Che Guevara, el Lenin d’Amèrica Llatina

L'obra de Lenin va influir profundament en el Che Guevara. Ambdós autors representen un marxisme heterodox i revolucionari

Che Guevara, el Lenin d’Amèrica Llatina

Che Guevara, el Lenin d’Amèrica Llatina

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'obra de Lenin va influir profundament en el Che Guevara. Ambdós autors representen un marxisme heterodox i revolucionari
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Lenin i el Che, dos indomesticables i indigeribles. Els dos estructuren el seu pensament i pràctica política en discussió amb el marxisme oficial de la seva època: Lenin contra el marxisme oficial de la II Internacional, i el Che contra el de la URSS. Els dos plantegen un marxisme revolucionari i expressen l’ala esquerra de l’interior del marxisme revolucionari mundial, crític amb les institucions capitalistes. Lenin va tenir mestres molt concrets; en canvi, el Che va ser principalment autodidacte, tot i que el va ajudar a estudiar El Capital un hispano-soviètic poc conegut anomenat Anastasio Mansilla. Amb Mansilla van organitzar dos grups de lectura d’El Capital: un amb Fidel, el Che i Carlos Rafael Rodríguez, i un altre amb el Che, Orlando Borrego (que ens ha brindat gran testimoni d’aquestes experiències als seus llibres i en entrevistes escrites i filmades que li hem fet a www.lahaine.org o www.rebelion.org, www.cipec.nuevaradio.org; i a YouTube sota el segell “Brancaleone Films”) i els seus companys del Ministeri d’Indústries. Lenin va tenir dos mestres molt erudits. Un de rus, Giorgi Plejanov, i un alemany, Karl Kautsky. Anys després, Lenin va tenit una actitud “parricida” i va trencar amb els seus dos mestres (com Rosa Luxemburg, que en aquest punt es va anticipar fins i tot al líder bolxevic que tant l’admirava i que li ret un emocionat homenatge quan la socialdemocràcia l’assassina) perquè Plejanov i Kautsky arrossegaven una mentalitat de segle XIX, un socialisme evolucionista i determinista no gaire diferent al del seu “enemic” Eduard Bernstein, avi del reformisme contemporani.

Flickr – Nick Castle

Els dos estructuren el seu pensament i pràctica política en discussió amb el marxisme oficial de la seva època: Lenin contra el marxisme oficial de la II Internacional, i el Che contra el de la URSS .
tweet

Lenin i el Che són heterodoxos en relació al marxisme de la seva època. Guevara expressava una heterodòxia molt creadora: es permetia llegir a Paul Sweezy, de la Monthly Review; a León Trotsky i a Ernest Mandel, als maoistes (des de Mao a Charles Bettelheim), a Simón Bolívar. Estudiava la vida dels revolucionaris cubans Antonio Guiteras i Julio Antonio Mella, va llegir i estudiar a Aníbal Ponce i a José Carlos Mariátegui. Es va permetre llegir de tot… La vida del Che va ser més curta i no va tenir tant temps de revisar, però sí de canviar el  seu pensament inicial. En la seva joventut, Guevara admirava a Stalin. Després va poder conèixer la URSS i el sistema de l’Europa de l’Est de primera mà: va acabar sent-ne radicalment crític. Tots els materials escrits més crítics es van començar a conèixer fa una dècada, i gran part d’Amèrica Llatina (des de la dreta més ferotge a l’esquerra més tradicional) desconeix el pensament profund del Che perquè la publicació d’aquests escrits és molt recent. Potser passa una cosa semblant a l’Europa occidental. El seu llegat és la imatge del “guerriller heroic i sacrificat” que van homenatjar els cubans, però es coneix poc la seva crítica a l’economia política dels soviètics, els seus estudis sobre El Capital de Marx, el seu estudi detallat de Lenin, les seves lectures heterodoxes de Wright Mills, György Lukács, León Trotsky, Mao Tse Tung, etc. De fet, a molts països l’esquerra electoralment predominant és a dia d’avui profundament anti Che Guevara. Fins i tot intel·lectuals que han format part de comitès centrals de partits marxistes tradicionals, avui al centre de la política electoral, s’han animat a afirmar en privat o en públic que “el Che era un militant abnegat, però entenia molt poc o res del marxisme!”. Curiosament, els que afirmen aquests disbarats ni tan sols han llegit els seus apunts crítics d’economia o els seus Quaderns teòrics de Bolívia. Molts d’aquests furiosos i obsessius anti guevaristes no saben ni tan sols de l’existència d’aquests llibres, ni n’han tingut accés a l’índex, la lectura o l’estudi.

Guevarisme, leninisme contemporani

El guevarisme constitueix l’aplicació creadora, no mecànica, del leninisme a un continent del Tercer Món. Si bé Lenin és un pensador universal i no va escriure només per a Rússia, a dia d’avui se senten algunes presumptes apologies (des d’assajos aïllats a biografies comercials) que pretenen reduir-lo a un “pensador rus”. Antonio Gramsci, un altre gran i estricte leninista, als Quaderns de la presó (principalment als quaderns 11 i 13), afirma sense dubtes que amb Lenin ens trobem davant d’un pensador universal (no només rus). El Che Guevara opina una cosa semblant, però en el seu leninisme el component tercermundista està més emfatitzat. Les seves principals idees i plantejaments tenen origen en el pensament de Lenin: per exemple la teoria que l’imperialisme és un sistema mundial amb un desenvolupament desigual. Trobem el nucli i les llavors de la posterior teoria marxista de la dependència (complement de l’obra de Lenin des de la nostra Amèrica) sintetitzada en l’obra dels seus exponents més radicals com Ruy Mauro Marini, Theotonio Dos Santos i Vania Bambirra: hi ha centres, semiperifèries i perifèries, països capitalistes imperialistes, hi ha colònies, semicolònies, societats i països dependents. El capitalisme mai és homogeni ni pla, sinó un sistema mundial amb dominacions estructurals.

Flickr – Tim Reckmann

Avançant-se a aquesta teoria inspirada en una lectura tercermundista de Lenin, el Che era un profund leninista. Existeix una foto del Che al seu estudi personal, a casa seva a L’Havana, amb les Obres Completes de Lenin… Una altra foto d’un homenatge a Lenin amb un Che somrient darrere seu… un gran quadre del líder bolxevic.

El guevarisme constitueix un leninisme del món perifèric i dependent (i m’animaria a postular que probablement també el leninisme de l’Europa perifèrica). Una actualització de les principals lliçons de la revolució bolxevic per als temps actuals.

La nostra opinió és que el Che és la màxima expressió d’aquest corrent, que en la segona meitat del segle XX i en el que portem de XXI busca apropiar-se creativament de Lenin i el pensament bolxevic en clau anticapitalista tweet

La nostra opinió és que el Che és la màxima expressió d’aquest corrent, que en la segona meitat del segle XX i en el que portem de XXI busca apropiar-se creativament de Lenin i el pensament bolxevic en clau anticapitalista. Sobretot, en la línia d’esquerra revolucionària de Roque Dalton, Miguel Enríquez, Carlos Fonseca, Manuel Marulanda, Camilo Torres, Turcios Lima, Carlos Marighella, Raúl Sendic, Mario Roberto Santucho i tants d’altres.

Lenin, el Che i el present

Avui en dia, l’opció és reconstruir una esquerra articulada a escala internacional (perquè el capitalisme és un sistema mundial amb un mercat mundial, monedes nacionals o regionals, però amb diners mundials, empreses industrials, bancs i companyies que operen a escala internacional i aliances político-militars que també son internacionals). Una esquerra que no es limiti a les institucions i que s’animi i es proposi dominar totes les formes de lluita. Aquest és el gran repte.

La nostra esperança és que apareguin noves lectures de Lenin. El Che pot ajudar molt a aquest marxisme heterodox: les irreverències del Che poden ser un gran al·licient per recuperar a Lenin i reconstruir una esquerra digna i sòlida que es faci respectar, enlloc de pidolar “un petit lloc” dins del sistema.


Traducció: Frederic Muniente
Imatge de Capçalera: Flickr – Rogelio A. Galaviz C.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Filòsof, docent i investigador marxista, nascut el 1967 a Buenos Aires, Argentina.

Comentaris

Che Guevara, el Lenin d’Amèrica Llatina

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa