Search
Close this search box.

Amb el cap ben alt, malgrat tot

Publiquem el pròleg d'Amiant, d'Alberto Prunetti, una història obrera plena "de vida, d'humor, de conflicte, d'irreverència, de força i somriure, de vida i solidaritat."

Amb el cap ben alt, malgrat tot

Publiquem el pròleg d'Amiant, d'Alberto Prunetti, una història obrera plena "de vida, d'humor, de conflicte, d'irreverència, de força i somriure, de vida i solidaritat."

Teniu a les mans un llibre terrible i bell. Dit això, no hi hauria gaire més a afegir. Cada lector notarà per si mateix la veritat de la meva observació. El que escriuré sota el judici inicial és doncs, fins a cert punt, sobrer. Dolor, diversió, pena, reflexió, coparticipació. Quants textos moderns aconsegueixen provocar una gamma tal de sentiments? Doncs jo he sentit tot això llegint la història narrada per l’Alberto Prunetti. Un núvol de sensacions, alternes i contraposades, que només un autèntic escriptor és capaç de condensar.

No tenia dubtes sobre la destresa d’en Prunetti. Les primeres coses que vaig llegir-ne van ser les seves tragicòmiques desventures fent de pizzer a Londres. Després van venir uns contes, una novel·la (Il fioraio di Perón), reconstruccions històriques en clau narrativa (Potassa), antologies, moltes traduccions i una sèrie d’introduccions i d’edicions crítiques d’escriptors sud-americans (pocs italians coneixen Argentina i la seva cultura tant com en Prunetti).

No m’imaginava, però, que arribaria a commoure’m tant –commoure’m de debò– en llegir les línies que ha volgut dedicar al pare. Ni que em veuria involucrat en una història que, malauradament, encara no s’ha acabat.

En Renato Prunetti, obrer lampista i soldador, estava orgullós de la seva professió i de la seva destresa. El mal és que per fer la feina s’havia de cobrir amb amiant. L’amiant matava lentament i ell no ho sabia. Quan es va saber, la patronal va intentar mantenir tan amagat com va poder el mal fet, i després va anar endarrerint les mesures reparadores. Optar per altres formes de protecció hauria perjudicat un cicle consolidat i hauria obligat a assumir unes despeses sense retorn pel que fa als beneficis. Reemplaçar un treballador que mor sempre sortia (i surt) més barat que introduir canvis en el procés de treball. De fet, diria que avui dia surt més barat encara. El cas de l’Ilva de Tàrent ens ho recorda, i no només l’Ilva. L’Alberto Prunetti és testimoni del progressiu deteriorament del pare. La història és angoixant i alhora, a les primeres pàgines, quasi divertida, però potser perquè, tot i saber-ne la conclusió (que es preveia ja des de les primeres línies), encara no l’hem «viscuda». En Prunetti calibra magistralment el comptagotes de les emocions.

Foto: Tigre de Paper Edicions

El seu talent com a escriptor es pot veure, es pot tocar, gràcies a una llengua vivíssima i natural, amanida amb expressions idiomàtiques. Una construcció estilística refinada, però que el lector percep, tanmateix, com a espontània, tal com és. Es passa d’una infantesa feliç, marcada per les curses de bicicletes entre muntanyes de verí, al començament del drama. I, entremig, el llarg parèntesi «normal» de l’home –en Renato– satisfet amb allò que fa, amb el seu sentir-se imprescindible per a qui li dona feina, amb les seves transgressions venials (un got de vi, alguna explosió d’exuberància), amb l’empara que proporciona a la seva família. I duent ja la mort dins l’organisme, sense que ell ho sàpiga. Després vindrà el camí humiliant, burocràtic i judicial, recorregut pel fill per deixar constància que es tracta d’un delicte. Fins a arribar a una solució de compromís decebedora, que no vull avançar.

Hi ha qui creu que la classe treballadora s’ha esvaït per sempre, substituïda pel «treball cognitiu»

Dues notes finals. Hi ha qui creu que la classe treballadora s’ha esvaït per sempre, substituïda pel «treball cognitiu» (al qual voldria pervenir l’Alberto Prunetti, si no fos que es troba navegant en un pantà de precarietat i frustració). Fals. Només cal mirar fora de les fronteres occidentals per descobrir que la classe treballadora, extingida en un lloc, reapareix en un altre. I encara és més explotada. Els treballadors de les maquiles de Mèxic, de les Filipines, de l’Índia, etcètera, són per ventura «proletariat cognitiu»?

No ens enganyem. Són proletariat i punt. D’històries com la d’en Renato se’n podrien explicar centenars.

Segona nota. Sense voler santificar el seu martiri, és cert que l’orgull d’en Renato Prunetti pel que feia tenia una base concreta, material. Soldava, forjava, redissenyava metalls. N’estava orgullós. Fins i tot els seus moments de rebel·lió tenien l’origen en aquestes habilitats. Un passat com aquest es pot escarnir, si es vol; publicar novel·letes d’èxit en què la fàbrica només apareix d’esquitllada, reivindicada al títol i tot seguit ignorada. Però aquest passat implicava orgull, honor, sentit de pertinença i rebel·lió contra els abusos, cosa que avui s’intenta esborrar amb tota mena de subterfugis indignes, perquè en aquella condició existencial, abans encara que material, hi residia la primera antítesi de l’explotació. Un obrer amb el cap cot no és un obrer, sinó una mera carcassa que serveix per produir la seva misèria i la riquesa d’altri.

En Renato Prunetti va mantenir el cap ben alt sempre, fins i tot quan estava a prop de morir. Afortunadament, deixa un fill capaç de fer reviure amb una habilitat estremidora el sentit de la resistència humana.

Traducció de Pau Vidal
Foto de portada: Tigre de Paper Edicions

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Escriptor italià. Les seves obres, moltes de ficció, s'inscriuen dins el corrent de la Nova Èpica Italiana fundat pels escriptors Wu Ming.

Comentaris

Amb el cap ben alt, malgrat tot

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau