Cap a la vaga de lloguers?

L'èxit d'una vaga de lloguers no depèn només de l'entusiasme o determinació de qui la convoca sinó de les condicions econòmiques i polítiques concretes i de la consciència de les classes populars que s'hi veuen abocades.

Cap a la vaga de lloguers?

Cap a la vaga de lloguers?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'èxit d'una vaga de lloguers no depèn només de l'entusiasme o determinació de qui la convoca sinó de les condicions econòmiques i polítiques concretes i de la consciència de les classes populars que s'hi veuen abocades.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’èxit d’una vaga de lloguers no depèn només de l’entusiasme o determinació de qui la convoca sinó de les condicions econòmiques i polítiques concretes i de la consciència de les classes populars que s’hi veuen abocades.

Com hem arribat fins aquí?

El moviment per l’habitatge funcionava com un rellotge des que vam celebrar el I Congrés d’Habitatge el mes de novembre. A la ciutat de Barcelona el volum de gent que participava dels desnonaments diaris havia augmentat significativament. Quasi cada dia hi havia dispositius dels mossos amenaçant-nos, intimidant-nos i això no estava aconseguint minar la moral dels sindicats. Ans all contrari, cada dia estàvem més disposades a entrar en conflicte. Les accions contra propietaris i les okupacions de pisos es multiplicaven respecte al ritme de fa un any.

A ciutats com Lleida vèiem com la PAH es reactivava, prenia la iniciativa i realitzava diverses accions contra la Paeria. A València barris com Patrais i Extramurs se sumaven a Entrebarris, la coordinadora que aglutina els diferents sindicats d’habitatge locals. Mentre que Espai Veïnal Cabanyal s’enfrontava amb determinació contra el fenomen de les dates obertes i el fons voltor Divarian. El mateix podríem dir arreu dels Països Catalans. Però amb la crisi del coronavirus tot s’ha truncat, tota la maquinària sindical s’ha frenat i tots ens hem preguntat: i ara, què fem?

De cop hem vist com es multiplicaven les campanyes de Twitter, els missatges de Telegram i les trucades de Jitsy. L’ansietat s’estenia més ràpidament que el virus entre les militants, totes sentíem que havíem de fer alguna cosa però no sabíem el què. Convertint la precipitació en norma, fent passar el pensament i reflexió col·lectiva a segon pla, mentre que la iniciativa individual i la pressa ho ocupaven tot.

Foto: Flickr – Fotomovimiento

Hem de fer un exercici d’autocrítica sobre com hem afrontat la conjuntura durant les dues setmanes que han passat de confinament. És a dir, centrem-nos a fer una proposta política revolucionària, per a la classe treballadora que no podrà pagar el lloguer i no per als petits propietaris que no podran cobrar-lo, d’aquests ja se n’ocuparà la Cambra de propietaris. Discutim entre totes com podem elaborar aquesta proposta de moviment, deixem de banda el curtterminisme i acceptem que la incertesa es convertirà en norma, no podem fer únicament plans a una setmana vista, tot canviarà contínuament, assumim-ho.

La possible vaga de lloguers pot ser el context polític per posar en pràctica aquest programa polític.

Fa uns mesos, al Congrés d’Habitatge, vam aprovar un programa polític que representa a milers de persones amb la voluntat de treure l’habitatge del mercat. Per a arribar a aquest objectiu, vam desenvolupar un marc polític amb un conjunt de reivindicacions que consistien a defensar el final dels desnonaments, la regulació dels preus dels lloguers en funció de la renda i l’expropiació de pisos de bancs, fons voltors i grans tenidors. La nostra tasca política ara mateix és desplegar aquest programa adaptat a la conjuntura: sumant-li l’evident suspensió dels lloguers i les hipoteques durant el període de confinament, així com l’exigència d’allargar la ja assumida moratòria de desnonaments de manera indefinida. Es tracta doncs, d’utilitzar la tàctica i l’estratègia més audaç, treballant col·lectivament PAHs, sindicats de llogateres, xarxes, grups i sindicats d’habitatge. I la possible vaga de lloguers pot ser el context polític per posar en pràctica aquest programa polític. Ens hem d’avançar al que passarà, ens hem d’anticipar i precipitar els esdeveniments. La voluntat d’aquest text és discutir políticament entre companyes com organitzar una vaga de lloguers generalitzada.

Vaga de lloguers vs. impagaments massius individualitzats

Només a Catalunya a 24 de març 271.000 treballadores s’han vist afectades per ERTOs. La pregunta que es repeteix constantment a moltes cases és: Com pagarem el lloguer l’1 d’abril si ens han fet fora de la feina? I a partir d’això apareix el debat entre militants del moviment per l’habitatge sobre si hem de convocar una vaga de lloguers generalitzada. Però abans de poder decidir sobre si la convocatòria és possible o no potser ens hauríem de preguntar: què és una vaga de lloguers generalitzada?

Marx feia una reflexió sobre els pagesos durant l’època del Segon Imperi Francès que potser ens ajuda a reflexionar sobre el paper dels llogaters que deixaran de pagar l’1 d’abril. És la següent: «Els pagesos parcel·laris formen una enorme massa els membres de la qual viuen en idèntica situació, però sense establir entre ells moltes relacions. El seu mode de producció els aïlla els uns dels altres en lloc de dur-los a relacionar-los entre si. […] En la mesura en què milions de famílies viuen sota condicions econòmiques d’existència que separen el seu mode de vida, els seus interessos i la seva cultura de les altres classes, enfrontant-les antagònicament a aquestes, formen una classe. En la mesura que entre els pagesos parcel·laris existeix una relació purament local i la identitat dels seus interessos no produeix ni comunió, ni unió nacional, ni organització política no formen una classe».

Foto: Twitter

Per tant, la conclusió que podem extreure és la següent: la formació d’un subjecte polític no rau únicament en la seva composició tècnica de classe, sinó que el que verdaderament importa és la seva composició política. El que diferencia la vaga de lloguers dels impagaments massius individualitzats és que la primera és una eina col·lectiva utilitzada per un subjecte polític, mentre que la segona mostra una frustració individual. Per tant, quin criteri hem de seguir per avaluar si és possible o no la vaga? No podem basar-nos només en un balanç quantitatiu d’impagaments, sinó en una anàlisi de la conjuntura política i de l’estat de consciència i cohesió de totes les que no podran pagar el lloguer. Un vaga de lloguers generalitzada la impulsa un subjecte col·lectiu amb una dinàmica pròpia. Existeix aquest subjecte ara per ara? Tenim tres certeses: primer, que fins el dia d’avui, el moviment per l’habitatge no havia comptat amb una base social prou extensa per a plantejar un conflicte d’aquest tipus. Segon, que l’actual conjuntura política ha posat sobre la taula aquesta eina de lluita, passant per sobre de tots els tempos de debat estratègic del moviment. Tercer, un conjunt d’individus confinats i aïllats a casa seva que no poden pagar, no són un subjecte col·lectiu. Quines són, per tant les condicions que hem de propiciar perquè es conformi tal subjecte col·lectiu? Només si tenim l’audàcia de respondre correctament a aquests interrogants podrem transformar els impagaments individuals en la llavor d’un conflicte de classe de primer ordre.

Si fem una vaga on només hi participa la gent organitzada serà un fracàs, és necessari involucrar al conjunt de les classes populars, arrancar-los dels impagaments individuals.

Ens cal fer una anàlisi política i organitzativa sobre la qüestió de la vaga de lloguers generalitzada. I això significa començar per parlar amb la gent dels nostres sindicats, amb la gent de les nostres organitzacions, amb les nostres famílies i preguntar-nos: Estem disposades a deixar de pagar el lloguer en un moment determinat, estem disposades a assumir un conflicte d’aquesta magnitud si és necessari? Com convertim un escenari de possibles impagaments massius individualitzats en situació de confinament en una tempesta popular que faci empassar la saliva als especuladors? Quin és el vincle que dona una dimensió col·lectiva i manté a les vaguistes unides contra l’Estat i els propietaris si comença la repressió? Estem parlant de la vaga com un objectiu o com una eina?

Si fem una vaga on només hi participa la gent organitzada serà un fracàs, és necessari involucrar al conjunt de les classes populars, arrancar-los dels impagaments individuals. Però aquesta serà tant impossible propagar com a mitjà abstracte de lluita com propagar la revolució o la independència, aquestes només tenen sentit i contingut amb relació a situacions polítiques determinades. Provar-la de propagar com un fi en si mateix és absurd.

La dinàmica de la vaga i del conflicte

Quan discutim sobre la convocatòria d’una vaga de lloguers generalitzada a tot l’estat i indefinida entenem que ens referim a un conflicte de classe més similar a la vaga de la Canadenca de 1919 que a les vagues generals d’un dia convocades el 2010 o 2012 pels sindicats majoritaris. Assumim que la vaga de lloguers no té un marc legal i que per tant és una vaga salvatge que té inici però no té final i que des del primer moment en què un llogater es declari en vaga, rebrà una demanda del propietari. És a dir, implica generar un marc per a iniciar un conflicte amb tots els propietaris de l’Estat espanyol de forma immediata.

Dit això seria tendenciós pensar que està a les nostres mans decidir sobre fenòmens d’aquesta magnitud. Per tant, intentem partir d’allò que és real i no d’allò que és possible. Assumim el nostre paper com a revolucionàries a l’hora d’analitzar l’eina de la vaga i les seves conseqüències. És a dir, la vaga de lloguers generalitzada no és una eina tècnica i sectorial, ni s’impulsa mitjançant una decisió concreta d’un sindicat ni s’evita per la decisió d’un altre sindicat, és un fenomen històric resultant en un cert moment d’una situació social, de l’agudització d’un conflicte de classe a partir d’una necessitat històrica.

La determinació d’una petita minoria en fer la vaga la pot plantejar, però no determinarà l’èxit d’aquesta, la vaga general de lloguers en si és un element viu.

Els criteris que decidiran si aquesta és possible no podran ser l’especulació abstracta sobre si és necessària o no, si és desitjable o no, o si és útil o arriscada per al futur dels nostres sindicats. Hem d’analitzar la societat en el seu conjunt i no únicament els llogaters o el moviment per l’habitatge.

La determinació d’una petita minoria en fer la vaga la pot plantejar, però no determinarà l’èxit d’aquesta, la vaga general de lloguers en si és un element viu. Una vaga de lloguers generalitzada no mantindrà un esquema rígid i controlat d’acord amb un pla comunicatiu preparat amb antelació. Tampoc seguirà una acció política lineal, ni es desenvoluparà amb prudència i segons un pla decidit per la direcció d’algun sindicat. Si es desencadena, serà un fenomen que travessarà la vida de milers de persones utilitzant un mitjà revolucionari que es vincularà a molts més conflictes de classe. I la seva conclusió no es traduirà en un tancament ordenat, sinó que s’acabarà vinculant amb vagues laborals i es transformarà amb una multitud de petits conflictes locals.

Foto: Congrés d’Habitatge de Catalunya

La nostra tasca com a revolucionàries si la vaga es desencadena serà estar a la primera línia del conflicte amb les nostres companyes dels sindicats i PAHs, anant sempre una passa per davant de la situació, assumint riscos i compartint consignes de lluita. Orientant la tàctica política en cada fase del conflicte, generant una acció política revolucionària assumible per al màxim nombre de persones possible. Analitzant la situació des d’una perspectiva de classe, perseguint una millora de les condicions de vida de les classes populars i no buscant els interessos individuals del nostre sindicat

No ens podem preocupar únicament per la qüestió tècnica de com s’organitzarà la vaga a nivell local, la gestió concreta dels casos i si serem desbordats o no. Una vaga de lloguers generalitzada fa entrar en escena a una quantitat tan immensa de les classes populars que tota temptativa de preveure la seva gestió tècnica és absurda. Hem d’assumir la iniciativa política durant el conflicte, tenint una proposta que sempre ha d’estar per damunt de la correlació de forces concreta de cada moment pel que fa a energia i reivindicacions, si no ens convertirem en gestors tècnics d’un conflicte polític

Cap a la vaga de lloguers?

El debat de fons és si plantegem la vaga com a eina de pressió comunicativa per a aconseguir la suspensió de lloguers durant el període de confinament, una vegada el govern espanyol ja ha dit que ho farà; o si obrim la porta a què en un escenari post confinament i, si la conjuntura ho permet, es desencadeni un conflicte de classe de gran magnitud on puguem defensar l’aplicació del programa polític del Congrés d’habitatge utilitzant l’eina de la vaga de lloguers generalitzada.

Deia Maquiavel: «No s’ha d’amenaçar sense tenir els mitjans per complir l’amenaça». Per tant, si realment estem parlant seriosament sobre la vaga de lloguers, si estem cridant a la gent que pot pagar a què deixi de pagar, comencem a parlar de com la prepararem en un escenari de post confinament i com els hi donem cobertura. Assumim que cada sindicat o organització pot fer les crides que vulgui a la vaga durant l’escenari de confinament, i no ens discutim sobre si uns ho fan i els altres no. L’error aquí és pensar que qui fa la crida primer a la vaga de lloguers determina qui té la iniciativa política, quan l’èxit d’aquesta vaga no depèn de qui ho diu primer sinó de captar si és el moment de convocar-la o no. No és la crida a la vaga de lloguers la que provoca una situació revolucionària, sinó que si ens trobem en una situació revolucionària serà possible convocar una vaga de lloguers exitosa.

Si les condicions possibiliten un escenari favorable per a la vaga general de lloguers, anem-hi, i anem-hi fins al final, estant sempre les revolucionàries a primera línia.

En definitiva, el criteri per a saber si la vaga pot ser generalitzada i per tant útil, no pot ser només l’opinió dels membres dels nostres sindicats, sinó el grau d’acceptació social i d’adhesió real a aquesta i el grau de conflictivitat de classe que desencadeni la crisi del coronavirus. El grau de maduresa del context per a poder convocar una vaga de lloguers l’hem de calcular, per exemple, amb relació a les vagues laborals que es desencadenin en paral·lel.

Preparem-nos per a un escenari post confinament on apareixeran unes fortes tensions socials a conseqüència de l’onada d’acomiadaments que estem vivint i disposem-nos a enfrontar un conflicte de primer ordre. Si les condicions possibiliten un escenari favorable per a la vaga general de lloguers, anem-hi, i anem-hi fins al final, estant sempre les revolucionàries a primera línia. No fem crides a lluites de les quals nosaltres al final no hi participarem, no animem a la població a no pagar i nosaltres paguem. Proposem una tàctica conseqüent, resolta i avançada que provoqui en les classes populars un sentiment de seguretat, confiança i combativitat. Si proposem una tàctica confusa, dèbil i recolzada en la sobreestimació de les nostres forces, això paralitzarà i desorientarà a les classes populars.

Foto: Flickr – Fotomovimiento

Si es desencadena un conflicte polític de gran importància com aquest, implicarà a un nombre de gent tan elevat, que no seran els sindicats qui proporcionaran les tropes combatents per al conflicte, sinó que la batalla proporcionarà, en una mesura molt més àmplia, contendents per als sindicats. De tot això, sorgiran nous sindicats, altres desapareixeran o quedaran molt debilitats, és a dir, sorgirà una correlació de forces totalment nova. Aquesta inestabilitat també suposarà molts sofriments per a les classes populars, i per tant, és necessari ser sinceres i tenir un objectiu polític prou radical i cohesionador per a poder-la tirar endavant.

No podem posar normes o dics de contenció als fenòmens històrics, si ho intentem ens passaran per damunt. Siguem audaces i estiguem atentes per si es dona la possibilitat d’avançar cap a un conflicte de classe de primer ordre com la vaga de lloguers generalitzada. Lluitem sobretot per la cohesió del moviment per l’habitatge, per l’enfortiment de les PAHs i els sindicats i per la millora de les condicions de vida de la nostra gent.

Foto de portada: Flickr – Fotomovimiento
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Militant del Sindicat d'Habitatge del Raval i de l'organització Endavant

Comentaris

Cap a la vaga de lloguers?

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.