Com el neoliberalisme va segrestar els drets humans

Els padrins intel·lectuals del neoliberalisme sabien que havien de vincular una filosofia d’ideals elevats a l’agressiu sistema de lliure mercat que volien propagar per tot el món. Aquesta filosofia la van trobar pervertint la idea dels drets humans.

Com el neoliberalisme va segrestar els drets humans

Els padrins intel·lectuals del neoliberalisme sabien que havien de vincular una filosofia d’ideals elevats a l’agressiu sistema de lliure mercat que volien propagar per tot el món. Aquesta filosofia la van trobar pervertint la idea dels drets humans.

El 1947 van tenir lloc dos esdeveniments aparentment sense relació. Aquell any va ser el de la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans. També va ser l’any en el qual es va fundar la Societat Mont Pelerin, una agrupació que incloïa entre els seus membres fundadors a teòrics pioners del neoliberalisme com Friedrich Hayek o Milton Friedman.

A The Morals of the Market: Human Rights and the Rise of Neoliberalism, la filòsofa Jessica Whyte investiga la relació històrica i conceptual entre els drets humans i el neoliberalisme. En resposta als horrors de la Segona Guerra Mundial, els delegats de les Nacions Unides es van reunir per formular una llista de drets universals. Al mateix temps, un esforç encapçalat per Friedrich Hayek estava en marxa per ressuscitar el liberalisme internacional, suposadament motivat per preocupacions similars a l’amenaçat estat de la dignitat humana i la llibertat.

Els delegats de les Nacions Unides de drets humans i els neoliberals van discrepar sobre la solució correcta a les crisis socials creades per la guerra. Els primers van adoptar una extensa llista de drets socials i econòmics com a fonament de l’ordre de postguerra. Els darrers, en canvi, van retratar l’Estat del Benestar i la planificació com amenaces totalitàries a la «civilització occidental».

Whyte argumenta que governs, ideòlegs i intel·lectuals neoliberals van adoptar aquest discurs dels drets humans per dotar d’un llenguatge moral apropiat a la societat basada en el mercat que havien creat. Un objectiu que va ser possible un cop els neoliberals van extirpar dels drets humans el seu contingut radical.

Expliqueu-me la història al darrere de Morals of the Market. Quines preguntes us van portar a escriure aquest llibre?

Estava intentant comprendre la relació entre els drets humans, que havien esdevingut un llenguatge dominant de la contestació política de finals dels setanta en endavant, per una banda, i el neoliberalisme, que s’adoptà àmpliament en aquest període, per l’altra. Estava interessada en comprendre per què la nostra era neoliberal també ha estat l’era dels drets humans. Així que vaig decidir retrocedir fins al 1947, quan la Comissió de Drets Humans començà a redactar la Declaració Universal de Drets Humans.

Aquell mateix any un grup d’economistes, filòsofs i historiadors es reuniren a un petit municipi alpí a Suïssa per formar la Societat Mont Pelerin. La convocatòria per formar la societat la realitzà originalment Friedrich Hayek, i buscava ressuscitar el liberalisme internacional per contrarestar l’auge del socialisme, la socialdemocràcia i altres tendències «col·lectivistes». Entre els seus membres fundadors hi havia economistes de l’Escola austríaca com Ludwig von Mises, ordoliberals de l’Escola de Freiburg alemanya com Wilhelm Röpke i Alexander Rüstow, i els economistes de l’Escola de Chicago Milton Friedman i Frank Knight. Molts altres van participar, incloent-hi el diplomàtic suís William Rappard, l’economista britànic Lionel Robbins i els filòsofs francesos Bertrand de Jouevenel i Raymond Aron. La Societat Mont Pelerin, que encara avui existeix, va créixer per donar peu a un col·lectiu de pensadors neoliberals que van definir i defensar el neoliberalisme a tot el món durant dècades.

Volia saber com els propis neoliberals entenien els drets humans i es relacionaven amb ells, i si van contribuir al desenvolupament de la política de drets humans que va adquirir una importància destacada des dels setanta en endavant. La meva investigació, i el llibre que vaig desenvolupar a partir d’ella, és un intent per comprendre el paper del pensament dels drets humans en el pensament i la pràctica neoliberals.

