L’esquerra contra la (gran) guerra

Durant la primera Guerra Mundial, només una minoria dins l'esquerra socialista va sostenir postures antibel·licistes. Karl Liebknecht i Lev Trotski van escriure alguns dels textos més destacats.

L’esquerra contra la (gran) guerra

Durant la primera Guerra Mundial, només una minoria dins l'esquerra socialista va sostenir postures antibel·licistes. Karl Liebknecht i Lev Trotski van escriure alguns dels textos més destacats.

El 2 de desembre de 1914, Karl Liebknecht emetia l’únic vot en tot el Reichstag alemany (incloent els del seu propi partit, el socialdemòcrata SPD), contra els crèdits de guerra que el govern sol·licitava amb vistes a finançar el conflicte mundial. Tot i que el discurs va ser prohibit a la cambra i censurat a la premsa, va poder ser publicat més tard a la suïssa Berner Tagewacht.

Un any i mig més tard, a la localitat suïssa de Zimmerwald es produïa la conferència coneguda pel mateix nom, on s’aplegarien representants del socialisme europeu que s’oposava a la guerra. Tot i les diferències en les postures dels delegats, el manifest redactat per Lev Trotski va ser signat pel conjunt dels assistents. La conferència seria considerada, més endavant, com un dels moments pivotals en la construcció de l’alternativa comunista als partits socialistes tradicionals, així com del que esdevindria la tercera internacional.

Si diuen que la història rima, aquest cop sembla que ho fa de forma consonant.

A continuació, reproduïm ambdós textos traduïts al català.

El vot contra els crèdits de guerra

El meu vot contra el projecte de Llei de Crèdits de Guerra del dia d’avui es basa en les següents consideracions: Aquesta guerra, no desitjada per cap dels pobles involucrats, no ha esclatat per a afavorir el benestar del poble alemany ni de cap altre. És una guerra imperialista, una guerra pel repartiment d’importants territoris d’explotació per a capitalistes i financers. Des del punt de vista de la rivalitat armamentística, és una guerra provocada conjuntament pels partits alemanys i austríacs partidaris de la guerra, en la foscor del semifeudalisme i de la diplomàcia secreta, per a obtenir avantatges sobre els seus oponents. Al mateix temps la guerra és un esforç bonapartista per desorganitzar i escindir el creixent moviment de la classe treballadora.

El crit alemany «Contra el tsarisme!» va ser inventat per a l’ocasió -de la mateixa forma que van ser inventades les actuals consignes angleses i franceses- per a explotar les més nobles inclinacions i les tradicions i ideals revolucionaris del poble en benefici d’agitar l’odi cap a altres pobles.

Alemanya, la còmplice del tsarisme, el model de la reacció fins a aquest mateix dia, no té cap autoritat per a alçar-se com a alliberadora dels pobles. L’alliberament tant dels pobles rus com alemany ha de ser obra de les seves pròpies mans.

La guerra no és tampoc una guerra en defensa d’Alemanya. Les seves bases històriques i el seu curs des del començament fan inacceptables les pretensions del govern capitalista segons les quals el propòsit pel qual demana crèdits és la defensa de la Pàtria.

Una ràpida pau, una pau sense annexions, això és el que hem d’exigir. Tot esforç en aquesta direcció ha de ser secundat. Només enfortint en forma conjunta i contínua els corrents de tots els països bel·ligerants que tenen tal pau com el seu objectiu pot aquesta sagnant carnisseria ser portada a la seva fi. Només una pau basada en la solidaritat internacional de la classe obrera i en la llibertat de tots els pobles pot ser una pau duradora. Per tant, és el deure dels proletariats de tots els països portar endavant durant la guerra una labor socialista comuna a favor de la pau.

Jo dono suport als crèdits d’ajuda a les víctimes amb les següents reserves: voto gustosament per tot el que pugui portar un alleujament als nostres germans en el camp de batalla així com als ferits i malalts, pels quals sento la més profunda compassió. Però com a protesta contra la guerra, contra aquells que són responsables d’ella i que l’han causat, contra aquells que la dirigeixen, contra els propòsits capitalistes per als quals està sent usada, contra els plans d’annexió, contra l’abandonament i l’oblit total dels deures socials i polítics pels quals el govern i les classes són encara culpables, voto contra la guerra i els crèdits de guerra sol·licitats.

