Aportar solucions és difícil. Si bé tots estaríem d’acord en una sanitat 100% pública, el mateix significat del terme públic en el context sanitari ens pot generar diferents opinions, de vegades incompatibles.

Però aquesta feina és necessària perquè un moviment que es basa només en l’acció i no sap pel model que lluita es perd pel camí i és molt vulnerable al desencís i a la cooptació pel sistema. La professionalització de la política, la formació de quadres de classe mitjana alta i la jerarquització poden portar a la pèrdua de tot contingut anti o postcapitalista. Hem de trobar doncs sistemes socials que no siguin capitalistes ni privat ni d’estat com a la Xina o la Unió Soviètica. Aquest objectiu és més fàcil pel sector sanitari, ja que tenim un gran recorregut de lluita i alguns èxits històrics, millorables no hi ha dubte, però models igualitaris que podem estudiar i millorar.