El passat 26 de nombre, el dijous abans del Black Friday, activistes dels moviments de la Xarxa per la Justícia Climàtica vam irrompre a la seu d’Amazon, a Barcelona. Entre capses, cartells i cossos, s’hi van retornar les comandes per dir prou al seu model empresarial. La seu, un edifici d’11 mil metres quadrats, és part del xarxa d’infraestructures que la companyia té desplegada per Catalunya.

Els somriures grocs d’Amazon cada cop són més presents als carrers i places, a les estacions de tren, a les universitats, fins i tot patrocinant des d’arbres de Nadal en zones comercials. No cal ser grans observadores per adonar-nos de l’expansió i el creixement d’Amazon al nostre territori: augmenten les obertures de centres logístics i les seves borses d’ocupació demanen nou personal laboral cada dia. La missió d’Amazon és clara: “ser l’empresa més gran de la Terra en la que el client pugui trobar un ventall enorme de productes i obtenir-los el més ràpid possible sense moure’s de casa”.

Des dels seus inicis a finals dels anys 90, Jeff Bezos ha volgut fer d’Amazon una peça clau del comerç electrònic, si no el centre. Davant d’aquesta evolució de l’empresa, encara algunes persones se sorprenen de les protestes que organitzacions sindicals i moviments socials (especialment ecologistes) estan realitzant a les seus d’Amazon d’arreu del món. Més que sorpresa, és una reacció de rebuig cap a aquest tipus d’accions, doncs: quin mal fa Amazon? No és lliure Bezos i la seva companyia de créixer si creix la demanda pels seus serveis? No ens facilita Amazon les vides atrafegades que portem amb un sol clic? Quin és el problema amb què les seves vendes hagin crescut un 838% des de 1996?

No tot el que brilla és or, i mai millor dit. El sistema capitalista neoliberal, tecnocèntric, biocida i financiaritzat que habitem —cec a totes les formes de vida i reproducció no monetitzables— sap fer lluir d’innovació i progrés el consumisme més salvatge. Amazon dibuixa un somriure groc a capses de cartró més aviat plenes de treball precari i de desastres ecològics. És difícil fer-ho visible i desnormalitzar-ho, és difícil assenyalar una companyia de les que més cotitzen anualment, que més treballadores i llocs de feina crea, i que el seu CEO és l’home més ric del món. L’or no només ha deixat de brillar avui, sinó que ha esdevingut una arma de doble fil del poder contra les persones i la natura. Sempre ho ha estat, però avui el procés s’accelera acompanyat del disseny i la retòrica d’un poder econòmic i financer productor de noves necessitats, que banalitza les crítiques contra empreses biocides com Amazon.

És senzill: Amazon no ens nodreix, la nodrim nosaltres, les usuàries. Comprem i reproduïm discursos d’abundància i felicitat, de necessitats construïdes pel mercat, de les mercaderies com substitutiu de temps, de cures i afectes, del “Buen vivir”, d’una mica de tot allò a què aspirem. No necessitem Amazon. Amazon ens necessita. Aquí rau la força per canviar la balança, per canviar el sistema. Si és que volem canviar-les és clar, ja que les previsions per aquestes setmanes apunten cap a assolellades jornades de clicks, timbres, i capses amb somriures grocs sota l’arbre de Nadal.

Nosaltres, les activistes per la justícia climàtica, no volem més Amazon. Estem fartes dels seus discursos buits, que només busquen més beneficis al menor cost possible; estem fartes de veure com els seus interessos passen per sobre la sostenibilitat de les nostres vides i ecosistemes, que destrueixen comunitats i territoris sencers. Protestem contra Amazon de la mateixa manera que votem i participem políticament per a controlar els Governs: és l’hora d’acceptar que l’economia no ha de ser lliure d’aquest control. Protestem contra el dogma neoliberal de l’economia, perquè la competència perfecta no existeix i el mercat esdevé un joc de suma zero en què guanyen els monopolis a costa de la diversificació de la producció, una estratègia amb la que sempre guanyen els mateixos. I mentre les seves butxaques no paren d’omplir-se, encara Amazon s’atreveix a presentar-se com a proveïdor-salvador de comunitats locals en temps de pandèmia. Encara busca projectar-se com a inversor de projectes “pel medi ambient”, que només són tàctiques de màrqueting i de greenwashing molt útils per a legitimar el seu creixement sense fi. Per tant, quina és la cara no somrient d’Amazon?    

La foscor d’Amazon

En primer terme, estem parlant d’una empresa transnacional amb un llarg historial de vagues laborals en diferents països. Totes elles denunciaven unes condicions laborals deshumanitzants per les treballadores, generant greus problemes físics i psicològics. En paraules del seu personal, l’acceleració dels alts ritmes de producció no només genera casos d’ansietat i estrès, fomenten les baixes per dolors d’esquena, lumbars, canells i/o genolls. La repetició d’accions mecàniques en els processos d’empaquetament o l’esforç continuat de càrregues i descàrregues al magatzem, té efectes sobre la salut de les treballadores.

Amazon és una empresa tan poderosa que es permet reduir costos a base de jornades laborals intenses i exhaustives, sous congelats —els augments salarials per la COVID-19 no van durar gaire—, hores extres mal pagades, cobertures de baixa laboral deficients… Decideix que les normes de seguretat per riscos laborals li són alienes, opcionals, si obstaculitzen continuar amb «l’eficàcia logística» desitjada. Tot s’hi val si ets una de les companyies més riques del planeta.

Les condicions laborals d’Amazon a l’Estat espanyol es van evidenciar amb la vaga del 98% de la plantilla del centre logístic de San Fernando de Henares, Madrid, el març del 2018. Si no veiem més protestes, no és per una millora de les condicions laborals, sinó pel control social de l’empresa sobre les seves treballadores per evitar tota sindicació. Diferents veus han assenyalat i demanat públicament a Amazon que respecti el dret de les seves treballadores a sindicar-se. Amnistia Internacional alerta sobre l’augment de recursos que Amazon ha anat destinant i destina a la vigilància de les seves treballadores —mitjançant el programa geoSPatial Operating Console—, sobre els anuncis de feina per a analistes que investiguin, textualment, “amenaces d’organització sindical contra l’empresa”, o de la violació de la privacitat de grups de Facebook del personal.

Aquestes pràctiques atempten contra la llibertat i els drets de les treballadores de manera flagrant, però que Amazon segueixi generant ocupació sembla legitimar la seva controvertida existència. No importen les condicions ni els salaris que ofereix mentre segueix generant riquesa, mentre segueixi omplint les butxaques de les seves accionistes i alts càrrecs.

Precisament, la reconeguda empresa no és un bon mirall de reducció de les desigualtats. Amazon ha vingut a fer negocis, no a reduir les desigualtats. I tot i generar uns beneficis astronòmics i moure una quantitat ingent de diners, anualment evadeix el pagament d’impostos en molts països com els EUA o l’Estat espanyol, tributant en paradisos fiscals com Luxemburg i fent enginyeria fiscal.

El desembre de 2019, 401 parlamentaris de més de 30 països del món van exigir canvis a la companyia de Jeff Bezos en les seves polítiques laborals i fiscals en el marc de la campanya internacional #MakeAmazonPay, impulsada per moviments i organitzacions sindicals, de justícia social i ecologistes. Entre les demandes, en destacava una dada: l’any 2019 només va pagar 1,2% d’impostos als EUA. A la vegada, mentre les evasions fiscals es mantenen els seus beneficis creixen i han anat creixent en el marc de la pandèmia de la COVID-19. Les preguntes augmenten, la nostra ràbia també. Fins quan ens farem les cegues davant l’acció precaritzadora d’Amazon? Fins quan hem de fer veure que treballar per Amazon és una alternativa laboral digne pel petit comerç? Fins quan hem de creure que és una opció de futur?

Amazon monopolitza preu i producte. Ven sempre a un preu més baix que els comerços locals i de proximitat, sent més competitiva a cost de les seves treballadores, forçant que petits comerços es vegin abocats a subsistir fins acabar baixant la persiana. L’ecosistema econòmic dels nostres barris, pobles i ciutats es veu amenaçat, degradant-se, mentre les capses amb somriures grocs colonitzen tot l’espai possible. Amazon esdevé la necessitat i la solució. És significatiu que, el juliol de 2019, la Comissió Europea obrís una investigació a Amazon per sospites de pràctiques anti-competència, i que aquest novembre, acusés la companyia d’aprofitar-se de dades privades d’usuàries d’empreses independents per beneficiar el comerç minorista d’Amazon. 

Rere les capses de cartró amb somriures grocs s’hi amaga una realitat de viure d’esquenes a la pròpia supervivència, contradictòria a la sostenibilitat de la vida. Amazon és una empresa que canibalitza futurs, cossos i territoris. El seu impacte ambiental s’accelera al mateix ritme que ho fan els seus beneficis, en totes les esferes de la seva activitat. No ens equivoquem: les bases del sistema en que se sustenta Amazon són incompatibles d’arrel amb la sostenibilitat, no es pot créixer indefinidament en un planeta finit. La cultura del consum sense fre és incompatible en unes vides en temps d’extralimitació[i].

Vivim en temps d’emergència climàtica i el compte d’Instagram de Jeff Bezos (@jeffbezos) publicita les inversions en matèria climàtica de la companyia. Alhora, el director executiu es mostra com a gran filantrop salvador del planeta comprometent-se a una donació de 10 milions de dòlars per a Bezos Earth Fund. La humilitat del nou defensor de l’Àrtic és notòria: aquesta és una de les notícies que han tingut més ressò i, desgraciadament, moltes persones creuen en l’efectivitat d’aquesta política. Cal dir, per si no era evident, que observant la cua d’emissions de CO₂ derivada del flux de productes d’Amazon i els residus que se’n desprenen, els diners no tapen forats de la capa d’ozó. Una cosa són les declaracions i l’altra, l’impacte material de les mateixes. La donació de 10 milions de dòlars, sigui com sigui, no és un acte lloable ni a admirar. I menys quan parlem d’una persona amb una fortuna acumulada de 200 mil milions de dòlars, que podria pagar de sobres el deute ecològic acumulat. No dona res a la terra en relació amb tot el que una empresa com la seva li treu: els diners no amaguen ni redueixen la magnitud de la destrucció ambiental i ecològica promoguda per l’obtenció de més beneficis.

La solució verda és literalment de color verd per a la companyia. Al seu compte, Bezos publicita l’anomenada Climate Pledge Arena, el que pretén ser el primer estadi del món lliure d’emissions gasos d’efecte hivernacle (GEI), coronat per un rètol il·luminat en verd en què es llegeix el nom de l’estadi de Seattle. La solució d’Amazon a l’espoli de recursos naturals, l’alteració d’ecosistemes i l’escalfament de la Terra és estètica. És finançar una fundació “verda” mentre segueix expandint els seus centres logístics, infraestructures i maquinària de producció, mentre segueix augmentant la construcció de megacorredors per l’enviament dels seus paquets.

Amazon no és ni vol ser coherent amb l’impacte ambiental de la seva activitat de producció i transport de productes. El col·lectiu de Treballadors d’Amazon per la Justícia Climàtica emetia un comunicat després de la creació de la fundació de la Terra, on es qüestionaven les intencions filantròpiques d’una companyia que amenaça les treballadores que són crítiques amb la dependència fòssil de la producció. El mateix grup mencionava en una investigació a The New York Times, el juliol de 2019, la possibilitat  que Amazon financés un think thank negacionista. Una dada més que, si es corrobora, ens dona més motius encara per assenyalar com de grotesc és que Amazon s’abanderi en l’ecologisme.

Com podem situar ecologisme i Amazon en una mateixa frase si Bezos considera l’activisme climàtic una amenaça per les seves operacions? Consideren espais com Greenpeace i Fridays for Future, entre d’altres, contraris als seus interessos. El gegant tecnològic s’exposa sol: si els interessos ecologistes s’oposen al seu sistema, el seu sistema s’oposa a l’ecologisme. La fundació de Jeff Bezos no és més que l’expressió rocambolesca d’un capitalisme pintat de verd (greenwashing).

El dissabte 12 de desembre es complien els 5 anys de l’Acord de París, un acord que va ser molt celebrat el 2015. Cinc anys després de l’aprovació dels compromisos de reducció d’emissions de GEI per evitar un augment de la temperatura global del llindar dels 1,5ºC, les projeccions de Global Carbon Project del 2019 mostraven un augment anual de les emissions del 0,6%. La crisi sanitària derivada de la COVID-19, amb l’acceleració de l’esclat d’una crisi econòmica i financera latent, ha canviat els resultats esperats per aquest any. Aturar-nos, frenar-ho tot, ha fet reduir un 7% les nostres emissions anuals, el que exposa la incompatibilitat de les formes de relació del sistema amb el clima, i per tant, amb la vida. Enfront d’aquesta situació, enlloc de parlar de decreixement en el consum i de reducció de les desigualtats estructurals del sistema, empreses com Amazon guanyen visibilitat amb models d’innovació tecnològica que primen l’eficiència econòmica i les entregues ràpides. Un enèsim exemple de la paradoxa de Jevons: l’eficiència del perfeccionament tecnològic provoca l’increment de la demanda, que és sens dubte el que el marc econòmic busca i necessita per no afrontar les solucions reals, per no qüestionar a la seva dependència de recursos fòssils i materials escassos. El planeta és limitat i no existeix tecnologia que pugui superar aquests marges.

Necessitem canviar dràsticament el model energètic fòssil —que és només una expressió del que engloba la crisi climàtica que habitem. És una necessitat present a l’agenda internacional des de fa més de tres dècades, una necessitat sobre la que seguim esperant respostes a l’altura. Mentre l’acumulació de poder per part d’empreses com Amazon creix, les respostes s’endarrereixen, i creixen les reivindicacions de justícia social i ambiental internacionals. Si pensem que una fundació Bezos és prou per compensar la petjada ecològica del model econòmic d’Amazon, i de la cua de consumisme exacerbat que porta, “Houston, tenim un problema”.

No ens falten motius per protestar contra Amazon: sigui perquè abarateix costos de producció precaritzant les seves treballadores, o sigui perquè promou les compres massives amb un Prime Day d’alt impacte ambiental. La sostenibilitat no va amb Amazon, ni des d’un punt de vista social, ni tampoc ecològic. És el contrari al futur i una vida digna.

Ens oposem a Amazon perquè és l’expressió clara de la concentració de poder en poques mans. És el lucre del 1% contra les vides del 99%. Els riscos que això comporta han de ser avaluats i controlats, han de retre comptes, de la mateixa manera que ho exigim a les institucions polítiques i administracions públiques. Perquè l’economia és poder i el poder és política. Amazon, membre estrella del club de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), i el conjunt de les corporacions transnacionals no són intocables i depenen del poder que se’ls atorgui a través del mercat. Fem política des d’aquesta perspectiva si no volem que ens la facin, plantem-nos. No podem acceptar que companyies així marquin la política d’Estats com està passant als EUA, no ens ho podem permetre. El principi de la democràcia és la igualtat en la participació política, una premissa vulnerada sistemàticament per elits econòmiques, generant desequilibris amb les capacitats ciutadanes de decidir com volem avançar cap a una vida plena de relacions socials enriquidores —i digna— en què no haguem de vendre’ns a la precarietat laboral per a sobreviure-.

En definitiva, els somriures grocs que donen voltes arreu del món per arribar als nostres barris, pobles i ciutats amaguen dins de capses de cartró mil i un motius per organitzar-nos, per no callar, per protestar contra qui ens pren el futur i ens destrossa la vida. Mil i un motius per seguir lluitant.

Foto de portada: Daniel Bartolomé

[i] Parlem de temps de extralimitació atès que ens trobem en temps on les alteracions sobre processos biofísics fonamentals per garantir la reproducció natural, interdependents entre ells i que són la xarxa de seguretat de la humanitat es troben alterats i sobre-passats. És a dir, ens situem en un moment de destrucció de les estructures que permeten que es regeneri la vida tal com la coneixem fins avui.