El passat mes de juny, a Nova York, el ministre israelià d’Informació, Gilad Erdan, va parlar a un auditori que celebrava el 50è aniversari de l’annexió de Jerusalem oriental. Adreçant-se a un públic majoritàriament judeo-americà, va declarar que «els nostres telèfons mòbils són la primera arma contra nosaltres»

Amb la solidaritat cap a Palestina cada cop més visible, i especialment el creixement del moviment de boicot, desinversions i sancions (BDS), els actors pro-israelians presenten les xarxes socials com si fossin un camp de batalla, on la propagació de «mentides» contra Israel és vista com una amenaça tan seriosa com els coets de Hamàs. Per fer front a aquest desafiament, Erdan va anunciar una nova iniciativa a la qual es va referir com a la «Cúpula de ferro» [sistema de defensa que intercepta els coets disparats contra Israel, N.T.] de la veritat —una aplicació per a telefonia mòbil— que promet interceptar i neutralitzar els continguts ofensius.

Els actors pro-israelians presenten les xarxes socials com si fossin un camp de batalla, on la propagació de «mentides» contra Israel és vista com una amenaça tan seriosa com els coets de Hamàs

Amb l’aplicació mòbil i la plataforma on-line Act.IL, Israel busca reclutar una multitud de clickactivistes i trolls per unir-se a la seva guerra contra la més insidiosa forma de violència: les piulades pro-palestines a Twitter i els posts a Facebook.

Els usuaris de l’aplicació reben petites missions diàries que han de completar a canvi de punts, que després apareixen a una classificació en la qual competeixen. Les missions inclouen clicar un ‘m’agrada’ i comentar en posts específics de Facebook, retuitar comptes pro-Israel i signar peticions on-line. Proporciona als usuaris suggerències de comentaris que poden copiar i enganxar per ‘spamejar’ als fòrums de discussió, i vídeos satírics i caricatures per compartir (per avergonyir els altres).

D’aquesta manera, l’aplicació identifica i dirigeix als usuaris en massa a implicar-se en la propaganda on-line, afirmant un sentiment pro-Israel i ‘revelant’ el suposat caràcter terrorista del BDS. «Incitar» continguts és identificat amb l’ajuda a les Forces de Defensa d’Israel i el Shin Bet, revelant la col·laboració estreta amb l’exèrcit i les forces de seguretat d’Israel, però els usuaris també poden suggerir posts específics per convertir-los en objectius.

L’aplicació identifica i dirigeix als usuaris en massa a implicar-se en la propaganda on-line, afirmant un sentiment pro-Israel i ‘revelant’ el suposat caràcter terrorista del BDS

Amb aquesta tecnologia, Israel rep el poder per gestionar activament el discurs on-line, prenent el comandament directe d’un exèrcit de guerrers on-line a internet i desplegant-los allà on consideri adient. Són els amics d’Israel, no obstant —una xarxa d’actors no estatals disposada a col·laborar per aconseguir els objectius de l’estat— qui ho fan possible.

Tecnologia i estat

Act.IL és el producte d’esforços deliberats de l’estat israelià, en col·laboració amb universitats, ONGs dels EUA i el sector tecnològic israelià, per desenvolupar una infraestructura per incubar tecnologies anti-BDS.

Un fenomen recent ha estat l’auge dels ‘hackathons’ anti-BDS, unes jornades que acostumen a celebrar-se en les universitats israelianes juntament amb think tanks i lobbies pro-israelians, com ara Reut Institute i StandWithUs. Es tracta de competicions amb preus en metàl·lic significatius en els quals els equips israelians i internacionals de les universitats es troben per desenvolupar nous algoritmes i aplicacions amb l’objectiu d’identificar i respondre al contingut anti-israelià a les xarxes socials de manera més eficaç.

Aquests esdeveniments han despertat l’interès d’un ventall d’organismes influents, incloent el Ministre d’Afers Estratègics israelià i l’Organització Sionista Mundial.

El passat mes de març, el Ministre d’Afers Exteriors d’Israel va celebrar el seu propi ‘hackathon’ juntament amb Israeli Hub, una incubadora patrocinada pel ministeri que està dirigida per voluntaris internacionals que desenvolupen eines per lluitar contra «l’agitació» contra Israel. El ministeri ha començat a batejar aquestes iniciatives com a «diplomàcia d’algoritmes».

L’aplicació Act.IL és sens dubte el producte de major èxit resultat d’aquests esforços. És l’última expressió d’un projecte —també anomenat Act.IL— sortit del Centre Interdisciplinari de Herzliya (IDC), una universitat privada prop de Tel Aviv. Durant els assalts a Gaza en el marc de l’Operació Columna de Núvol el 2012 i l’Operació Marge Protector el 2014, estudiants de l’IDC van formar una sala de guerra d’usuaris de xarxes socials voluntaris per coordinar les respostes a la cobertura negativa dels esdeveniments.

Aquest model es va demostrar tan exitós que el seu fundador, Yarden Ben-Yosef, el va convertir en un nou programa acadèmic. Al programa de diplomàcia pública de l’IDC, els estudiants treballen com a «becaris» per a Act.IL i reben beques per crear continguts anti-BDS. El programa inclou «reunions d’emergència virtuals» en les quals els estudiants reben instrucció a través d’exercicis simulats sobre com gestionar els voluntaris des dels seus ordinadors. En un vídeo per al programa, el so dels trets se sobreposa a la imatge dels estudiants picant als seus teclats, mentre el missatge «Israel es troba sota atac a les xarxes socials» recorre la pantalla.

L’IDC també ha començat a replicar aquest model als EUA, obrint una «sala de reunions d’emergència virtual» a Boston, supervisada per personal de l’IDC i operada per estudiants que reben ajudes per la seva feina. La introducció de l’aplicació Act.IL possiblement ajudarà aquestes iniciatives a gestionar una xifra encara més gran de voluntaris.

Tant l’aplicació Act.IL com el programa de diplomàcia pública de l’IDC estan finançats per dos lobbies nord-americans pro-israelians: l’Israeli-American Council (IAC) i el Maccabee Task Force. L’IAC es va formar poc després de la invasió del Líban el 2006; es descriuen com a «soldats d’Israel» i el seu braç polític es troba rere els recents esforços legislatius per limitar el dret al boicot a Israel. Maccabee Task Force és un grup format el 2015 per combatre el BDS als campus dels EUA, dirigit per un antic director executiu de Cristians Units per Israel. Totes dues organitzacions estan finançades generosament pel magnat Sheldon Adelson, un destacat crític de la fórmula de dos estats que ha dit dels palestins que són «un poble inventat».

L’altre soci de l’aplicació Act.IL és el Ministeri d’Afers Estratègics, que també és el principal organisme estatal responsable de combatre l’anomenada «deslegitimació». Finança de manera directa grups pro-israelians internacionalment perquè puguin portar a terme les seves pròpies iniciatives per combatre el BDS.

Impulsar start-ups per Israel és només una part de l’activitat del ministeri. Les seves operacions classificades inclouen, segons algunes fonts, el finançament de companyies tecnològiques israelianes per desenvolupar «iniciatives digitals per reunir informació sobre grups d’activistes i contrarrestar la seva activitat», i altres suposades black-ops contra activistes BDS. A casa, el ministre té plans de crear una base de dades de ciutadans israelians que donen suport als boicots. Degut al seu caràcter secret, el ministeri recorda al Departament d’Informació de la Sud-Àfrica de l’apartheid, que es va formar el 1961 per portar a terme una guerra propagandística encoberta a tot el món, fent servir periodistes i creant organitzacions pantalla i revistes falses per influir a l’opinió pública.

El ministeri ha fet de l’aplicació Act.IL un dels elements clau a la seva campanya recent, i ha estat promocionant l’aplicació emplaçant un seguit d’articles com a «contingut patrocinat» a YNet News, The Jerusalem Post i The Times of Israel. De fet, la major part del que sabem d’aquesta aplicació prové de fonts que han col·laborat amb el ministeri.

Militarisme Digital

A primera vista, les estructures narratives rere l’aplicació semblen contradictòries. A un nivell bàsic d’experiència d’usuari, l’aplicació transforma els debats a les xarxes socials sobre Israel —que generalment són una experiència insofrible— en una mena de joc, amb incentius per als usuaris, que competeixen per aconseguir més punts i condecoracions. Les pròpies missions són simples de completar; el missatge principal en un dels vídeos promocionals de l’aplicació és que pots defensar a Israel «de manera fàcil», trivialitzant la funció «activista» de l’aplicació.

No obstant, aquest format, semblant a un joc, oculta què està realment en joc. La pròpia aplicació fa servir una retòrica militar, i els ministres d’Israel han caracteritzat l’activitat del BDS com «una nova forma de terrorisme». En aquest context, l’aplicació difícilment pot ser vista com només un joc: converteix en un arma l’activitat on-line, concentra i dirigeix una massa d’activistes  contra les opinions pro-palestines, ajudats per les Forces de Defensa d’Israel i les forces de seguretat.

Els ministres d’Israel han caracteritzat l’activitat del BDS com «una nova forma de terrorisme»

En aquesta aplicació és fàcil veure com «les pràctiques ordinàries de les xarxes socials i els seus usuaris són reclutades en el projecte militarista de l’estat», un procés que Kunstman i Stein han descrit com «militarisme digital». En certa manera, la façana de joc facilita el procés de reclutament creant una experiència confortable i familiar per als usuaris.

Coreografiant Internet

Malgrat la promoció intensiva de l’aplicació, hi ha indicis que suggereixen que no ha rebut una bona acollida: el meu experiment a mitges amb l’aplicació m’ha portat a ser el número 382 al ranking de ‘top activists’ del juliol, un ranking que podria fins i tot estar dominat per activistes a sou més que usuaris casuals.

Això no obstant, a causa de que consolida i dirigeix el trànsit global cap a un contingut específic local, l’aplicació pot tenir un impacte real en determinats casos. Tenint en compte que l’activitat instigada per l’aplicació es realitza sense distintiu o identificació, pot crear la falsa impressió d’un consens orgànic sobre una qüestió donada. Un observador pot assumir que es tracta d’una activitat on-line espontània per individus interessats en el tema i no que és l’obra d’activistes amb una forta motivació, l’acció col·lectiva dels quals es coreografiada per l’estat i actors de la comunitat.

En última instància, però, la concepció estratègica del món rere l’aplicació està basada en un engany: la idea que la majoria de les crítiques a Israel estan basades en mentides i una informació errònia. Si aquest fos el cas, la tasca seria, senzillament, promoure la veritat, per a la qual cosa l’aplicació està dissenyada.

La concepció estratègica del món rere l’aplicació està basada en un engany: la idea que la majoria de les crítiques a Israel estan basades en mentides i una informació errònia.

Desafortunadament per a Israel, els palestins són molt més capaços de compartir les seves pròpies històries a les xarxes socials, històries d’ocupació, de desplaçament, d’apartheid. Ho van demostrar amb escreix durant l’Operació Marge Protector el 2014: encara que Israel va intentar justificar el seu assalt contra la població de Gaza en termes de proporció i autodefensa, les xarxes socials van permetre als palestins eludir els gatekeepers (porters) dels mitjans de comunicació tradicionals i fer arribar l’horror dels atacs als telèfons mòbils arreu del món.

Irònicament, les incursions a Gaza des del 2008 i 2009 han contribuït a que les narratives palestines arribin més a l’opinió pública, exposant dramàticament l’abisme entre la retòrica d’amenaça existencial a Israel i la seva habilitat per castigar poblacions senceres. Així com les massacres a Sud-Àfrica de Sharpeville el 1960 i de Soweto el 1976 van portar l’apartheid a les pantalles de televisió a tota Amèrica, convertint-se en punts d’inflexió per al moviment anti-apartheid, els esdeveniments a Gaza van aprofundir la comprensió pública i el sentiment pro-palestí. Potser per aquest motiu un nou estudi mostra que «com més en saben els americans sobre Israel, menys els agrada». Cap «Cúpula de ferro» és capaç d’interceptar la realitat.

Aquest article va ser publicat el juliol de 2017 a jacobinmag.com
Traducció: Àngel Ferrero
Foto portada: Gary Denham Flickr