Crònica d’una traïció inesperada. Lenin Moreno i el retorn de l’FMI a l’Equador

Les protestes a l'Equador durant l'octubre de 2019 han tingut com a resultat la victòria del moviment popular.

Crònica d’una traïció inesperada. Lenin Moreno i el retorn de l’FMI a l’Equador

Crònica d’una traïció inesperada. Lenin Moreno i el retorn de l’FMI a l’Equador

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les protestes a l'Equador durant l'octubre de 2019 han tingut com a resultat la victòria del moviment popular.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La crisi social que viu actualment l’Equador és fruit d’un complex procés que ha deixat atònits a gran part dels equatorians. El seu principal protagonista és el president Lenin Moreno, de qui es podria dir, va arribar al poder per l’esquerra per acomodar-se a la dreta. S’ha convertit en un destacat membre, no esperat, dels governs neoliberals d’Amèrica Llatina.

Lenin Moreno va arribar al poder el maig de 2017, recolzat per Rafael Correa i prometent continuar amb el projecte polític anomenat «Revolución Ciudadana». Una de les seves principals promeses va ser iniciar un govern de diàleg, que involucrés diversos sectors de la societat equatoriana. No obstant això, en la pràctica, aquest diàleg ha significat lliurar el poder als grans grups econòmics del país i transformar l’Equador en un Estat servil davant organismes com el FMI i potències estrangeres com els EUA.

Moreno s’ha entestat en aniquilar política i judicialment als seus excompanys tweet

Ja al començament del seu mandat, Moreno va començar a donar senyals d’allunyament del procés polític que l’havia portat al poder, acusant al seu predecessor d’haver tolerat una corrupció galopant, al mateix temps que iniciava una sistemàtica campanya per fixar en la societat equatoriana la idea que la situació econòmica del país era extremadament difícil.

Lenin Moreno. Flickr: Archivo Medios Publicos EP

Moreno s’ha entestat en aniquilar política i judicialment als seus excompanys: les seves diferències amb el Vicepresident Jorge Glas van ser notòries i immediates: el Vicepresident va començar a criticar les seves decisions, com lliurar a opositors l’administració de sectors estratègics del país; conseqüència d’això, Moreno li va retirar les funcions a Glas i va pressionar perquè fos involucrat i posteriorment acusat d’associació il·lícita en el cas de corrupció anomenat “«Caso Odebretch»”. Aquest audaç moviment va tenir èxit, Jorge Glas va ser declarat culpable, va ser destituït del seu càrrec de Vicepresident de la República i posteriorment empresonat.

Aprofitant la seva acceptació popular, el següent pas de Moreno va ser anunciar una consulta popular  on es trobava «camuflada» la seva pretensió d’eliminar o controlar la cinquena funció de l’Estat, el «Consejo de Participación Ciudadana y Control Social»  (CPCCS). Això li permetria desarmar la institucionalitat de l’Estat a favor seu, i així perseguir als seus ex – companys. A la consulta va guanyar l’opció de destituir el CPCCS. El president va nomenar un Consell transitori, la qual cosa va tenir com a conseqüència la remoció de diverses autoritats, entre les que es trobaven el fiscal general de la Nació. El reemplaçament va facilitar els qüestionats processos judicials que s’estant duent a terme actualment.

Un cop desmantellada l’estructura institucional de l’Estat, el següent pas de Lenin Moreno ha estat propiciar acostaments amb els EUA. El vicepresident dels Estats Units, Michael Pence, va visitar l’Equador i va anunciar la renovació de la cooperació militar entre els dos països, la represa de la lluita antidrogues, l’entrada de les agències d’intervenció dels Estats Units, i finalment l’anunci del Ministre de Defensa que posava a disposició del Comando Sud de l’exèrcit nord-americà les Illes Galápagos per tractar-se, segons ell, d’un portaavions natural.

Un fet digne de ressaltar i que evidencia el caràcter mesell i servil del règim de Moreno, és que, a l’inici de 2019 va decidir acatar un laude arbitral d’un tribunal, sota l’auspici de la Cort Permanent d’Arbitratge de la Haia, a favor de Chevron i la seva filial indirecta, Texaco, el qual va resoldre que l’Equador va violar les seves obligacions sota tractats internacionals, acords d’inversió i el dret internacional. A més d’assenyalar que la sentència «fraudulenta» equatoriana «no ha de ser reconeguda o executada per les Corts d’altres Estats».

Font: AFP

La conseqüència d’això és que l’Estat equatorià va reconèixer que no s’hauria d’exigir a la multinacional Chevron-Texaco complir amb la sentència que l’obligava al pagament de 9500 milions de dòlars, per posar remei a la immensa contaminació que va ocasionar de manera deliberada a l’Amazònia equatoriana. Aquest laude obliga a l’Estat equatorià a pagar la remediació de l’Amazònia amb diners públics, de totes i tots.

En aquest cas, els recursos del deute adquirit al març de 2019 amb l’FMI es faran servir per pagar a multinacionals com Chevron-Texaco. Tots els diners entregats per l’FMI serviran per pagar a creditors estrangers, siguin aquests especuladors de bons o multinacionals  que van contaminar l’Amazònia. Fa pocs dies, AS/COA, una associació conformada per multinacionals, finançada i patrocinada per Chevron, va condecorar amb la Insígnia d’Or a Lenin Moreno, actual president de l’Equador.

La població equatoriana ha vist també amb sorpresa com després de més d’una dècada tornava el Fons Monetari Internacional a l’Equador i prometia obrir línies de crèdit amb interessos baixos per al país tweet

A més, el gir en la seva política internacional ha estat radical: li va retirar l’asil polític a Julian Assange adduint que tenia un comportament «irrespectuós» cap a l’Equador i que la seva vida no corria perill, va reconèixer a Juan Guaidó com a president de Veneçuela, va decidir separar-se d’iniciatives d’integració llatinoamericana com l’ALBA i l’UNASUR i va iniciar acostaments amb el grup de Lima i l’Aliança del Pacífic.

La població equatoriana ha vist també amb sorpresa com després de més d’una dècada tornava el Fons Monetari Internacional a l’Equador i prometia obrir línies de crèdit amb interessos baixos per al país. Al març de 2019 es va presentar la Carta d’Intenció per «donar suport a les polítiques econòmiques del govern durant els propers tres anys». Les conseqüències es van començar a sentir immediatament: Moreno va iniciar la reducció de l’Estat amb l’acomiadament de 10.000 funcionaris (a més va prometre acomiadar 10.000 més per a l’últim trimestre del 2019) i va augmentar el preu de la gasolina Súper, que és la de major octanatge.

(…) l’anunci de les últimes mesures econòmiques han desencadenat en una onada d’indignació popular que no es veia al país fa més de deu anys. tweet

El resultat d’aquest acord és un paquet de mesures econòmiques anunciades el passat 1 d’octubre pel President Lenin Moreno, anticipant a la població que han de ser comprensius. Entre les mesures més importants es destaquen l’alliberament del preu de la gasolina i el dièsel (la qual cosa significa el seu increment fins a un 123% i una disminució significativa en la capacitat adquisitiva del  49% dels equatorians). També va anunciar l’eliminació de la bestreta de l’Impost a la Renda (IR). Entre les mesures fiscals el President ha decidit baixar l’Impost a la Sortida de Divises (ISD) de matèries primeres, entrades i béns de capital que consten en una llista del «Comité de Política Tributaria». En matèria laboral, va anunciar la reducció de quinze dies de vacances per als empleats d’empreses públiques i l’obligatorietat de lliurar a l’Estat un dia de sou per cada mes treballat. Les mesures inclouen així mateix la reducció del 20% del salari màxim en contractes ocasionals, de nomenament o provisionals en el sector públic.

Davant d’aquest acumulat, l’anunci de les últimes mesures econòmiques han desencadenat en una onada d’indignació popular que no es veia al país fa més de deu anys. L’inici de les protestes el van marcar els gremis del transport, que es van declarar a l’atur el dia 3 d’octubre. La resposta del govern equatorià ha estat tant immediata com desmesurada: declaració de l’Estat d’Excepció per seixanta dies, la qual cosa implica que se suspenen els drets fonamentals de la ciutadania, es pot traslladar la seu del govern i es poden destinar fons a discreció presidencial.

Font: Reuters

Els pobles i nacionalitats indígenes de l’Equador, agrupats en la CONAIE (La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador), van anunciar immediatament que se sumaven a l’atur i en resposta, l’executiu va mobilitzar 79.000 efectius de les forces de seguretat de l’Estat per controlar les mobilitzacions. Van esclatar disturbis a les principals ciutats del país i el moviment indígena va anunciar una mobilització massiva cap a la ciutat de Quito, seu del Govern, per exigir la derogatòria del decret executiu mitjançant el qual es van anunciar les mesures econòmiques. També van introduir entre les seves demandes l’exigència que l’FMI abandoni l’Equador i que es derogui l’estat d’excepció.

Tot i que el dia 4 d’octubre els transportistes van abandonar la mesura de fet a canvi d’una pujada en les tarifes dels passatges, la CONAIE va anunciar que mantindria les seves protestes. El moviment indígena inicia la seva marxa cap a la capital i es sumen a les protestes col·lectius diversos com estudiants, mestres, treballadors i la població en general.

Es produeixen tancaments de vies i es realitzen protestes per tot el territori equatorià, sens dubte la magnitud de les protestes és més gran del que s’esperava i s’evidencia que les forces de seguretat són incapaços de controlar la situació. Es reporten saquejos en sectors de Guayaquil.

La repressió oficial va en augment, ocasionant excessos com llançar bombes lacrimògenes a l’interior de dos recintes on pernoctaven manifestants tweet

Els manifestants de les comunitats i pobles indígenes comencen a arribar a la capital de l’Equador el dia dilluns 7 d’octubre, i un cop més la resposta del Govern és decretar l’ús progressiu de la força. Les manifestacions en contra de les mesures adoptades pel govern equatorià són massives a la ciutat de Quito, diversos sectors de la població hi participen. Es comencen a reportar abusos per part de membres de la policia nacional, que són acusats d’agredir de manera desmesurada i desproporcionada a persones desarmades. Un fet molt significatiu és el silenci dels mitjans de comunicació equatorians, els quals constantment intenten posicionar la idea que els manifestants són violents i que les manifestacions són aïllades, de manera que hi ha una situació de gairebé normalitat.

Al mateix temps que els manifestants comencen a arribar a la capital del país, el President Lenin Moreno trasllada la seu del Govern a la ciutat de Guayaquil, evadint així la pressió que representava l’arribada de les protestes fins a la porta del Palau de Govern. Des de Guayaquil el President emet una declaració on apareix envoltat per l’alt comandament militar i acusa (sense presentar cap prova) a l’expresident Correa i al president de Veneçuela Nicolás Maduro de ser els culpables de la desestabilització del seu govern. L’endemà, el 8 d’octubre, l’executiu decideix declarar «toc de queda», de 20h00 a 05h00, per evitar que els manifestants puguin actuar a la nit. La repressió oficial va en augment, ocasionant excessos com llançar bombes lacrimògenes a l’interior de dos recintes on pernoctaven manifestants, dones, nens i persones de la tercera edat, per la qual cosa, fins i tot, la ministra de l’Interior es va veure obligada a demanar disculpes públiques.

Font: AFP

El dia 10 d’octubre, la situació de la crisi és molt greu, s’han reportat per part de la CONAIE: 7 morts, (dels quals 1 nadó); 95 ferits greus; més de 500 ferits lleus; 83 persones desaparegudes, de les quals 47 menors d’edat. A més es reporten més de 800 detinguts; 57 periodistes agredits per la policia; 13 periodistes empresonats; 9 mitjans de comunicació intervinguts i 26 polítics capturats. Les ciutats de Quito, Cuenca i Ambato han estat declarades en emergència.

Es podria ressaltar que hi ha hagut, per part del Govern, reiterats missatges amb tint xenòfob, el mateix Vicepresident va suggerir que persones estrangeres podrien estar participant en activitats de desestabilització. Ha amenaçat amb la deportació de persones estrangeres que es prestin per generar el caos, la delinqüència, que no compleixin amb les lleis del país o que ofenguin als equatorians. Com a conseqüència, es reporta la detenció arbitrària de 14 ciutadans veneçolans que no participaven de les marxes.

A dia d’avui, 11 d’octubre, està prevista l’arribada massiva a la ciutat de Quito de les comunitats indígenes amazòniques per continuar amb les protestes i mobilitzacions en contra de les mesures econòmiques aprovades pel Govern de Lenin Moreno.

Nota d’edició: a 14 d’octubre, dia de publicació d’aquest article, el president Lenin Moreno ha cedit a les demandes de la CONAIE i ha anunciat la retirada de part de les mesures anunciades.

Foto de portada: Flickr – Ministerio Coordinador de Política Económica

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Historiadora de l'Art

Antropòleg i activista

Comentaris

Crònica d’una traïció inesperada. Lenin Moreno i el retorn de l’FMI a l’Equador

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.