Carn de canó? Antidisturbios, 2020

La sèrie Antidisturbios ha aconseguit aprofundir en un debat públic sobre la violència policial, l’organització i cultural dels antiavalots i les relacions amb els poders econòmics i judicial

Carn de canó? Antidisturbios, 2020

Carn de canó? Antidisturbios, 2020

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La sèrie Antidisturbios ha aconseguit aprofundir en un debat públic sobre la violència policial, l’organització i cultural dels antiavalots i les relacions amb els poders econòmics i judicial
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

«La serie antidisturbios es una auténtica basura». Així valora el sindicat ultra JUPOL la sèrie dirigida per Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, estrenada fa poc  i que ha provocat certa polèmica a les xarxes. S’està convertint en habitual que les estrenes de sèries provoquin rebombori i campanyes de desprestigi, com va ocórrer amb l’estrena de Pàtria a la cadena HBO.

Antidisturbios pretén mostrar la realitat de la Policia Nacional espanyola, en concret, dels cossos antiavalots de la UIP. Sens dubte, per a tots els que vàrem viure de prop la jornada de l’1 d’octubre de 2017, veure als famosos piolins en pantalla provoca sensacions fortes. Però també una certa curiositat sociològica: com deuen ser aquells que van venir al nostre país entre crits de «a por ellos»?

L’acció arranca amb un desnonament a Madrid. L’acció és crua i manté a l’espectador en una sensació de frustració i tensió. Com a dada curiosa, veiem a l’actriu catalana Juana Dolores Romero Casanova en el paper d’una activista d’una plataforma antidesnonaments. El desnonament ens mostra com els policies intenten per tots els mitjans treure els telèfons mòbils als manifestants que intenten paralitzar-ho, una actuació habitual i legalitzada per la Llei de Seguretat Ciutadana, la famosa Ley Mordaza. El cap de la brigada Puma 93, Osorio, intenta no realitzar la càrrega, però el jutge, amb una cridanera absència en pantalla, ordena que es realitzi el llançament a qualsevol cost.

A partir d’aquesta càrrega i les seves funestes conseqüències es comença a desenvolupar l’acció. Veiem com es relacionen entre ells els agents antiavalots i com és la seva vida. La seva cultura organitzativa està plena de comportament híper-masculinitzats, de fatxenderia i d’impulsivitat. Tampoc s’estalvien alguns comentaris racistes. Al mateix temps, la lleialtat entre companys ens mostra unes relacions on els vincles personals tenen una importància cabdal. Tot això no és un invent dels guionistes. La sociologia jurídico-penal i els estudis etnogràfics de la cultura policial confirmarien moltes de les situacions que es veuen a la sèrie.

Per comprendre que existeix una cultura policial i que està condicionada socialment per elements de gènere, classe i ètnica puc recomanar The Politics of Police (2010), del britànic Robert Reiner. Es tracta  d’un text bàsic i fonamental per a començar a explorar la cultura policial. En el Regne Unit, en general, hi ha una rica tradició d’estudis criminològics i etnogràfics sobre el món policial.

D’altra banda, els informes que habitualment realitzant entitats com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans o Iridia demostren que els cossos antiavalots realitzen abusos i agressions de forma reiterada. Per entendre la violència institucional i especialment la policial, recomano sense cap dubte el documental La Xifra Negra de la Violència Institucional, que combina la ficció cinematogràfica amb testimonis d’experts i drets humans i víctimes de tortura i tractaments inhumans i degradants.

És obvi que aquesta radiografia d’un cos fictici d’antiavalots no ha agradat als sindicats de la Policia espanyola. Les seves queixes són absolutament injustificades. La sèrie no criminalitza als antiavalots i inclús hi ha moments on es veu una mena de paternalisme. Hi ha policies dolents, corruptes, i després els antiavalots, que es deixen portar per la testosterona, però que estan sempre a les ordres dels que realment manen. Són carn de canó, segons la sèrie.

Antiavalots de la UIP en operatiu. Foto: Flickr – [email protected]

Els membres de la brigada acabaran coneixent a un expolicia misteriós, amb barba, gorra i ulleres de Sol. És l’ex-agent Revilla. Un expolicia que ara es dedica a negocis privats, arribant allà on no arriben les institucions de l’Estat. Sorogoyen i Peña han portat a les nostres pantalles una versió fictícia del famós Comissari Villarejo, implicat en tantes trames del poder de l’Estat espanyol. Entre d’elles, l’Operació Catalunya (amb la participació d’un altre curiós personatge, el Pequeño Nicolás) o el robatori del mòbil de Dina Bousselham, ex-assessora de Pablo Iglesias.

Però.. qui vigila al vigilant?

Doncs l’agent Laia Urquijo, ens sembla dir la sèrie. Un dels grans encerts dels guionistes és posar el focus en la gran importància dels Assumptes Interns per a investigar a la pròpia policia i posar llums i taquígrafs als abusos. A diferencia de molts serials estatunidencs on els Assumptes Interns són una gent grisa i burocràtica que no té més intenció que posar pals a les rodes, a Antidisturbios ens mostren un Departament que realment es pren amb seriositat la seva funció de desconfiar i vigilar a la pròpia policia. D’altra banda, aquesta professionalitat i rigor la veiem en Urquijo, però, tal i com va passar en la realitat, Assumptes Interns es veu salpicada per les lluites de poder dintre de la Policia Nacional. El personatge de Laia, encarnat per l’actriu Vicky Luengo, serveix per tenir una guia que va investigant al mateix ritme que l’espectador. Representa la recerca de la veritat, del voler tenir proves.

És fàcil tenir empatia amb Laia, que a la sèrie simbolitza el que hauria de ser l’Estat de Dret des d’una perspectiva clàssica republicana: desconfiar del poder, posar garanties i investigar tots els abusos mitjançant proves. Encara que Laia inicialment és una mera agent dintre del «Departament de tocar els nassos», a mesura que passen els episodis va adquirir agència pròpia i agafant protagonisme.

Antidisturbios ha aconseguit aprofundir en un debat públic sobre la violència policial, l’organització i cultural dels antiavalots i les relacions amb els poders econòmics i judicial

La sèrie, per sort, posa el dit a la llaga d’un tema del que poc es parla, inclús en els moviments socials. Per alguna raó, molta gent encara creu que els antiavalots segueixen les ordres directes d’un càrrec polític, ja es digui Buch o es digui Marlaska. Però els encàrrecs de moltes accions que porten a terme els antiavalots són ordres judicials. Els jutges, aquells grans desconeguts. Ningú sap molt bé quina cara fan. No donen entrevistes. No dic això, com és obvi, per exculpar a cap polític del seu deure de controlar i disciplinar a la policia, però ens aniria bé saber que els antiavalots actuen com a policia judicial en moltíssimes ocasions, i que ningú posa el focus en aquell jutge que truca als policies per a dir que el desnonament s’ha de fer sí o sí. Tampoc es parla massa que hi ha jutges de l’ordenament civil que participen en tallers de formació sobre desnonaments amb agents immobiliaris i amb l’empresa Desokupa.

És el cas concret del magistrat barceloní Fernando Valdivia, segons el qual s’ha de tenir mà dura contra els ocupes. Al Juliol, en plena campanya estival de criminalització de les ocupacions, expressava el següent sobre les persones ocupes: «Quan arriben a la vista oral et porten un iPhone de l’últim model. I a més, home, jo tinc panxa, això vol dir que menjo, però ells estan molt llustrosos». Seria molt ingenu pensar que els jutges no tenen ideologia. Però ningú els vota. Donen ordres a la policia, però ningú els vota. La major part del temps no surten en pantalla. Com a la sèrie, estan en segon pla.

El director Rodrigo Sorogoyen. Foto: Wikimedia Commons

Una limitació de la sèrie, des del meu punt de vista, és que tot el relat sembla que sigui excepcional. Un funcionament erroni d’un Sistema Penal que hauria de funcionar bé sinó fos per la corrupció moral que el podreix per dintre. Aquesta mena de moralisme amaga que el problema de la policia i dels jutges és que treballen sota condicions capitalistes. L’estat capitalista te com a funció preservar els interessos de les classes propietàries, encara que les contradiccions de la societat fa que l’estat tingui, en termes de Poulantzas, una certa autonomia relativa respecte aquestes elits oligàrquiques. La funció estructural dels antiavalots realitzant desnonament per afavorir l’especulació immobiliària es desdibuixa a mesura que avança el relat i és substituït per les «cloaques de l’estat», les lluites de poder internes i els interessos econòmics de jutges i policies corruptes.

A pesar d’aquesta crítica, Antidisturbios ha aconseguit aprofundir en un debat públic sobre la violència policial, l’organització i cultural dels antiavalots i les relacions amb els poders econòmics i judicial. A més a més, deixa oberta una possible segona temporada on segurament Catalunya i el procés tinguin un protagonisme claríssim. Està preparada la societat espanyola i catalana per veure l’octubre de 2017 convertit en ficció?

Certament, la sèrie ens és útil per fer-nos preguntes sobre l’estat i el Sistema Penal. Hauríem de dissoldre els cossos antiavalots? Quines funcions hauria de tenir la policia? És més, hauria d’existir la policia? Quins llaços hi ha entre el Poder Judicial i les elits econòmiques?

Foto de portada: fotograma de la sèrie
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Màster en Criminologia i Sociologia Jurídico-Penal per la Universitat de Barcelona. Membre del col·lectiu Debats pel Demà

Comentaris

Carn de canó? Antidisturbios, 2020

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.