Cuba, l’esperança sobirana per fer front la COVID-19

Abans de la revolució la major part dels medicaments i productes sanitaris a Cuba eren importats o elaborats al país a través d'empreses filials de multinacionals farmacèutiques. És a partir del triomf de la Revolució Cubana l'any 1959 on tot canvia: la consideració dels medicaments com a propietat social va posar les primeres pedres del que avui és la indústria farmacèutica cubana, que ha estat un element clau en la lluita contra la pandèmia de la COVID-19.

Cuba, l’esperança sobirana per fer front la COVID-19

Cuba, l’esperança sobirana per fer front la COVID-19

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Abans de la revolució la major part dels medicaments i productes sanitaris a Cuba eren importats o elaborats al país a través d'empreses filials de multinacionals farmacèutiques. És a partir del triomf de la Revolució Cubana l'any 1959 on tot canvia: la consideració dels medicaments com a propietat social va posar les primeres pedres del que avui és la indústria farmacèutica cubana, que ha estat un element clau en la lluita contra la pandèmia de la COVID-19.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Com ha capejat Cuba la pandèmia de la Covid-19? Per respondre aquesta pregunta, cal remuntar-se a vàries de les decisions estratègiques que es van prendre en matèria sanitària arran de la Revolució. Per això, fem un breu repàs de la Cuba pre-revolucionària, els elements claus del desenvolupament de la indústria biomèdica i com ha respost a la COVID-19 i al repte de la vacunació que afronta el país.

La indústria farmacèutica post-revolució

Abans de la revolució la major part dels medicaments i productes sanitaris que es consumien a Cuba eren importats o elaborats al país a través d’empreses filials de multinacionals farmacèutiques que tenien la totalitat del monopoli respecte al desenvolupament, fabricació, preparació i distribució d’aquests.

Els mètodes de producció i de control de qualitat a la Cuba prerevolucionària no tenien gaire fama de basar-se en el rigor científic, però sí molta d’estar sotmesos a tenir la màxima rendibilitat possible, bàsicament perquè en la major part dels productes farmacèutics que es produïen a Cuba (pocs), era el mateix productor qui dictava quins controls s’havien de fer.

Tampoc existia cap mena d’institució pública destinada a vetllar per la investigació i desenvolupament dels fàrmacs ni de cap mena de producte sanitari. Els pocs laboratoris operatius a l’illa eren laboratoris que gairebé es podrien qualificar «d’artesanals», que s’utilitzaven per a la realització de fórmules medicamentoses senzilles, molt similars al que seria un laboratori d’una oficina de farmàcia humil a casa nostra.

És a partir del triomf de la Revolució Cubana l’any 1959 que es va començar a realitzar, a través del Ministeri de Salut Pública, un estudi de les especialitats essencials per a poder cobrir les necessitats en matèria de salut de la població cubana, eliminant la importació de tots aquells fàrmacs que es van considerar innecessaris, basant-se sempre en criteris científics sobre la utilitat i efectivitat de cada un d’ells. Des del minut u, es va observar la necessitat de desenvolupar una indústria farmacèutica, necessitat que es veuria incrementada després del bloqueig econòmic per part dels Estats Units i  de la seva seva política d’hostigament, que tenia com a objectiu provocar emigracions massives sobretot de personal altament qualificat, com el sanitari, fet que van propinar un dur cop a un gairebé embrionari sistema de salut Cubà.

Producte de la necessitat de desenvolupar una indústria farmacèutica pública, es van ampliar els mercats per a l’obtenció de matèries primeres per a la producció de medicaments cap a altres països, ja que aquest mercat, aleshores, el controlava totalment els Estats Units.

A conseqüència de les primeres polítiques en matèria de socialització de la producció i distribució de medicaments portades a termes pel govern revolucionari, els medicaments van passar de considerar-se propietat privada per a esdevenir una propietat «social», fet que va fer possible un control efectiu de la producció i de la qualitat dels medicaments, rebaixant-ne els preus per tal de garantir l’accés d’aquests a tota la població. A aquestes mesures cal afegir-hi la posterior intervenció de les oficines de farmàcia deixant de ser privats per recaure a la gestió pública. Aquests canvis es consideren la llavor del desenvolupament de la indústria farmacèutica cubana tal com la coneixem ara.

El bloqueig econòmic va portar a la utilització de farmacopees de països molt diferents. Les farmacopees són codis de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú. En el cas cubà, es teniruna clara predilecció per les farmacopees de la Unió Soviètica, Alemanya i Japó, i en un menor grau a la dels Estats Units. Tot i que en un principi aquesta assumpció de diferents farmacopees va ser més en caràcter de recomanació que no pas d’obligatorietat.

A diferència del que passa a la UE o als EUA, a Cuba els instituts d’investigació treballen en col·laboració i no en competència.

No és fins passats 20 anys del triomf de la revolució, que els fruits de les polítiques públiques en matèria de fabricació i distribució de medicaments surten a relluir a escala internacional. Concretament ens situem l’any 1981, on després d’un esforç ingent de recursos s’aconsegueix produir interferó alfa leucocitari, un nou medicament que a la dècada dels vuitanta es considerava com la principal esperança per combatre el càncer.  Això va permetre una producció massiva d’un producte biotecnològic de certa complexitat per l’època. En aquest punt, Cuba i la seva indústria farmacèutica i biotecnològica es comença a col·locar al mapa, juntament amb les potències mundials de l’època.

Cuba

Seguint amb aquesta idea, es va estimular el desenvolupament de la biotecnologia en el si de la indústria farmacèutica com a línia estratègica pel creixement del país, faltat de grans reserves de recursos naturals i energètics.

El 1982 es va crear el Centre d’Investigacions Biològiques per tal de dedicar-se completament a la biotecnologia. A partir de la seva inauguració, la capacitat de producció d’interferó leucocitari a Cuba va anar ascendint de forma vertiginosa.

Durant la dècada dels vuitanta el govern cubà es va focalitzar en el desenvolupament de la investigació científica i també en la producció de medicaments bàsics, donant lloc a la creació a la dècada dels noranta dels anomenats «Polos Científicos», centres d’investigació punteres que concentren amb la participació de científics provinents dels àmbits acadèmics i dels organismes públics del país, amb l’objectiu de desenvolupar la biotecnologia, la indústria farmacèutica i altres tecnologies avançades relacionades amb la salut, amb la intenció d’afrontar els reptes que presentava l’illa en matèria de salut, alimentació, i també, com forma d’aportar divises amb l’exportació de productes.

El primer «Polo Científico» creat a Cuba es va inaugurar el Febrer de 1991 a l’oest de la capital del país, sent el primer de molts.

Aquesta especialització en biotecnologia va permetre que, en gairebé una dècada, es comptés amb una trentena de proteïnes recombinants d’ús clínic totalment desenvolupades, així com d’un nombre similar d’anticossos monoclonals també amb aplicació clínica, fets que van servir de base per a la instauració de diferents programes nacionals, basats en productes d’alta tecnologia desenvolupats al propi país.

Aquests canvis produïts de manera més intensa en el període comprés entre 1989 i 1995, amb l’afegit del problema del bloqueig econòmic que patia el país des de feia diverses dècades, va portar als cubans a canviar d’estratègia mitjançant la seva major vinculació a l’àmbit internacional, especialitzant-se també en temes com regulacions, registres de patents, comercialització, entre les d’altres necessitats urgents que havien de permetre poder explotar internacionalment els avenços nacionals en el camp de la biotecnologia.

Inicis del segle XXI i el gran boom biomèdic

El desenvolupament de la indústria farmacèutica i biotecnològica cubana a principis de segle XXI va poder donar un salt qualitatiu. Salt que ja havia estat dibuixat amb anterioritat, gràcies a la gran priorització donada per la direcció de l’estat i el govern a aquesta branca industrial.