A l’esquerra està estesa la idea que el neoliberalisme és una perspectiva amoral, compromesa només amb el racionalisme econòmic i l’objectiu d’un creixement il·limitat. Per suposat, això té implicacions morals. No obstant, al vostre llibre argumenteu que des del seu començament  el neoliberalisme era un projecte moral. És per aquest motiu que el neoliberalisme ha influït i ha estat influït per les teories en desenvolupament dels drets humans. Com modifica aquesta anàlisi del neoliberalisme com a projecte moral la nostra comprensió de com ha evolucionat des dels anys quaranta en endavant?

No em satisfeia gens aquesta manera d’entendre el neoliberalisme dominant que el veu com una racionalitat econòmica amoral que redueix els éssers humans a l’homo economicus. Aquesta interpretació xocava amb el que vaig trobar als arxius de la Societat Mont Pelerin.

Quan s’estudien els documents fundacionals de la Societat Mont Pelerin el 1947 es pot veure una imatge diferent. En les seves pròpies paraules, els fundadors del neoliberalisme creien que els «valors centrals de la civilització estan en perill». Aquesta crisi civilitzatòria, argumentaven, era el resultat de la negació dels estàndards morals absoluts. A la llum d’això, molts neoliberals defensaven la legitimitat moral de la «civilització occidental», que associaven amb els valors familiars, la llibertat individual, la responsabilitat personal i acceptar els resultats de la competició de mercat.

No era que, per als neoliberals, la competició de mercat fos simplement un mitjà més eficient de distribuir bens i serveis, sinó que el mercat era la institució central que hauria de coordinar la societat com a contrapès del poder polític. Friedrich Hayek en particular va esforçar-se en formular el que considerava com la moral del mercat. Argumentà que una societat lliure només podria sobreviure si la gent tolerava alts nivells de desigualtat i s’abstenia d’interferir col·lectivament amb l’ordre de mercat. L’èxit d’un mercat competitiu descansava en inculcar aquestes creences.

Com ens ajuda aquesta perspectiva a entendre la missió moral del neoliberalisme actual?

Penso que canvia la manera que tenim d’entendre l’aliança entre el conservadorisme moral i el neoliberalisme, que està particularment arrelada als Estats Units. Als inicis de la seva obra, la politòloga Wendy Brown va abordar aquest problema, com ho va fer la sociòloga Melinda Cooper. Totes dues intentaren resoldre aquest trencaclosques de com, als inicis de la revolució sexual, els neoliberals econòmics, envellits i amorals, sobretot aquells vinculats a l’Escola de Chicago, feien front comú amb els neoconservadors, els evangèlics i els conservadors.

Si movem el focus més enllà dels Estats Units, a l’Europa dels anys quaranta, veiem força clarament que el conservadorisme moral no era un suplement extern al neoliberalisme, sinó que, més aviat, era una part del paquet neoliberal des de bon començament. Els pensadors neoliberals no necessitaven buscar més enllà del moviment neoliberal per trobar defenses de la cristiandat o la superioritat de la civilització occidental. Com tampoc havien de buscar enlloc per trobar una defensa de la família. El neoliberal alemany Wilhelm Röpke la va descriure com «l’esfera natural de la dona, l’entorn adequat per criar canalla i encara més, la cèl·lula mare de la comunitat». És més, com explico, els primers pensadors neoliberals creien que l’auge de la socialdemocràcia i de l’Estat del Benestar amenaçava amb usurpar el rol natural de la dona a la família.

Altres estudiosos —de manera destacada Samuel Moyn, professor de Dret i Història a Yale— han suggerit que el neoliberalisme i els drets humans són «companys» o que «convergeixen netament». En canvi, vostè explica que el projecte neoliberal va reutilitzar teories dels drets humans. Tenint en compte la centralitat de la idea dels drets humans en els moviments socials, penseu que el neoliberalisme va despolititzar aquests moviments, apartant-los de la lluita política? Està connectat amb la incorporació dels moviments polítics a ONG despolititzades? 

Els dirigents i pensadors neoliberals han adoptat molt explícitament una estratègia de despolititzar els moviments socials. A mitjans del segle XX, els neoliberals de la Societat Mont Pelerin estaven sobretot units pel convenciment que el mercat podia usar-se per pacificar les relacions socials. Per defensar aquesta tesi, van reviure una idea del segle XVIII que havia estudiat l’economista del desenvolupament Albert Hirschman.

Els primers neoliberals argumentaven que quan la gent actua, ho fa sobre la base d’interessos freds i racionals, que són menys captius de les seves violentes passions polítiques. Consegüentment, els neoliberals veien la societat civil com un reialme de relacions mútuament beneficioses que necessitava ser protegit de les intrusions de la política. Els drets humans podien utilitzar-se per protegir la societat civil i els dominis privats dels individus —i encara més important, la seva propietat privada— del canvi polític.

En un plànol internacional, això també significava protegir els drets dels inversors. Això era particularment important a les antigues colònies, on els Estats postcolonials estaven intentant expropiar la propietat de les corporacions multinacionals o de les corporacions associades a les antigues potències colonials. Així que els fundadors del neoliberalisme van veure els drets humans com fre a la política així com una manera de prevenir la intervenció política.

Pel que fa a les ONG, els propis neoliberals tendien a ser molt ambivalents cap a elles. Això no obstant, explico que des dels setanta cap endavant moltes de les ONG de drets humans van adoptar el marc neoliberal, veient la política com quelcom violent i opressiu, mentre contemplaven la societat civil i el mercat com el reialme de la llibertat individual i de les relacions socials mútuament beneficioses.

Com van arribar a fer les paus els pensadors neoliberals amb el paper de l’Estat com a garant dels drets humans? I quina relació esperaven promoure entre les institucions supranacionals com l’ONU i l’Estat nacional?

El neoliberalisme no és anti-estatista, certament. Al contrari, el neoliberalisme es preocupa, i molt, de mobilitzar l’Estat per protegir la competició al mercat de qualsevol intrusió política. Fonamentalment, al que s’oposen realment els neoliberals és a la sobirania popular. Hi ha una figura que apareix una vegada i una altra als escrits neoliberals com al primer teòric del totalitarisme: el filòsof il·lustrat de Ginebra, Jean-Jacques Rousseau. Rousseau és, potser, el teòric més important de la sobirania popular.

Els neoliberals volien despolititzar l’Estat. Rebutjaren l’argument de Rousseau que la voluntat popular havia de desenvolupar-se a través de l’Estat i que l’Estat podia ser una institució que mantingués la sobirania popular. En comptes d’això, volien limitar el paper de l’Estat a fer de policia del descontentament social i contrarestar les amenaces al mercat. Veien la idea dels drets humans com un avantatge perquè podia legitimar intervenir per protegir les relacions de mercat a un nivell internacional.

El neoliberalisme va consolidar-se i esdevenir hegemònic als setanta i vuitanta, com ho feu el model de drets humans que afavoriren. A la mateixa vegada, els projectes comunistes revolucionaris i el socialisme d’Estat van començar a entrar en declivi. Com presenteu la relació entre aquestes dues tendències?

El neoliberalisme va sorgir a meitat del segle XX com una reacció a l’auge del socialisme, el comunisme, el nacionalisme anticolonial i la socialdemocràcia. Als setanta i vuitanta, quan aquestes tendències polítiques entraren en declivi, el neoliberalisme començà la seva marxa cap a l’hegemonia. També fou en aquest període quan el discurs dels drets humans va adquirir la seva rellevància, centrat en els drets civils i polítics a costa dels drets socials i econòmics.

Per comprendre la relació entre aquests desenvolupaments, em vaig ocupar del cas de França, centrant-me en l’ONG humanitària Metges Sense Fronteres (MSF), que va adoptar de manera molt explícita el pensament neoliberal en oposició a les demandes postcolonials d’una redistribució global. A inicis dels vuitanta va esdevenir un lloc comú argumentar que la promesa emancipatòria del que s’havia anomenat Tercer Món havia acabat en alguns escenaris francament desastrosos i règims autoritaris i repressius. Les persones associades a MSF es basaren en l’obra de l’economista neoliberal del desenvolupament Peter Bauer per explicar-ho i argumentar que només una economia de mercat competitiva podia preservar els drets humans.

Els drets humans van adquirir rellevància en aquell període com una alternativa a les avui eclipsades utopies del comunisme i el Tercer Món, com ha explicat Samuel Moyn. Però més que això, el discurs dels drets humans donà legitimitat moral a l’agenda neoliberal. MSF va ser l’organització més explícita en el seu rebuig de les idees de sobirania i redistribució econòmiques. Ara bé, moltes de les altres ONG de drets humans van reforçar l’atac neoliberal a la sobirania postcolonial i donar suport a la demanda de noves formes d’intervenció humanitària en els territoris de les antigues colònies.

Així doncs, MSF és un exemple d’una organització progressista que ha adoptat perspectives neoliberals?

Sí. Malgrat ser una ONG humanitària, els líders de MSF a França van començar a presentar arguments molt violents, en particular contra la idea del Nou Ordre Econòmic Internacional, que tenia el suport del Moviment No-Alineat [de nacions que no s’alineaven amb el camp comunista ni amb els EUA ni l’OTAN]. La cúpula de MSF va començar a reciclar arguments que els pensadors neoliberals havien estat fent durant dècades, perorant com Occident no devia ser víctima de l’anomenada culpa colonial.

També es van proposar derrotar els arguments d’una generació prèvia de pensadors anticolonials, per exemple, el relat de Frantz Fanon de com la riquesa d’Europa es va robar, literalment, a les antigues colònies, i que Jean-Paul Sartre subratllà. Els líders de MSF es van basar en l’obra de Bauer per rebutjar explícitament l’argument que hi havia una relació entre la riquesa d’Europa i l’empobriment de les antigues colònies. Això va ser crucial per al seu rebuig de la «culpa colonial».

I d’aquesta manera va ser com tota una sèrie de progressistes van adoptar bàsicament la visió neoliberal en qüestions sobre la civilització, l’ètnia i la nació?

Els teòrics dels drets humans mai van anar tan lluny com els neoliberals a l’hora de defensar explícitament la idea que la civilització occidental és superior per la seva valorització dels mercats i pels drets humans. Ara bé, si que es van basar en pensadors neoliberals que desenvolupaven el que anomeno «drets humans neoliberals», que assumien que els drets humans exigien una economia de mercat amb competició.

És a Human Action: A Treatise on Economics on Ludwig von Mises ho evidencia de manera més clara. En aquest text argumenta que «tan aviat com la llibertat econòmica que garanteix l’economia de mercat als seus membres és eliminada, totes les llibertats polítiques i les declaracions de drets esdevenen una falòrnia.» Moltes ONG de drets humans han acceptat això, ja sigui implícitament o explícita.

Les ONG eren més renuents a l’hora d’acceptar les jerarquies racials explícites que alguns teòrics neoliberals defensaven. Mai van anar tan lluny com von Mises, per exemple, que argumentà a Human Action que «les millors races» tenen una aptitud especial per a la cooperació a través del mercat i, en conseqüència, els «pobles que han desenvolupat el sistema d’economia de mercat i s’aferren a ell són, en tots els respectes, superiors a altres pobles.»

A desgrat de tot això, a l’afirmar que la pobresa de les nacions postcolonials era el resultat de ferides autoinfligides, moltes ONG implícitament van acceptar un discurs racialitzat que obscuria les maneres en que les nacions colonials i suposadament les relacions de lliure mercat havien empobrit les antigues colònies. A més, les ONG de drets humans amb freqüència van defensar aferrissadament la dicotomia neoliberal entre política i mercat, que donava valor al darrer com un contrapès a l’autoritarisme del primer.

Com es relacionà la manera d’entendre la llibertat i la sobirania dels neoliberals amb les seves actituds contra l’autodeterminació i les lluites anticolonials? I quins conceptes específics de llibertat i sobirania van plantejar al seu torn els neoliberals?

Comencem per la llibertat. La llibertat és interessant perquè és el valor més associat amb el neoliberalisme. Si s’observa atentament la seva obra, els neoliberals bàsicament entenen la llibertat tal i com Hayek la va descriure: com a submissió els resultats impersonals del mercat. Per als pensadors neoliberals, la llibertat està molt clarament limitada al que és compatible amb el funcionament d’un ordre de mercat competitiu.

Aquesta és la mena de llibertat amb la que tots estem massa familiaritzats avui dia. Som lliures de buscar una altra feina, de reciclar-nos professionalment, de tornar a la universitat o de conduir per a Uber. Però no som lliures per a afiliar-nos a un sindicat o lluitar contra la imposició de les relacions de mercat capitalistes a un mercat internacional.

Quan el colonialisme formalment s’acabà, el neoliberalisme es preocupà principalment per blocar l’aparició d’una genuïna llibertat política o autodeterminació per als pobles de les antigues colònies i, en comptes d’això, van voler assegurar-se que les antigues colònies se sotmetien al seu lloc tradicional en una divisió internacional del treball creada pel propi colonialisme.

Una cosa semblant trobem quan observem la idea de sobirania. Els neoliberals defensaven el que Mises anomenà «la sobirania del mercat». Per a ells, la sobirania del mercat no atorga cap dret a la resistència: tothom ha de conformar-se amb el lloc que li pertoca en aquest ordre determinat de mercat. Un cop més, això contrasta molt amb la idea de sobirania econòmica que era popular en les societats postcolonials.

Els neoliberals s’oposaven a la idea de sobirania popular sobre els recursos naturals, argumentant que les matèries primeres havien de pertànyer a qui fos capaç de comprar-les en un mercat obert. El seu ideal era un en el qual les relacions econòmiques del període colonial persistien mentre el colonialisme formal declinava.

Després de l’elecció de Donald Trump, diversos pensadors, des del filòsof polític radical i activista Cornel West fins a Samuel Moyn, van declarar que el neoliberalisme s’havia mort. Aquesta és una afirmació que altres han estat fent durant dècades. A The Morals of the Market critiqueu aquesta mena de pensament de fi d’època. Per què aquesta declaració de la mort del neoliberalisme s’ha obert pas en el pensament de la política contemporània?

El neoliberalisme ha estat declarat mort moltes vegades. I sembla com si constantment ressuscités. Com a conseqüència d’això han circulat tota mena de metàfores, incloent la idea d’un «neoliberalisme zombi» i el que Zachary Manfredi i William Callison han anomenat recentment «neoliberalisme mutant».

«Neoliberalisme mutant» pot ser una manera millor de comprendre la trajectòria del neoliberalisme des del període de Trump en endavant. La versió de neoliberalisme associada als Clinton als Estats Units i a la Tercera Via al Regne Unit, la combinació d’una agenda social progressista amb una economia de lliure mercat, aquesta versió ha estat desplaçada no només als Estats Units i el Regne Unit, sinó també a l’Índia, al Brasil i a Hongria per una forma de neoliberalisme socialment conservador, racista i explícitament reaccionari. No obstant, si retrocediu en la història del neoliberalisme, es pot veure amb claredat que aquests temes aparentment nous —ja sigui quan afirmen la superioritat «d’Occident» o una jerarquia racial o civilitzatòria— sempre han ocupat un lloc destacat en la manera de comprendre el món dels neoliberals.

Però fins i tot tenint això en compte, penso que hi ha una transformació real en marxa. Figures com Margaret Thatcher, Ronald Reagan i fins i tot Tony Blair van ser capaces de presentar el neoliberalisme com una promesa utòpica. Hi havia la sensació que ens portaria a un futur més brillant. Això ha quedat enfosquit per les crisis financera i econòmica mundial, la pandèmia de la COVID-19 i la catàstrofe climàtica en marxa.

Encara que penso que estem veient un canvi, també em preocupa que el neoliberalisme és un conjunt d’idees i pràctiques profundament insistent i tenaç. A més d’haver penetrat profundament en els processos de presa de decisions polítiques, el neoliberalisme s’ha inserit en les nostres subjectivitats. Derrocar el neoliberalisme, doncs, exigeix un desafiament extraordinari i una mobilització política molt més gran de la que hem vist fins ara.

Què voleu dir quan dieu que el neoliberalisme s’ha inserit en les nostres subjectivitats?

Penso que ara és molt comú que la gent es vegi a si mateixa com a emprenedors que interactuen en un mercat competitiu. Per exemple, el sindicalisme ha estat soscavat per la idea que l’individu és responsable de la seva resiliència, de millorar la seva pròpia vida i determinar el seu futur. En aquest sentit, la moral del mercat ha estat acceptada àmpliament i explícita, fins i tot per persones que no es veuen a si mateixes com a neoliberals.

S’ha convertit en un lloc comú que les persones pensin que així és com el món funciona, i que hi ha molt poques alternatives. Això també ocorre perquè les reformes neoliberals han erosionat els suports socials i els sistemes de benestar que havien donat a la gent una alternativa en comptes d’haver de valer-se simplement per si mateixos.

El repte, en un context així, és convèncer a la gent que tingui fe en la idea que un procés col·lectiu de canvi social podria oferir-los més que els processos individuals d’inversió en si mateixos. Aquesta és una tasca enorme, que ens exigeix transformar-nos no només en la manera que pensem, sinó la realitat material que el neoliberalisme ha materialitzat mundialment.

A més d’examinar la manera com el neoliberalisme i les idees dels drets humans han evolucionat juntes, The Morals of the Market proporciona un relat sobre com el neoliberalisme ha donat forma a l’imperialisme estatunidenc. Als Estats Units, els liberals [en el sentit estatunidenc del terme, NdT] han celebrat recentment la tornada dels Demòcrates al poder. Quina és la vostra opinió de la presidència de Joe Biden? Quin camí pot prendre el neoliberalisme a partir d’aquí?

La tornada dels Demòcrates a la Casa Blanca és molt interessant, tant pel que fa al neoliberalisme com als drets humans. El secretari d’Estat, Antony Blinken, recentment ha declarat que l’administració Biden situarà els drets humans al centre de la seva política exterior. És evident que això forma part de la nova guerra freda amb la Xina. Per molt que Blinken i Biden hagin reafirmat el seu compromís amb un discurs de drets humans universals que no distingeixi entre aliats i adversaris, el seu focus amb la Xina és clar.

Poc després del darrer bombardeig devastador israelià de Gaza, l’administració Biden va blocar de manera repetida les declaracions del Consell de Seguretat de l’ONU demanant que s’aturés l’ofensiva. Això demostra que l’administració Biden és tan selectiva en l’aplicació dels drets humans a la seva política exterior com qualsevol govern estatunidenc anterior. Això no és cap sorpresa.

Penso que hi ha un moviment més fascinant amb Biden, almenys en termes retòrics. La seva administració està allunyant-se explícitament dels resultats i la retòrica de dècades de reestructuració neoliberal. Es pot veure de manera molt clara en les seves declaracions sobre com l’economia de goteig (trickle-down economics) mai ha funcionat, i que el gran govern (big government) ha tornat. També és remarcable la seva afirmació que l’Estat necessita tenir un paper substancial a l’hora de crear infraestructura física i social per permetre la participació econòmica i promoure una major igualtat.

Els Estats Units semblen moure’s internament cap a un capitalisme dirigit per l’Estat. Això planteja una qüestió interessant: com modificarà aquest canvi la defensa que fa el país dels drets humans? Al seu discurs de març del 2021 en ocasió de la publicació de l’informe anual dels Estats Units sobre els drets humans, el secretari d’Estat Blinken argumentà que els països que respecten els drets humans són millors per a les mercaderies estatunidenques, mentre que els països que vulneren els drets humans són, també, aquells que violen les normes comercials.

Aquesta és una afirmació clàssica del paradigma neoliberal dels drets humans. Si hi ha un canvi real a l’administració Biden en direcció a polítiques econòmiques que donin al govern un major paper en la propietat i gestió del capital, serà interessant veure com això modifica l’agenda política de drets humans dels Estats Units. La defensa dels drets humans podria tenir un paper menys destacat al món en un capitalisme dirigit per l’Estat en el qual el llenguatge dels interessos nacionals adquireix una importància renovada.

Article publicat originalment a Jacobin
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Flickr
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Angela Smith és doctoranda a la Facultat de Dret i Justícia a la Universitat de Nova Gales del Sud.

Comentaris

Com el neoliberalisme va segrestar els drets humans

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.