«Alba» o el principi de tot

Ressenyem la novel·la Alba (Mai Més, 2019). Un escrit que aposta per una visió feminista i antiracista des de la ciència-ficció

«Alba» o el principi de tot

«Alba» o el principi de tot

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Ressenyem la novel·la Alba (Mai Més, 2019). Un escrit que aposta per una visió feminista i antiracista des de la ciència-ficció
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’any 1666 Margaret Cavendish va escriure El món resplendent, la primera novel·la de ciència-ficció utòpica. És la història d’una dama que viatge fins una terra estranya poblada per animals que parlen. El gènere s’ha anat modificant i ha proliferat: des dels clàssics decimonònics de Mary Shelley, H.G. Wells o Verne, passant per les distòpies del període d’entre guerres de Zamiatin, Orwell i Huxley fins arribar al fenomen Margaret Atwood i El conte de la serventa. La ciència-ficció és un gènere que sempre s’ha considerat menor però el que està clar és que avui en dia gaudeix de màxim reconeixement i afició, potser sigui per les possibilitats de transformació política que ofereix.

Fins ara, l’obra d’Octavia E. Butler ha passat prou desapercebuda al nostre país per falta de traduccions, però gràcies al sorgiment de l’editorial MaiMés per fi la coneixem en català. Els amants de la ciència-ficció ja cal que estiguem atents a les pròximes publicacions d’aquest segell. La novel·la que aquí ens ocupa, Alba, és la primera de la col·lecció Refugi 67, una aposta per recuperar clàssics mai abans traduïts a la nostra llengua. En paral·lel, El Rastre del Llamp, de Rebecca Roanhorse, enceta la col·lecció Nüwa, d’èxits del gènere més actuals. En la seva carta de presentació, MaiMés ens assegura un catàleg d’allò més «freak i políticament compromès». Sens dubte, no podrien haver començat amb més bon peu.

La ciència-ficció és un gènere que sempre s’ha considerat menor però el que està clar és que avui en dia gaudeix de màxim reconeixement i afició, tweet

Alba narra la història de Lilith, una dona negra al voltant de la trentena que es desperta presa, en lloc desconegut, després d’haver sobreviscut a una guerra global que ha aniquilat la vida a la Terra. Adormida durant més de dos segles, els extraterrestres que la van salvar l’han escollit per repoblar el món. Que ella i els humans sobrevisquin i tornin a néixer, dependrà de la seva capacitat per relacionar-se amb els oankali, una espècie que basa la seva pròpia supervivència en la mutació genètica amb altres espècies. Així, la protagonista ha d’entendre, empatitzar i conviure amb éssers d’aparença horripilant i monstruosa, completament diferents de la morfologia humana.

Octavia E. Butler. Font: MaiMés

El contacte amb alienígenes és un lloc comú de la ciència-ficció, però el tractament que es dóna en aquesta novel·la és del tot original. D’entrada, no és una relació d’oposició sinó tot el contrari, de simbiosi. Tot i que una espècie està en desigualtat de condicions respecte a l’altre per prendre decisions, la relació que mantenen no és antagònica; de fet, no es pot emetre cap judici en tota la novel·la sobre la bondat o la maldat que es desprèn d’uns i altres. Ni els oankali són éssers dolents ni Lilith és una heroïna de capa i espasa. El predomini del diàleg per sobre de la descripció n’és una prova, més enllà d’una preferència d’estil de l’autora. Forma i contingut s’acompanyen en un tot coherent a favor d’una trama que avança lleugera sense que l’acció es precipiti de manera incontrolable. És la comprensió que Lilith va adquirint dels oankali el que fa avançar l’acció. En aquest sentit, la novel·la prioritza un tipus de lectura que convida a la reflexió i remou l’esperit crític. La tria del nom de la protagonista ve ja carregada de significat. Lilith fa referència a la primera dona d’Adam que en la tradició jueva el va abandonar al paradís, perquè no volia cedir als seus desitjos sexuals. El seu cognom, Iyapo, l’assenyala directament com a viuda de fill d’immigrants nigerians. Nom i cognom caracteritzen l’heroïna sota referents apropiats per la lluita feminista i l’antiracisme però, a la vegada, aquesta heroïcitat es desfà quan al llarg de la novel·la es mostra vulnerable, plena de dubtes i temors. Això fa que la identificació amb el personatge sigui fàcil i enganxi al lector des de la primera pàgina. Però aquest recurs no està al servei només de l’entreteniment. Com s’ha dit, aquest fet esdevé fonamental per una lectura política del text: és a través de la ment i els ulls de Lilith que el lector es pregunta, com ella, per les principals qüestions que atenyen la condició humana, tant en un sentit filosòfic com científic. A la vegada Butler posa en qüestió les estructures que determinen les diferents formes d’interrelació social. Que aquestes preguntes les faci un subjecte normalment llegit com a objecte de l’alteritat –dona i negra–, és un gest de subversió al sistema de representació hegemònic occidental, Lilith és, de fet, la reivindicació d’un subjecte menystingut.

Com deia Ursula K. Leguin, tota utopia conté una distòpia en el seu si tweet

L’autora pertany al que s’ha anomenat afrofuturisme. El terme designa la producció artística d’un conjunt d’autors que tenen el seu origen en el continent africà però es troben en la diàspora, és a dir, fora d’ell. Comparteixen uns principis estètics comuns que podem trobar tant en literatura, cinema, música, com arts visuals. En general, es tracta de combinar elements de ciència-ficció i fantasia, ficció històrica i especulativa amb cosmogonies no occidentals per problematitzar el concepte d’identitat. Tot i que la denominació de la corrent es fixa als anys 90 pel crític cultural Mark Dery, es poden rastrejar produccions afrofuturistes des dels anys 50, sobretot en el terreny musical. Alba va ser escrita als 80 i la seva autora es considera precursora de l’afrofuturisme literari, al costat d’altres noms com Samuel Delany. L’èxit d’aquestes manifestacions artístiques es troba en la capacitat imaginativa per augurar la transformació social. Quan sembla que el món on vivim ja no pot ser més inversemblant, la ciència-ficció vista des del filtre de la negritud és capaç de reflectir la realitat més que qualsevol relat amb pretensió realista: ho fa des d’una crítica a les problemàtiques socials a la vegada que projecta un possible futur.

            
No seria un disbarat llegir Alba en termes utòpics. Com deia Ursula K. Leguin, tota utopia conté una distòpia en el seu si. El futur que planteja Alba parteix de la fi del món i el nou naixement que proposa qüestiona els límits del que és ser humà. Tanmateix, el to i la visió resultants de la lectura no són gens desesperançadors. És una oportunitat per tornar a començar, amb tot el potencial que això implica. Un món on les nocions de gènere, raça i classe no estructurin la societat. La imaginació és una qualitat fonamental de la ment, segurament allò que més ens defineix com a humans. Cadascú té la capacitat d’imaginar una vida alternativa a la pròpia, i posar-la en comú, debatre-la, consensuar-la. També hi ha una versió més pessimista, la de deixar que la nostra vida l’imaginin els altres. Sens dubte, no és la premissa de Butler. Sent aquesta la primera part d’una trilogia, la saga Xenogènesi, veurem com es desenvolupa en els pròxims dos llibres; ja amb aquest sol, però, podem afirmar que l’autora realitza un exercici de responsabilitat d’imaginació al pensar un possible futur per l’espècie humana.

Foto de portada: Mai Més llibres

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Graduada en Estudis literaris i llibretera de professió.

Comentaris

«Alba» o el principi de tot

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.