El Fòrum de Sao Paulo en el Salvatge Oest de la comunicació política

Existeix una internacional de dretes dirigida per Steve Bannon amb presència a l’Amèrica Llatina. Com es pot contrarrestar des de la comunicació compromesa amb la transformació social?

El Fòrum de Sao Paulo en el Salvatge Oest de la comunicació política

El Fòrum de Sao Paulo en el Salvatge Oest de la comunicació política

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Existeix una internacional de dretes dirigida per Steve Bannon amb presència a l’Amèrica Llatina. Com es pot contrarrestar des de la comunicació compromesa amb la transformació social?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Steve Bannon, l’artífex de la campanya electoral de Donald Trump el 2016, és l’ideòleg de la comunicació política alt-right. Està darrere de les tàctiques comunicacionals de la dreta europea, que avui domina les xarxes digitals. Ha desembarcat a l’Amèrica Llatina amb la família Bolsonaro, que li ret culte i el van convidar a participar en el procés electoral a Brasil. Té contactes i simpatitzants a Xile i l’Argentina, òbviament nostàlgics de les dictadures, segons ha reconegut públicament.

The Moviment, el seu quarter general des del qual ofereix recolzament logístic a les forces d’extrema dreta, és quelcom més que una oficina sinistra a Brusel·les de la que hi surten consellers, especialistes en obtenció i manipulació de dades, i experts viralitzadors de fake news. És una internacional del pensament neocon disposada a coordinar totes les forces retrògrades que operen en el món i que avança a salts de granota, dominant els processos electorals amb un discurs antisistema que té orelles receptives tant en els de dalt com els de baix. Uns, perquè volen zero regulació de l’Estat, altres, perquè són les víctimes de la globalització neoliberal.

Bannon és el braç executor d’un anti-Fòrum de Sao Paulo en termes de comunicació política tweet

Bannon és el braç executor d’un anti-Fòrum de Sao Paulo en termes de comunicació política, on els instruments del màrqueting ocupen un lloc central en la modulació dels escenaris els nostres països. Té altres particularitats. La lluita a les urnes és cada vegada menys un terreny dirimit per corifeus, periodistes i comunicadors per esdevenir un espai interdisciplinar on hi convergeixen filòsofs, economistes, matemàtics, informàtics, especialistes en màrqueting i tota mena de professions que despleguen de manera quirúrgica les mentides, utilitzen clandestinament les dades personals, es serveixen d’indústries il·legals per inflar la interacció digital i apel·len constantment als missatges emocionals i al «sicariat» polític de les xarxes.

Font: Flickr – Gage Skidmore

Aquest Salvatge Oest es serveix de la ciència i la tècnica i entén perfectament que existeixen dos paradigmes de la comunicació política en pugna. Una, lineal, desacomplexada i unidireccional, que es pensa en termes de difusió i en la què els destinataris són tractes com a massa sense rostre. I un altre enfocament que es concentra en el destinatari, en les seves emocions i reaccions, i allibera a la comunicació de la seva vestimenta paternalista i vertical, per pensar-la des d’una visió estratègica i de construcció de sentit compartida, en funció d’objectius polítics.

La mà negra d’Steve Bannon està, per exemple, en els mètodes de l’estratega equatorià Jaime Durán Barba, el principal assessor de la campanya per a la reelecció de Mauricio Macri. Alejandro Bercovich, del diari matiner Buenos Aires Negocios, ha documentat com la microsegmentació del missatge del candidat oficialista «està arribant a nivells mai vistos a Argentina». A diari es despleguen 37 spots diferents per 37 públics distints. «Abans d’ahir (a Facebook i Instagram) es podia veure un rècord de 419 avisos diferents e Juntos por el Cambio…419 spots són 419 microhistòries, 419 seqüències d’imatge, 419 apel·lacions a l’emoció», afegeix.

La decisió de participar en un moviment, compartir una idea o atorgar-li el vot a un candidat en una elecció política no és el resultat d’un procés merament raonat. El que hem vist en els processos electorals dels darrers tres anys és que la gent vota segons la seva identitat moral i els seus valors, encara que aquests vagin en contra dels seus interessos. El votant sol estar mal informat, ha ignorat la informació política bàsica o simplement està tant indignat amb el sistema que s’apunta al primer que articuli un discurs de canvi, amb l’ajuda de laboratoris que estimulen els seus instints primaris.

Font: Flickr

Susan Sontag advertia que «l’esquerra té molt a aprendre de la dreta sobre la seva manera de fer canviar la ideologia i de fabricar allò que anomeno el sentit comú”. Comprendre com funciona aquest dispositiu que crea «sentit comú» permetrà entreveure quins seran els desafiaments polítics dels propers anys en un escenari d’actuació que presenta cada dia major complexitat.

Per començar, ens hauríem de fer algunes preguntes. Amb el desplegament del big data i la publicitat teledirigida, pot el ciutadà del segle XXI escapar a una xarxa digital que a falta de normes també li manca ètica a qui la teixeix? Té l’esquerra llatinoamericana un front que, des de l’ètica i des de la ciència, pugui reaccionar davant d’aquesta artilleria?

Aquestes preguntes van sobrevolar la discussió del Taller de Comunicació Política del Fòrum de Sao Paulo, que presidí Telesur. També la convicció que aquesta concertació regional ha de sortir dels interminables diagnòstics i enfocar-se en el disseny d’estratègies i crear els seus propis instruments per passar a l’ofensiva. Cal desactivar i entrellaçar les xarxes de comunicadors de cada organització i començar a preparar-se per desarticular el dispositiu de màrqueting d’alta tecnologia que acompanya avui la dreta transnacional, amb els seus meteorits polítics com el Brèxit, Donald Trump, Bolsonaro o Guaidó.

(…) el desafiament és seduir, superar les fronteres locals, atendre els micro escenari i penetrar cercles abans inaccessibles i confinats en l’autocomplaença ideològica tweet

La resposta des de l’esquera ha de donar-se no només en relació amb el contingut que generin i articulin els 122 partits i moviments que a l’Amèrica Llatina integren oficialment el Fòrum, sinó amb la forma, amb les emocions que proveeixen aquests continguts, amb quin consens es busca, quin ordre, quines llibertats i quina és la veritat que amaguen, no només rere les bombolles en les què ens tanquen, sinó exactament dins d’elles.

«Guanyar com sigui i amb les eines que sigui» és el lema de la comunicació política del segle XXI amb Steve Bannon com a mariscal de camp. Mirat des de l’horitzó dels agrupaments polítics de l’esquerra continental, el desafiament és seduir, superar les fronteres locals, atendre els micro escenari i penetrar cercles abans inaccessibles i confinats en l’autocomplaença ideològica dels qui només volen convertir aquest món en un lloc més inhòspit del que és ja. 

Article originalment publicat a Dominio Cuba
Foto de portada: Flickr
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i directora de Dominio Cuba

Comentaris

El Fòrum de Sao Paulo en el Salvatge Oest de la comunicació política

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.