Amunt els rebels

L'històric líder del Sinn Féin adreçava aquestes paraules en commemoració de l'alçament republicà de Pasqua de 1916.

Amunt els rebels

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'històric líder del Sinn Féin adreçava aquestes paraules en commemoració de l'alçament republicà de Pasqua de 1916.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La necessària suspensió de les commemoracions de la Revolta de Pasqua no significa que no puguem dur a terme la seva celebració. Tots podem dur un lliri republicà. Allà on sigui possible s’hi pot posar una corona de flors, llegir proclames, fer uns minuts de silenci. Tot això ho poden fer una o dues persones mentre mantinguin la distància social. No calen grans aglomeracions. Ni tan sols és necessari sortir de les nostres cases. Trobeu un lloc tranquil, recordeu als companys caiguts. Llegiu a Pearse o algun poema de Macdonagh per a vosaltres mateixos. Canteu o toqueu alguna cançó patriòtica. Penseu en les vides, la feina, el coratge dels homes i de les dones de 1916 i d’aquells que han seguit el seu exemple des de llavors. Reflexioneu sobre el passat. Rumieu el futur.

Temps enrere, a Dublín i a Belfast estaven prohibides les celebracions de l’alçament de Pasqua pel vell ordre. Però els intrèpids republicans sovint trobaven la manera de saltar-se la prohibició. Alguns fins i tot van anar a la presó per fer-ho. Com en els dies en què, en les cel·les de càstig, en tant que presoners polítics, separats els uns dels altres, homenatjàvem a la nostra manera el passat i el futur. Encara que estiguéssim nosaltres sols en nues cel·les de presons. Sols però junts. Separats però units.

Sigui quina sigui la llibertat que tinguem, o que puguem guanyar d’ara en endavant, no hauríem d’oblidar mai el rol cabdal dels rebels de Pasqua per a la causa.

En els darrers vuit anys de la ‘Dècada del Centenari’ s’han produït moltes commemoracions innovadores i emotives, la majoria inspiradores, sovint exuberants i commovedores, arreu de l’illa d’Irlanda i més enllà. Per a mi un dels moments més memorables, que em va posar la pell de gallina, va ser en un matí glaçat del Diumenge de Pasqua de 2016 durant la celebració de la Revolta. Milers havien vingut a la commemoració del Sinn Féin davant de la seu de l’Oficina de Correus de Dublín. En un inoblidable moment la gent va començar espontàniament a cantar un en un a capella. Va començar com un xiuxiueig i va créixer en una harmonia desafiant fins que l’eco de la cançó va omplir el carrer O’Connel tal com els orgullosos rebels haurien cantat…

«Una nació de nou, una nació de nou, i Irlanda, durant tant de temps una província, serà una nació de nou!»

Foto: Wikipedia – Miss Fitz

Totes aquestes commemoracions van resseguir esdeveniments que van tenir lloc durant la convulsió que va sacsejar Irlanda fa prop d’un segle. La firma del tractat de l’Ulster; el tancament patronal de Dublín; la formació de l’Exèrcit Ciutadà Irlandès, els Voluntaris Irlandesos y Cumann na mBán [del gaèlic irlandès «Consell de les Dones Irlandeses»: milícia armada de les republicanes]; el contraban d’armes tant de la Força de Voluntaris de l’Ulster com dels Voluntaris Irlandesos; l’alçament de 1916, la Proclamació i l’execució dels líders; les eleccions de 1918; l’establiment del Primer Parlament Republicà al gener de 1919 i molt més.

Moltes d’aquestes commemoracions han estat organitzades per comunitats locals orgulloses de la seva història.

Fa un segle, 1920 va ser un any especialment important. Per a molts va ser el punt d’inflexió de tot el que ha passat des d’ençà. Va ser l’any en que l’Exèrcit Republicà Irlandès va demostrar al govern britànic que la resistència a la dominació britànica ja no era un rampell de curta volada sinó una lluita popular pel canvi que no podria ser derrotada militarment. Gran part de la ciutat de Trim del comptat de Meath va ser destruïda per la Policia Real Irlandesa i els Black and Tans [«Negre i Caqui»: les forces paramilitars] també ho foren Balbriggan i la ciutat de Cork. No és sorprenent que als ciutadans patriòtics els encengués de ràbia la intenció dels darrers governs irlandesos d’homenatjar aquestes forces.

El desembre de 1920 els britànics aprovaren l’Acta del Govern d’Irlanda que imposà la partició i l’establiment de dos Estats a la nostra illa.

Dos alcaldes de Cork per la causa. El divendres 20 de març en va ser l’aniversari d’un d’ells; Tomás MacCurtain, el primer alcalde de la ciutat rebel. MacCurtain va ser escollit al càrrec d’alcalde després de les eleccions municipals del 15 de gener de 1920. Aquestes eleccions, que seguien a les de 1918, aconseguiren conquestes significatives per al Sinn Féin. Les eleccions de gener incloïen consells urbans i de districte. Els candidats del Sinn Féin, del Partit Laborista, i d’altres nacionalistes, van guanyar 172 dels 206 consells de la illa. El juny el Sinn Féin guanyà 338 de 292 governs locals, incloent 36 districtes rurals de 55 en el mateix Ulster. Tanmateix, els unionistes es decidiren ràpidament a introduir majors tècniques de geometria electoral en les circumscripcions municipals dels comptats. D’aquesta manera van acabar amb el sistema electoral proporcional a la vegada que introduïen requisits de propietat per a poder votar anul·lant així a desenes de milers de nacionalistes el dret a vot en les eleccions municipals.

Ara tenim una via pacífica per a guanyar la llibertat, però no sempre ha estat així.

En aquestes eleccions a l’alcaldia de Cork, celebrades el 31 de gener, Tomás MacCurtain va prometre defensar els principis de la República declarada en la Pasqua de 1916 i lluitar per la llibertat irlandesa. Per aquest motiu proposà que l’Ajuntament jurés fidelitat al Parlament de la República d’Irlanda ja que creia que les autoritats eren una peça clau per a l’èxit del Parlament republicà. Per això digué: «ara depèn dels representants locals jurar lleialtat al govern proclamat pels representants del poble i jurar lleialtat al Parlament republicà.» Després va hissar la tricolor a l’ajuntament de Cork. La decisió de MacCurtain va ser acollida amb un sorollós aplaudiment i amb la interpretació Amhrán na bhFian -Cançó d’un Soldat [que el 1926 esdevindria l’himne nacional]- que per aquella època era generalment coneguda per la majoria com l’himne del Sinn Féin.

A més a més d’alcalde MacCurtain també era el comandant en cap de la brigada de Cork de l’IRA. MacCurtain era molt popular, professor d’irlandès, defensor de la Lliga Gaèlica, a més a més de diligent representant públic.

De jove MacCurtain havia viatjat per les carreteres i els camins del Munster rural promovent la Lliga Gaèlica i fent classes en irlandès. Més endavant viatjà pels mateixos camins promovent i organitzant els Voluntaris Irlandesos a Cork. Després de la Revolta de 1916 va ser empresonat. Després del seu alliberament en el moment inicial de la Guerra d’independència MacCurtain va esdevindré un popular líder de l’IRA.

Enterrament de Harry Thompson. Foto: Flickr – Sinn Féin

En les primeres hores del 20 de març de 1920, el dia en que MacCurtain complia 36 anys, homes armats, amb les cares pintades de negre, de la Policia Real de l’Ulster liderats per l’inspector Oswald Swanzy van entrar per la força a casa seva. Ja havia estat assaltada prop de 20 vegades en els mesos anteriors. La seva dona, Eilís, més tard diria que «semblaven conèixer la casa millor que jo». Dos homes van córrer escales amunt cap a la seva habitació. En el moment en que Tomás MacCurtain va obrir la porta va rebre dos trets al pit. Li dispararen una tercera vegada. MacCurtain va caure al terra davant de la seva família. Una hora més tard, quan la seva família estava ajaguda al costat del seu llit, van arribar els soldats britànics i es posaren a registrar la casa, incloent el mateix llit en el que estava estes el cos de MacCurtain.

El seu assassinat va encendre la indignació i va ser àmpliament condemnat. El cos de Tomás MacCurtain, vestit amb el seu uniforme de Voluntari Irlandès, va ser dut a Cork per a ser exposat a la catedral. La processó funerària va esdevenir la més multitudinària que mai s’havia vist fins al moment a la ciutat.

Els revisionistes dels fets haurien de ser criticats de forma contundent però sobretot de manera intel·ligent

L’abril de 1920 es va dur a terme una investigació judicial de la mort de MacCurtain. El jurat declarà culpable d’assassinat a l’inspector de la Policia Real de l’Ulster Oswald Swanzy, al primer ministre britànic David Lloyd George, al Lord governador d’Irlanda John French, i a l’inspector general de la Policia Real Irlandesa T. J. Smith.

Els britànics, en un intent de protegir a Swanzy de les represàlies de l’IRA, el van traslladar de Cork a Lisburn.

Voluntaris del Primer Batalló de la brigada de Cork es van desplaçar fins allà per a passar comptes. I així ho feren el 22 d’agost quan Swanzy estava sortint de la catedral de Lisburn. Es creu que utilitzaren la mateixa arma de MacCurtain per a ajusticiar-lo.

En venjança els lleialistes cremaren els barris catòlics de Lisburn. En conseqüència, algunes persones foren encausades arran dels incendis. Els lleialistes van atacar totes les àrees catòliques de Belfast. Un total de 33 persones van morir en els següents deu dies durant el transcurs dels disturbis i dels tirotejos que van succeir-se a la ciutat.

Tomás MacCurtain va ser el primer dels dos alcaldes en morir aquell any. Set mesos més tard, l’octubre de 1920, l’amic i company de MacCurtain, Terence MacSwiney va morir a la presó de Brixton al cap de 73 dies de vaga de fam. Terence MacSwiney havia estat el successor de MacCurtain a l’alcaldia després del seu assassinat, en el funeral del qual havia dit que, a desgrat de la interrupció de l’obra de MacCurtain, la lluita per la llibertat seguiria endavant.

Processó fúnebre de Terence MacSweeney a Cork. Foto: Flickr – National Library of Ireland

Aquest any en motiu d’un programa d’esdeveniments per a celebrar el centenari de 1920 a Cork l’Associació Atlètica Gaèlica del comtat ha produït uns jerseis commemoratius especials per als seus futbolistes i jugadors de hurling. Aquesta ha estat una manera innovadora de recordar la nostra història. Ben fet! La part de davant de la samarreta té estampada a l’esquerra una imatge de Tomás MacCurtain i a la dreta una imatge de Terence MacSwiney, amb Cork en flames de fons. L’esquena del jersei té estampada una imatge de la pedra commemorativa de Kilmichael que recorda l’emboscada a les forces auxiliars britàniques al novembre de 1920. Aquell va ser el combat més gran de la guerra d’independència i hi van morir 16 auxiliars i tres membres de l’IRA.

Afortunadament aquells dies de conflicte s’han acabat en els nostres dies. Però no hauríem de témer recordar-los. Hauríem de fer-ho d’una manera respectuosa i tolerant. Els revisionistes dels fets haurien de ser criticats de forma contundent però sobretot de manera intel·ligent. Ara tenim una via pacífica per a guanyar la llibertat, però no sempre ha estat així. Per tant, sigui quina sigui la llibertat que tinguem, o que puguem guanyar d’ara en endavant, no hauríem d’oblidar mai el rol cabdal dels rebels de Pasqua per a la causa.

Falten dues setmanes per a la Pasqua. Aquest any la crisi del coronavirus comporta que no hi hagi cap dels grans actes públics de solidaritat republicana per als nostres companys caiguts i les seves famílies.

Així doncs, busquem maneres innovadores i imaginatives de recordar-los a la nostra manera. Posem el nostre granet de sorra en les xarxes socials celebrant la revolta de 1916 i la lluita per la llibertat. Homenatgem el nostre passat i rumiem sobre el futur. A soles si cal però plegats. Separats però units.

Article publicat originalment en el blog personal de Gerry Adams. Publicat en castellà a La Penúltima.
Traducció d’Albert Portillo.
Foto de portada: Wikipedia – Domer48
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Polític irlandès i president del Sinn Féin

Comentaris

Amunt els rebels

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.