Argentina. Entre la por i l’esperança, resistint la misèria.

Les eleccions primàries a Argentina van capgirar les perspectives electorals al país. Quin escenari s'obre per les presidencials de la tardor?

Argentina. Entre la por i l’esperança, resistint la misèria.

Argentina. Entre la por i l’esperança, resistint la misèria.

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les eleccions primàries a Argentina van capgirar les perspectives electorals al país. Quin escenari s'obre per les presidencials de la tardor?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El diumenge 11 d’agost els argentins van votar en les PASO (Primarias Abiertas, Simultáneas y Obligatorias). A priori, aquests comicis estan pensats per a ser unes primàries, on definir qui serà el candidat de cada força política a les presidencials i a governador de les províncies. També serveixen com a filtre, ja que aquells partits que obtinguin menys de l’1,5% dels vots no es podran presentar. A la pràctica, però, és un assaig general abans de la primera volta –que serà a l’octubre– per conèixer quina és la correlació de forces. Aquestes PASO tenen una rellevància important en l’àmbit regional. El que passi a Argentina pot esdevenir un punt d’inflexió que aturi definitivament el gir a la dreta de Llatinoamèrica i obri un escenari polític més favorable per a les forces progressistes de la regió.

L’herència de Macri

          Després de quatre anys amb Macri al capdavant del govern, el país es troba submergit en una greu crisi econòmica, com a conseqüència del programa neoliberal aplicat. Actualment un 32% de la població viu per sota el llindar de la pobresa i les persones sense sostre representen el 6’7% (Font: INDEC). Fa unes setmanes, una persona que dormia als carrers de Buenos Aires va morir de fred. L’empitjorament de les condicions de vida del poble argentí s’expliquen, en part, per la creixent inflació que colpeja l’Argentina. Un malson que condiciona el destí d’aquesta nació des de fa anys. En el darrer any la inflació acumulada és del 55’8%, la més alta des de 1992. Això ha suposat que el preu dels aliments bàsics hagi incrementat un 58’6% respecte al mateix període de l’any anterior (Font: INDEC). Als supermercats la gent paga les seves compres en tres, quatre o sis quotes. La cultura del deute ha arrelat al dia a dia dels argentins. Doncs no tenen alternativa, els sous baixos no arriben per poder pagar els aliments.

En dependre del dòlar, l’economia argentina està lligada al que passi als Estats Units i al sistema econòmic internacional. tweet

          A tot això cal sumar-hi les pujades del preu del transport públic, l’aigua, la llum i el gas, incrementats per la política de control de la despesa del govern. A més a més, s’ha reduït el valor de les pensions i l’educació pública ha patit, fruit de les retallades, un progressiu desfinançament. La crisi ha colpejat a la gent més pobre, però també ha tingut conseqüències per a la classe mitjana, que veu cada cop més difícil l’accés a les anomenades comodities.

Font: Wikipedia

          La inflació, produïda per la inestabilitat canviària del peso, es deu al fet que el seu valor està lligat al dòlar i a la confiança dels inversors estrangers. És a dir, a la capacitat que té Argentina de vendre deute als mercats internacionals.  En dependre del dòlar, l’economia argentina està lligada al que passi als Estats Units i al sistema econòmic internacional. Com va passar a principis d’agost amb la devaluació del iuan, quan el valor del peso també es va ressentir. Cada vegada que es produeix una devaluació del peso hi ha una fuga de capitals, finançada pels dòlars que entren gràcies al deute. L’entrada de dòlars al país sovint és en forma de capitals especulatius. Aprofitant els beneficis de les altes taxes d’interès, canvien els dòlars a pesos per al cap d’un temps aconseguir generar grans beneficis que els hi són retornats en dòlars que treuen del país. Existeix una correlació entre l’increment del deute i les sortides netes de dòlars. Aquest procés d’acumulació per despossessió està enriquint les elits econòmiques que tenen les seves fortunes en dòlars a l’estranger: les desigualtats no deixen d’augmentar.

          El juny del 2018, davant la desconfiança dels mercats sobre la capacitat d’Argentina de fer front als venciments del deute, el govern va acordar un préstec per valor de 50.000 milions de dòlars amb l’FMI, que serien desemborsats durant els tres anys vinents. Finalment aquesta xifra va augmentar fins als 57.000 milions, el deute més gran de la història de l’FMI. Això fa que Argentina sigui actualment el país més endeutat d’Amèrica Llatina, el deute públic representa un 77’4% del PIB (Font: CEPAL). Després de negociar amb l’equip de Christine Lagard, aleshores directora de l’FMI, el govern va acceptar les condicions imposades pel Fons. Aquestes, implicaven una retallada de la despesa pública i afrontar venciments del deute molt elevats de cara al 2022 i 2023. El propi FMI va haver de fer malabars en l’argumentari per poder justificar la contracció d’aquest deute, en el document de l’acord es feien unes prediccions molt optimistes sobre l’evolució de l’economia. La firma de l’acord sense consultar al Congrés va aixecar molta controvèrsia, com a reacció, el poble argentí va sortir massivament al carrer per mostrar el seu rebuig.

Tot i l’evident descontent social, sembla difícil –almenys a curt termini– que esclati una revolta social com la de desembre del 2001. tweet

          Els moviments socials s’han mobilitzat molt durant tot el govern de Macri, exigint que s’aturin les retallades i reclamant millors condicions de vida. Tot i l’evident descontent social, sembla difícil –almenys a curt termini– que esclati una revolta social com la de desembre del 2001. Quan després de l’esclat de la crisi, el poble argentí es llançà al carrer cridant: «que se vayan todos», exigint a tota la classe política que marxés i obrint una crisi del sistema de partits. Tot i que els indicadors macroeconòmics i de pobresa cada cop són més semblants als d’aleshores, per ara és poc probable que es repeteixi una crisi política semblant. Principalment per dos motius: Primer, perquè durant els governs de Néstor i Cristina Kirchner la despesa social va augmentar significativament, això ha fet que la gent més pobre tingui una base econòmica mínima que abans del 2001 no existia. I segon, la societat està canalitzant el seu enuig per la via electoral, amb la il·lusió que un hipotètic govern kirchnerista pugui millorar la situació econòmica del país. Encara que aquest nou govern no ho tindrà gens fàcil per poder revertir la situació, l’economia argentina és una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment.

Protestes contra el Corralito en 2001. Font: Wikimedia Commons – Bacex

Uns resultats inesperats

          Aquestes eleccions, doncs, es van celebrar en un clima de molta tensió social i el govern hi arribava desgastat per la situació econòmica del país. Cal afegir una altra variable, la divisió dins del poble argentí. Hi ha dos blocs majoritaris confrontats: els qui donen suport a Macri i el sector que fa costat a Cristina Fernández de Kirchner (CFK). Aquest fenomen es coneix com «la grieta»: o estàs amb els uns o estàs amb els altres. Tot i això, una part minoritària de la població se situaria en un terme mig.

Si el kirchnersime no perd els vots aconseguits, guanyaria les presidencials en primera volta. tweet

          Amb aquesta situació, les enquestes donaven una victòria ajustada pel Frente de Todos, el partit de CFK. S’especulava amb una diferència d’entre quatre i sis punts. La nit electoral salta la sorpresa: El Frente de Todos obté el 47’66% dels vots, per contra, el partit de Macri es queda amb el 32’08% de suports. Una diferència de quinze punts, insalvable per molts. Si el kirchnersime no perd els vots aconseguits, guanyaria les presidencials en primera volta. Hi ha dues maneres d’aconseguir-ho: superar el 45% dels vots, o bé guanyar per una diferència de deu punts a la segona força, per ara es compleixen totes dues condicions. Les seves bases electorals són fidels i mobilitzades, poques coses fan pensar que la gent que els ha votat canviï d’opinió en dos mesos. Però quines són les claus per entendre aquesta victòria?

          En primer lloc, l’oposició ha sabut ressituar-se en aquest escenari i llegir millor el que demanava el moment polític. L’expresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, va fer un pas al costat presentant-se com a vicepresidenta i cedint la candidatura de president a Alberto Fernández. Un antic col·laborador del govern de Néstor Kirchner que fou crític amb la gestió de CFK anys enrere i té un perfil més moderat. Amb aquest moviment l’expresidenta buscava apropar-se als votants indecisos que podien tenir més reticències a votar-la, ja que arrossega una imatge negativa lligada als seus governs, en part a causa dels casos de corrupció que impliquen persones del seu govern. Alhora, s’assegurava que tots els seus seguidors –que representen una important bossa d’electors– apostarien per la seva nova fórmula electoral, el Frente de Todos.

Font: Twitter – Frente Patria Grande

          El segon motiu que ens serveix per explicar aquests resultats és el desgast de Macri després de tres anys i mig de govern. A causa de la crisi que viu el país, la classe treballadora ha vist empitjorades les seves condicions de vida i en fa responsable a l’ocupant de la Casa Rosada. Els incompliments de Macri en matèria social li han passat factura entre sectors populars que fa quatre anys van votar-lo, quan prometia pobresa zero. La mobilització social contra alguns dels plans del govern l’ha obligat, en alguns casos, a fer-se enrere, com és el cas de la reforma laboral. Durant aquests anys, l’oficialisme ha intentat instal·lar en la societat algunes de les idees culturals del neoliberalisme. La cultura de l’esforç i l’emprenedoria per a justificar les desigualtats, o l’atac a les persones que viuen “subvencionades per l’Estat sense fer res” en són un exemple. El macrisme no ha entès, però, que fora de la Ciutat de Buenos Aires, on predomina la classe mitjana benestant, poca gent assumeix aquest marc mental. L’antikirchnerisme no ha estat suficient per imposar-se aquesta vegada.

          Així doncs, s’ha imposat el vot de càstig al govern, per sobre del vot de por al «retorn al passat». Aquest és un factor clau per entendre com s’ha desenvolupat la campanya i quin és l’estat d’ànim dels argentins. L’oficialisme ha fet el mateix discurs que li va funcionar fa quatre anys. Basat en la por al retorn de Cristina (el passat), i buscant la confrontació directa amb els kirchneristes, pensant que els beneficiava. En campanya, Macri ha reivindicat l’asfaltat de carreteres o la millora de la provisió d’aigua potable com a grans obres del govern.

Al cap i a la fi, el projecte polític del kirchnerisme es basa en un progressisme moderat de matriu «neo-desarrollista». tweet

          Per la seva banda, el Frente de Todos ha fet una campanya més propositiva, atacant al govern per la mala gestió i utilitzant els recursos clàssics del nacional-populisme: la pàtria, el retorn als dies més feliços i la interpel·lació a un «tots» amb vocació de majoria, confrontat amb l’elit neoliberal. Respecte a la qüestió del deute, Alberto Fernández s’ha compromès a pagar-lo, però, renegociant els terminis i les condicions amb l’FMI. Caldrà veure quin equip econòmic escull per al seu hipotètic govern, una decisió que marcarà la direcció de les polítiques econòmiques i les relacions amb l’organisme creditor. Al cap i a la fi, el projecte polític del kirchnerisme es basa en un progressisme moderat de matriu «neo-desarrollista». Caracteritzat per programes de transferència d’ingressos, com l’Ajuda Universal per Fill,  pensada per a combatre la desigualtat i la pobresa infantil. Els governs de Cristina –lloats per Chantal Mouffe com un dels millors de la dècada progressista– van reduir les desigualtats sense tocar massa privilegis, una obra de govern força semblant a la de Lula Da Silva al Brasil.

Font: Wikipedia

La importància del dòlar per al futur del país

          Després d’una nit electoral llarga va arribar un matí de dilluns negre. Amb l’obertura dels mercats internacionals a mig matí, el valor del peso es devaluava quinze punts. Els mercats votaven un dia més tard. Macri va sortir a culpabilitzar de la situació al Frente de Todos, apel·lant a la responsabilitat i instigant la por d’una deriva financera en cas de victòria electoral dels Fernàndez. L’endemà, sortia a demanar perdó per allò que havia dit i anunciant un paquet de mesures d’urgència per pal·liar la situació econòmica. Aquest canvi de postura en vint-i-quatre hores desgasta encara més la imatge pública de Macri i deixa el partit del govern en una situació de debilitat política de cara a l’octubre. A tot això cal afegir-hi les noves mesures econòmiques per controlar el preu del dòlar anunciades aquesta setmana pel govern. En destaca una: un default selectiu a curt termini de les lletres del govern nacional. És a dir, que el govern ha reconegut que no pot assumir els venciments de deute més propers, obligant als tenidors a cobrar més tard del previst. Passant els venciments d’aquest deute als primers mesos del proper mandat.

          Aquest anunci és molt rellevant a escala política i social. Per una banda, per primer cop el govern actual reconeix que no podrà fer front als venciments que va contraure, evidenciant el fracàs de l’estratègia d’endeutament. I per altra banda, perquè això ha generat un cert pànic en la societat argentina. No poder pagar deute és llegit com un indici que la crisi és propera, perquè recorda l’any 2001 quan l’ajornament dels venciments fou un dels factors que va desencadenar el col·lapse. A més a més, entre aquestes noves mesures també s’ha establert un límit mensual de compra de dòlars, una mesura que el macrisme sempre havia criticat a CFK, perquè atemptava contra la llibertat individual. Aquesta és una derrota ideològica de l’oficialisme, que veu com ha de desplegar una política de control canviari de la que sempre havia renegat. Tot plegat afegeix més incertesa i nerviosisme als mercats, la situació d’inestabilitat econòmica derivada després de les PASO neguiteja als argentins, que veuen com els mercats reaccionen negativament al que van votar.

Font: Wikipedia Banfield

          De nou, sembla que el capitalisme i la democràcia són irreconciliables. Els mercats no toleren les urnes i ataquen a la sobirania nacional utilitzant el xantatge econòmic. Queden menys de dos mesos per a la primera volta de les presidencials i es preveuen sacsejats per a l’economia argentina. Caldrà veure com aquesta situació afecta les preferències electorals. Encara que és complicat que pugui haver-hi un gran canvi. L’únic escenari en què es podria complicar la victòria d’Alberto Fernández seria si el Frente de Todos no guanya en primera volta. Això, podria provocar una situació en la qual Macri pugui tenir més opcions a la reelecció. I depenent dels suports que rebi de les terceres forces polítiques podria sortir guanyador de la segona volta. Ara per ara, però, és un escenari molt poc probable.

De nou, sembla que el capitalisme i la democràcia són irreconciliables. tweet

          Guanyi qui guanyi a l’octubre, haurà de fer front a una situació econòmica molt complicada i difícil de gestionar. El pròxim govern haurà d’afrontar venciments del deute amb l’FMI el 2022 i el 2023, per valor de 20.000 i 22.000 milions de dòlars respectivament, quantitats molt elevades per a l’economia argentina. El mes de desembre és, en l’imaginari col·lectiu argentí, el pitjor mes de l’any. Perquè és quan va esclatar la famosa crisi del corralito l’any 2001. Si s’escull un president en primera volta, podria assumir la presidència enmig d’una gran turbulència econòmica. La por a repetir una situació de col·lapse financer com la del 2001 existeix. Venen temps complicats pel poble argentí, que es debat entre l’esperança d’un canvi i la por a una nova crisi. Mentrestant, però, ha de resistir en la misèria quotidiana.

Foto de portada: Wikimedia Commons
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Argentina. Entre la por i l’esperança, resistint la misèria.

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.