Battisti va ser exhibit com un trofeu de caça

Paolo Persichetti, exmembre de les Brigate Rosse, critica la posada en escena a Roma de la persecució dels exmilitants d'extrema esquerra.

Battisti va ser exhibit com un trofeu de caça

Battisti va ser exhibit com un trofeu de caça

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Paolo Persichetti, exmembre de les Brigate Rosse, critica la posada en escena a Roma de la persecució dels exmilitants d'extrema esquerra.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Paolo Persichetti, exmembre de les Brigate Rosse, critica la posada en escena a Roma de la persecució dels exmilitants d’extrema esquerra.

Durant els anys 80, Paolo Persichetti, que avui té cinquanta-sis anys, va militar a les files de les Brigate Rosse – Unione dei comunisti combattenti (BR-UCC) (Brigades Roges – Unió dels Comunistes Combatents). Després d’una primera estada a les presons italianes i d’una absolució, el 1991s’estableix a França. Condemnat pel Tribunal d’Apel·lació a vint-i-dos anys de presó per «participació en banda armada» i «participació moral en homicidi», va ser extradit l’any 2002 a Itàlia, on acabaria de complir la condemna, fins a l’abril de 2014.

Persichetti es rebel·la contra el tractament reservat a Cesare Battisti després de ser capturat a Bolívia i contra l’ús polític que el govern italià fa de la persecució dels exmilitants d’extrema esquerra instal·lats a França des de principis dels 80.

El passat dilluns 14 de gener Cesare Battisti va aterrar a l’aeroport de Ciampino, on va ser rebut per dos ministres i una munió de periodistes. Què va pensar en veure aquella escena?

En primer lloc, les condicions generals del seu lliurament a les autoritats italianes no són gens clares. Bolívia no va respectar cap dels procediments previstos en cas d’extradició o expulsió. Va evitar fer-lo passar pel Brasil, com hauria estat lògic segons el procediment, amb la finalitat d’impedir-li beneficiar-se automàticament de la reducció de la sentència a trenta anys de presó en virtut d’un acord conclòs entre Roma i Brasília.

En els tres casos en què Itàlia ha aconseguit portar exiliats a les seves presons, a saber, el meu l’any 2002, el de Rita Algranati el 2004 i ara el de Battisti, els lliuraments sempre s’han dut a terme saltant-se les lleis internacionals. tweet

Després, hi ha les repugnants imatges de l’aeroport de Ciampino. Battisti va ser exhibit com un trofeu de caça. Un tractament medieval que ens va retornar a l’època de les tortures públiques. Dos ministres, un dels quals vestia uniforme de policia, es van autoconvidar a assistir a l’escena. Sense oblidar l’innoble vídeo que l’endemà va penjar en línia el ministre de Justícia, Alfonso Bonafede.

Aquesta captura li deu haver recordat, necessàriament, moltes coses…

En els tres casos en què Itàlia ha aconseguit portar exiliats a les seves presons, a saber, el meu l’any 2002, el de Rita Algranati el 2004 i ara el de Battisti, els lliuraments sempre s’han dut a terme saltant-se les lleis internacionals.

El vespre del 24 d’agost de 2002 vaig ser arrestat al vestíbul d’un edifici de París quan anava a sopar amb uns amics. Em van portar a la seu de la DNAT (Divisió Nacional Antiterrorista), on em van emmanillar en un anella clavada en una paret, com si fos un cavall, i després, al voltant de mitjanit, em van fer pujar en un cotxe per dur-me cap a Itàlia. Després d’un trajecte a tota velocitat en plena nit, em van bescanviar dins el túnel del Mont Blanc.

L’endemà a la tarda era en una presó de Roma. Però la sorpresa es va produir quan em van acusar de participar en l’assassinat de Marco Biagi, conseller del ministre de treball de l’època. Unes acusacions sense fonament perquè en el moment dels fets jo estava fent classe a l’aula B224 de la Universitat de Saint-Denis (París 8), davant d’una vintena d’estudiants.

Va ser una violació del Conveni Europeu d’Extradició: França, que era plenament conscient de les intencions dels magistrats italians, hauria d’haver exigit una nova sol·licitud d’extradició, i Itàlia no hagués hagut d’investigar-me sense l’autorització francesa. Tots dos països sabien prou bé que davant dels jutges de la Chambre d’accusation (Sala de Processament), les acusacions italianes s’esfondrarien.

El seu retorn a Itàlia va donar lloc a una posada en escena semblant?

Jo també vaig ser víctima d’una gran exposició mediàtica, amb la diferència que els mitjans de comunicació van rebre l’avís quan jo ja era a Torí. La premsa havia estat convocada per filmar el meu pas pel pati de la comissaria general de la policia. En els dies següents, alguns diaris van informar que Berlusconi i el seu govern, reunits al seu xalet de Sardenya, havien begut xampany en tenir notícia de la meva detenció.

