Com l’extrema dreta alemanya construeix partits antiimmigració als Balcans

Quan la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) torni a estar representada al Bundestag aquesta tardor, la fundació del partit rebrà fins a 80 milions d’euros anuals de l’Estat. El partit compta amb aliats nacionalistes i feixistes a tota l’antiga ex-Iugoslàvia, als quals pensa donar suport utilitzant fons federals.

Com l’extrema dreta alemanya construeix partits antiimmigració als Balcans

Quan la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) torni a estar representada al Bundestag aquesta tardor, la fundació del partit rebrà fins a 80 milions d’euros anuals de l’Estat. El partit compta amb aliats nacionalistes i feixistes a tota l’antiga ex-Iugoslàvia, als quals pensa donar suport utilitzant fons federals.

El principal partit dretà de l’oposició avui a Sèrbia, Dveri Sprske (literalment, ‘les portes sèrbies’) és també el principal aliat als Balcans de l’extrema dreta d’Alemanya, Alternativa per a Alemanya (AfD). Durant molts anys s’orientà cap a Rússia cercant suport financer i polític, però recentment Dveri ha començat a combinar la seva posició pro-Kremlin amb la seva aliança alemanya després de la irrupció d’AfD al Bundestag a les eleccions generals del 2017.

Dveri no té representació parlamentària. Encara que va comptar amb diputats el 2016, la majoria de partits opositors va boicotar les eleccions del 2020, que van tenir una participació molt baixa. Però fins i tot com a força extraparlamentària s’ha reunit amb dirigents d’AfD, incloent diputats al Bundestag. És un exemple de com els partits alemanys i les seves fundacions contribueixen a formar aliats als Balcans, també a l’extrema dreta de l’espectre polític.

Creant Dveri

A diferència de les guerres iugoslaves de secessió durant els noranta, el nacionalisme serbi del segle XX ha estat amb prou feines analitzat seriosament. D’acord amb Srđan Mladenov Jovanović, un acadèmic serbi resident a la Xina, el nacionalisme contemporani «s’ha concentrat al voltant de determinats grups d’extrema dreta, el més important d’ells Dveri srpske».

Dveri es fundà el 1999 com una organització juvenil cristiana consistent principalment d’estudiants de la Universitat de Belgrad. El 2013 tenia 16 oficines a la capital i 82 als 143 municipis de Sèrbia. El 2016 va formar una coalició amb el Partit Democràtic de Sèrbia anomenada el Bloc Patriòtic, que aconseguí el 5% dels vots (190.530 vots) i set diputats al Parlament serbi.

Aquests resultats van ser una fita per a un grup que començà com un moviment estudiantil clandestí, defensant els punts de vista clericals i nacionalistes del seu principal objecte de veneració, un tal Nikolaj Velimirović. Velimirović fou un sacerdot ortodox serbi d’inicis del segle XX que va elogiar Hitler com un «geni i heroi» i que —després de restaurar un cementiri militar alemany a Bitola, avui a Macedònia del Nord— fins i tot va ser condecorat pel propi dictador nazi el 1935.

Segons Jovanović, «Velimirović era conegut per les seves inclinacions racistes, opinions antisemites i declaracions com ‘pertanyem a la raça ària per sang, el nostre cognom és eslau, el nostre nom, serbi, i el nostre cor i la nostra ànima, cristiana». Aquesta devoció apropà el moviment Dveri a l’Església Ortodoxa Sèrbia (que canonitzà Velimirović el 2003) i, després de la caiguda del dictador Slobodan Milošević l’any 2000, al nou govern serbi.

A més dels seus amics a l’Església Ortodoxa, Dveri també començà a intentar atreure l’atenció de l’aleshores primer ministre Vojislav Koštunica (2004–2008), qui arribà a parlar de Nikolaj Velimirović com «el nostre líder» que «roman amb nosaltres i sempre ens farà costat». Amb aquest rerefons, no deuria sorprendre que tant el govern com l’església —a través del Ministeri per a la Diàspora i un dirigent eclesiàstic— començaren a finançar el moviment Dveri (el nom que va adoptar el 2013). Així, Dveri trepitja la suposada separació de poders entre l’església i l’Estat.

De l’oposició neofeixista a la «democràtica»

Entre aquestes institucions va sorgir la nova imatge del moviment Dveri. Després d’un període de disputes internes, va adoptar una nova imatge electoral amb Boško Obradović, un antic bibliotecari avui al capdavant de l’oposició al Partit Progressista Serbi al govern i el seu líder, Aleksandar Vučić.

Després d’aconseguir el seu escó el 2016, Obradović també encapçalà les protestes massives del 2018 i el 2019 com a cap de tota l’oposició. També és una figura pro-AfD, amb un historial ultradretà. A més del sacerdot ortodox pro-Hitler Velimirović, un altre heroi personal és un ideòleg antisemita i feixista de la mateixa època, concretament  Dimitrije Ljotić, un seguidor de l’ideòleg d’Action Française i protofeixista francès Charles Maurras.

Boško Obradović. Foto: Wikipedia

Aquesta admiració va ser motiu de cert escàndol als mitjans de comunicació serbis. I ho va ser no en darrer lloc a causa d’afirmacions d’Obradović com ara «M’agrada Ljotić, i què?», el paral·lel del qual seria «m’agrada Vichy» o «m’agrada Oswald Mosley, i què?», i d’altres similars. És més, als anys quaranta del segle XX, el moviment Zbor de Ljotić, nacionalista i obertament antisemita, participà en el règim titella serbi sota ocupació alemanya. La seva tasca era seleccionar jueus i després va passar a estar sota control directe del líder de les SS August Meyszner.

No obstant, després que Obradović ocupés el seu escó, tant ell com Dveri van començar a suavitzar les seves posicions. Van adoptar una actitud «d’estadista», en consonància amb el seu nou paper com a diputat. També va pressionar l’agenda de l’església en relació a Kosovo: l’Església Ortodoxa Sèrbia va ser exclosa del diàleg de Belgrad amb Pristina sobre la secessió de Kosovo el 2008, però considera que és territori serbi i té un interès directe pel que fa a la situació de monjos, esglésies i altres propietats financeres i físiques.

Abans de les properes eleccions, Boško i Dveri segueixen buscant normalitzar encara més la seva imatge. Fins i tot després que Dveri perdés la seva representació a la cambra a causa del boicot de l’oposició a les darreres eleccions, continuà la seva transformació promovent l’activisme ecologista i una retòrica de solidaritat econòmica.

Això és evident al seu nou programa ‘Un canvi de sistema, seguretat per a tothom!’, que inclou propostes de «patriotisme verd» (sota l’encapçalament «Tu protegeixes!»), responsabilitat legal (sota l’encapçalament «Tu controles!») i fins i tot democràcia participativa (sota l’encapçalament «Tu decideixes!»). A la ciutat de Subotica, al nord del país, Dveri fins i tot proposà introduir un «pressupost solidari», mentre Obradović es vantava a Instagram d’haver llegit Thomas Piketty, Naomi Klein i d’altres. Tot això serveix perquè Dveri sembli més políticament correcte, una força cristianodemòcrata.

Ajuda des de Berlín

Aquesta «evolució» ha costat més de dues dècades a Dveri, que va començar com un grup antisemita i homòfob d’amics del feixisme serbi i alemany fins ser acceptat com una força política —i una d’important— a la Sèrbia dels nostres dies. No obstant, el principal motiu de preocupació és més actual i menys una qüestió històrica. En moltes maneres, la transformació de Dveri s’ha esdevingut en paral·lel al procés dintre d’AfD.

El canvi en les polítiques de Dveri arribà en un moment en el qual la facció ultradretana d’AfD ‘Der Flügel’ (l’ala) va ser prohibida per l’Oficina d’Alemanya per a la Protecció de la Constitució [serveis secrets alemanys per a l’interior, NdT] i quan les tensions sobre una possible coalició entre l’AfD i els cristianodemòcrates alemanys (CDU) encara eren presents.

Quan la CDU va quedar en tercer lloc, per darrere d’AfD, a les eleccions del 2020 a l’estat federat de Turíngia, 17 polítics de la CDU van escriure una carta demanant que fos aixecat el cordó sanitari contra el partit d’extrema dreta, mentre que a Saxònia-Anhalt, Reiner Haseloff, el president de la CDU, ha rebutjat una coalició amb AfD a principis del 2021. Tot i això, encara que AfD i Dveri han intentat amagar els seus membres més extremistes, el fet que treballin tan estretament junts hauria de ser, per si mateix, causa de preocupació.

Un dels principals dirigents del partit —Dragana Trifković, la persona de contacte de Dveri tant per a Moscou com per a Berlín— també és una de les figures darrere del «Centre Alemany d’Estudis Eurasiàtics». Entre els fundadors d’aquest centre hi ha Markus Frohnmaier, un diputat d’AfD pro-rus nascut a Romania que havia estat president de la «Jove alternativa per Alemanya». Un altre exemple és un dels principals economistes de Dveri i antic membre del comitè principal del partit, Predrag Mitrović, que estudià a l’Escola de Finances i Administració de Frankfurt i també treballà a HypoVereinsbank, com recull la seva biografia personal.

Però el més important és que el propi Obradović ha estat reunint-se amb AfD des d’almenys el 2017, quan va trobar-se amb un dels seus dirigents, Jörg Meuthen, durant una visita al parlament de Baden-Württemberg, on AfD guanyà el 15% del vot el 2017. Obradović es presentà com a membre d’una «AfD sèrbia» i va debatre amb ell idees comunes. Meuthen i Obradović van coincidir pel que fa a valors familiars i la seva «lluita contra els comissaris de Brussel·les», així com en la protecció de les fronteres i la crisi migratòria.

Aleshores, en el 2020, Obradović i Trifković van tornar a visitar Alemanya. Al seu compte de Twitter Obradović es vantà de la seva «cooperació d’antuvi» amb AfD, i especialment amb Meuthen. Però va afegir que «avui tenim l’oportunitat de trobar-nos amb el co-president d’AfD Tin Kupalla, així com amb el seu grup parlamentari al Bundestag».

Durant les seves «visites de feina» al Bundestag, d’acord amb els mitjans de comunicació serbis, el missatge fou el d’una «defensa de la nostra pàtria cristiana de la complexa qüestió de la crisi migratòria». Obradović agraí a AfD el seu suport a Sèrbia sobre la qüestió de Kosovo i la seva crítica a la campanya de bombardeigs de l’OTAN del 1999.

Dimitrej Ljotić. Foto: Wikipedia

AfD critica des de fa temps les fundacions de partit subvencionades per l’Estat alemany, cadascuna d’elles associades a un partit que ha estat escollit al Bundestag almenys en dues ocasions consecutives (per exemple, la Fundació Friedrich Ebert està associada als socialdemòcrates, la Konrad Adenuar, a la CDU). Però de cara a les eleccions del setembre, la Fundació Desiderius Erasmus sembla tenir la mira posada en accedir als fons federals.

Segons Die Zeit, si AfD entra al Bundestag per segon cop, la seva fundació podria rebre fins a 80 milions d’euros anuals. Aquest diners s’utilitzarien per promoure «els interessos alemanys al món» juntament amb els contactes internacionals del partit, d’acord amb la pàgina web de la fundació.

El resultat seria tota una paradoxa: part de les fundacions polítiques d’Alemanya, reconstruïdes i expandides després de la derrota del règim nazi en nom de contrarestar les forces «antidemocràtiques», es convertirien així en un factor per a la inestabilitat política, a través del seu desenvolupament a Alemanya i, al mateix temps, l’exportació del seu missatge. En una Europa post-Merkel, això podria significar més suport per Obradović i Dveri a Sèrbia.

Cobrint les apostes

Dveri pot ser el soci més fort d’AfD a Sèrbia, però és solament la punta de l’iceberg. Cal destacar que AfD ha estat molt activa contactant altres moviments dretans en els darrers anys. Sèrbia ha estat la destinació d’almenys un cop a l’any d’un dels membres d’AfD més controvertits: Frohnmaier, un dels impulsors de Der Flügel a Erfurt (ara suposadament dissolta per les acusacions de feixisme), i de Junge Alternative, i també un dels diputats més joves del Bundestag.

En aquesta operació participa l’assistent de Frohnmaier, l’antic membre de Der Flügel Dubravko Mandić. Segons Balkan Insight, «Mandić i Frohnmaier han estat intentant estendre el missatge d’AfD a Croàcia i Sèrbia: ‘Som la vostra veu’, ha dit Mandić, ‘encara que aquí se’ns consideri ultradretans, racistes i contraris als estrangers’.»

A Croàcia, Mandić es va reunir amb dos diputats d’extrema dreta, l’antic ministre de Cultura Zlatko Hasanbegović (conegut per la seva repressió contra organitzacions culturals d’esquerres) i el general retirat Željko Glasanović. Aquest darrer va admetre a Deutsche Welle que hi havia membres del partit neonazi alemany NPD sota el seu comandament durant les guerres dels Balcans als noranta. Tenint en compte que militants grecs d’Alba Daurada van estar implicats a la massacre de Srebrenica, no hauria de sorprendre’ns que els antics vincles entre organitzacions feixistes europees encara estiguin actius, incloent amb AfD. Els vells hàbits són difícils de combatre.

Però Frohnmaier i Mandić no són només «veus» de la dreta alemanya a Sèrbia, ja que també posen el seu discurs en pràctica. Per exemple, Frohnmaier ha treballat amb Miroslav Parović, un antic membre de Dveri i dirigent de Llibertat Sèrbia, una escissió de Dveri que es va presentar a les eleccions presidencials del 2017. Frohnmaier fins i tot parlà a Smederevska Palanka com a part de la campanya de Parović i aquest va ser convidat a sessions al Parlament alemany. Amb aquest moviment, era d’esperar que més ultradretans alemanys viatgessin fins a Sèrbia.

Un d’ells fou Götz Kubitschek, un periodista i editor ultradretà de Ravensburg, qui durant l’elecció federal del 2017 va donar una conferència a la fundació cultural Matica Srpska  titulada ‘Les demandes mínimes de la dreta a Alemanya’. A causa de la pressió de les organitzacions gitanes de la societat civil, el Ministeri de Cultura i Informació de Sèrbia va haver de preguntar si la fundació cultural més antiga de l’Estat estava promovent el feixisme, la qual cosa, naturalment, va negar.

Durant la seva conferència, Kubitschek va «emfatitzar la importància d’AfD per a Alemanya i l’allunyament del sistema neoliberal». Per empitjorar les coses, això fou després que donés una conferència a l’Institut d’Estudis Europeus sobre el jurista nazi Carl Schmitt i els «seus controvertits anys del 1932 al 1936». Per desgràcia, no es tractava d’una relació unilateral ni tampoc el darrer exemple d’acadèmics serbis establint relacions amb AfD.

Lema de Dveri. Foto: Wikimedia Commons

El 2018, els mitjans de comunicació serbis van senyalar com l’investigador de l’Institut d’Estudis Polítics de Belgrad Dušan Dostanić apareixia com a conferenciant convidat a seminaris relacionats amb AfD organitzats pel propi Kubitschek a Alemanya. Leo Marić, un dirigent ‘identitari’ croat, també apareixia a la llista, palesant l’interès de la ultradreta per tota la regió.

Vincles futurs

Si aquest pacte d’extrema dreta va a més fins assolir la forma del que Luigi Fabbri ha anomenat «contrarevolució preventiva» o roman al nivell de les connexions clandestines és quelcom que no podem saber. Però alguns fets no poden negar-se.

Fins i tot amb l’escassa informació disponible en el domini públic, podem veure que AfD ja ha donat suport de manera entusiasta a candidats presidencials a Sèrbia. I, a més, hom no pot negar l’intent de formar coalicions sota l’ègida d’AfD de figures com Zlatko Hasanbegović a Croàcia i Obradović a Sèrbia, així com altres participants de les guerres als Balcans. Considerant que AfD ja s’ha reunit amb altres dirigents de la regió (incloent Croàcia, un Estat membre de la UE), sembla que el partit està preparant-se per a un futur post-Merkel, incloent en matèria de política exterior alemanya.

AfD dóna de manera destacada suport a Sèrbia en la qüestió de Kosovo, acostant-la al seu torn a Rússia (en el poder de veto de la qual al Consell de Seguretat de l’ONU també es recolzen els nacionalistes serbis). L’interès d’AfD en una cooperació econòmica més estreta amb Rússia també pot explicar per què volen estrènyer els seus vincles amb Sèrbia, on es troba el ramal sud del gasoducte rus. Això fa a Sèrbia dependent del gegant del gas que és Rússia i, potencialment, un actor important a l’hora d’exportar gas fora d’Europa.

Finalment, el projecte de futur d’AfD, com el del NPD neonazi i els seus homòlegs balcànics, és un en el qual Estats perifèrics com Sèrbia i Croàcia tornen al seu passat. Volen que aquests Estats esdevinguin baluards contra «l’amenaça» dels immigrants en la defensa de la «fortalesa Europa», una narrativa que trobem tant a Alemanya com fora d’ella.

Com ha escrit recentment un periodista, «durant dècades els Balcans eren vistos com una regió que exportava inestabilitat a Europa occidental, ara l’extrema dreta d’Alemanya està intentant estendre la seva pròpia ideologia a Europa sud-oriental». Encara que no és estrany que la dreta alemanya doni suport a determinats actors als Estats europeus perifèrics (com el primer ministre búlgar, Boyko Borissov), és cert que fins ara no hem vist el resultat d’un suport real d’AfD. Sense dubte, podem esperar que aquesta situació canviï quan compti amb un major finançament després de les eleccions federals del setembre.

La pandèmia de COVID-19 ha frenat d’alguna manera l’extrema dreta europea en favor d’altres forces més establertes. Però això no significa que vagi a desaparèixer màgicament. Ben al contrari, el suport financer d’AfD podria esdevenir un «estímul financer» que arribés en el moment idoni als seus correligionaris als Balcans i facilitar, així, la formació d’un bloc ultradretà que cobrís tota Europa.


Article publicat originalment a Jacobin el 6 de juliol del 2021
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Belgrad. Wikimedia Commons
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Aleksandar Matković és investigador a l’Institut de Ciències Econòmiques de Belgrad

Comentaris

Com l’extrema dreta alemanya construeix partits antiimmigració als Balcans

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.