Per acabar amb la prostitució hem d’acabar amb el capitalisme. Víctimes criminals i subjectes de lluita

Hi ha un abolicionisme que podríem anomenar moderat, i que entén que la nostra societat ha de tendir cap a la desaparició de la prostitució, com a institució capitalista i patriarcal, però que les mesures punitives i curt-terministes només reforcen la vulneració de drets cap a les dones que l’exerceixen.

Per acabar amb la prostitució hem d’acabar amb el capitalisme. Víctimes criminals i subjectes de lluita

Hi ha un abolicionisme que podríem anomenar moderat, i que entén que la nostra societat ha de tendir cap a la desaparició de la prostitució, com a institució capitalista i patriarcal, però que les mesures punitives i curt-terministes només reforcen la vulneració de drets cap a les dones que l’exerceixen.

Gail Petherson, feminista i activista en favor dels drets de les dones que exerceixen prostitució, va titular el seu llibre, publicat l’any 2000, amb el nom de El prisma de la prostitució. La reflexió darrere aquest títol ens sembla plou il·lustrativa per tal de començar les reflexions d’aquest article.

Segons l’autora, en la prostitució com a fenomen social, es poden veure sintetitzats tots —o gairebé tots— els factors de desigualtat del nostre sistema actual. La prostitució és una realitat on es creua la desigualtat de gènere, l’explotació de classe, el racisme i la discriminació cap a les persones migrades o la discriminació contra persones transsexuals. Per tant, la primera conclusió que podem extreure és la confirmació que la prostitució és, sense cap mena de dubte, una institució capitalista i patriarcal.

Tanmateix, un abordatge únicament teòric de la prostitució com a institució genera un risc de reproduir un abordatge que reforci igualment aquestes estructures de dominació. Les classes populars, en un sistema capitalista, ens trobem obligades a vendre la nostra força de treball per obtenir els recursos bàsics de reproducció de la vida. En aquest marc, els discursos de la llibertat en abstracte no hi tenen cabuda. En definitiva, davant un context donat, les classes populars busquem les nostres estratègies de reproducció de la vida.

Aquest article defensa que hem d’entendre la prostitució com una estratègia per la qual han optat algunes persones, la majoria dones d’origen migrant —recordem allò de la prostitució com a prisma— com a mecanisme de subsistència dins el marc del sistema actual.

És important el concepte d’estratègia, perquè implica que entenem les dones que l’exerceixen com un agent amb capacitat de presa de decisions. És important, doncs, com a contraposició a un pensament dominant que converteix les dones en simples subjectes passius (quin millor exemple que allò de parlar de «dones prostituïdes»), sense cap tipus de capacitat de decisió. Això és un mecanisme de victimització, que actua simbòlicament reforçant una concepció de la debilitat femenina, un dels estereotips centrals de l’estructura patriarcal.

En el sentit oposat a aquesta victimització trobem un seguit de mecanismes de criminalització de les dones que exerceixen prostitució. Aquests mecanismes van des del marc normatiu (la prostitució no és il·legal, però s’han desenvolupat tota una sèrie de mesures prohibicionistes) fins al marc simbòlic amb la connotació negativa del terme ‘puta’ o ‘prostituta’. Un ús del terme com a insult que, per cert, no només funciona com a dispositiu de criminalització de les dones que exerceixen prostitució, sinó cap a totes aquelles dones que duen a terme conductes sexuals divergents amb el model patriarcal.

El debat de la prostitució és un debat complex que ha tendit a polaritzar-se en dues visions —suposadament antagòniques— que no responen a la realitat

Maria Jesús Izquierdo, sense negar el fet que sigui una institució patriarcal, argumenta que la prostitució trenca, alhora, amb la concepció de la sexualitat pròpia del capitalisme patriarcal. En el marc d’un sistema que es construeix sobre la base de la família nuclear (divisió del treball productiu i el treball reproductiu), la sexualitat capitalista forma part de l’esfera privada i, a més, es realitza de forma gratuïta. I és que la sexualitat, per un capitalisme construït sobre unes estructures patriarcals preexistents, és la garantia de reproducció de mà d’obra per al manteniment d’un sistema d’explotació.

El fet que la prostitució sigui producte del sistema alhora que qüestiona algunes de les seves bases pot semblar contradictori, però és producte d’una realitat complexa en què els fenòmens socials no actuen en una única direcció. També és aparentment contradictori que existeixi en la prostitució un mecanisme de victimització i criminalització que actua conjuntament. És a dir, un mecanisme que considera les dones subjectes passius davant la realitat, alhora que les culpabilitza d’aquesta mateixa realitat.

Tanmateix, hi ha una conseqüència que sí que es produeix de forma clara i evident. Aquesta consisteix en l’establiment d’una divisió simbòlica i pràctica entre les dones que exerceixen prostitució i aquelles que no l’exerceixen. Davant aquesta realitat, si la lluita política en el marc del fenomen de la prostitució ha de tenir un objectiu clar, aquest passa per acabar amb una divisió entre les dones de classes populars.

En efecte, en la societat capitalista no gaudim de llibertat plena. Però això no passa per assumir la fatalitat del sistema en les nostres vides, sinó per acceptar les estratègies de subsistència de cada una de nosaltres com a estratègies legítimes i, a partir d’aquí, convertir les nostres reivindicacions en una lluita global per acabar amb un sistema capitalista i patriarcal que ens oprimeix com a classe i com a dones.

És en aquest punt que la confrontació assumida entre una proposta regulacionista i una proposta abolicionista en relació a la prostitució es troba mancada de sentit des d’un punt de vista pràctic. Pot ser un debat interessant des d’un punt de vista teòric, però si una cosa sabem, és que la lluita política requereix d’una interacció constant entre la teoria i la praxi.

Foto: Flickr – Lourdes Muñoz Santamaria

El debat de la prostitució és un debat complex que ha tendit a polaritzar-se en dues visions —suposadament antagòniques— que no responen a la realitat. Aquesta polarització es produeix entre una visió abolicionista (que defensa que cal acabar amb la prostitució, ja que constitueix una forma de violència cap a les dones) i una visió regulacionista (que defensa el reconeixement de la prostitució com un treball, amb totes les seves implicacions).

Tanmateix, és important tenir en compte que hi ha altres posicions polítiques en la manera d’entendre la prostitució. I que aquestes visions polítiques ens aproximen a la recerca d’un consens respecte la manera d’abordar el fenomen.

Per una banda, no fa justícia a l’abolicionisme que s’equipari aquesta posició política amb el que nosaltres anomenem abolicionisme radical, amb molta proximitat al prohibicionisme. Aquesta visió defensa que cal acabar amb la prostitució ara i avui, fent èmfasi en les mesures punitives (ja sigui cap a les dones, cap als clients de prostitució o cap als empresaris). Una visió que es reforça generant una vinculació directa entre la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitats de prostitució forçada.

És curiós que, per altra banda, s’invisibilitzin les altres formes de tràfic d’éssers humans. No sentim ningú que plantegi, per exemple, que la manera d’acabar amb el tràfic d’éssers humans en el camp de la construcció sigui acabar amb el sector de la construcció. I si ho volem portar a un marc amb una alta presència de dones, tampoc no sentim posicions que defensin que la manera d’acabar amb el tràfic d’éssers humans (principalment dones) en el marc del treball domèstic passi per acabar amb el treball domèstic.

En tot cas, les polítiques prohibicionistes no han acabat amb l’exercici de la prostitució (ni aquí, ni a Suècia, per cert), però sí que han reforçat les vulneracions de drets cap a les dones que exerceixen prostitució. I, el que és encara més greu, han exercit una violència institucional cap a les dones que es troben en situació de violència en el marc del tràfic d’éssers humans amb finalitats de prostitució forçada. Les normatives municipals, per exemple, han sancionat en major mesura les dones en situació de prostitució forçada. A més a més, han generat un desplaçament de la prostitució cap a espais més aïllats, on les condicions són més precàries. És lògic que les mesures punitives puguin tenir un efecte dissuasiu cap a les treballadores sexuals, però no a les dones que es troben coaccionades per a exercir la prostitució, i per les quals l’amenaça de violència per part de la xarxa és superior a l’efecte que pot generar una ordenança municipal.

Cal, però esmentar que també hi ha un abolicionisme que podríem anomenar moderat, i que entén que la nostra societat ha de tendir cap a la desaparició de la prostitució, com a institució capitalista i patriarcal, però que les mesures punitives i curt-terministes només reforcen la vulneració de drets cap a les dones que l’exerceixen.

Les mesures que s’han aplicat a països com Alemanya o Holanda demostren que una regulació tendeix molt més a reforçar els beneficis empresarials que no pas a garantir drets per les dones

En l’extrem oposat, hi trobaríem les visions regulacionistes respecte la prostitució. Aquestes visions passen per defensar que la prostitució ha de ser reconeguda com una activitat laboral com qualsevol altre. No obstant, les dones organitzades en la defensa dels drets de les persones que exerceixen prostitució no són innocents respecte el que implica una regulació laboral en el marc del sistema capitalista.

La regulació podria suposar millores en les condicions de vida d’algunes dones, però la realitat és que les mesures que s’han aplicat a països com Alemanya o Holanda demostren que una regulació tendeix molt més a reforçar els beneficis empresarials que no pas a garantir drets per les dones. Per posar un exemple, les regulacions nacionals han anat acompanyades de mesures que han dificultat i penalitzat la organització de les dones per exercir la prostitució de forma autònoma a les grans empreses.

De fet, les dones organitzades en defensa dels drets d’aquelles que exerceixen prostitució acostumen a situar-se en una perspectiva pro-drets. Aquesta perspectiva passa per reivindicar que s’aturi la criminalització de les dones en el marc de la prostitució. Una criminalització que es dóna de forma transversal en diferents instàncies: marc normatiu, recursos públics (com els recursos sanitaris o serveis socials i, fins i tot, en els serveis d’atenció a dones en situació de violència), mitjans de comunicació, concepcions socials i estigmatització cap a les dones, etc.

Flickr – Jose Pereira

Alhora, també reivindiquen el reconeixement d’uns drets (podríem parlar de drets socials i de ciutadania) que els són negats pel fet de no participar del mercat laboral formal (dret a la regularització administrativa, dret a un habitatge digne, etc.). De fet, parlem de drets reivindicats pel conjunt de les classes populars i que són negats, en major mesura, a alguns col·lectius, entre els quals es troben les dones que exerceixen prostitució.

Si una conclusió volem deixar clara amb aquest article és que cal acabar amb la separació establerta entre les persones que exerceixen prostitució i la resta de les classes populars. Com hem vist, les demandes del moviment pro-drets no disten tant d’aquelles que ens porten a mobilitzar-nos per reivindicar una millora de les condicions de vida del conjunt de la població. I és per això que el creixent nombre d’iniciatives dutes a terme per les treballadores sexuals, els últims temps també a través de l’acció sindical, són passes que ens encaminen en aquest sentit.

Podem compartir un horitzó en què la prostitució sigui un fenomen extingit. Igual que estem segures que compartim un horitzó en què l’explotació de classe, que afecta les dones en major mesura, sigui cosa del passat. Tanmateix, per fer-ho cal apostar per canvis de fons —ruptures seria un terme més adequat— en el sistema capitalista i patriarcal. Pretendre abordar la prostitució com un fenomen aïllat de la resta d’elements del sistema no només és ineficaç, sinó que, a la pràctica, s’ha demostrat perjudicial cap a les condicions de vida de les dones que exerceixen prostitució.

Foto de portada

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Sociòloga i membre del col·lectiu Genera

Comentaris

Per acabar amb la prostitució hem d’acabar amb el capitalisme. Víctimes criminals i subjectes de lluita

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.