Un món sense policia? Els abolicionistes de la policia canvien el discurs i la política als Estats Units

D'on sorgeix i quins són els arguments per la campanya pel desfinançament de la policia?

Un món sense policia? Els abolicionistes de la policia canvien el discurs i la política als Estats Units

Un món sense policia? Els abolicionistes de la policia canvien el discurs i la política als Estats Units

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

D'on sorgeix i quins són els arguments per la campanya pel desfinançament de la policia?

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Després de l’assassinat de George Floyd i els aixecaments en tot els Estats Units, els polítics locals s’esforcen per semblar responsables i restablir la legitimitat de la policia. Però els abolicionistes argumenten que les reformes simbòliques i superficials no faran res per a abordar la brutalitat policial o la desigualtat estructural i la violència que assola a les comunitats negres i les comunitats de color. Les demandes per a desfinançar (defund, en anglès, NdT) i abolir la policia estan canviant el debat públic sobre el paper i la necessitat de la policia, i inciten a reimaginar la seguretat i el benestar de la comunitat.

La policia és simplement l’enemic a sou d’aquesta població. Hi són per a mantenir el negre en el seu lloc i per a protegir els interessos dels blancs, i no tenen una altra funció. Són (…) sorprenentment ignorants; i, com saben que són odiats, sempre tenen por. No es pot arribar a una fórmula més segura per a la crueltat. Per això són tan obscens aquestes piadoses crides a «respectar la llei», que sempre s’escolten de ciutadans prominents cada vegada que el gueto explota. La llei està destinada a ser el meu servent i no el meu amo, i menys encara el meu torturador i el meu assassí. Respectar la llei, en el context en el qual es troba el negre americà, és simplement renunciar a la seva dignitat.                                                

James Baldwin, Un informe del territori ocupat, 1966

La primera policia dels Estats Units van ser les milícies autoorganitzades que capturaven i castigaven els esclaus fugitius al Sud colonial. Abans d’això, la supremacia blanca servia enlloc d’una força policial. El 1686, Carolina del Sud va aprovar una llei que permetia a qualsevol persona blanca retenir i castigar els esclaus fugitius. Els segles XVIII i XIX, la formació dels sindicats les donava a la policia immunitat a la llei, facilitant i institucionalitzant l’afinitat notòria entre la policia i la supremacia blanca. La pertinença de policia a grups com el Klu Klux Klan continua actualment.

El finançament i la militarització de la policia van créixer durant el segle XX, paral·lel amb “la guerra contra les drogues” i el sistema carcerari privat. Impulsada pel President Richard Nixon, la propaganda i les polítiques de la “guerra contra las drogues” van fer sinònim la pobresa negra i llatinoamericana amb la criminalitat. La legislació que encara criminalitza desproporcionadament la possessió de crack comparat amb cocaïna va fer explotar la població carcerària – de 300.000 a més de 2 milions en menys de 30 anys. Les condemnacions de drogues han crescut més de 100% des de que va començar “la guerra contra las drogues,” una xifra que no té cap correlació amb canvis en l’ús o venta de drogues. El finançament de la policia va incrementar durant els anys 90 malgrat la disminució dels delictes violents en tot el país.

Foto: Flickr – Taymaz Valley

L’assassinat de George Floyd a Minneapolis el maig passat no va ser una anomalia. Al any 2020, només hi ha hagut 18 dies en què la policia no ha matat a ningú. La policia va matat 1.127 persones. Van matar 1.099 persones el 2019 i a 1.145 persones el 2018. Entre 2013-2017, només el 1,7% dels assassinats de la policia va dur els oficials a ser condemnats per un crim. Els negres tenen 3 vegades més probabilitats de ser assassinats per la policia que els blancs als Estats Units. Comunitats negres i de color porten dècades lluitant contra la violència policial que assoleix els seus barris amb poca resposta. Però ni els polítics podrien negar que l’assassinat de George Floyd va ser un linxament del segle XXI. Ara la qüestió és: què fer amb la policia?

El novembre passat, moltes ciutats van votar per a reformar la policia. Les reformes pretenen millorar la funció i restaurar la legitimitat de la policia. Les reformes inclouen restriccions en l’ús de la força com la prohibició a Nova York dels escanyaments, entrenament en distensió, juntes de supervisió de la comunitat i el nomenament de més caps de policia i alcaldes negres i dones. Però una revisió de 150 anys del Departament de Policia de Minneapolis troba que, «la història de la policia a Minneapolis i en tot el país ens ha ensenyat que no importa qui és el cap, o fins i tot qui dirigeix la ciutat: la policia no pot ser controlada». Un estudi de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Boston va trobar que el factor predominant que explicava per què algunes ciutats tenien majors disparitats en els tirotejos de la policia racial era la segregació residencial racial. L’investigador principal diu, «en última instància, contrarestar el racisme estructural en si mateix, en particular en forma de segregació racial, és fonamental».

Comunitats negres i de color porten dècades lluitant contra la violència policial que assoleix els seus barris amb poca resposta.

Els abolicionistes argumenten que la policia no pot ser reformada perquè no està trencada. «El sistema policial, si es mira la història del nostre país, funciona com se suposa que ha de fer-ho, ja que va ser creat en una època en la qual abolim l’esclavitud», diu Oluchi Omeoga, un dels cofundadors del Black Visions Collective a Minneapolis. «Quan pensem en la reforma, no hi ha reforma perquè el sistema funciona exactament com se suposa que ha de fer-ho. Així que les dues estratègies que veig són o la reforma de les estructures existents que tenim o la completa abolició i reestructuració d’una nova seguretat comunitària.» Juntament amb el moviment per a abolir el complex industrial de les presons, el moviment d’abolició de la policia lluita per la despenalització de la pobresa, la despenalització de la negritud, la no blancor i la condició de migrant, i l’abolició de la supremacia blanca en totes les seves encarnacions institucionals.

Els conservadors i els sindicats de la policia pinten un món sense policia com a distòpic, especialment per als blancs. Un vídeo patrocinat per la Fundació de Lideratge del Govern Estatal de dreta mostra a una dona blanca que escolta un intrús a casa seva i telefona al 911 només per a descobrir que no hi ha un «oficial de recursos humans» disponible. Aquesta narració assumeix que almenys per a la gent blanca, més policia significa menys crim i menys crim significa més seguretat. Això certament no ha estat cert per a les comunitats negres i indígenes i les comunitats de color. De fet, les recerques no mostren cap correlació històrica entre l’augment de les despeses de la policia i la disminució de la delinqüència. La policia no desapareixerà sobtadament de la nit al dia, però les seves funcions i responsabilitats poden ser qüestionades i redefinides.

Foto: Flickr – Tony Webster

Les demandes per a desfinançar a la policia i la reinversió en educació, atenció sanitària, habitatge i altres serveis essencials en les comunitats desateses es van generalitzar l’any passat. «La policia s’ha convertit en la primera a respondre a tots els nostres problemes socials, des de la falta d’habitatge fins a les disputes domèstiques i les crisis de salut mental. No estan equipats per a fer front a aquestes situacions». La policia no és un treballador social, diu Alexander S. Vitale, autor de The End of Policing, «la policia és un treballador de la violència». Mentre que el lema «desfinançar la policia» va ser rebut amb malentesos, controvèrsia i fins i tot ridícul, les enquestes suggereixen que els americans es preocupen per la policia i el racisme. Quan se’ls va preguntar (sense usar el terme «desfinançament») si donaven suport a la reassignació d’alguns fons de la policia als encarregats de la salut mental, el 72% dels enquestats van dir que sí. Ara, el 76% dels estatunidencs diu que el racisme és un gran problema, comparat amb el 51% del 2015.

A la tardor passat, People’s Budget LA i Black Lives Matter Los Angeles van fer campanya per la Mesura J. «La Mesura J requereix que el 10% dels diners del comtat generat localment i sense restriccions —estimat entre $360 milions i $900 milions— es gastin en una varietat de serveis socials, incloent habitatge, tractament de salut mental i inversions en comunitats desproporcionadament danyades pel racisme. El comtat tindrà prohibit usar els diners en presons, calabossos o agències de la llei». Els votants de Los Angeles van aprovar la Mesura J per més del 60% dels vots al novembre. La innovadora legislació es basa en anys d’aixecaments i organització i és una gran victòria per al moviment d’abolició de la policia.

Foto de portada: Flickr – Tony Webster
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Un món sense policia? Els abolicionistes de la policia canvien el discurs i la política als Estats Units

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.