Es troben davant una obra històrica. La primera traducció al castellà dels textos fonamentals de Haywood Hall, més conegut pel pseudònim d’Harry Haywood, un dels comunistes afroamericans més importants del segle xx. Fill d’ex-esclaus, va néixer el 1898 a Omaha del Sud, Nebraska. Desde principis del segle xx, al retorn de la seva participació com a soldat a la Primera Guerra Mundial, va tenir una intensa politització al costat dels seus germans al moviment d’alliberament de la població negra, participant en diverses protestes i organitzacions antiracistes radicals com la Germandat de la Sang Africana (African Blood Brotherhood). El 1925 s’afiliaria al Partit Comunista dels Estats Units i viatjaria a Rússia per a formar-se  en els principis intel·lectuals i polítics del marxisme-leninisme, coincidint amb futurs líders anticolonials com Ho Chi Min. En aquest context, marcat per la línia antiimperialista defensada per la Internacional Comunista (Comintern), Haywood va ser un dels grans defensors de la tesi del colonialisme intern. 

Les idees fonamentals de la teoria del colonialisme intern tenen llarga història al pensament crític afroamericà, podent rastrejar-les des dels moviments cimarrons i les resistències a l’esclavisme des del segle XVII. al segle XIX activistes i intel·lectuals abolicionistes com Martin Delany van plantejar que la població negra dels Estats Units era «una nació dins d’una nació» (A Nation within a Nation), criticant la privació d’igualtat política i les males condicions de vida i explotació que sofrien. L’arribada de l’abolició no va portar millores considerables, la qual cosa va produir una desconfiança generalitzada sobre la possibilitat de construir una societat igualitària en convivència amb la població blanca. Aquesta situació va provocar el sorgiment dels moviments Back to Africa, que plantejaven la migració com a solució al racisme, liderats per importants figures com Prince Hall o Marcus Garvey. En termes generals aquests moviments no van aconseguir el seu objectiu, la falta de finançament i la llarga presència de la població negra en territori americà creant una cultura pròpia van ser obstacles insalvables. L’energia es va traslladar cap a projectes que van promoure la construcció d’un Estat negre en territori americà, ja fos independent o territori autònom dels Estats Units, com va ser el cas de les reivindicacions del Colonization Council liderat per figures com Henry Adams a Kansas. 

Però seria a principis del segle xx quan emergiria una teoria sistemàtica sobre el colonialisme intern, de la mà de comunistes afroamericans que van unir a aquesta llarga Tradició Radical Negra les idees sobre l’antiimperialisme i el principi d’autodeterminació dels pobles defensades per Lenin al marc de la Comintern. Al costat d’altres comunistes com James La Guma de Sud-àfrica i Nikolai Nasanov de Rússia, Haywood va defensar amb èxit la tesi de colonialisme intern que sofria la població negra dels Estats Units al VI Congrés de la Comintern de 1928, aconseguint suport per a la lluita per l’autodeterminació nacional i la construcció d’un Estat negre socialista al Black Belt, històrica regió esclavista del sud del país amb majoria de població negra. 

Haywood va plasmar les seves idees primerenques sobre el colonialisme intern en diversos articles dels anys trenta, dels quals incloem dos en aquest volum («Els linxaments: una arma d’opressió nacional» amb Milton Howard, 1932; i «La lluita per la posició leninista sobre la qüestió negra als Estats Units», 1933). Després de participar com a comissari a la Guerra civil espanyola, ostentant posició de comandament en dures batalles com la de Brunete, així com de formar part de contingents en la Segona Guerra Mundial, va poder gaudir per fi del temps necessari per a realitzar la seva primera gran obra de recerca entorn del colonialisme intern als Estats Units, publicada el 1948 sota el títol Negro Liberation. En aquesta obra va analitzar com el territori del Black Belt es configurava com una «colonia interna» dels Estats Units, on a través de la divisió racial del treball la població negra era sobreexplotada sistemàticament per a produir matèries primeres barates destinades al desenvolupat de les forces productives al nord industrial del país. Així mateix, va posar especial èmfasi als mecanismes institucionals i sociopolítics de racisme estructural que perpetuaven la sobreexplotació de la població negra. D’aquesta magnífica obra incloem un dels seus capítols clau en aquest volum («La nació negra»). 

Conèixer les reflexions sobre el colonialisme intern que Haywood va esgrimir des dels anys vint podrà sorprendre al públic lector [no angloparlant], però al context intel·lectual angloparlant les seves aportacions són reconegudes i integrades, com podem veure en les anàlisis sobre el colonialisme intern d’autors contemporanis com Robert Blauner o Charles Pinderhugues. No obstant això, al context castellanoparlant és habitual situar l’origen d’aquesta teoria als anys seixanta al treball d’intel·lectuals com els mexicans Pablo González Casanova i Rodolfo Stavenhagen o l’occità Robèrt Lafont. Però la sorpresa no se circumscriurà només al descobriment que és una teoria més antiga de l’esperat, ja que trobaran en la versió de Haywood una proposta molt més radical. Enfront de Casanova, Stavenhagen i Lafont, que postulen un colonialisme intern que segueix el model d’anàlisi de les autonomies ètnico-culturals d’austromarxistas com Otto Bauer, trobem en Haywood una postura marxista antiimperialista i descolonitzadora, basada en l’anàlisi d’organització racial del treball, l’articulació raça-classe i la sobreexplotació, anticipant qüestions claus d’anàlisis contemporànies de teòrics marxistes de la dependència com Ruy Mauro Marini o de teòrics decoloniales com Anníbal Quijano. 

Després de la publicació de Negro Liberation, Haywood va continuar defensant la tesi del colonialisme intern als Estats Units i la necessitat de formar un Estat negre al Black Belt, malgrat tractar-se d’una idea que no acabava d’aconseguir el rèdit polític esperat. Hi havia dues grans raons que obstaculitzaval seu èxit. D’una banda, tenia una mala recepció als cercles militants comunistes dels Estats Units, ja que les proclames del nacionalisme negre estaven relacionades amb moviments d’ideologia burgesa com el de Marcus Garvey, la qual cosa dificultava la seva acceptació. D’altra banda, la proposta de crear un nou Estat al sud es va tornar molt problemàtica, com el propi Haywood va reconèixer, pel fet que en l’època existia un important flux migratori de població afroamericana del sud que buscava treball a les ciutats industrials del nord. Finalment, a això es va sumar el procés de desestalinització, que va precipitar l’abandó de la tesi per part del Partit Comunista dels Estats Units el 1959. 

Fidel a la seva posició, Haywood no va acceptar els canvis proposats pel procés de desestalinització que plantejaven la «convivència pacífica» amb el sistema capitalista, així com l’abandonament de la tesi del colonialisme intern als Estats Units. A la fi dels anys cinquanta va passar a militar en organitzacions de treballadors simpatitzants amb la línia maoista, on va continuar insistint en la tesi del colonialisme intern  en el sentit leninista. En aquesta època va debatre amb sectors del moviment Black Power, destacant la seva polèmica amb Harold Cruse, qui defensava un model d’autonomia on la burgesia negra tindria un paper fonamental. Aquesta polèmica va tenir un important ressò a l’època, el contingut de la qual es pot revisar en un dels articles inclosos en aquest volum («Dirigeix la burgesia negra el Moviment Negre d’Alliberament?» amb Gwendolyn Midlo-Hal, l966). També van ser els anys en què Haywood va escriure la seva autobiografia, que es convertiria en la seva obra més important i recordada. Publicada el 1978 sota el títol de Black Bolshevick: Autobiography of an Afro-American Communist, és un treball monumental que aconsegueix detallar les condicions vitals i històrico-socials que van donar lloc al desenvolupament de les seves idees, així com es tracta d’un testimoniatge únic i privilegiat de les memòries d’un destacat comunista afroamericà sobre esdeveniments clau de la història del segle XX als quals va participar activament, com la Primera i Segona Guerra Mundial o la guerra civil espanyola.

(…)