Karl Liebknecht (2 de desembre de 1914)

Karl Liebknecht

Manifest de Zimmerwald

Proletaris d’Europa!

Fa més d’un any que dura la guerra! Milions de cadàvers cobreixen els camps de batalla. Milions d’homes han quedat mutilats per a la resta dels seus dies. Europa s’ha convertit en un escorxador gegantí d’homes. Tota la civilització, creada pel treball de moltes generacions està condemnada a la destrucció. La barbàrie més salvatge celebra avui el seu triomf sobre tot allò que fins avui constituïa l’orgull de la humanitat.

Siguin qui siguin els principals responsables directes del desencadenament d’aquesta guerra, una cosa és certa: la guerra que ha provocat tot aquest caos és producte de l’imperialisme. Aquesta guerra ha sorgit de la voluntat de les classes capitalistes de cada nació de viure de l’explotació del treball humà i de les riqueses naturals del planeta. De tal manera que les nacions econòmicament endarrerides o políticament febles cauen sota el jou de les grans potències que, amb aquesta guerra, intenten refer el mapa del món, a sang i foc, d’acord amb els seus interessos explotadors. És així com nacions i països sencers com Bèlgica, Polònia, els estats dels Balcans i Armènia corren el risc de ser annexionats en part o completament pel simple joc de les compensacions.

Els objectius de la guerra es mostren en tota la seva nuesa a mesura que els esdeveniments es desenvolupen. Peça a peça, cauen els vels que han ocultat a la consciència dels pobles el significat d’aquesta catàstrofe mundial.

Els capitalistes de tots els països, que encunyen amb la sang dels pobles la moneda roja dels beneficis de guerra, afirmen que la guerra servirà per a la defensa de la pàtria, de la democràcia i de l’alliberament dels pobles oprimits. Menteixen. La veritat és que, de fet, ells enterren sota les llars destruïdes la llibertat dels seus propis pobles al mateix temps que la independència de les altres nacions. El que resultarà de la guerra seran noves cadenes i noves càrregues, i és el proletariat de tots els països, vencedor o vençut, qui haurà de suportar-les.

«Increment del benestar», van dir, en declarar-se la guerra. Misèria i privacions, desocupació i augment del cost la vida, malalties i epidèmies, són els veritables resultats de la guerra. Per dècades les despeses de guerra absorbiran el millor de les forces dels pobles, comprometent la conquesta de millores socials i dificultant tot progrés.

Col·lapse de la civilització, depressió econòmica, reacció política; aquests són els beneficiaris d’aquest terrible conflicte de pobles. La guerra revela així el veritable caràcter del capitalisme modern que s’ha revelat incompatible no sols amb els interessos de les classes treballadores sinó també amb les condicions elementals d’existència de la comunitat humana.

Conferència de Zimmerwald

Les institucions del règim capitalista que disposaven de la sort dels pobles, els governs -monàrquics o republicans- la diplomàcia secreta, les poderoses organitzacions patronals, els partits burgesos, la premsa capitalista i l’Església: sobre totes elles pesa la responsabilitat d’aquesta guerra nascuda d’un ordre social que els nodreix, que ells defensen i que no serveix més que als seus interessos.

Treballadors! Vosaltres, ahir explotats, desposseïts, menyspreats, us diuen ara germans i camarades quan arriba l’hora d’enviar-vos a la massacre i a la mort. I avui que el militarisme us ha mutilat, destrossat, humiliat, aixafat, les classes dominants i els poderosos reclamen de vosaltres també l’abdicació dels vostres interessos i la renúncia als vostres ideals, en una paraula, una submissió d’esclaus a la pau social. Us arrabassen la possibilitat d’expressar les vostres opinions, els vostres sentiments, els vostres patiments. Us prohibeixen formular les vostres reivindicacions i defensar-les. La premsa controlada, les llibertats i els drets polítics trepitjats: és el regne amb puny de ferro de la dictadura militarista.

Nosaltres no podem ni hem de romandre inactius davant aquesta situació que amenaça l’avenir d’Europa i la Humanitat.

Lev Trotsky

Durant molts anys el proletariat socialista ha encapçalat la lluita contra el militarisme; amb creixent aprensió els seus representants s’han preocupat als seus congressos nacionals i internacionals del perill de guerra que l’imperialisme feia pas a pas més amenaçador. A Stuttgart, a Copenhaguen, a Basilea, els congressos socialistes internacionals van traçar la via que havia de seguir el proletariat.

No obstant això, partits socialistes i organitzacions obreres de diversos països, malgrat haver contribuït en el seu moment a l’elaboració d’aquestes decisions, han oblidat i repudiat des del començament de la guerra les obligacions que els imposaven. Els seus representants i dirigents han cridat i induït als treballadors a abandonar la lluita de classes, l’únic mitjà possible i eficaç per a l’emancipació proletària. Han votat amb les seves classes dirigents els pressupostos de guerra; s’han posat a disposició dels seus governs per a prestar-los els més diversos serveis; han intentat a través de la seva premsa i els seus enviats guanyar-se als neutrals per la política dels seus respectius governs; han incorporat als governs «ministres socialistes» com a ostatges per a la preservació de la «Unió Sagrada» i per a això han acceptat davant la classe obrera compartir amb les classes dirigents les responsabilitats actuals i futures d’aquesta guerra, dels seus objectius i dels seus mètodes. I de la mateixa manera que ha ocorregut amb els partits separadament, el més alt organisme de les organitzacions socialistes de tots els països, l’Oficina Socialista Internacional, també ha fallat i faltat a les seves obligacions.

Aquestes son les causes que expliquen que la classe obrera, que no havia sucumbit al pànic nacional del primer període de la guerra, o que poc després s’havia alliberat d’ell, no hagi trobat encara en el segon any de la matança de pobles els mitjans per a emprendre en tots els països una lluita activa i simultània per la pau.

En aquesta situació intolerable, nosaltres, representants de partits socialistes, de sindicats i de minories d’aquestes organitzacions; alemanys, francesos, italians, russos, polonesos, letons, romanesos, búlgars, suecs, noruecs, suïssos, holandesos, nosaltres que no ens situem al terreny de la solidaritat nacional amb els nostres explotadors, sinó que romanem fidels a la solidaritat internacional del proletariat i a la lluita de classes, ens hem reunit aquí per a reprendre els llaços trencats de les relacions internacionals, per a cridar la classe obrera a recobrar la consciència de si mateixa i situar-la en la lluita per la pau.

Aquesta lluita és la lluita per la llibertat, per la fraternitat dels pobles, pel socialisme. Cal emprendre aquesta lluita per la pau, per la pau sense annexions ni indemnitzacions de guerra. Però una pau així no és possible més que amb la condició de condemnar tot projecte de violació de drets i de llibertats dels pobles. Aquesta pau no ha de conduir ni a l’ocupació de països sencers ni a les annexions parcials. Res d’annexions, ni reconegudes ni ocultes i molt menys encara subordinacions econòmiques que, en raó de la perduda d’autonomia política que comporten, resulten encara més intolerables si cap. El dret dels pobles a disposar d’ells mateixos ha de ser el fonament indestructible en l’ordre de les relacions de nació a nació.

Treballadors! Des que la guerra es va desencadenar heu posat totes les vostres forces, tot el vostre valor i la vostra capacitat de resistència al servei de les classes posseïdores per a matar-vos els uns als altres. Avui dia es precisa que, mantenint-vos sobre el terreny de la lluita de classes irreductible, actueu en benefici de la vostra pròpia causa pels fins sagrats del socialisme, per l’emancipació dels pobles oprimits i de les classes esclavitzades.

És el deure i la tasca dels socialistes dels estats bel·ligerants desenvolupar aquesta lluita amb tota la seva energia. És el deure i la tasca dels socialistes dels Estats neutrals ajudar als seus germans, per tots els mitjans, en aquesta lluita contra la barbàrie sanguinària.

Mai a la història del món hi ha hagut tasca més urgent, més elevada, més noble; el seu compliment ha de ser la nostra obra comuna. Cap sacrifici és massa gran, cap càrrega massa pesada per a aconseguir aquest objectiu: el restabliment de la pau entre els pobles.

Obrers i obreres, pares i mares, vídues i orfes, ferits i mutilats, a tots vosaltres que esteu sofrint la guerra i per la guerra, nosaltres us diem: Per sobre de les fronteres, per sobre dels camps de batalla, per sobre dels camps i les ciutats devastades. Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Lev Trotski (8 de setembre de 1915)

Traducció a càrrec d’Albert Jiménez

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Coordinador de Catarsi Magazín.

Comentaris

L’esquerra contra la (gran) guerra

Deixeu un comentari

[bookmark]
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.