar la hipocresía del sistema de justícia.

pàg 75

El moviment en defensa de l’habitatge

Anàlisi d’una revolució
per acabar

Per Laia Jubany de Solà i Albert Jiménez
Il·lustració Yeyei Gómez

Després d’anys de desenvolupament del moviment per l’habitatge, podem dir que aquest s’acosta a la seva maduresa. No tant a través del pas mecànic dels anys com de l’evolució dels plantejaments i estratègies que l’han anat desenvolupant i que actualment continuen sorgint als diferents espais que el formen.

Pàg 10

Ni sort ni encerts:

un balanç municipalista

Amb les properes el·leccions municipals a la vista, tractem de fer un balanç crític de l’aposta municipalista que, en bona mesura, ha definit l’estratègia política de l’esquerra transformadora durant més de trenta anys. Ni sort ni encerts?

Per Núria Gibert
Il·lustració Clara-Iris Ramos

Pàg 48

Simone de Beauvoir, una lectura interessada

Per Laia Facet Il·lustració Münster Studio
Escriure sobre Simone de Beauvoir és enfrontar-se a una icona: Simone de Beauvoir (París, 1908 – 1986) fou una filòsofa existencialista i novel·lista, autora d’una de les obres centrals del feminisme modern, El segon sexe. Hi ha res més a dir? Què queda ocult rere la definició de Beauvoir? Què ha quedat sepultat sota les múltiples cites, cartells, biografies i d’altres formes d’homenatjar-la?

Pàg 82

Collita Amarga

«I a vegades ens fem dir Frankie Newton i militem al Partit Comunista i estem afiliats al sindicat de músics i toquem la trompeta borratxos de ràbia i de ginebra mentre Billie Holiday canta borratxa de ràbia i de ginebra pels nostres germans penjats, cremats, allà, al Sud de les ciutats.» 

Adrián Bernal – Anti-folk

Per Txema Urdampilleta
Il·lustració Pep Boatella

Pàg 97

#7 La casa o la vida

108pàgines
| 195x260mm
ISBN: 978-84-18705-57-1

Com explicar-nos que al 2022 seguim en plena crisi de l’habitatge? Com explicar-nos que sigui impossible viure a una ciutat catalana sense, en el millor dels casos, deixar-se tres quartes parts del sou o compartir amb trenta persones el forat de sota l’escala? Com entendre que mentre això passa, es segueixi especulant sense pietat amb un bé de primera necessitat? Com s’entén, doncs, que hi hagi gent sense casa i cases sense gent?

Quasi quinze anys després que la major sacsejada al capitalisme contemporani s’originés justament al sector de l’habitatge, el moviment es troba davant un atzucac no tan diferent al que s’enfrontaven als primers 00s els diferents sectors del moviment okupa o organitzacions com V de vivienda. Les similituds hi on: Una crisi imminent (o, a foc lent, ja present), una creixent bombolla immobiliària, un mercat de lloguer entregat a una espiral sense fre i uns nivells de precarietat sense precedents des dels anys 80. Però les diferències també: Una menor centralitat del deute hipotecari, una major presència de capital financer internacional sense arrelament físic al territori, un mercat laboral més estable -que no millor- i menys dependent de la construcció i un sosteniment polític de l’estat en la forma d’una classe rendista nostrada, producte dels processos d’acumulació per despossessió de l’anterior cicle de crisi. Però, sobretot, la major diferència és l’existència d’un moviment en defensa de l’habitatge ja existent, ja organitzat i ja operatiu.

És davant d’aquesta situació que, des de Catarsi, ens plantegem la necessitat de contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a la reflexió històrica, l’anàlisi teòric i el debat pràctic al voltant de la qüestió de l’habitatge

Descarrega't la revista

Si ets subscriptora, pots descarregar-te la revista per llegir-la des del teu dispositiu

Vols rebre la revista en format físic?

Amb aquesta subscripció pots descarrega-te el magazín tants cops com vulguis!
També pots fer-te amb la subscripció amb paper per només 10€ i rebràs dues revistes a l'any a casa!!

Subscriu-te i rebràs dues revistes a casa!

Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.