De la reivindicació a l’organització: claus per la construcció del sindicalisme d’habitatge català (I)

El 1er Congrés dissenyar un full de ruta per als següents anys però una pandèmia mundial ho ha trastocat tot, quins són els següents passos que haurà de seguir el moviment per l’habitatge per ser una opció útil per a les classes populars?

De la reivindicació a l’organització: claus per la construcció del sindicalisme d’habitatge català (I)

De la reivindicació a l’organització: claus per la construcció del sindicalisme d’habitatge català (I)

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El 1er Congrés dissenyar un full de ruta per als següents anys però una pandèmia mundial ho ha trastocat tot, quins són els següents passos que haurà de seguir el moviment per l’habitatge per ser una opció útil per a les classes populars?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Ara fa unes setmanes que s’acaben de publicar les ponències definitives del 1er Congrés, sorgides fruit d’un procés de més d’un any de debat. Aquestes, a partir d’ara ens han de servir de brúixola del moviment fins que aconseguim desenvolupar els objectius que contenen. És important que les llegim, entenguem i interioritzem els acords que plasmen per a no actuar de forma erràtica en els pròxims temps. Això significa que en molts casos haurem de fer un necessari esforç de traducció a nivell local de totes les apostes que allí es plantegen en termes nacionals, que si aconseguim dur a terme de forma satisfactòria ens ajudaran a avançar vertiginosament.

Primer pas: Desenvolupar els acords del 1er Congrés

D’alguna manera el Congrés va tenir la capacitat de plantejar la majoria dels debats candents dins del moviment i donar-los-hi una resposta unitària que s’haurà d’aplicar. Vam proposar unes tesis que ara s’hauran de confirmar, i per tant, seria absurd tornar a plantejar els mateixos debats sense haver demostrat la validesa pràctica d’aquests.

En primer lloc, haurem de saber desenvolupar l’aposta pel conflicte col·lectiu, és a dir, superar l’atenció individualitzada de casos. Això significarà no plantejar la resposta a nivell sindical d’un cas de forma aïllada, sinó tenir la iniciativa de buscar altres possibles afectades pel mateix propietari per anar engrandint el conflicte i generar una millor correlació de forces. Tanmateix, haurem d’entendre l’ocupació com una eina més amplia, és a dir, no concebre-la com un mitjà per aconseguir un lloguer social en el mateix pis on estàs vivint. Sinó a vegades, utilitzar-la també com una eina de pressió a la propietat en un conflicte que està encallat. Ocupant-li pisos sense necessitat que hi visqui gent i que aquests serveixen com una moneda de canvi durant la negociació, millorant la nostra posició per aconseguir tancar un acord. Així com desplegar una diversitat d’instruments de lluita i pressió molt més àmplia segons el tipus de propietari al qual ens enfrontem. Tot això, ens possibilitarà sortir de posicions defensives on rebem els nous casos quan la gent està molt desesperada i el temps per a reaccionar és molt reduït, per a evolucionar cap a un context on som nosaltres qui va a buscar les afectades per a poder propagar conflictes planejats anteriorment.

Aquesta ofensiva haurà d’anar vinculada a una de les propostes aprovades que tindrà més futur en els pròxims anys, aquesta és, la construcció d’estructures populars vinculades a les PAHs i sindicats. Serà necessari dotar de solidesa i arrelament a les nostres lluites sindicals, i per a això haurem de generar un entramat de xarxes d’aliments, escoles populars, grups de dones i d’esport que ens vinculin i donin resposta a aquestes problemàtiques que també tenim com a classe. Tot i això, és important que aquestes es desenvolupin de forma ordenada i conscient, que sabéssim prioritzar quina és més adient en cada moment, construint-les d’una en una i amb paciència perquè no ens aboquem a aixecar projectes que no podrem sostenir després per falta de forces. A més a més, aquestes estructures populars obren la porta a la creació d’una cultura i uns mecanismes de sosteniment propis que ocupen el buit deixat per les institucions i combaten la mercantilització de la vida. Ens donen la possibilitat de postular fórmules d’habitatge fora del mercat en els pisos i blocs que formen part dels sindicats. És a dir, de donar-li una forma de propietat col·lectiva a aquells habitatges que hem recuperat de les urpes dels especuladors i han passat a control popular.

Foto: Flickr – Fotomovimiento

A més, la campanya contra l’entramat Divarian-Cerberus-BBVA pot marcar un abans i un després en com s’ha plantejat fins ara el conflicte sindical als Països Catalans. D’alguna manera, ens ha de servir per utilitzar tota l’experiència acumulada durant les campanyes de la PAH contra la banca i la Sareb, així com tots els conflictes locals que han esclatat arreu del territori després de la crisi financera del 2008. Concentrant tot aquest coneixement col·lectiu i transformant-lo en un ariet contra aquest fons voltor. La campanya contra Divarian ha de ser el primer exemple de declaració d’una guerra popular prolongada contra un enemic del poble fins que aconseguim els nostres objectius com a moviment per l’habitatge, una primera prova, que si surt bé, després podrem plantejar contra cada propietari. Inevitablement el coronavirus ens obligarà a canviar els tempos i ser més imaginatius que mai per a poder desplegar tota la nostra capacitat de combat. Però si una cosa ha de quedar clara, és que els directius de Divarian desitjaran no haver nascut.

Aquesta capacitat per a entrar en conflicte i ficar la problemàtica de l’habitatge en el centre de l’opinió pública l’hem d’aprofitar per desplegar el programa polític aprovat al Congrés. Un conjunt de reivindicacions que plasmen les necessitats més bàsiques que vivim les classes populars.

Aquest programa, que inevitablement s’anirà modificant en funció del context, ens ha de servir com a cavall de batalla per a poder defensar les nostres vides i les nostres cases

1. Stop desnonaments: Exigim l’aturada immediata de tots els desnonaments fins que no es garanteixi un habitatge digne per a tothom.

2. Punxem la bombolla del lloguer: Exigim la baixada immediata del preu del lloguer i que aquest vagi lligat a la renda disponible de les llars.

3. Expropiem els pisos de bancs, fons voltor i grans propietaris: L’habitatge, avui en mans d’aquests agents, ha de recuperar la seva funció social.

A més a més, serà necessari afegir totes aquelles mesures a les quals el coronavirus ens ha abocat, com per exemple: la suspensió dels lloguers i les hipoteques mentre durin els efectes de la pandèmia. Aquest programa, que inevitablement s’anirà modificant en funció del context, ens ha de servir com a cavall de batalla per a poder defensar les nostres vides i les nostres cases davant dels interessos dels especuladors.

A tot això, haurem també de desenvolupar l’estructura de comissions nascudes al mes de novembre que ens serviran per anar donant-li consistència i unitat al moviment. Aquestes comissions ens serveixen per a resoldre unes problemàtiques que tenim a nivell local tots els col·lectius, però que no tindria sentit de buscar-li una solució purament local: em refereixo principalment a tota la qüestió legal i formativa, encara que n’hi hagi més. És a dir, no és necessari que cada PAH o sindicat tingui el seu propi advocat i la seva pròpia comissió de formació, ja que econòmicament no és viable i políticament no és necessari, però sí que ens pot servir per a fer un salt qualitatiu dotar-nos d’aquestes estructures col·lectivament. Poder tenir un advocat que ens resolgui els dubtes legals o un equip de formadores que comparteixi el coneixement adquirit els últims anys tant en comunicació, negociació o accions farà que el moviment a poc a poc vagi adquirint dinàmiques similars que ens enfortiran a totes. Finalment, es imprescindible esmentar la gran notícia que es va anunciar fa una setmana al Butlletí del moviment per l’habitatge, i és que el 25, 26 i 27 de setembre es farà la 1era Trobada de Dones del moviment. Formalitzant una qüestió molt òbvia dins de la nostra lluita, i es que aquesta està liderada per les companyes, i que una vegada més, són elles qui tenen la iniciativa i a la capacitat per fer-nos avançar a totes.

És el moment de fer valdre la unitat construïda al voltant del procés del Congrés. El confinament ha enrarit l’ambient, sembla com si fes una eternitat que centenars de persones ens vam trobar per a discutir el futur de la gent humil del nostre país. La conjuntura ha canviat, la crisi econòmica derivada del coronavirus accelerarà el procés de degradació del capitalisme. És el moment d’adaptar i utilitzar la caixa d’eines col·lectiva que vam generar, per a poc a poc donar sentit a un moviment que és molt heterogeni, que té diferències tàctiques i estratègiques però que si tots fiquem de la nostra part pot obrir la porta a crear un instrument de combat per a les classes populars. Avançar en la consolidació dels vincles que s’han anat construint en els últims temps per a poder plantejar els grans reptes i debats que ens esperen en el futur.

Els pròxims passos: la qüestió organitzativa

L’únic debat significatiu que no va tenir capacitat per a resoldre el I Congrés, perquè tampoc era el moment idoni per a plantejar-lo, era el debat sobre l’organització, és a dir, de com generar un instrument polític suficientment flexible i transversal per a poder encabir tot el moviment.

Foto: Flickr – Fotomovimiento

Com ja hem plantejat algunes vegades, ara mateix no ens trobem en una situació com la del 2014, quan tot el moviment estava integrat dins de la PAH i hi havia un color, un lema i unes lletres que tothom coneixia i se sentia identificat, sinó que ara vivim un moment de forta atomització. Aquesta atomització tampoc ha estat dolenta, ja que ens ha permès tenir experiències molt interessants a nivell local, però ja està començant a presentar els primers límits a l’hora d’afrontar conflictes sindicals de gran importància. Abans del 1er Congrés, això ja succeïa, però crec que hàbilment vam tenir la capacitat per no forçar un debat que no estava suficientment madur, i resoldre el Congrés en clau de moviment, en lloc de voler concretar-lo en alguna fórmula organitzativa més clara.

