La DSA lidera la càrrega

Els Socialistes Democràctics d'Amèrica van celebrar la seva Convenció Nacional el passat 2 i 4 d'agost. En aquesta crònica expliquem què van decidir i què va suposar per l'organització.

La DSA lidera la càrrega

La DSA lidera la càrrega

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els Socialistes Democràctics d'Amèrica van celebrar la seva Convenció Nacional el passat 2 i 4 d'agost. En aquesta crònica expliquem què van decidir i què va suposar per l'organització.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA per les sigles en anglès) van celebrar la seva Convenció Nacional a Atlanta el cap de setmana passat, dies 2 i 4 d’agost. Aquesta va ser la segona convenció de la recentment renascuda DSA de l’era post-Trump, atraient prop de 1100 delegats d’arreu del país.

La convenció del 2017 va celebrar la DSA com la llar del moviment socialista dels Estats Units i assenyalà el desig de l’organització de tombar cap a l’esquerra, deixant enrere moltes de les seves posicions conservadores del passat sobre qüestions com ara la política exterior. Com a nova organització, l’entusiasme de la DSA era clar, però el grup no tenia prou història compartida entre els nous membres per compartir un llenguatge comú pel que fa a l’estat de l’organització, les tasques que hauria de fer o com hauria de navegar les aigües de la política contemporània.

Ara, en el 2019, la DSA ha crescut des dels 25 mil membres comptats fa dos anys cap als prop de 60 mil d’avui, amb aproximadament 175 capítols (l’equivalent a seccions o cèl·lules, NdT), al llarg dels Estats Units. Jo vaig assistir com a delegat de Madison, del capítol de Wisconsin, independent de qualsevol dels molts caucus o formacions de la DSA.

Les principals qüestions que van animar la convenció eren els problemes que la DSA ha trobat intentant de construir la seva organització. tweet

En els dos anys des de la convenció de 2017, els membres de la DSA han obtingut experiència amb la campanya nacional Medicare for All; han treballat en les campanyes electorals per candidats d’esquerres i socialistes a nivell local, estatal i nacional; s’han organitzat com a sindicalistes i jugat rols clau en les lluites d’ensenyament; han desenvolupat projectes de suport mutu i serveis bàsics com ara la reparació de llums de fre, arreglant intermitents de darrere dels vehicles per provar d’eliminar un pretext comú dels controls de la policia; han organitzat llogaters i han lluitat contra l’estat carceller. Naturalment, aquesta activitat ja existent informa de quines qüestions polítiques volia debatre la convenció.

Entrant en la convenció, hi havia algunes qüestions polítiques per abordar, però tal i com vaig escriure abans de la trobada d’Atlanta, crec que hi havia acord polític sobre la majoria de qüestions polítiques. Les principals qüestions que van animar la convenció eren els problemes que la DSA ha trobat intentant de construir la seva organització. Amb el desnivell que existeix entre capítols, geografies, i posicions polítiques generals, les perspectives contradictòries sobre la naturalesa dels problemes organitzatius (reals o percebuts) ha conduït cap a solucions oposades sobre com s’hauria d’estructurar la DSA.

Font: DSA

Els baixos requisits dels membres de la DSA per entrar li han permès absorbir els nous activistes interessats en el socialisme, però les expectatives dels nous membres activistes han sigut més grans que els recursos que la DSA disposa per aguantar tants nous socialistes. En l’espai entre la capacitat de l’organització nacional i les necessitats dels capítols locals, la iniciativa i creativitat dels membres ha intentat omplir aquest buit. Moltes delegacions han arribat amb un conjunt de samarretes, xapes, i altres materials que els seus capítols han fet per recolzar la seva tasca i identificar-se amb la DSA. Els activistes locals han pres possessió de la DSA, però fins a quin punt això és una virtut i fins a quin punt una necessitat? Pensar com equilibrar aquesta qüestió va ser una tensió central.

Per mi, les majors qüestions que necessitaven resoldre’s en aquesta convenció eren:

  1. Pensar si la DSA hauria de descentralitzar la seva organització encara més o donar un major compromís a la coordinació nacional.
  2. Restaurar la legitimitat del Comitè Polític Nacional (NPC, en anglès), l’estructura del lideratge nacional de la DSA. El NPC del 2017 es va trobar immediatament empès cap a la crisi durant els dies d’elecció amb l’escàndol pel passat d’un dels nous membres com a organitzador d’agents de policia, així com l’expulsió tardana d’un altre membre a partir d’acusacions d’agressió sexual i assetjament. Ambdós membres van ser finalment expulsats, però es va destinar molt energia i acritud en litigar aquesta qüestió; mentrestant, el NPC era totalment absent de la vida política de la majoria de Socialistes Democràtics.
  3. Trobar un equilibri funcional entre una política de classe que uneixi mentre que també deixi lloc per les experiències i polítiques arrelades en diferents identitats. La DSA intentarà resoldre la tensió entre l’universal i el particular en alguna direcció? La DSA ha de trobar una forma d’encarar aquesta qüestió d’una manera o altra.

Aquestes eren les qüestions plantejades pel que fa a la convenció. Amb aquests desacords com a transfons a l’inici de la convenció, molts membres se sentien ansiosos sobre si l’organització encara existiria després del cap de setmana.

La convenció va començar dura, enredada en qüestions procedimentals durant el primer dia. Un repte de la delegació va ser el primer ordre del dia, seguit per un mètode substitutiu per votar el NPC, algunes negociacions sobre les normes de la convenció, llavors maniobres per canviar l’agenda proposada. L’abús de les accions per interrompre segons les Robert’s Rules amb les quals es reglamentava l’encontre (les «Robert’s Rule» són el manual d’acció parlamentària dels EUA, NdT), van allargar la convenció durant tot el cap de setmana.

Tot i així, malgrat aquests frustracions, el cos reunit va acomplir una gran fita, amb un bon nombre de decisions polítiques importants.

Primer, la convenció afirmà que si Bernie Sanders no rebia la nominació demòcrata per ser president, la DSA no recolzaria cap altre demòcrata per la presidència. tweet

Independència política

Es van prendre tres decisions significatives a favor de la independència política respecte el Partit Demòcrata. Primer, la convenció afirmà que si Bernie Sanders no rebia la nominació demòcrata per ser president, la DSA no recolzaria cap altre demòcrata per la presidència. (Assenyalo aquesta resolució).

Segon. Reconeixent el valor de la campanya de Sanders i les seva limitacions, la convenció va sol·licitar a Bernie Sanders una Plataforma Popular de Política Exterior, intentant empènyer-lo cap a les seves postures internacionals. Aquestes inclouen els compromisos de tallar l’ajuda a la campanya militar saudí al Iemen, respectar el pacte nuclear amb Iran, restaurar les relacions diplomàtiques i finalitzar les sancions amb Iran, Cuba i Veneçuela, respectar els acords climàtics de París, fer marxa enrere en el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel, reconèixer el boicot, desinversions i sancions (la campanya antisionista BDS, NdT)) com una forma de llibertat d’expressió garantida per la constitució dels EUA, i la revocació immediata del «ban musulmà».

Font: Flickr – Phil Roeder

Tercer, la congregació ha recolzat una aproximació al treball electoral articulat com a «eleccions de lluita de classes», amb una perspectiva de com els socialistes s’haurien d’implicar en la tasca electoral per a augmentar la consciència de classe i la combativitat. La resolució també feia una crida per un partit independent en algun moment del futur, mantenint el que ha sigut una filosofia (similar a l’exposada per Seth Ackerman a Jacobin) que mentre bona part de la nostra tasca electoral hauria de ser dins el Partit Demòcrata a causa de les barreres estructurals per treballar independentment, necessitarem eventualment un partit nostre.

Una esmena a aquesta resolució per lluitar el llenguatge de partit independent va caure, i va passar la resolució més gran, cap a què la DSA esdevingui una organització que aspiri a un «trencament brut» amb el Partit Demòcrata per construir un partit nou. Aquest és un gir significatiu de la política del mal menor de la DSA anterior a 2016, tampoc rebutja la participació socialista en les eleccions.

Ecosocialisme

Hi ha hagut un consens acaparador de què la DSA ha de ser una organització ecosocialista, compromesa en construir un Green New Deal anticapitalista per encarar l’emergència climàtica. Una resolució donant suport al GND ha passat de forma pràcticament unànime.

Igual que la posició de la DSA sobre Sanders, es va adoptar una esmena a aquesta resolució que declarava que hem de rebutjar el “militarisme verd” i ens hem d’alçar en solidaritat amb els pobles indígenes. L’esmena recolzava el Red Deal, una articulació de la lluita climàtica cap a l’alliberament indígena.

Les resolucions que van passar acceptaven una aproximació plural al treball, reconeixent la necessitat d’organitzar-se en sindicats i organitzar els qui encara no ho estan tweet

Treball

La convenció va votar continuar i estendre la tasca que fa la DSA a través de la Comissió de Treball dels Socialistes Democràtics (DSLC, en anglès). Les resolucions que van passar acceptaven una aproximació plural al treball, reconeixent la necessitat d’organitzar-se en sindicats i organitzar els qui encara no ho estan. Per aquesta fi, s’alliberarà una persona dedicada a coordinar la tasca de la DSA.

Una resolució per fer «l’estratègia de classificació i arxiu» la perspectiva per guiar l’organització, va passar per un estret marge de 475 a 465. Per deu vots. Aquesta fou la votació més ajustada de la convenció, indicant que a aquest debat encara li queda per assentar-se. Mentre oficialment va passar la resolució, ho va fer sota un fort mandat. Els defensors hauran de seguir treballant per educar i persuadir els membres de la DSA en «l’estratègia de classificació i arxiu» si aquesta s’implementa de manera significativa.

Agenda de consentiment

La convenció va aprovar un paquet de resolucions en una «agenda de consentiment» que eren importants però a les quals es va parar poca atenció ja que no es van debatre fins al fons. La idea d’un programa de consentiment és que, atès que hi havia moltes més propostes de les que es podien debatre durant un cap de setmana, una gran part fos votada en bloc perquè eren relativament poc controvertides dins l’organització. Els delegats van votar quines resolucions serien a l’agenda de consentiment abans de la convenció i eventualment aprovades a Atlanta.

Font: DSA

Les més significatives eren les resolucions que movien la DSA a l’esquerra en immigració (a favor de les fronteres obertes, a favor d’una campanya en contra dels camps de concentració d’immigrants i a favor d’orientar-se cap a les comunitats llatines) en gènere (a favor de la descriminalització del treball sexual i per lluitar pel dret a l’avortament). L’agenda de consentiment va mostrar l’ampli suport per aquestes mesures, però la part negativa de fer en bloc aquestes resolucions va ser que es van treure del debat, la qual cosa jugava un rol important en cimentar el seu valor polític en les ments dels delegats.

Les postures polítiques adoptades van comportar, en gran part, un ample marge de suport. Com la convenció va començar pressionant sobre el límit de temps, algunes resolucions que no estaven en l’agenda de consentiment es van fer en bloc per anar de pressa, com va ser el cas amb un bloc de resolucions sobre el boicot, desinversió i sancions contra Israel; solidaritat amb Cuba i descolonització, sobre una campanya per acabar amb les fiances en cas de detenció, excarceració, i participar en la carrera de fiscals de districte, així com en habitatge. Es van fer importants correccions a la política de la DSA, la més significativa: refusar mantenir-se en silenci pel que fa a les qüestions internacionals, la qual cosa ha estat una feblesa de les organitzacions social-demòcrates.

Status Quo organitzatiu

Originalment, calia reservar més debat pel que fa a les resolucions organitzatives i els canvis constitucionals, però com la convenció seguia anant fora de l’horari (gràcies, en gran part, a haver-se empantanegat en procedimentalismes des del primer dia i els següents), el cos ha haver de fer sacrificis per l’horari de debat. El resultat: res va canviar estructuralment en l’organització, de fet.

Les propostes per nous òrgans regionals es van o bé enviar a l’NPC (els casos del Comitè Nacional Organitzatiu del caucus Majoria Socialista i les Organitzacions Regionals de la Xarxa de Poder Col·lectiu) o bé es van rebutjar totalment (l’Assemblea de Locals del caucus dels Socialistes Llibertaris). La convenció no tenia temps de fer una crida per la proposta d’un referèndum nacional vinculant, el qual hauria creat un sistema de votació directament democràtic sobre les qüestions presentades a la militància, ni va adreçar preocupacions sobre el funcionament de l’NPC.

Van passar resolucions importants a favor de crear un programa d’educació política, creant un creixement objectiu i un pla de reclutament, i prioritzant la cura d’infants i treballar una campanya per un permís de paternitat retribuït. Es van rebutjar propostes per eliminar l’obligació de pagar quotes («Ningú és massa pobre per a la DSA») i obligar als capítols el compliment de determinats estàndards d’accessibilitat, tot i que no com a objeccions polítiques en l’esperit de les propostes en sí mateixes. (Molts van expressar dubtes sobre la proposta d’accessibilitat, per exemple, que el passatge hauria rebut un gran nombre de recursos a un organisme que molts delegats van argumentar que no seria democràticament fiscalitzat per la militància). Pel que em va semblar, tot aquell que va parlar en contra d’aquesta resolució ho va fer reconeixent que cal adreçar les qüestions exposades però no en la forma en com es proposaven.

Font: Jacobin

La convenció també va votar la proposta d’una esmena constitucional anomenada «Passa el barret», que pagaria a cada capítol un total de 100 dòlars al mes, independentment de la mida. Les tensions van augmentar conduint el debat a causa de la maniobra d’un dels proposants que hauria permès que es reduís el llindar de vots necessari per aprovar l’esmena (una majoria simple en comptes de dos terços), i es van aprofundir quan una proposta massa propera al tecnicisme que permetia aquest tipus de maniobres va ser contrarestada amb una esmena que hauria deixat «Passa el barret» exempta.

En el millor moment de bona fe de la convenció, la coautora de «Passa el barret», Jennifer Bolen, va reclamar rescindir l’esmena d’exempció per a tenir l’ús estàndard dels dos terços requerits, a la qual cosa qui esmenava hi va accedir. El següent vot sobre «Passa el barret» va caure, segons la meva estimació, sense ni tan sols una majoria simple. Tot i així, es va destacar com un moment important on el faccionalisme es va deixar de banda pel bé de la DSA en el seu conjunt.

Mentre «Passa el barret» i la resolució sobre una divisió de partir les quotes cinquanta-cinquanta entre l’organització nacional i els capítols locals es rebutjaven, s’adoptava una versió ampliada i modificada del programa de repartiment de les quotes de la DSA, amb la voluntat d’encarar els problemes que els capítols més petits havien estat reclamant.

No es van promulgar més canvis en l’estructura de la DSA. De les 38 esmenes constitucionals presentades, només se’n va adoptar una («Igualtat per les esmenes», traient l’obscur llenguatge que permetia l’NPC reduir el nombre de vots que es requerien per passar esmenes constitucionals; es va fer un canvi d’arrel eliminant el llenguatge de gènere de la constitució. La referència a les propostes d’organització regional no van ser un rebuig de pla, sinó en canvi un rar exemple d’un bons ús d’una moció de procés: els membres van expressar que no tenien prou coneixement dels efectes en aquell moment per voler fer canvis i van remetre les propostes a l’NPC per d’aquesta manera estar millor informats per la propera convenció del 2021.

«La prova del púding està en menjar-se’l»

On es troba la DSA al final d’aquest procés? S’han situat les posicions polítiques, les qüestions organitzatives encara romanen. Però hem finalitzat aquest capítol i som dins un de nou.

Font: Flickr – ufcw770

Pel que fa a totes les reticències sobre el procés, la convenció va passar una prova que la majoria dels grups d’esquerres de fet fallen: en cap moment de la convenció la qüestió de la identitat es va descartar com a no important. Hi va haver discussions al voltant de com entomem el debat sobre les identitats, però va ser més aviat com una negociació col·lectiva desenvolupada a través de l’assaig i l’error. La bona voluntat que es va mostrar per part dels camarades intentant replantejar-ho va valer la pena, inclús encara que fos difícil de sobreportar.

Mentre que jo vaig votar en contra de tocar el Vot Singular-Transferible, el mètode de votació escollit abans que Borda per escollir l’NPC el primer dia. Estic content que passés, ja que va donar més legitimitat al nou NPC: em va semblar que aquells que serien la minoria dins l’NPC (l’agrupament Build i el caucus de Llibertaris Socialistes, els quals advocaven per les propostes més horitzontalistes) veurien els resultats de les eleccions com a il·legítims amb menys probabilitat, atès que van escollir el mètode de votació. De manera diferent que el 2017, l’NPC del 2019 s’ha escollit amb un major sentit del rol i demandes del lideratge nacional, i esperançadorament, els antecedents de l’anterior NPC es poden descartar.  No es van poder situar totes les qüestions que afrontava el cos, però hi ha un nou ressorgir amb al nou NPC. Serà responsabilitat d’aquests líders de realitzar les iniciatives que vam votar i demostrar el valor de la DSA com un grup que és més que la suma de les seves parts.

Mentre el socialisme es mogui dels marges cap al centre, ja no serà pensat com una idea morta sinó com una força viva en la política estatunidenca. tweet

La DSA anirà ben preparat durant els propers dos anys per construir el moviment socialista americà. Mentre el socialisme es mogui dels marges cap al centre, ja no serà pensat com una idea morta sinó com una força viva en la política estatunidenca, la DSA emergeix de la seva convenció del 2019 més ben posicionada que mai per liderar la càrrega socialista en aquest país. Tenim un món per guanyar – i la DSA està llesta per lluitar per ell.

Article publicat originalment a Jacobin
Traducció d’Arnau Barquer
Foto de portada: Wikipedia – Kencf0618
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Sindicalista i membre de la Democratic Socialist of America de Madison, Wisconsin.

Comentaris

La DSA lidera la càrrega

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa