Va nàixer a Manchester la primavera de 1882 en una família radical, feminista i socialista: era filla de Richard Marsden (jurista d’idees republicanes i socialistes i amic de John Stuart Mill) i d’Emmeline Pankhurst (fundadora de la Women’s Social and Political Union, WSPU, l’organització més coneguda del feminisme i el sufragisme britànic d’inicis del segle XX). Junt a la seua vocació per l’art, Sylvia es va implicar des de la seua joventut en l’WSPU i va passar per la presó més d’una desena de vegades, per les accions i mobilitzacions que realitzaven des de la lluita pel sufragi universal.

Sylvia Pankhurst també coneixia els entorns socialistes per l’activitat política dels seus pares a l’Independent Labour Party (futur Partit Laborista) i es va iniciar en la doble militància, pel que va desenvolupar una gran capacitat per treballar amb dones mentre impulsava la creació d’estructures per abordar els problemes socials derivats de les conseqüències del capitalisme. Per això prompte es van fer evidents les diferències ideològiques i estratègiques amb la WSPU, ja que Sylvia considerava que els drets femenins havien de confluir amb els de la classe treballadora perquè compartien l’exclusió dels drets democràtics elementals.

Amb la fundació de l’East London Federation of Suffragettes (ELFS), va fer campanya no només pel vot femení sinó per la sindicació de les dones treballadores, la cura de xiquets i xiquetes, la igualtat de salari i la major participació i control de les dones treballadores en la societat. En l’ELFS també participaven homes i s’unien amb els sindicats obrers o contra la repressió del govern britànic a Irlanda, entre altres. De fet, Sylvia Pankhurst va protestar contra l’aprovació britànica del vot femení per a les dones de 30 anys l’any 1918 pel seu caràcter limitat i excloent cap a les dones més pobres i joves.

Pacifista durant la Gran Guerra i internacionalista convençuda, va donar suport a la Revolució Russa de 1917 i va ser una gran defensora dels soviets, ja que per a ella eren «la forma de govern més democràtica fins ara establerta». També va formar part de diferents organitzacions obreres com la Workers’ Socialist Federation (WSF, posteriorment FSM), on va exigir que les dones foren part integral de l’organització. Com a exemple, va insistir en que les organitzacions locals anomenades «Consells de Treballadors i Soldats» (a imitació dels soviets) havien de dir-se «Consells de Treballadors, Soldats i Mestresses de casa». A més, destaca la seua participació en la fundació del Communist Party of Great Britain (CPGB) i el seu debat epistolar amb Lenin sobre el parlamentarisme i l’estratègia comunista, que va inspirar el text L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme escrit pel líder bolxevic l’any 1920.

Durant els anys trenta, Sylvia Pankhurst va donar suport a la II República espanyola i a la resistència antinazi i antifeixista, així com als moviments anticolonials etíops front la invasió de la Itàlia feixista l’any 1935. De fet, el seu interès per Etiòpia va marcar profundament la seua trajectòria vital: fins i tot es va traslladar a la seua capital, des d’on va engegar nous projectes polítics contra l’imperialisme i on va ser soterrada a la seua mort l’any 1960.