Tot i tractar-se d’un salt complex des del punt de vista tecnològic, va permetre que una tecnologia gairebé d’ús exclusiu de certs països rics i desenvolupats fos posada a disposició del poble cubà que lluny de resignar-se a contemplar i assimilar els medicaments que es produïen en aquests països, molt sovint distants de les seves necessitats i realitats, va poder plantar cara i consolidar el salt endavant.

La primera dècada del nou mil·lenni a Cuba, un cop acabat l’anomenat “periodo especial” ocorregut després de la caiguda de la Unió Soviètica , i que va comportar un aïllament comercial i pel que fa a l’aprovisionament de matèries primeres i l’energia amb un fort impacte econòmic, va ser una dècada de recollir els fruits de les llavors plantades anys abans. La dècada dels 2000 va ser una dècada de consolidació de la indústria farmacèutica a Cuba.

Aquest arsenal terapèutic desplegat per l’estat cubà durant els primers estadis de la pandèmia i que encara ara segueixen vigents, responen a una lògica de sobirania sanitària

Cuba aleshores tenia més de 60 institucions relacionades amb el sector farmacèutic i biotecnològic, vinculades al procés R+D+i de medicaments per a la salut humana, a més a més d’un gran nombre de facultats universitàries involucrades amb aquesta activitat al llarg del país, nombre que amb el pas dels anys ha seguit anant en augment.

L’any 2001, arran de les mesures de redimensionament empresarial dictades pel govern cubà, es va traslladar la gestió de la indústria farmacèutica al Ministeri de la Indústria Bàsica, perseguint l’objectiu d’aconseguir una millor focalització en la producció de medicaments. També es creen les drogueries com a centre d’emmagatzematge de medicaments per a resoldre les deficiències logístiques d’aquest tipus de productes bàsics i poder satisfer parcialment la demanda de la població, que fins al moment no es podia assumir per problemes en el subministrament.

La indústria cubana va tenir com a repte principal, per a la següent dècada, poder transformar tot aquell potencial aconseguit amb el salt tecnològic, en una veritable fortalesa econòmica, la qual cosa seria crucial per blindar el seu sistema sanitari i per consolidar-se a escala mundial. I ho va aconseguir.

L’any 2012 múltiples institucions com el Centre de Recerques Biològiques, el Centre d’Enginyeria Genètica i Biotecnologia (CIGB) o el Centre d’Immunoassaig es van refondre amb les empreses nacionals de la indústria farmacèutica, la qual cosa va donar origen a l’organització superior empresarial BioCubaFarma. Aquesta última avui en dia agrupa 32 empreses, subministra més de 800 productes al sistema de salut, posseeix 182 objectes de patent i ha exportat els seus productes a més de 50 països.

Aquests passos esmentats fins ara de mobilització de la ciència nacional, de les capacitats productives, amb sentit d’urgència i enfocament estratègic juntament amb les experiències de la participació dels sectors relacionats amb la biotecnologia i la indústria farmacèutica en emergències nacionals de salut, com en els brots de meningitis bacteriana (1977), dengue (1981) o SIDA (a partir de 1986), van constituir una base molt sòlida per poder fer front a l’actual pandèmia causada per la COVID-19.

Cuba davant la pandèmia de la COVID-19

El primer cas de COVID-19 va ser detectat a Cuba l’11 de març de 2020. No obstant això, el govern cubà havia reaccionat amb anterioritat a les possibles conseqüències de la pandèmia i havia elaborat protocols d’actuació des de molt abans de detectar el primer cas.

El 7 de gener de 2020 científics xinesos van identificar a l’agent causal, un nou coronavirus, que posteriorment va ser batejat com a SARS-CoV-2, i a la nova malaltia causada pel virus la van denominar COVID-19.

El 30 de gener l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’encara actual estat de pandèmia del coronavirus. Des d’aquesta primerenca data el General Raúl Castro i Ruz, ex-Primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista Cubà, va posar sobre la taula la necessitat de comptar amb una estratègia nacional per fer front a la pandèmia. Com a conseqüència d’això, en data de 29 de gener el Consell de Ministres va aprovar un primer Pla per a la Prevenció i Control del Coronavirus que després seria complementat amb més mesures i restriccions.

El 3 de febrer va començar la primera etapa de la capacitació per als professionals de la salut i treballadors dels organismes de l’Administració Central de l’Estat en els temes de bioseguretat i el 12 de febrer es va crear el Grup de Ciència per a l’Enfrontament a la COVID-19. El 17 i el 26 del mateix mes es van establir, respectivament, l’Observatori de Salut COVID-19 i el Comitè d’innovació MINSAP-BioCubaFarma com a òrgan de coordinació entre el ministeri de salut i la indústria farmacèutica per tal d’abordar l’estratègia en la recerca de noves teràpies contra la COVID-19 .

El 28 de febrer es van aprovar els primers cinc projectes de recerca per a la COVID-19. A inicis del mes de juny s’estaven desenvolupant 460 projectes de recerca diferents. I actualment s’està a prop del miler.

A diferència del que passa a la UE o als EUA, a Cuba els instituts d’investigació treballen en col·laboració i no en competència, fet que els hi dona certa avantatge, ja què el criteri és l’interès nacional i no l’interès privat. Aquest s’ha fet palès en la resposta de Cuba a la pandèmia de la Covid-19.

Cuba

Especialitzada en medicina preventiva, la sanitat cubana ja havia donat prioritat a la immunoteràpia per a fer front a altres epidèmies, des del dengue a la meningitis. Gràcies a això Cuba ha pogut aprofitar desenes de fàrmacs ja desenvolupats o en fase de desenvolupament per poder donar resposta a les infeccions per coronavirus.

Entre aquests fàrmacs es troba l’Interferó Alfa 2B, que va ser creat als anys vuitanta en col·laboració amb altres científics a Hèlsinki per a combatre un brot de dengue. Durant les primeres setmanes de la pandèmia es va establir una aliança empresarial amb una empresa xinesa per tal de fer-ne una producció amb capacitat d’abastir d’interferó a bona part del món. Mentre que els instituts del pol científic desenvolupaven noves variants de l’Interferó amb la finalitat de millorar la seva eficàcia contra la Covid-19.

Aquest i altres fàrmacs, gairebé tots fabricats i patentats a Cuba, eren components del còctel farmacològic vers la Covid-19 que s’utilitzava i encara ara s’utilitza, amb alguna variació, per fer front als casos greus. Els resultats van ser bastant satisfactoris. A principis de mes de maig de 2020 Cuba havia registrat una taxa de mortalitat en casos greus del 4,2% enfront del 6% als EUA o el 12% de l’estat espanyol.

Segons va comentar el director general de Centre d’enginyeria genètica i biotecnologia de Cuba (CIGB), Eulogio Pimentel, més del 92% dels pacients positius per SARS-CoV-2 al país han utilitzat l’interferó en la seva teràpia i les dades dels resultats obtinguts mostren que pràcticament es redueix al doble el nombre de pacients que evoluciona cap a estadis greus, comparat amb aquells que no han rebut aquesta teràpia.

L’any 2016 els investigadors del CIGB van desenvolupar un nou producte, anomenat HeberFERON, que està basat en els interferons alfa i gamma. Aquest s’havia utilitzat per al tractament del càncer de pell; però com totes dues molècules tenen propietats antivirals i immunomoduladores, els experts del MINSAP (Ministeri de Salut Pública de Cuba) van decidir utilitzar el fàrmac en malalts de COVID-19 i els resultats han estat prometedors.

Els malalts que arribaven en estat greu o crítics es van tractar amb medicaments cubans que s’utilitzaven per a enfrontar altres malalties. Un d’aquests fàrmacs va ser el Jusvinza, medicament que va ser desenvolupat per al tractament de malalties inflamatòries cròniques autoimmunes, però que s’ha mostrat efectiu contra la COVID-19, gràcies a les seves propietats antiinflamatòries, provocant un descens del risc de mortalitat dels pacients.

Un altre dels fàrmacs emprats va ser l’Itolizumab. Aquest és un anticòs monoclonal que es produeix a Cuba des de 2014. Habitualment s’utilitza en el tractament a afeccions com la psoriasis i l’artritis reumatoide.

A més, el protocol d’atenció als pacients en fases severes de COVID-19 va incloure un altre producte: l’eritropoetina humana recombinant, un medicament que està registrat fa molts anys a Cuba i que s’utilitza en pacients anèmics amb insuficiència renal, en l’anèmia dels nens prematurs i en els malalts de SIDA o càncer amb anèmia.

Cap a finals d’agost de 2021, sis milions de cubans, més de la meitat de la població, estaran protegits i a finals d’any, Cuba es trobarà entre els primers països del món en haver vacunat completament a tota la seva població

A Cuba també es van utilitzar medicaments antivirals, no creats al país, però sí produïts a allà, com la cloroquina. Tot i que des de fa uns mesos es va descartar el seu ús per falta d’evidència científica respecte la seva efectivitat vers la COVID-19.

Aquest arsenal terapèutic desplegat per l’estat cubà durant els primers estadis de la pandèmia i que encara ara segueixen vigents, responen a una lògica de sobirania sanitària,  que ha obtingut uns resultats que ja voldrien molts dels països membres de la unió europea o els propis Estats Units. És precisament en temps de crisi quan les llavors de convertir Cuba en un líder mundial en biotecnologia a través d’un estat socialista amb una economia planificada, invertint en una ciència i tecnologia que anteposa la vida al lucre, que els resultats s’han fet més que evidents.

Els èxits de Cuba són encara més extraordinaris si es té en compte que, des de 2017, l’administració de Trump va llançar punitivament 240 noves sancions, accions i mesures per endurir el salvatge bloqueig que pateix Cuba des de fa seixanta anys, incloses gairebé 50 mesures addicionals durant la pandèmia, que només en el sector de la salut li van costar més de 200 milions de dòlars.

Al reaccionar amb rapidesa i determinació, al mobilitzar també, des d’un bon inici el seu sistema de salut pública i un sector biotecnològic punter al món, Cuba ha mantingut un nombre baix de contagis i morts. El 2020, Cuba va confirmar un total de 12.225 casos de coronavirus i 146 morts en una població total d’11,2 milions, la qual cosa la situa entre els índexs més baixos de tot l’hemisferi nord.

Cal tenir en compte, però, que el novembre de 2020 es van obrir els aeroports, cosa que va provocar un augment de contagis: el gener de 2021 es van comptabilitzar més infeccions que en tot l’any anterior. Tot i això, al acabar el mes d’abril de 2021, Cuba havia registrat menys de 108.000 casos i 650 morts, tenint una taxa de letalitat de tan sols el 0,6% (2,2% a tot el món).

A més a més, cal destacar les 57 brigades de metges especialistes Henry Reeve que durant l’any 2020 han tractat a 1,26 milions de pacients amb covid-19 en més de 40 països diferents; comptant amb uns 28.000 professionals de la salut cubans que avui en dia treballen en 66 països d’arreu del món.

Parlem de vacunes

Actualment a tot el món s’estan desenvolupant unes 200 vacunes per a la COVID-19, on 23 candidates han avançat cap a assaigs clínics de fase III (última fase dels assaigs clínics abans de la comercialització). D’aquestes 23, dues eren cubanes (Soberana 2 i Abdala). Cap altre país llatinoamericà ha desenvolupat la seva pròpia vacuna fins avui. A més a més, Cuba té tres vacunes candidates més en assajos en fases inferiors (Soberana 1, Soberana Plus i una vacuna de gotes intranasals anomenada Mambisa).

Com s’explica aquesta fita? El sector biotecnològic de Cuba és únic; de propietat i finançament totalment estatal, lliure d’interessos privats, on els beneficis no es busquen a escala nacional, sinó internacional, i la innovació es canalitza per satisfer les necessitats de salut pública.

Les cinc vacunes cubanes que actualment es troben en fase d’assaigs clínics són totes vacunes proteiques; porten la part de la proteïna de l’espiga (spike) del virus SARS-CoV-2 que s’adhereix a les cèl·lules humanes; generant anticossos neutralitzants per bloquejar el procés d’unió. Les 5 són vacunes de subunitats, un dels mètodes més econòmics, i el tipus de vacuna per al qual Cuba té el major coneixement i infraestructura.

Les vacunes Soberana (Soberana 1, Soberana 2 i Soberana Plus) les produeix l’Institut Finlay en aliança amb el Centro d’Immunologia Molecular (CIM) i el Centro de Biopreparados. En el seu nom ve implícita la importància econòmica i política de la sobirania; ja que és evident que sense un producte nacional, Cuba tindria moltes dificultats per a accedir a vacunes estrangeres, ja sigui pel bloqueig dels Estats Units o pel cost d’aquestes. La Soberana Plus és la primera vacuna al món destinada a pacients convalescents (període que va des del final de la malaltia, fins a aconseguir la recuperació completa de la salut) de covid-19 que arriba als assajos clínics, en aquest cas de Fase II.

Les altres vacunes, Abdala i Mambisa, tenen noms que reten homenatge a herois de la lluita del poble Cubà per la seva independència, i són produïdes pel Centro d’Ingenieria Genética i Biotecnologia (CIGB). Aquestes vacunes insereixen informació genètica a través d’un microorganisme unicel·lular, el llevat Pichia Pastoris. Aquesta tecnologia es porta utilitzant durant més de 25 anys en les vacunes contra l’hepatitis B produïdes pel mateix laboratori.

En desenvolupar diferents vacunes, aquestes institucions eviten competir pels recursos. Cuba actualment té la capacitat de produir dues cadenes vacunals independents, amb més de 90 milions de vacunes anuals, mantenint la producció requerida d’altres productes per al mercat intern i per a l’exportació. Les vacunes cubanes requereixen tres dosis i, en ser estables a temperatures d’entre 2 i 8 graus, no requereixen costosos equips especials de refrigeració.

Cuba
Metges cubans arribant a Brasil. Foto: Flickr – Rogério Tomaz Jr.


A finals del mes d’abril, els assajos de fase III estaven en marxa per a Soberana 2 i Abdala, cadascun dels quals incorporava a més de 44.000 voluntaris majors de 19 anys en regions amb alta incidència de covid-19. La Soberana 2 s’administra a l’Havana i l’Abdala a Santiago de Cuba i Guantánamo. L’anàlisi i seguiment dels pacients de l’assaig de fase III continuarà fins a gener de 2022 per poder analitzar, també, si tenen capacitat d’aturar la transmissió, quant dura la immunitat postvacunal i d’altres preguntes que pocs productors de vacunes poden respondre ara com ara.

No obstant això, 150.000 sanitaris a l’Havana estan rebent injeccions de Soberana 2 com a part d’un «estudi intervencionista», una forma d’assaig clínic que pot autoritzar-se després que s’hagi demostrat la seguretat de la vacuna en fase II. Els estudis d’intervenció no inclouen proves de doble cec ni placebos. Altres 120.000 sanitaris de l’oest de Cuba rebran Abdala en les pròximes setmanes. A finals de maig de 2021, durant la realització d’altres estudis intervencionistes s’administraran aquestes dues vacunes a 1,7 milions de persones a l’Havana, la majoria seran població adulta, cosa que significa que 2 milions de cubans estaran vacunats per aquelles dates.

Si els resultats són satisfactoris, al juny s’iniciarà la veritable campanya nacional de vacunació, que prioritzarà als grups segons factors de risc i començarà pels majors de seixanta anys. Per a finals d’agost de 2021, sis milions de cubans, més de la meitat de la població, estaran protegits i a finals d’any, Cuba es trobarà entre els primers països del món en haver vacunat completament a tota la seva població. Els pròxims passos són que la Soberana 1 entri en assajos de Fase II i es llanci un nou estudi amb joves d’entre 5 a 18 anys.


Cuba ha manifestat que les seves vacunes per a la COVID-19 s’exportaran a altres països.

A més a més, el CIGB s’ha associat amb empreses biotecnològiques xineses per a treballar en una nova vacuna anomenada Pa-Corona, dissenyada per a ser efectiva contra diverses variants del coronavirus. Aquesta utilitzarà parts del virus que es conserven, no exposats a variacions, per a generar anticossos, combinats amb parts dirigides a respostes cel·lulars. En aquest projecte els cubans aporten l’experiència i el personal, mentre que els xinesos aporten els equips i recursos. La recerca es durà a terme en el Centre Conjunt d’Innovació Biotecnològica de Yongzhou, a la província xinesa de Hunan, que es va instaurar l’any passat amb equips i laboratoris dissenyats per especialistes cubans.

Sense fallar en cap moment a la seva mirada internacionalista, Cuba ha manifestat que les seves vacunes per a la COVID-19 s’exportaran a altres països. Això brinda esperança a moltes nacions de baixos ingressos que simplement no poden permetre’s vacunar a les seves respectives poblacions per culpa dels preus elevats (entre 10 i 30 dòlars per dosis) exigits per les grans farmacèutiques. Molt probablement Cuba acabarà aplicant una escala variable a les seves exportacions de vacunes per a la COVID-19, com ho fa amb l’exportació del personal sanitari, per la qual cosa el que es cobra és un reflex de la capacitat de pagament dels països al que importen el producte. Com més pobre sigui el país en qüestió, menys els cobren.

Una esperança per tot el món

És sobretot en temps de crisi generalitzada quan el capitalisme treu la seva veritable cara, i durant aquesta crisi de la COVID-19 ho hem estat veient dia rere dia, primer amb la nostra gent gran abandonada a la seva sort, després amb la sanitat privada que oferia tests per a la COVID-19 a 300 euros mentre el personal essencial no en disposava, també hem vist a la privada derivant directament els seus pacients COVID a la sanitat pública sense fer-se’n càrrec mentre la sanitat pública agonitzava. Hem vist com les farmacèutiques retiraven certs productes per augmentar-ne els preus a posteriori i actualment estem assistint al dantesc espectacle de mercadeig constant amb les vacunes.

Aquesta pandèmia ha escenificat d’una manera molt crua que les necessitats més bàsiques no es poden satisfer adequadament en un sistema basat exclusivament en la recerca de beneficis, però per molt que s’insisteixi des de les esferes mediàtiques en que no hi ha alternativa a aquest sistema depredador que prioritza el lucre a la vida: L’alternativa existeix, és evident i està ben viva. I la resposta cubana n’és el més clar exemple.

Ha estat precisament l’absència de l’afany de lucre capitalista, en el què s’ha basat l’extraordinària resposta cubana a la crisi de la COVID-19. Col·laborant i no competint, des d’una òptica internacionalista i a través d’un estat socialista amb una economia planificada i centralitzada. Cuba ens ha demostrat que, malgrat els bloquejos i els boicots criminals a la que ha estat sotmesa, hi ha una altra manera de fer les coses, tornant a ser un far d’esperança —tot i que en més de 60 anys mai ha deixat de ser-ho—  per aquells que creiem en un món més just, més igual i més solidari.

Foto de portada: Twitter – Instituto Finlay
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Farmacèutic, militant de la CUP i regidor per FEM Manresa

Comentaris

Cuba, l’esperança sobirana per fer front la COVID-19

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.