Font: Wikimedia Commons

La tornada de Battisti es va anunciar amb molta antelació, la qual cosa va facilitar una acurada posada en escena teatral –desfilada de diversos cossos de policia, retransmissió en directe per ràdio i televisió– i social… Va ser l’esdeveniment mediàtic del moment. Quan a finals de 2017 un dels autors de la massacre de Brescia (8 morts i 102 ferits el 1974 a la Piazza della Loggia), Maurizio Tramonte, militant d’extrema dreta proper als serveis secrets, va ser portat des de Portugal, l’operació es va desenvolupar en l’anonimat més absolut. La narració dominant de les últimes dècades ha reescrit la història: ara, per a Itàlia les massacres a les places i als trens també són obra de les Brigades Roges.

Què se’n sap, de les condicions de detenció de Cesare Battisti?

Tan bon punt va aterrar a Roma, va ser enviat a la presó d’Oristano, a Sardenya. Estava tan desorientat, que un cop va arribar-hi va preguntar en quin lloc del món es trobava… Aquesta presó no es va escollir per casualitat: és una de les més dures del país i es troba en una illa, mentre que la família viu al continent. D’aquesta manera, l’aïllament es fa més intens, i alhora les entrevistes i les visites dels organismes de control esdevenen més difícils.

Battisti va estar en règim d’aïllament diürn durant sis mesos en un lloc apartat de la presó. Li van preparar una mena de «41 bis» fet a mida, la qual cosa és absolutament il·legal. Aquest és el tipus de tractament que espera a tots els refugiats quan tornen a Itàlia: jo també vaig passar quatre mesos i mig d’aïllament.

El càstig que espera a tots els exiliats és la destrucció de tot allò que havia aconseguit reconstruir de la seva vida. Han de demostrar que l’única solució possible per als insurgents dels anys 70 és l’empresonament infinit, sense possibilitat de sortida. tweet

El mateix Matteo Salvini ha anunciat que no es concediran tractes de favor a la presó i que Cesare Battisti es podrirà a la presó fins al final dels seus dies. Una forma de pressionar els jutges de vigilància que hauran de jutjar l’itinerari penitenciari de Battisti. Com m’ha passat a mi, haurà de respondre pel «delicte d’exili». Li retrauran l’anomenada «doctrina Mitterrand» i la decisió de Lula (expresident del Brasil) de no extradir-lo. Tot el procés d’integració a França i al Brasil s’interpretarà en perjudici seu, com a circumstància agreujant…

Els jutges es tornen bojos davant l’experiència de la fuga i l’exili. Vaig veure com em qüestionaven el llibre que el 2005 vaig escriure sobre el rerefons de la meva extradició, Esilio e castigo [Exili i càstig], i també els continguts del meu màster francès sobre la «Democràcia judicial». El càstig que espera a tots els exiliats és la destrucció de tot allò que havia aconseguit reconstruir de la seva vida. Han de demostrar que l’única solució possible per als insurgents dels anys 70 és l’empresonament infinit, sense possibilitat de sortida.

Matteo Salvini, i amb ell tot el govern italià, ha anunciat que no s’aturarà aquí, de fet, es disposa a demanar l’extradició d’altres persones perseguides per la justícia italiana, la major part de les quals es troba a França.

L’any 2004, la justícia francesa va acceptar l’extradició de Battisti a canvi de la promesa que Itàlia modificaria la seva llei sobre els judicis en absència per permetre que tant Battisti com els que estiguessin en la mateixa situació se sotmetessin a un nou judici. Brasil havia concedit l’acord per a l’extradició a canvi de commutar la cadena perpètua per trenta anys de reclusió (la pena màxima prevista al codi penal brasiler). Itàlia no va respectar cap d’aquests compromisos. Ben al contrari, van tancar Battisti i van llençar les claus de la seva cel·la.

Penso que França ha de reflexionar amb molta cura sobre les sol·licituds procedents d’Itàlia. A la postguerra, Itàlia només va trigar cinc anys a amnistiar els crims dels feixistes. En sis anys, França va amnistiar els delictes comesos per l’OAS [Organisation de l’Armée Secrète, Organització de l’Exèrcit Secret] durant la guerra d’Algèria. Avui, més de quaranta anys després del segrest d’Aldo Moro, som en els temps de la història, ja no som en els temps del càstig.

Foto de portada: Wikimedia Commons
Article publicat originalment a Le Monde el 6 de febrer de 2019
Traducció de Lourdes Bigorra
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Battisti va ser exhibit com un trofeu de caça

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa