Bielorússia: Entre «dictadors comunistes» i «nazi-maidanistes democràtics»

El camí cap als treballadors bielorussos és realment estret, entre la dictadura burgesa i la «democràcia nazi» liberal.

Bielorússia: Entre «dictadors comunistes» i «nazi-maidanistes democràtics»

Bielorússia: Entre «dictadors comunistes» i «nazi-maidanistes democràtics»

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El camí cap als treballadors bielorussos és realment estret, entre la dictadura burgesa i la «democràcia nazi» liberal.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Què està passant a Bielorússia? Hi ha un altre «Maidan» en marxa a Minsk, com ha passat per pràcticament totes les antigues repúbliques soviètiques al llarg dels anys, amb resultats afortunadament desiguals? Ha col·lapsat el suport popular a Aleksandr Lukashenko i, per tant, caldria anul·lar ara el 80% dels vots que li van acreditar els electors el passat 9 d’agost a favor de la principal candidata adversària, Svetlana Tikhanovskaja que es proclama «guanyadora» des de Vilnius?

Realment no és fàcil entendre la situació actual bielorussa i els actors externs, oficials i no oficials, són realment molts i gairebé tots, alguns més obertament, alguns menys, haurien estat feliços de desfer-se del que, des del 1994, els demo-liberals acostumen a qualificar de «l’últim dictador d’Europa». Un títol que, per dir-ho suaument, no sembla que mai hagi sortit de la seva boca a propòsit de cap Petro Poroshenko.

Entre altres coses, en el llenguatge liberal comú, la qualificació de «dictador» o la categoria de «dictadura» sempre són absolutes i rigorosament desproveïdes de qualsevol referència de classe: dictadura sobre qui, sobre quina classe i democràcia per a qui, per a quina classe.

De fet, no és pas que, sobretot en els últims anys, Bats’ka hagi fet molt per consolidar realment les relacions amb cap de les capitals veïnes. Bats’ka: pare-patriarca, cap: bat’ko en ucraïnès, bat’ka en rus. El tòpic de «bats’ka» se li va encolomar a Lukashenko ja en el seu primer mandat presidencial, per subratllar els seus comportaments més aviat rústics, gairebé pagesos, amb pretensions de «pare de la nació».

El propi «estat unitari» de Rússia i Bielorússia —ara gairebé una llegenda— ha estat experimentant alts i baixos força acusats des de fa anys. I no es pot dir que les responsabilitats sempre hagin vingut de l’est del Berezina; tot i que Lukashenko, en indicar els «titellaires» que des de Varsòvia, Praga, Kíev, «aconsellen els manifestants bielorussos que pactin amb el govern perquè cedeixi el poder de manera voluntària i pacífica», també va citar «un cert flux de persones, arribades a Bielorússia, per desgràcia, també de Rússia».

Protestes del Maidan a Ucraïna. Foto: Євромайдан02лютого2014Київ

Serà una coincidència que, davant les «càlides felicitacions» rebudes per Lukashenko, per exemple, des de la Xina i Txetxènia, els del Kremlin hagin estat força pragmàtics? A la Duma russa, algú va demanar no reconèixer la seva victòria i fins i tot va proposar sancions contra Bielorússia.

En resum: no és fàcil desvelar els esdeveniments d’un país que, juntament amb èxits indubtables en l’àmbit social i que és potser un dels més pròspers dels estats de l’antiga URSS, tot i que no és ric en recursos naturals, ara passa per un període força difícil, assetjat a l’oest per les pressions econòmiques i polítiques dels Estats Units de la UE i controlat estretament des de l’est per les seves repetides ziga-zagues que, amb Lukashenko o sense, podrien significar bases militars dels Estats Units i de l’OTAN «democràtiques» al país. No és el país que voldrien alguns companys que seguint la via dels comunistes zjuganovistes russos, al·ludeixen a Bielorússia gairebé com a país socialista.

El tòpic de «bats’ka» se li va encolomar a Lukashenko ja en el seu primer mandat presidencial, per subratllar els seus comportaments més aviat rústics, gairebé pagesos, amb pretensions de «pare de la nació».

El febrer passat, després de la visita del secretari d’estat Mike Pompeo a Minsk, Lukashenko va parlar d’una «col·laboració prioritària» amb els Estats Units, tot i que, de moment, Bielorússia continua sent pràcticament l’únic país (juntament amb Rússia) de l’antic Pacte de Varsòvia en què no hi ha bases i armaments dels Estats Units.

Entre aquestes ziga-zagues i giravoltes, no hem d’oblidar les repetides abraçades del «bats’ka», primer amb Poroshenko i ara amb Vladimir Zelenskij i la seva posició negativa sobre el Donbass i Crimea. L’abril passat, Lukashenko va declarar negre sobre blanc que Kíev hauria de fer tot el possible per liquidar les repúbliques de Donetsk i Lugansk!

Això malgrat que Minsk va acollir les anomenades negociacions de Donbass des del setembre del 2014. Inclús hi va haver el risc que els famosos «33 homes verds» russos (de l’empresa privada Wagner) detinguts a Bielorússia els dies anteriors a la votació, fossin lliurats a Ucraïna, com a excombatents al Donbass.


D’altra banda, el conflicte amb Moscou, en opinió del politòleg rus Rostislav Ischenko, seria obra d’un cercle de govern molt específic que, d’aquesta manera, pretén preparar per a Lukashenko la mateixa sort del president ucraïnès, Viktor Janukovič, atrapat entre els «préstecs» occidentals i els «crèdits condicionats» russos i, balancejant-se per la seva elecció, finalment va ser deposat pel nazi-Maidan i obligat a fugir a Rússia.


El intent constant de Minsk per a fer malabarismes entre est i oest, intentant fer xantatge ara un i ara l’altre, sense definir-se com un aliat d’aquest o d’aquell, a la llarga, comporta el risc de provocar més problemes que beneficis, sobretot ja que, tant a Washington com a Brussel·les, a part d’alguna necessitat de disposició (en particular: els gasos d’esquistos ianquis), Bielorússia és d’interès gairebé exclusivament com un pas més en l’encerclament de Rússia.


Sigui com sigui, basant-nos en fets més o menys «objectius», hem de veure, de moment, la continuació dels enfrontaments entre manifestants i policia. També el primer ús generalitzat del canal de telegram «NEXTA» per a la coordinació d’accions després que el govern hagués tancat les connexions a través d’internet: en definitiva, una mena de «revolta-twitter», amb instruccions difoses per un canal que opera des de Polònia i registrat a nom de Stepan Putilo, de 22 anys.

Aleksandr Lukashenko. Foto: Flickr – OSCE Parlamientary Assembly


I el politòleg Sergej Markov fa una hipòtesi al davant de notícies sobre un escenari per al qual, precisament des de Polònia sanfedista i des de Lituània de les revifades Waffen SS, d’acord amb Washington (aquesta última, oficialment, almenys per ara manté una certa reserva) s’estaria organitzant un camí «veneçolà» que fa de Tikhanovskaja un «Guaidó» a la bielorussa i la reconeixia com a «presidenta»: no en va, la seva reunió amb Mike Pompeo, a Varsòvia o Vílnius, ja és a l’ordre del dia.


En qualsevol cas, no pocs observadors assenyalen que «bats’ka» no va perdre tant les eleccions, sinó que va patir «una derrota aclaparadora en la guerra de la informació», com demostra NEXTA, constituïda en pocs dies abans de les eleccions i que continua emetent instruccions sobre les accions que cal emprendre contra la policia i les autoritats locals.

No és rendible per als treballadors fer vaga a favor dels interessos dels oligarques estrangers. Recordem com els miners russos van ajudar al «democràtic» Yeltsin a Rússia i com els va donar les gràcies en tancar les mines.


En aquest context, Lukashenko, a diferència de Janukovič, que havia deixat els departaments de policia desarmats contra els nazis i manifestants al Maidan, podria ordenar (sembla que, de fet, aquest és el cas) que la policia respongui amb mà dura contra els grups de manifestants, entre els quals destaquen no pocs polonesos, bàltics, ucraïnesos i altres «demòcrates» veïns. És difícil hipotitzar un compromís entre les parts, també per les forces que l’oposició prové de Kíev, Varsòvia, els països bàltics i els Estats Units.


Al front polític, el periòdic rus ROTFront va publicar una declaració de la secció bielorussa de «Per a la Unió i el Partit Comunista de la Unió», que afirma que, després de diverses «derrotes que van patir els treballadors, l’oligarquia financera mundial», sota la disfressa democràtica d’un lluitador pels drets humans i amb l’ajuda de la seva «cinquena columna», va iniciar una agressió híbrida a Bielorússia, intentant que la classe treballadora fes vaga. Tanmateix, la classe obrera va reaccionar: els treballadors van votar pels seus propis interessos i no pels oligarques estrangers. D’ací que aquí teniu els intents d’impulsar a la vaga els col·lectius de treballadors, amb grups de provocadors que es concentren a les entrades d’algunes fàbriques. Tanmateix, no és rendible per als treballadors fer vaga a favor dels interessos dels oligarques estrangers. Recordem com els miners russos van ajudar al «democràtic» Yeltsin a Rússia i com els va donar les gràcies en tancar les mines.

Per la seva banda, ROTFront comenta que «Amb tot el respecte als nostres camarades, no podem estar d’acord amb la seva idea que votar a Lukashenko significa votar pels interessos dels treballadors. La política socioeconòmica de Lukashenko només difereix en què els processos de privatització i l’augment de preus són més lents i controlats per les autoritats. Sabem molt bé com acaben aquests processos. El règim de Lukashenko és una forma de dictadura burgesa. Com els seus col·legues de l’espai post-soviètic, no és capaç de resoldre les contradiccions socials fonamentals. Això significa que, en el més profund de la societat bielorrussa, les condicions per a una explosió social maduraran constantment. La tragèdia del poble veí d’Ucraïna és que el descontentament popular va ser conduït per una facció burgesa, en el paper de titella dels Estats Units. Els treballadors que havien protestat sincerament contra el règim de Janukovič van resultar ser peons a mans de persones que no eren diferents de Janukovič. Els treballadors bielorussos poden renovar el destí dels seus germans ucraïnesos si s’uneixen a les files dels manifestants sota falses banderes i per interessos que els són estrangers».

Foto: President of Russia


La secció bielorussa del VKPB (el partit fundat per Nina Andreeva, recentment morta), ha declarat que «els banderissos bielorussos, després de perdre les eleccions, intenten organitzar un maidan a Minsk». Ja es pot dir que el «Maidan» de Minsk s’està esfondrant, que els nazis fracassaran. Però aquest no és un motiu per alegrar-nos especialment: la construcció del capitalisme a Bielorússia continuarà, siguin quins siguin els esdeveniments. Pel que fa a Lukashenko, és el president burgès d’un estat burgès. I fins i tot si realment vam estar al seu costat « —contràriament a la línia general del VKPB, van participar en les eleccions a Bielorússia, votant el “bats’ka”— ara ens estem preparant per a la lluita. Tot i que ens prohibeix manifestar-nos l’1 de maig, el 9 de maig o el 7 de novembre, alhora que permetem als nazis celebrar les seves pròpies manifestacions, tenim unes condicions més acceptables amb ell per a la nostra lluita que no pas en el cas d’una victòria Maidan».

El camí cap als treballadors bielorussos és realment estret, entre la dictadura burgesa i la «democràcia nazi» liberal.

Article publicat originalment a Contropiano el 13 d’agost de 2020

Traducció de Joan Tafalla al seu blog La llibertat dels antics

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Bielorússia: Entre «dictadors comunistes» i «nazi-maidanistes democràtics»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.