Aquesta tesi, ens encamina a conformar en el període que s’acaba d’obrir un moviment per l’habitatge cohesionat i unit. Aquest moviment només podrà tenir aquestes característiques si es construeix a partir de la lluita colze a colze entre tots els agents del moviment. És el moment de fer un esforç de treball i lluita conjunta tant per les PAHs, com pels sindicats de llogaters, així com per tots els sindicats, grups i xarxes d’habitatge que existeixen arreu del territori. Els pròxims mesos i anys seran claus per a generar aquesta condició de possibilitat, aquest terreny per a plantejar la qüestió organitzativa en un futur.

L’acció política local ha sigut, i segueix sent imprescindible, però haurem de fer l’esforç de transcendir-la, sortir de la immediatesa

És imprescindible avançar en la lluita col·lectiva, que totes les persones que formem part del moviment per l’habitatge ens comencem a conèixer, que anem a desnonaments d’altres barris i a accions a altres pobles i ciutats. Tendim a pensar que el moviment s’uneix a partir de plataformes, coordinadores i reunions, llocs on cadascú té un matís diferent sobre la proposta de l’altre. Però per contra, l’important és trobar-nos en la lluita, en la confrontació amb els nostres enemics, allí és on ens unim. Perquè tal com és la lluita de classes la que genera les classes, i no a l’inrevés, és la lluita sindical la que generarà un sindicat on totes puguem cabre (o el nom que pugui tenir, això és irrellevant) i no a l’inrevés.

En un moment com l’actual, i en la crisi que ens vindrà, en la qual haurem de col·laborar més que mai, per poder assumir el volum de gent que tindrà problemes d’habitatge, no podem trencar aquesta unitat. Per molt que hi hagi diferències tàctiques, o fins i tot estratègiques, no s’entendria si algun dels agents de moviment, volgués treballar pels seus interessos individuals, deixant de banda tota la unitat generada al voltat del Congrés. Hem d’aprendre a relacionar-nos i treballar conjuntament ni que la nostra forma de pensar no sigui exactament igual, la diversitat d’opinions és necessària, és allò que funciona com a motor i ens empeny a avançar. Necessitarem ser flexibles, i trobar la manera de construir un moviment prou ampli, que accepti les diferències com quelcom compatible i complementari, sent generoses i deixant de banda les postures més intransigents. És el moment de defensar les apostes del Congrés, i una vegada aquestes estiguin superades, començar a pensar com plantejar els nous reptes que apareixeran referents a la qüestió organitzativa.

Recuperar la tradició sindical als Països Catalans

Però per a poder avançar, haurem de tenir mirada llarga, i això només ho podrem fer utilitzant tota la intel·ligència col·lectiva. L’acció política local ha sigut, i segueix sent imprescindible, però haurem de fer l’esforç de transcendir-la, sortir de la immediatesa, apuntar més amunt i això només ho podrem fer si comencem a pensar juntes. Haurem de tenir l’agudesa i la capacitat d’anticipació per a poder visualitzar els problemes que ens apareixeran quan s’obri el procés de construcció d’una futura organització de tot el moviment per l’habitatge. Al mateix temps, també haurem de mirar al passat, i utilitzar tota l’experiència de moltes companyes de la PAH que durant anys van fer tremolar a tota una casta de polítics i banquers que s’havien dedicat a afonar en la misèria a milions de famílies. I haurem de mirar més enrere encara, haurem d’estudiar els processos de formació del sindicalisme revolucionari al nostre país. No podem cometre l’error de pensar que estem fent quelcom totalment nou, la nostra terra ha sigut una terra de lluites, i si volem avançar no ho podem fer sense mirar els que van caure abans nostre. És un exercici d’humilitat i respecte cap a totes les lluitadores revolucionàries que es van deixar la vida per defensar a la nostra classe. Haurem d’estudiar la història de formació de la CNT i el seu exitós procés de transformació de sindicats d’oficis a sindicats de ram durant el Congrés de Sants el 1918, que va significar un augment exponencial de la seva afiliació. Haurem d’estudiar la increïble història sobre la formació de les Comissions Obreres clandestines durant el franquisme al nostre país. Hem de conèixer el nostre passat per integrar tota l’experiència i els aprenentatges acumulats dècades de conflicte, i transformar-ho en la nostra força en el present.

Foto: Pxfuel.com

De totes maneres, tot això ho hem de fer sense precipitar-nos. Hem de tenir paciència i entendre que els processos polítics sempre són més llargs que els processos vitals, i per molt que vulguem una cosa, per molt que insistim, no la tindrem si no és el moment. És com quan plantes tomaques, que ja les pots regar tant com vulguis, que el fruit no sortirà més prompte, tot i que sí que pots fer que quan surti, sigui amb més força. Per tant, tinguem visió a llarg termini, visualitzem quins poden ser els escenaris en el futur, però avancem amb pas ferm i perseverança i no forcem debats si no és el context idoni. Preparem-nos per a quan arribi el moment, no dubtem, i bolquem tota la nostra determinació per a construir una eina col·lectiva prou forta per a fer tremolar als nostres enemics.

Foto de portada: pxhere.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Militant del Sindicat d'Habitatge del Raval i de l'organització Endavant

Comentaris

De la reivindicació a l’organització: claus per la construcció del sindicalisme d’habitatge català (I)

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.