Fa 95 anys, a les acaballes de l’any 1926, van començar les proves dels forns del primer crematori soviètic, quan encara no s’havia acabat de construir. El 11 de gener del 1927 va tenir lloc, com va informar la premsa, de la primera «sepultura amb foc». No obstant, molt abans d’això es va posar en marxa una campanya per convèncer als ciutadans del país del caràcter progressista del nou mètode. Un dels moments més impressionants va ser la incineració pública del cos de I.P. Xavkun, un katorxanin [convicte de les colònies penitenciàries de l’Imperi rus (katorga), N.T.].

De l’article ‘Incineració en comptes d’enterrament’, Ogoniok, 6 de gener del 1924.

A l’Institut Estatal d’Higiene Social del NKZ (Comissariat Popular de Salut – Kommersant) acaba d’inaugurar-se una exposició sobre la cremació. A l’estranger la cremació ha adquirit carta de naturalesa en substitució de la sepultura al terra i compta amb un gran nombre de defensors a mesura que augmenten les cremacions i la construcció de crematoris any rere any. Ha arribat finalment el moment en el que nosaltres entrem en aquesta cultura i recomanem aquest mètode de sepultura per motius sanitaris, econòmic i científics…

El 1920 hi havia funcionant a Amèrica 80 crematoris, en els quals es van portar a terme més de 14.000 cremacions; a Alemanya, 55 crematoris amb més de 19.000 cremacions; a Anglaterra, 14 crematoris amb 1.800 cremacions. A partir d’aquestes dades és evident que la cremació ha arrelat i s’ha difós per sobre de tot a Alemanya… A Alemanya, el mort, després de complir amb tots els formalismes, és traslladat el mateix dia al crematori en un carruatge (o automòbil) especial, normalment sense l’acompanyament dels seus familiars. Un cop allà, es porta a terme un servei funerari d’acord amb el ritual de la religió a la que pertanyia el mort.

A això cal afegir l’estalvi en la despesa i el treballs dels enterramorts que excaven la terra. Aquestes consideracions materials són extremadament importants.

De l’article ‘Mort d’un antic katorxanin’, Ogoniok, 14 de desembre del 1924.

S’ha mort el katorxanin polític Xevkun [sic]. El mort va demanar als seus amics que no el sepultessin segons el ritu cristià, sinó que portessin el seu cos a les afores de la ciutat i l’incineressin, ja que a la ciutat de Txità no existeix cap crematori. Una nombrosa quantitat de treballadors de Txità i camperols dels municipis propers va desplaçar-se fins al lloc de la cremació per donar l’adéu al vell revolucionari (I.P. Xavkun va passar sis anys a la presó i a la katorga, les colònies penitenciàries de l’Imperi rus, per la seva participació en la Revolució del 1905-1906, després va viure a l’exili fins al seu retorn al país el 1917; va morir als 36 anys – Kommersant).

Els treballadors van assistir-hi amb les seves banderes i estendards revolucionaris. Es va construir una enorme pira funerària sobre la qual es va col·locar el taüt. Al compàs de Víctimes immortals, interpretada per un multitudinari cor format pels assistents, el cos va ser incinerat. Així, amb la seva mort, el vell revolucionari va participar en la lluita per una nova vida.

De l’article ‘Foc i terra’, Ogoniok, 24 de gener del 1926

… la Revolució francesa, que extreia el seu pathos de la vida a Roma, vista amb romanticisme, i de l’heroisme pur d’aquesta, va donar peu al precepte que exigia la completa destrucció dels cementiris i la cremació obligatòria dels cadàvers…

El poder soviètic, a l’alliberar els treballadors no només físicament, sinó també moral, va destruir les cadenes religioses que empresonaren al poble rus durant segles.

Actualment, per a la cremació dels cadàvers no s’utilitza tant la flama obtinguda de la crema de combustible com una elevada temperatura… Les cendres restants del mort consisteixen principalment en fosfat de calci i tenen un pes d’un quilo i mig a dos quilos. Amb l’ajuda d’uns serveis especials les cendres són recollides en una càpsula metàl·lica que és segellada davant dels familiars del mort…

De l’article ‘En record del primer crematori de l’URSS’, Ogoniok, 30 de gener del 1927

La construcció del crematori encara no s’ha finalitzat i únicament s’han portat a terme les proves del forn. L’onze de gener es va realitzar la primera cremació. S’incinerà el cos de F.K. Soloviev, un obrer de l’empresa municipal d’aigua de Mitisxi. Per ordre urgent dels Serveis Municipals de Moscou, el departament artístic de l’institut de silicats va produir una urna especial d’algeps que, amb les cendres del mort, romandrà al crematori i esdevindrà així un monument a la primera cremació a l’URSS.

Text publicat originalment a Kommersant, 13 de novembre del 2021

Traducció d’Àngel Ferrero