«La justícia reproductiva és el camí cap a l’alliberament»: Una entrevista amb Selinda Guerrero

L'amenaça de la recriminalització de l’avortament encén una resposta solidària als Estats Units. Entrevistem Selinda Guerrero, activista de Forward Together.

«La justícia reproductiva és el camí cap a l’alliberament»: Una entrevista amb Selinda Guerrero

L'amenaça de la recriminalització de l’avortament encén una resposta solidària als Estats Units. Entrevistem Selinda Guerrero, activista de Forward Together.

Està previst que el Tribunal Suprem revoqui la decisió Roe vs. Wade (1972), la llei que durant casi 50 anys ha protegit el dret a l’avortament als Estats Units1. Si es revoca, la protecció o la criminalització de l’avortament caurà a les mans dels estats. Ja hi ha 26 estats que disposen de lleis per limitar o prohibir l’avortament. Texas ja ha aprovat una llei que prohibeix l’avortament després de sis setmanes i incentiva a la ciutadania denunciar qualsevol persona que realitzi o ajudi a un avortament il·legal amb una recompensa de 10.000 dòlars. La gent està preocupada que les dades de les aplicacions de seguiment de la menstruació s’utilitzin per informar de les persones potencialment embarassades i que busquen avortament.

La prohibició de l’avortament ha estat una demanda clau del partit Republicà a tot el país. Tres dels nou jutges a favor de revocar la Roe vs Wade van ser nomenats pel president Trump, que no va guanyar el vot popular. Forma part d’un atac més ampli contra la justícia reproductiva i trans a tot el país, que inclou la proposada legislació de Texas que criminalitzaria l’atenció a l’afirmació de gènere com a maltractament infantil. La recerca mostra que la gran majoria dels estatunidencs donen suport a l’accés a l’avortament. El partit Demòcrata espera que la indignació popular animi a molta gent a votar en les eleccions municipals i estatals d’aquest novembre.

Les lleis que prohibeixen l’avortament afecten de manera desproporcionada a les dones de color i de classe obrera, que ja pateixen barreres per a l’avortament i altres serveis de salut reproductiva com ara els anticonceptius, l’atenció materna i els exàmens de malalties reproductives. Les prohibicions de l’avortament suposen viatjar centenars de quilòmetres per buscar un avortament legal en un altre estat, la qual cosa requereix temps i recursos. Cercar avortaments il·legals o passar per un embaràs no desitjat també suposa riscs, especialment per a les dones negres que tenen tres vegades més de probabilitats de morir durant el part que les dones blanques.


Norma McCorvey (Jane Roe) i la seva advocada Gloria Allred a les escales del Tribunal Suprem, 1989 | Font: Wikimedia Commons

Per parlar de tot això hem entrevistat a  l’activista Selinda Guerrero. Porta més de 24 anys militant a la intersecció de justícia racial, reproductiva i anticarcelària a Nou Mèxic. Ella és community organizer a Forward Together, una associació que lluita per una legislació i cultura transformadora i inclusiva, assegurant drets i recursos per a totes les persones i famílies. L’entrevista s’ha editat per clarificar-ne el contingut.

Benvinguda! Ens pots presentar?

Em dic Selinda Guerrero. Vaig començar a militar en la justícia reproductiva a través de la meva pròpia defensa personal. Jo era una mare de 16 anys. I també vaig fer el meu primer avortament quan tenia 16 anys. Així que la justícia reproductiva és una cosa que ha format part de la meva vida i que també m’ha transformat. La meva feina es tracta de defensar drets, millorar lleis estatals i promocionar el canvi cultural, a nivell nacional i internacional. Això també inclou l’acompanyament a les dones perquè tinguin atenció a la salut reproductiva i l’organització de manifestacions.

Què s’ha de saber sobre la justícia reproductiva als EUA avui en dia?

[L’avortament] encara és legal. La gent encara pot ser atesa. I que els estats i les persones, les persones reals, les masses, donen suport no només a l’atenció a l’avortament, sinó a l’accés a tota l’assistència sanitària. La gran majoria de persones als Estats Units donen suport a l’accés. És un grup minoritari qui defensa aquest tipus d’opressió. Tenim esperança perquè aquesta no és la primera lluita que hem tingut per buscar l’accés i la justícia per a les nostres comunitats. No ens aturarem, i molts estats com Nou Mèxic continuaran sent una referència i una esperança per a les persones afectades, que podran venir, ser acollides i ateses.

Si la Cort Suprema anul·la Roe vs. Wade, com afectarà això a la vostra comunitat i a Nou Mèxic com a estat?

Estem molt orgulloses d’haver modificat la nostra Constitució [estatal] a la darrera sessió legislativa per protegir l’accés a l’avortament a Nou Mèxic. Segons els drets dels estats, romandrem oberts i l’accés a l’atenció seguirà obert. Molts estats també estan fent el mateix. Crec que el més important quan es tracta d’aquesta part de la discussió és que no tindrem accés al finançament federal, si la Roe vs. Wade s’anul·la. El meu avortament es va pagar amb diners de Medicaid [programa de salut pública] — ja no tindrem accés a això. Per tant, serà imprescindible que puguem tenir fons per a l’avortament i assegurar-nos que totes contribuïm als fons per a l’avortament, però també que els estats puguin negociar amb el govern federal sobre Medicaid i protegir els fons de Medicaid i Medicare.

Nou Mèxic està rodejat per estats que han proposat (o ja han aprovat) legislació criminalitzant l’avortament. Es preveu que molta gent vingui d’altres estats del sud i sud-oest buscant avortar?

Sí, ja hi són. Vam veure que Oklahoma i Alabama van aprovar lleis recentment, i s’espera que Louisiana ho faci. I Texas. Ja estem rebent moltes d’aquestes persones. Les nostres clíniques estan desbordades. Acabo de donar suport a una persona jove aquesta setmana fent trucades perquè necessitava avortar. I la llista d’espera ja fa tres setmanes, perquè estem molt desbordats. I això no era la norma abans. En general, podries arribar la mateixa setmana. Sens dubte està tenint un impacte en una sobrecàrrega dels nostres sistemes. Per tant, ara mateix, qualsevol persona que vulgui implicar-se en la lluita per la en salut reproductiva, crec que Nou Mèxic és un lloc fantàstic perquè la gent vingui a construir amb nosaltres, perquè definitivament hi ha una escassetat de metges.

Obres de l’artista Micah Bazant

Com afecta aquesta possible decisió al moviment de justícia reproductiva en general?

Ja estem veient com s’encén de nou l’energia en el moviment dels anys 70 i que va continuar durant els 80. La gent està veient que l’accés està en perill i no està disposada a renunciar-hi. Així que qui n’havia estat al marge, ara ja està a punt. I s’encenen i hi ha molta energia. Com a activistes sempre diem que hi ha un lloc per a tothom en el moviment. No importa si tens diversitat funcional, no necessitem que tothom marxi al carrer. Hi ha un paper per a tothom i tothom pot donar suport a aquest moviment. Uneix-te a una organització – activa’t i connecta’t.

Com veus la justícia reproductiva en relació amb altres moviments llibertaris?

És absolutament interseccional. El nostre treball al voltant de la justícia reproductiva és el de l’alliberament negre; és el de la sobirania indígena; és el de l’alliberament trans. Es tracta de la sobirania del cos, es tracta de l’autodeterminació. Per això treballem com a revolucionaris, com a lluitadors per l’alliberament. Estem sobre les espatlles dels nostres avantpassats que han fet aquesta feina abans que nosaltres, i continuarem fent aquesta feina. I que no es tracta només d’avortament, va molt més enllà d’això. Es tracta de tota l’atenció a la salut reproductiva, inclòs l’accés de les persones queer per prendre decisions sobre la criança. Els joves trans han de tenir accés i capacitat cobertes per la seva assistència sanitària per a la recollida d’esperma i òvuls, si mai decideixen ser pares. La justícia reproductiva tracta de desmantellar la cultura de la supremacia [blanca], es tracta de desarmar i desapoderar l’imperialisme. Es tracta de trencar el capitalisme racial. És el camí cap a l’alliberament, el camí cap a l’accés per a tothom.

Quins marcs informen com milites, somies, i construeixes?

Crec que és important per a mi dir que soc abolicionista, i treballo com a abolicionista, amb el mateix esperit dels meus avantpassats, que eren abolicionistes. Creiem que tenim dret a l’autodeterminació. I quan parlem d’abolició, ja que està connectada amb la justícia reproductiva i la salut reproductiva, en parlem des d’aquesta mateixa lent. Es tracta de desmantellar el seu poder, però també es tracta del què falta i a què necessita accedir la nostra gent. Així que continuarem construint aquest món en què tots somiem viure, i els sistemes que necessita la nostra gent. Ho fem a través de xarxes d’ajuda mútua, les cures, a través dels fons d’avortament. Ho fem en solidaritat, recollint-nos mútuament als nostres cotxes i anant junts a les clíniques. Creant llocs còmodes perquè les persones que estan passant per procediments puguin curar-se després i estar tranquil·les. Per tant, es tracta de construir aquesta solidaritat i poder col·lectiu. Perquè entenem la política de la nostra oposició. I la por més gran que tenen és la nostra unitat. Com més s’ajunten els negres d’alliberament amb els indígenes sobiranistes, s’ajunten amb els trans alliberadors… quan tots estem units, aquesta és la força on guanyem, on tots guanyem. I així, sí, portem tothom amb nosaltres. Portem la nostra gent sense casa, portem la nostra joventut queer, portem tothom amb nosaltres.

Com és la construcció del poder comunitari i la solidaritat?

Si jo aporto els meus cèntims i tu aportes els teus i els altres ajunten els seus cèntims… som molt, molt rics. I sabem que vivim en abundància. Ho vam veure en el nostre projecte d’ajuda mútua que vam iniciar a l’inici de la pandèmia. Ja hem donat suport a més de 600.000 famílies a tot el Nou Mèxic central amb coses com ara productes d’higiene i bolquers i aliments, queviures lliurats a les seves portes, articles de cuina, tot allò que la gent necessiti i pugui compartir. Hem donat suport als nostres familiars immigrants, als que acabaven d’acollir-se que surten de la detenció, els hem ajudat a aconseguir habitatge i llits i coses perquè poguessin fer una nova llar. Tot això s’ha fet directament des de la gent. Realment no rebem diners del govern, cap subvenció ni res. Així que sabem que és possible. I la nostra unitat és el que fa que aquest poder passi. Per tant, tothom aporta la seva màgia, tothom aporta les seves habilitats i talents al moviment, és com som poderosos. Ens manté àgils.

Què et dona esperança? Força? Inspiració?

Crec que sempre he tingut esperança, perquè hi ha hagut moments a la meva vida en què tot el que tenia era esperança. I quan has tingut aquestes experiències, reconeixes el poder de l’esperança, l’esperança et fa parar quan ells intenten fer-te seure. L’esperança és una eina poderosa i necessària en el nostre treball, i ho hem de fer com a pràctica. És una cosa en què hem de mantenir-nos a terra. La força és el poder dels avantpassats. Sabem, com a persones que som curanderos comunitaris, que cada dia arriben a la nostra porta persones que estan en lluita. I d’alguna manera, som capaços de convertir això en poder, ho convertim en unitat i construcció de comunitats i solidaritat. Aquesta transformació és la nostra força. La meva inspiració són absolutament tots aquells lluitadors llibertaris que van venir abans que jo, tots els avantpassats i ancians que em continuen orientant avui. Encara necessito molta mentoria. I de vegades els mentors venen dels joves. M’encanta militar amb els joves perquè són els més valents, imaginatius i somiadors que hi ha.


1Nota editorial: El passat 24 de juny de 2022, la derogació es va fer efectiva pel Tribunal Suprem dels EUA.

Imatge de portada: Flickr: Adam Fagen

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

«La justícia reproductiva és el camí cap a l’alliberament»: Una entrevista amb Selinda Guerrero

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.