Search
Close this search box.

L’estafa del «bo jove» per al lloguer

El corejat «bo jove» del govern Sánchez és un pegat que, tot i ser insuficient, pot incrementar el volum de la bombolla i incentivar augments de preus.

L’estafa del «bo jove» per al lloguer

El corejat «bo jove» del govern Sánchez és un pegat que, tot i ser insuficient, pot incrementar el volum de la bombolla i incentivar augments de preus.

El govern de Pedro Sánchez després del consell de ministres del passat dimarts 18 de gener aprovava la creació d’una nova línia d’ajudes: una transferència de 250€ mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys amb ingressos anuals inferiors a 24.318,8 €, destinats a pagar un lloguer de 600 euros mensuals (que en casos de zones de mercat d’habitatge tens pot arribar a 900). L’anomenat «bo jove» ja va rebre dures crítiques quan la mesura va ser anunciada el passat octubre, per la seva ineficàcia, i pels perills que comporta. La seva confirmació a més, arriba com una cortina de fum mediàtica mentre la Ley de Vivienda es troba encallada a la porta del Congrés dels diputats, esperant a ser portada a debat. Analitzem breument quins son aquests límits, perills i el sentit polític d’una mesura que, a més d’insuficient és, un cop més, una injusta transferència de fons públics a les butxaques del rendisme.

La ineficàcia de la mesura es fa evident pel seu abast limitat. En primer lloc s calcula que aquesta només arribarà entre l’1,7% i el 2% dels joves a l’Estat. A aquesta xifra s’hi arriba amb un senzill càlcul: amb un fons de 200 milions d’euros a 250 € d’ajudes mensuals durant un any, aquesta arribaria a un màxim de 66.666 joves. A més, en ciutats com Barcelona només el 0,8% d’habitatges de lloguer estan per sota dels 600 € mensuals, xifra que s’eleva a un tímid 18% si s’arriba als 900€. No és estrany que el Consell de la Joventut d’Espanya l’hagi batejat com a «Bonoloto»: denuncien que més que una ajuda, sembla una loteria.

Foto: Wikimedia Commons: Pablo Castellano

Encara més preocupant que la seva ineficiència, són els perills que comporta. El «bo jove» té l’objectiu d’afavorir l’emancipació juvenil facilitant l’assequibilitat del lloguer, per mitjà d’un complement salarial. Tot i així, l’efecte que tindrà la mesura, al cap dels dos anys durant els quals serà d’aplicació, serà del tot contrari al buscat: pressionarà els preus de lloguer encara més a l’alça. Que el «bo jove» tindrà un efecte inevitable sobre els preus a mitjà termini ho veuen clar des del sector immobiliari, com ha confirmat el director d’estudis de pisos.com, Ferrant Font. Les expectatives de guany dels rendistes s’adaptaran a aquesta oportunitat, apujant els preus encara més, en absència d’una regulació de preus Estatal que ho prohibeixi. De cara a garantir l’emancipació juvenil i alleujar la sobrecàrrega que suposa el pagament de lloguer pels joves (la dada de 2020 cridava l’atenció: de mitja, un jove hauria de destinar el 128% del seu salari per poder pagar un lloguer a Barcelona), de poc serveixen els augments i suplements salarials si no es prenen mesures contundents per impedir que els preus de lloguer segueixin pujant de forma desbocada. Salari i renda són vasos comunicants: però mentre s’ha estat lliurant la batalla en torn a la re-reforma laboral i s’ha apostat per apujar el salari mínim, sembla que una regulació de preus del lloguer a la baixa segueix encallada a nivell estatal.

Però es que a més, l’experiència internacional mostra com aquest tipus d’ajudes no son ni tant sols un complement salarial a aquells a qui suposadament va dirigida, sinó que de facto suposen, un cop més, una injecció de fons públics al sector immobiliari. Un estudi que analitza els efectes d’una mesura semblant a França, conclou que per cada euro de l’ajut transferit, només 22 cèntims van a les persones que les demanen, mentre que els restants 78 cèntims van directament a les butxaques dels rendistes. La història de la política d’habitatge a l’Estat ens demostra una trista tradició de transferència de recursos i fons públics destinats a enriquir el rendisme i l’especulació, i a mantenir el valor dels preus de l’habitatge a l’alça. Aquesta història, difícil de resumir en les poques línies d’aquest article, va des de la subvenció pública d’habitatge protegit de compra que posteriorment ha estat privatitzat, a les deduccions fiscals per facilitar la compra i inversió immobiliària, fins a arribar al rescat bancari i la creació de la SAREB, la compra pública massiva d’habitatge que s’està pràcticament regalant als fons d’inversió mentre l’Estat arrossega un deute públic. De fet, el «bo jove» és una reedició del famós «xec vivenda» de Zapatero del 2008: una dotació de 210€ mensuals dirigida a joves per al pagament del lloguer. Es van malgastar 400 milions d’euros, que van arribar a uns 300.000 joves, i els preus no van baixar, ni l’habitatge es va tornar màgicament més assequible.

L’anunci de la mesura ha complert però amb la seva autèntica missió: omplir titulars i generar soroll mediàtic amb una mesura temporal que és un pedaç, mentre les polítiques estructurals i de llarga durada que es plantegen a la Ley de Vivienda, segueixen encallades, aquest cop, gràcies a l’informe desfavorable fet pel Consell General del Poder Judicial. Mentre esperàvem que, en el darrer consell de ministres, la Ley de Vivienda tingués per fi llum verda per fer front al necessari debat parlamentari, el que ha fet el govern es alçar una cortina de fum per tapar-se les vergonyes. La vergonya de no ser capaç de construir una proposta legislativa que abordi de manera estructural i robusta polítiques que a mitjà i llarg termini garanteixin el dret a l’habitatge: amb una regulació de preus que retalli els beneficis del rendisme, i que eviti els milions de desnonaments invisibles que es produeixen cada any; o amb una aposta decidida per recuperar l’habitatge públic de la SAREB i donar-li un ús social a perpetuïtat; o amb la implementació de mesures que aturin els desnonaments de les persones vulnerables de manera efectiva.

Foto Portada: Flickr: Eloy Dardo

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

L’estafa del «bo jove» per al lloguer

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau